III
En Dawson i la Sònax
van romandre completament immòbils a la cambra de processament de residus
mentre el grup d’ithorians passava pel passadís d’enfront. En Dawson va esperar
fins que els sons de la bombolles conversa s'haguessin esvaït, va comptar cinc
batecs més del seu cor, i va obrir la porta empenyent-la amb el palmell de la
mà. Sortint de nou al passadís, va consultar la seva tauleta de dades per
desena vegada des que els dos havien començat junts la seva incursió.
La Sònax va lliscar
al seu costat.
- Dóna'm aixxxò! -
Va sol·licitar, intentant agafar la tauleta.
- Ni parlar -va
replicar el tynnan, sostenint el dispositiu fora de l'abast de les seves mans
-. Faries que ens perdéssim.
- Ja essstem
perdutsss! -Va xiuxiuejar la Sònax, mentre avançaven pel passadís -. Hauríem
d’essstar de tornada al carro de menjar, amb el contingut de la caixa forta,
abansss que acabi el sopar. SSSi m'ho donesss, puc dessscarregar tot el mapa en
la meva banda d'interfície.
- I deixar-te a tu
al comandament? Sònax, t'ha atrapat alguna singularitat matemàtica, i... – En
Dawson es va aturar en sec, passant la mirada de la tauleta de dades a les
portes blindades que s'alçaven davant ells i de nou a la tauleta, abans de
mirar finalment la Sònax -. I ja hem arribat.
El celler de càrrega
de la Cançó dels Núvols comprenia
gairebé una quarta part de la secció de popa, estenent-se just sota el
motivador d'hipermotor i una coberta per sobre dels conjunts de motors subllum.
D'acord amb la informació d’en Guttu, la caixa forta estava emmagatzemada a
l'altre costat d'aquestes portes blindades reforçades, en una cambra segellada
envoltada per un conjunt d'alarmes de seguretat i una falange de guàrdies
armats. L'aproximació directa mai funcionaria.
La parella va
retrocedir cap a l'última cantonada que havien girat, perquè no els enxampessin
desprevinguts en cas que les portes blindades s'obrissin de cop i volta. En
Dawson va assenyalar el sostre.
- Túnels d'accés,
oi?
La Sònax va negar
movent la cresta del seu cap, amb la pàl·lida llum reflectint-se en la seva
banda d'interfície.
- Sssegur que elsss
túnelsss essstan monitoratsss -va dir -. Puc anul·lar les alarmesss accedint a
l'ordinador principal de la Cançó,
però qualsevol ithorià alerta detectaria elsss bloquejosss. I essstic sssegura
que n’hi haurà algun.
En Dawson semblava
preocupat.
- Llavors què...?
- Llavorsss ensss
asssegurarem que no romanguin alerta. Dóna'm la meva caixa.
El tynnan va
rebuscar en el seu sarró i va treure una caixa grisa rectangular de la
grandària aproximada d'un got d'aigua. La hi va passar a la Sònax.
- Puja’m. Ràpid.
Amb una ganyota, en
Dawson es va agenollar a terra mentre la Sònax reptava sobre la seva esquena i
espatlles. Amb un gemec, es va aixecar, oscil·lant. La Sònax va enrotllar
fortament la seva cua al voltant del pit del tynnan per subjectar-se.
La Sònax va
obrir el panell del sostre i el va apartar del seu camí.
- Essstigues quiet!
- Va xiuxiuejar cap avall, al seu suport, i va introduir el cap a l'interior
del forat del sostre.
El fosc passatge
d'accés avançava recte uns deu metres, i després se separava en tres branques
diferents. Perfecte. Recolzant els colzes a la vora per contrarestar els beguts
trontolls d’en Dawson, la sinuosa alienígena va obrir la tapa de la petita
caixa grisa. Un centenar de furiosos myrmins vermells bullien al seu interior,
fent espetegar les pinces de les seves mandíbules, ansiosos per poder tallar en
trossos algun enemic. La Sònax va bolcar la caixa, enviant a les tenebres el
furiós exèrcit insectoide. Ràpidament, va treure el cap del conducte i va
tornar a col·locar el panell sobre el seu cap.
En Dawson va
sospirar alleujat quan la Sònax va baixar de nou a terra lliscant des dels seus
muscles.
- Aixxxò activarà
qualsevol alarma que tinguin allà dalt - va dir ella a l’esbufegant tynnan -.
Mentressstant, prendrem el camí de baix.
Ja estava retirant
el panell del terra de la coberta.
***
- Loolalekkipaa soookii-pa esoopili? -El
Khil va llançar una mirada furiosa a Noone, xiulant entre els seus hullepi i
clavant el seu índex a la safata metàl·lica -.
Hooodoffi dip- dip?
En Noone li va
tornar la mirada amb aprensió. Podia parlar amb fluïdesa cinc idiomes, i podia
sortir del pas en una dotzena més, però no podia desxifrar ni una sola paraula
de l’estrident argot xerrotejat per aquest alienígena amb tentacles a la cara.
Potser havia perdut pràctica. O potser el Khil estigués borratxo.
Tractant d'endevinar
les intencions del seu client per la seva entonació i el seu llenguatge
corporal, en Noone va alçar la safata i la va girar un quart de volta.
- Si no li ve de
gust l'anguila fleek, senyor, també tinc canapès de peix de gel escalfat,
coberts amb...
- Goohilli! -El Khil va donar un cop de
puny a la safata, enviant a terra diverses gambes de terra amb arrebossat de
mantega. Va ajuntar les seves dues mans amb urpes en un elaborat, i
probablement groller gest, i es va perdre entre la bulliciosa multitud. En
Noone va respirar alleujat mentre s'ajupia a recollir els aperitius caiguts.
Fins aquest moment,
les coses semblaven marxar bé. Abans de la seva arribada a l'hivernacle voltat
al cor de la nau ramat, tots els empleats del càtering havien estat a
consciència escanejats a la recerca d'armes o explosius, i totes les delícies
gastronòmiques havien estat provades per un parell de tastadors d'aspecte
infeliç. Aparentment, la festa estava transcorrent segons l'horari previst, i
el seu capatàs els bordava ordres mentre descobrien els aperitius, encenien els
llums d'oli, removien la sopa, i destapaven el brandi corellià. Les riques
aromes es barrejaven amb els dolços efluvis dels fulls de vesuvague i les flors donnar.
La taula principal
del menjador, una gegantina planxa de fusta amb seients per a un centenar, es
trobava directament sota el centre de la cúpula transparent. A la capçalera de
la taula hi havia dues cadires tallades, tan grans que seria més encertat
anomenar-les trons. Juntes, esperaven els convidats d'honor. Cap dels seients
era més gran que l'altre, ni tenia detalls més intricats, ni estava més a prop
de la taula; aparentment, les aparences eren clau per a aquesta negociació. A
l'esquerra de la taula, s'havia buidat una gran zona perquè els convidats es
barregessin i es relacionessin. A la perifèria, just davant de la línia
d'arbres coberts de molsa i als serpentejants camins del jardí, en Noone i la
resta havien preparat un semicercle irregular de carros de càtering.
Els convidats havien
arribat en massa feia poc temps. Els entorns d’en Ritinki el Bimm i Vop el Rodià
incloïen cadascun a desenes de subordinats, seguidors i llepaculs, i tots ells
van semblar delectar-se amb la benvinguda visió d'una barra lliure. L'atmosfera
es va anar tornant cada vegada més sorollosa i escandalosa, conforme un mar de
trontollants éssers, sota els efectes de diversos intoxicants, lluitava per
fer-se sentir sobre la resta. De moment, cap dels caps criminals havia fet la
seva aparició.
En Noone va captar
el centelleig d'una jaqueta de color blanc brillant entre la massa de cossos.
Obrint-se pas entre dos Twi'leks elegantment vestits embrancats en un acalorat
debat sobre puntuacions de bola-xoc, la Kels es va acostar al seu costat.
- Com va la guerra?
-Va cridar ell a cau d'orella.
La Kels va somriure
lleugerament, va alçar el puny dret a l'altura de la seva espatlla, i va
entreobrir els dits, mostrant la característica silueta d'una nota de crèdit
certificada de Sif-Uwana. La mà es va enfonsar en la seva jaqueta i va
reaparèixer un instant després, buida.
- Has robat això? Als Twi'leks? -Sense girar
el cap, va fer una ullada als dos alienígenes, tement-se el pitjor. Encara
seguien intercanviant bel·licosos insults, gesticulant salvatgement amb les
seves cues cranials. I clarament aliens al seu entorn immediat. La pressió del
seu pit va desaparèixer, però va ser reemplaçada per ràbia. Va brandar un dit
davant la cara de la noia, a manera d'advertència -. No tornis a fer això. O
quedes fora de l'equip. - Es va inclinar apropant-se a ella -. No podem tornar
amb el carro si ens peguen un tret a tots dos. Entesos?
En aquest punt del
cop, tot requeia en la Sònax i en Dawson. Tot el que ell i la Kels podien fer
era interpretar els seus papers assignats durant el sopar, netejar les restes
dels plats, recuperar el carro del púding del nínxol lateral on l'havien
deixat, i carregar-lo de nou en la llançadora de tornada. Amb una mica de sort,
seria igual de pesat que quan l’havien descarregat, amb el pes de dos polissons
i els deu quilograms addicionals d'una caixa forta metàl·lica. Va donar un cop
d'ull als tabolaires. Amb sort, a cap d'ells li vindria de gust especialment un
plat fred de púding de gumbah.
En Noone va fer una
ullada casual a la sala, girant el cap, i el petit dispositiu li va fregar la
pell del clatell. Estaven passant molt de temps parlant junts.
- Serà millor que
ens separem - va dir -. Només recorda el que he dit sobre els petits robatoris.
Ara som simples cambrers honrats, res més. - Es va obligar a posar una
expressió de duresa en la seva cara -. De quant és la nota de crèdit, de totes
maneres?
La Kels va obrir els
ulls de bat a bat acord s'endinsava en la multitud. Va alçar una mà, amb els
dits estesos, com si estigués saludant un col·lega del treball. Llavors en
Noone no va poder evitar que el somriure sorgís a la seva boca i s’obrís de bat
a bat. Cinc mil! Ensenya-li una mica de disciplina, i ens convertirà en els
lladres amb més èxit del sector.
***
El palpitant brunzit
del camp de seguretat era bastant recognoscible, ara que sabien el que havien
d'escoltar. Però el camp era imperceptible en totes les longituds d'ona
visuals, i en Dawson, gatejant a quatre potes, havia xocat de cap en ell. Ara
estava assegut, grunyint i fregant-se el punt on se li havia socarrimat el
pelatge.
La Sònax va acostar
més el seu cap, gairebé tocant la barrera de força però sense arribar a fer-ho.
Va colpejar temptativament contra ella la punta del seu luma portàtil. Crepità
i espurnejà amb tensa energia. No anaven a poder passar per aquí a la força.
Tancant els dos ulls
i respirant profundament, la Sònax va accedir a la seva banda cibernètica.
L'acció va ser automàtica, gairebé inconscient, però com sempre va sentir un
benvingut brot de calidesa i plaer. Aquest món interior era segur i
confortable, i els seus camins de silici tan familiars com els abarrotats
confins de l'Esfera Habitacional D d’Sluis Van, on havia viscut de nena amb el
seu pare i les seves germanes.
A l'ull de la seva
ment, va aparèixer davant d'ella una matriu d'opcions, amb túnels ramificats
que s'estenien darrere com brillants línies verdes i vermelles. Va seleccionar
el passadís nombre 232 del catorzè nivell. La seva consciència va entrar
disparada en el tub, seguint per marejants caigudes i girs fins al seu punt
final, on un conjunt de reixetes de fins quadrats que giraven lentament en direccions
oposades bloquejava qualsevol accés. La Sònax va empènyer la primera reixeta en
posició, després la segona, després la tercera. Va lliscar per un dels milers
de petits forats, sorgint en un amfiteatre brunzent on les línies s'estenien
fins a l'infinit. Números de paquet i cadenes de codi passaven brunzint com
taques de llum, en un clamorós i caòtic remolí de sons i sensacions. Havia
entrat a l'ordinador principal de la Cançó
de Núvols.
Moments després que
ella i en Dawson haguessin començat a reptar pel túnel de manteniment inferior,
havien arribat a un terminal de dades miniaturitzat, tal com esperava. Era un
dispositiu senzill, preparat només per comprovacions de diagnòstic, però tenia
un accés directe a l'ordinador principal; només a un únic directori, amb l'únic
objectiu d'obtenir registres de reparacions. Usant un cable d'enllaç, amb un
extrem connectat al port de dades i un altre a la seva banda cranial, la Sònax
havia piratejat el directori i accedit al disc principal. Va desactivar qualsevol
alarma d'intrusió latent al passadís de manteniment B43, després va localitzar
el codi de senyal remota i el va copiar.
El codi de senyal
remota de la Cançó permetia que les
tauletes de dades i altres equips portàtils romanguessin enllaçats a
l'ordinador principal sense estar físicament connectats per cables, clavilles o
preses de dades. Aquesta comoditat era una característica estàndard en la
majoria de grans naus estel·lars. Després de desenganxar el cable, el va
enrotllar i es va tornar cap a Dawson. Duplicant el senyal, la Sònax podia
connectar-se als sistemes de la nau en qualsevol moment, sempre que romangués a
bord. Tal com estava fent ara.
La cacofonia de
l'ordinador principal de la Cançó
hauria sobrepassat a una ment purament orgànica incapaç de percebre la seva
estructura subjacent. Per a un cyborg com la Sònax, era bonica, una obra d'art
d'arquitectura intricada que la deixava sense alè. Col·locant-se rere d'un
palpitant flux de dades, va seguir la seva estela entre dos filtres antivirus i
un bloqueig de contrasenya, va sortir al costat d'un immens baluard que
representava les Operacions de Seguretat.
El mur virtual
estava cobert amb les protuberàncies rectangulars dels subdirectoris, es va
dirigir a la ranura en la intersecció de la columna Mern-Krill i la fila 3135:
Contramesures de Seguretat. Amb una suau empenta per la seva banda, van
començar a fer volar números a velocitat encegadora, però sabia el que
necessitava, i el reconeixeria quan el... Aquí! El Comandament de Control per
al camp de contenció 776, passadís B43.
Un feble enllaç blau
va sorgir del comandament de control, dirigint-se cap a un altre camí de
silici. Si es tallés la potència, la barrera d'energia cauria, però un senyal
reflectit per aquest enllaç activaria un senyal d'alerta a l'estació d'algun
tècnic ithorià. Potser estiguessin massa distrets amb la infestació de myrmins
com per adonar-se, però més valia prevenir que lamentar.
La Sònax va empènyer
lleugerament el delicat enllaç, no prou per trencar-lo (el que causaria que un amenaçant
programa d'autodiagnòstic aparegués en aquest sector), però suficient per
inserir un pegat amb un buffer temporal. Tornant a la indefinida creu negra que
representava el comandament del camp de seguretat, va col·locar els números en
una alineació nova, sense potència. Quan el borrós codi va començar a
alentir-se i refredar-se, la Sònax va començar a desfer els seus passos cap a
les estables matrius de la seva pròpia xarxa neural.
Va obrir els ulls.
En Dawson encara estava fregant-se la coroneta. Tota l'operació havia trigat
menys d'un segon de temps real.
Al seu costat, la
barrera d'energia xiuxiuejà, espurnejà amb un miler de parpellejants punts de
llum, va donar un alarmantment brillant centelleig, i va desaparèixer. La Sònax
va tornar a tantejar-la amb la seva luma. Aquesta vegada, el seu braç va passar
sense problemes per la unió i al passadís més enllà.
En Dawson va
assentir amb admiració.
- Excel·lent, Sònax,
excel·lent. Molt bona feina.
La Sònax ja estava
avançant, serpentejant cap endavant amb la seva poderosa cua. Trobava molt més
fàcil moure’s per l'estret passatge que el seu company tynnan de dues potes.
- Ràpid -va dir -.
No tenim molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada