CAPÍTOL VUIT
En Ben Kenobi havia viscut a
Tatooine durant gairebé dos anys, quan es va assabentar sobre un augment
inusual de les atrocitats comeses pels Guerrers Tusken. D'acord amb informes
fragmentats, els Tusken havien atacat a tres granges d'humitat i deixat set
colons morts en un sol dia. Però el que pertorbava a Kenobi, encara més que els
assassinats, era el disturbi desconcertant en la Força que venia amb ells. Era
com si una fosca presència hagués tocat al món desèrtic, creant gairebé un
tangible rastre de maldat en l'aire.
Podrien ser els Sith? En Ben no ho sabia. Tot el que podia fer era mantenir més vigilat al Luke.
Sortint de casa en els Erms de
Jundland, va trobar un bantha que s'havia allunyat del seu ramat. Com que
domesticar en aquest tipus d’animals era una tasca senzilla per a un Mestre
Jedi, en Ben aviat va muntar el bantha, dirigint-se cap al sud-oest. Tenia la
intenció de viatjar directament a la granja Lars, però a pocs quilòmetres en el
seu viatge, quan s'acostava a les ruïnes del campament tusken, les mateixes que
havia descobert poc després d'arribar a Tatooine, sobre el llom del seu antic
eopie, es va aturar.
Quan en Ben passava prop del
campament en ruïnes, sempre percebia una sensació horrible, de manera que mai
s'havia sentit obligat a inspeccionar-lo més de prop. En aquest dia en
particular, la sensació era pitjor, gairebé malaltissa, i no obstant això, en
Ben va sentir que el lloc d'alguna manera li feia senyals. Va intentar dirigir
al bantha cap endavant, però el bantha només va donar dos passos cautelosos
abans de detenir-se, després va esbufegar a la sorra i es va negar a avançar.
A causa que els Tuskens havien
utilitzat les costelles bantha com a suport per a les seves barraques, en Ben
no podia culpar a la seva muntura pel desig de mantenir la seva distància de
les ruïnes. Va desmuntar, deixant al bantha mentre caminava prop de les ruïnes.
Enmig de les restes d'una cabana, es
va adonar que una de les costelles del bantha, presentava un arc amb
esquitxades fosques en ell, el tipus d'esquitxades que només la sang pot fer.
Llavors va veure dues tires de cuir cru que penjaven de les costelles
arquejades. En veure l'alçada i la posició de les tires de cuir, en Ben es va
adonar immediatament que s'havien utilitzat per assegurar els braços oberts
d'un ésser humà captiu.
I després allò li va copejar.
Aquí és on la mare de l’Ànakin va morir.
En Ben no només ho havia sentit, ell
ho sabia del cert. Per un moment, es va resistir a la temptació d'apartar els
ulls de les tires de cuir, perquè temia que si mirava cap a un altre costat,
les ruïnes podrien desaparèixer juntament amb el coneixement que va venir amb
elles. Quan finalment va aixecar la seva mirada des de l'arc tacat de sang, va
veure els nombrosos ossos que apuntaven a través de la sorra al voltant i al
llarg de les ruïnes, ossos que eren massa petits per haver estat de banthes. L’Shmi
Skywalker no havia mort sola.
En Ben no va haver d’endevinar qui
havia matat els Tusken.
- Ara ja ho saps, - va dir la veu
incorpòria d’en Qui-Gon Jinn.
En Ben estava tan atordit que ni tan
sols es va immutar una mica quan va escoltar en Qui-Gon, la veu sonava com si
vingués des de dalt i darrere del cap d’en Ben. En Ben va dir:
- Per què no em vas dir res sobre
això?
- No estaves preparat -, va dir en
Qui-Gon. - Encara no estàs llest.
- No estic llest? -En Ben va
repetir. Va empassar saliva abans de continuar: - Mestre, si vols dir que no
estic disposat a entendre el que va passar aquí, llavors crec que t'equivoques.
L’Ànakin va matar a una tribu sencera de Tuskens per venjança, i després ho va
mantenir en secret per a tots. Pel que sembla, tu eres conscient, i no obstant
això seguies mantenint que era l’Escollit. Què més cal saber?
En Qui-Gon va respondre:
-L’Ànakin no va guardar el secret
per a tots.
En Ben va sospirar.
- Per descomptat. Li hauria dit a la
Padmé. I a Palpatine. I sospito que si en realitat no li va dir a l’Owen Lars, l’Owen
ho va descobrir per si mateix. Si l’Owen té la impressió que els Jedi són
propensos a assassinar en nom de la venjança, això sens dubte explicaria per
què és tan cautelós amb mi. -En Ben va tombar la mirada cap a les tires de
cuir.
- I per què l’Ànakin no et va
confiar el secret?
En Ben estava a punt de respondre:
“Perquè ell tenia por que fos expulsat dels Jedi”, però en lloc d'això va moure
el cap i va dir:
- No importa a qui li va explicar
l’Ànakin. El que importa és que ell era un Jedi, i va esdevenir un carnisser.
- No has de jutjar quan falla el teu
enteniment.
Exasperat, en Ben va preguntar:
- Entendre què, Mestre?
- Com he dit, encara no estàs llest.
En Ben va sospirar.
- Bé, quan estigui llest, espero que
m'ho facis saber. - Es va tornar i va començar a caminar de nou cap al bantha
que l'esperava.
- Per ara, Obi-Wan, coneix això, -
va dir en Qui-Gon amb gravetat, la seva veu sonava com si viatgés al costat
d’en Ben. -L’Ànakin va revelar el seu secret a un altre.
- Mestre, si us plau -, va dir en
Ben sense trencar la seva calma. - Si aquest és un altre joc d'endevinalles, jo
no crec...
- A'Sharad Hett.
En Ben es va aturar en sec. Des de
la seva arribada a Tatooine, havia pensat en el Jedi Tusken en diverses
ocasions. Hi havia assumit que en Hett va ser una de les moltes víctimes de la
purga Jedi. Ell va dir:
- No crec que hagis conegut a
A'Sharad Hett, Mestre.
- No, - va dir en Qui-Gon -, mai ho
vaig fer. Però vaig conèixer al seu pare. La Força era forta a la família Hett.
Mirant cap a les ruïnes, en Ben va
dir:
- Els Tusken que l’Ànakin va
assassinar... eren la tribu d’en Hett? M'estàs dient que A'Sharad Hett és viu,
que està involucrat en els recents assassinats a Tatooine?
- No puc dir-te, - va respondre
vagament en Qui-Gon.
En aquell moment, un vent calent va
bufar a través de les ruïnes i va arribar fins en Ben. Estava a punt de
preguntar a Qui-Gon si no podia o no volia revelar alguns detalls, però després
el seu Mestre va dir:
- Que la Força t'acompanyi, Obi-Wan.
Un moment després les paraules d’en
Qui-Gon es van apagar amb el vent, en Ben es va allunyar una vegada més de les
ruïnes. Va pujar al llom del bantha i va marxar.
En Ben va muntar al bantha tota la
nit. Quan va arribar al perímetre exterior de la granja dels Lars, va alliberar
el bantha i va continuar a peu. Mentre caminava a través de les torres
evaporadores d'humitat de l'Owen, va veure un droide KPR darrere d'un
evaporador.
En Ben va ignorar al droide. Deixem que l’Owen sàpiga que sóc aquí,
va pensar. Sospitava que almenys, l’Owen preferia veure’l a ell abans que als
Tuskens.
Es va aturar a mig quilòmetre de
l'entrada voltada de la casa subterrània de la família dels Lars, i va
col·locar una petita tenda de campanya de color sorra. Va mantenir el seu cos
embolicat en la seva capa, mirant l'horitzó i escoltant qualsevol aixecament de
pols o moviment que podria indicar que arribaven els Tuskens.
Dos dies amb les seves nits van
passar. Al tercer matí, en Ben finalment va veure que algú s'acostava. Era l’Owen
Lars, caminant en línia recta cap a ell des de la cúpula d'entrada.
Com de costum, portava un rifle
làser.
Aixecant-se de la sorra, en Ben va
baixar el cap i va dir:
- Bona tarda, Sr Lars.
L’Owen va recolzar el rifle làser
contra la seva cama, amb el canó apuntant cap a terra.
- Suposo que has escoltat les
notícies dels recents atacs?
L’Obi-Wan estava lleugerament
desconcertat, el que esperava era que l’Owen immediatament l'amonestés per
entrar il·legalment. Assenyalant cap a la seva tenda, en Ben va dir:
- Per això sóc aquí. Perdoneu-me,
Owen, sé que no em vols a la teva propietat. Tractaré de ser discret.
- Sí, bé, he estat vigilant, també.
I perquè ho sàpigues, et vaig veure arribar fa tres dies.
En Ben es va congratular que l’Owen
hagués estat vigilant els droides KPR, però tenia la sensació que l’Owen no
estava d'humor per sentir-li dir això. Ell va notar que els ulls de l'Owen
estaven una mica tèrbols, probablement per falta de son. En Ben es va quedar
tranquil, esperant que l’Owen continués.
L’Owen va mirar a la casa, i després
va tornar la seva mirada cap al Ben.
- Normalment, m'agradaria dir-te que
fotessis el camp. Però em va comentar un amic a Bestine que els Guerrers Tusken
van atacar una altra granja. –L’Owen el va mirar de nou. - Només un supervivent
-, va continuar. - Una nena petita. Però no va durar molt temps.
En Ben va sospirar.
- Ho sento, Owen.
- No he acabat! - Va cridar l’Owen,
amb els ulls flamejants sobre en Ben. La vora del llavi superior de l’Owen es
va estremir nerviosament.
No és només que estigui enutjat, es va adonar en Ben. Està aterrit.
L’Owen va passar la llengua pels
seus llavis abans de continuar.
- La petita nena... ella va dir que
va veure a un dels Guerrers Tusken, potser el seu cap. Ella va dir... que
utilitzava dos “sabres làser”.
En els últims tres dies des del
darrer intercanvi d’en Ben amb l'esperit d’en Qui-Gon Jinn, en Ben havia tingut
temps de sobres per considerar la possibilitat que A'Sharad Hett estigués
involucrat en els recents assassinats. No obstant això, sentint la descripció
de l'Owen sobre el líder Tusken li va fer sentir sobtadament nàusees.
Aliè al malestar d’en Ben, l’Owen va
dir entre dents:
- Jo no crec que hagis sentit parlar
sobre alguns sables de llum perduts al planeta, Sr Jedi?
- Controla’t, Owen, - va dir,
mantenint la veu calmada. - Tu saps que jo no tinc res a veure amb els atacs.
- Potser no! –L’Owen va dir amb
amargor. - Però tinc una idea del que són capaços els Jedi!
- Estàs parlant de l’Ànakin -, va
dir en Ben. - Sobre el que va fer després d'assabentar-se que la seva mare
havia estat presa pels Tusken. - I això no era una pregunta.
L’Owen va fer una ganyota, i després
va arrufar les celles mirant cap a terra.
-L’Shmi Skywalker era una bona dona
-, va dir. – Vàrem tractar de rescatar-la, però el meu pare... - Les paraules
van quedar atrapades en la seva gola, i va deixar la frase sense acabar.
Inclinant la seva barbeta en la direcció de la cúpula de l'entrada, va
continuar:
- Quan l’Ànakin va portar a casa el
cos de l’Shmi, mai oblidaré la mirada de la seva cara. Si la meva mort hagués
portat a la seva mare a la vida, sé que m'hauria matat allà mateix. Ho vaig
poder veure en els seus ulls.
En Ben va fer una ganyota.
-L’Ànakin mai em va dir el que
realment va succeir, Owen. Si us plau, confia que el que va fer aquell dia no
era el camí dels Jedi.
- Bé, jo no estic tan segur de si
això és un consol -, va dir l’Owen. - Per molt que no em va agradar la manera
com em va mirar, m'agrada molt menys la idea de Tuskens amb sabres de llum. No
hi ha una persona a Tatooine que no seria feliç si tots els Tusken estiguessin
morts.
En Ben no va respondre. Ell sabia
que la mort dels Tuskens a ell no li portaria cap felicitat, però no creia que
existís cap raó per explicar-li això a l'Owen.
L’Owen va tornar a mirar al Ben i li
va dir:
- Mira, jo no vaig voler dir res dolent
contra els Jedi. M'imagino que has de saber alguna cosa sobre aquesta persona
de les sorres que és allà fora, perquè probablement tu ets l'únic que pot
aturar-lo.
L’Owen va retirar de nou la seva
mirada i en Ben va pensar, no vol
demanar-me ajuda. És massa orgullós i tossut.
- Si tot està bé -, va dir en Ben. -
M'agradaria estar a prop de la teva granja per un temps. Per si de cas.
- Bé, - va dir l’Owen rotundament.
Va fer un gest cap als evaporadors d'humitat més propers i va dir: - Si
necessites una mica d'aigua, serveix-te. - Després es va tombar i va tornar a
l'entrada voltada de casa.
Els Guerrers Tusken van arribar al
matí següent, a trenc d'alba. En lloc d'acostar-se des de l'est, el que hauria
fet més difícil veure’ls contra el reflex dels sols ascendents, venien muntant
els seus banthes des de l'oest. En Ben s'hagués adonat que venien des de
qualsevol direcció que haguessin pres a través del desert, però es va preguntar
breument el per què van triar acostar-se com ho havien fet. Després va descartar
els seus pensaments. Simplement no hi ha un Tusken que pugui ser predictible.
En Ben s'havia acostat a la granja
d'humitat durant la nit. Com els Tusken muntats en els seus banthes
s'acostaven, va veure les seves siluetes embolcallades contra el sol. Una brisa
bufava des de l'altre costat del desert, i el revestiment d’en Ben es va batre
contra el seu cos, revelant el seu sabre de llum en el seu cinturó.
La majoria dels Tusken portaven un
gaderffii, armes llargues tipus mall, que alguns colons es refereixin com a
gaffi pals. - El Tusken sobre el bantha que venia al capdavant es va aturar a
poca distància. El Tusken bramà en la seva llengua nativa i gutural per
dirigir-se cap a la seva tribu, a continuació, va desmuntar el seu bantha i va
caminar lentament cap al Ben. Subjectes al seu cinturó de Tusken hi havia dos
sabres de llum. Al moment en què en Ben va veure les armes, la identitat del
Tusken va quedar confirmada.
Era A'Sharad Hett.
En Ben no sabia si en Hett era
conscient que l’Ànakin Skywalker s'havia convertit en Darth Vader. Però si en Hett
sabia, com l'esperit d’en Qui-Gon afirmava, que l’Ànakin va ser responsable de
matar els Tusken que van torturar a la seva mare, en Ben imaginava el que en Hett
podria fer si descobrís l'existència del fill de l’Ànakin Skywalker. En Ben
sospitava que en Hett no sabia res d’en Luke, pel fet que encara era viu. Ja
que si l'únic propòsit d’en Hett a Tatooine hagués estat matar en Luke, en Luke
probablement ja estaria mort. Ara, en acostar-se en Hett, en Ben va bandejar de
la seva ment tots els pensaments sobre l’Ànakin i en Luke.
En Hett es va aturar davant d’en
Ben, tan a prop que en Ben havia de tenir cura de no inhalar massa
profundament, ja que la pudor de la túnica bruta d’en Hett i els seus
embolcalls era gairebé aclaparadora. Mirant cap a les ulleres vermelles del
Tusken, en Ben va dir:
- Mestre Hett.
- La Força està amb tu, Mestre
Kenobi -, va respondre en Hett, amb una veu molt tranquil·la. - Així que tu
també vas sobreviure a l'Ordre 66. Vaig pensar que estava sol. Què et porta a
Tatooine, i en especial en aquests erms intransitables?
- Tu, Mestre Hett, - va dir en Ben
sense dubtar-ho. Mantenint els ulls fixos en les ulleres d’en Hett, va
continuar:
- Lideres aquests Tuskens com el seu
senyor de la guerra. No és una cosa que un Jedi hagi de fer.
- No em sermonegis, Obi-Wan - va
respondre en Hett, encara tranquil i sense cap indici d'amenaça. - Tots dos érem
generals en les Guerres Clòniques, senyors de la guerra d'una república que es
va tornar contra nosaltres. -En Hett va moure una mica els peus i es va girar
per mirar més enllà d’en Ben i va deixar que la seva mirada viatgés a través de
la granja d'humitat. - Els Tuskens han estat caçats i assassinats tant per
colons com per agricultors. Els Jedi defensen aquells que necessiten ajuda. De
vegades per defensar la vida li arrabasses la vida a l'agressor.
- Els errors del passat no
justifiquen els actuals, - va dir en Ben. Sense desviar els seus ulls d’en
Hett. - El perill està a convertir-te en allò contra el que lluites. Va ser la
trampa en la qual els Jedi van caure. És la trampa a la quual ara et
dirigeixes. Has de parar. Has d’adonar-te A'Sharad Hett.
-No. - Va respondre amb gravetat en Hett.
- Jo em vaig criar fins a l'edat adulta entre els Tusken pel meu pare, Sharad
Hett, el més gran Jedi de la seva època. Ell em va ensenyar a pensar i actuar
com un Tusken. - Es va quedar mirant cap a la granja, però va fer un gest cap
als Tusken que estaven muntats en els banthes, i va alçar la veu quan va dir:
- Aquesta és la meva gent! Els
colons deixaran de matar els Tuskens?
En Ben no va contestar. Ell creia
que els Tusken podrien matar tots els colons de Tatooine i la seva fam de
violència seguiria estant insatisfeta.
Prenent el silenci d’en Ben com una
resposta negativa, en Hett va dir:
- Llavors, la sang crida a la sang!
Els colons seran obligats a abandonar la terra... o seran enterrats sota
d'ella!
- No puc permetre això -, va dir en
Ben traient el seu sabre de llum. - Vas ser un gran Jedi, Hett, i el fill d'un
gran Jedi, però t'has lliurat a la venjança. Això acaba aquí. -En Ben va
encendre el seu sabre de llum.
- Tindràs un funeral Jedi, Mestre
Kenobi -, va dir en Hett. - Això t'ho prometo.
Les mans d’en Hett es van dirigir
cap al cinturó, saltant pràcticament els dos sabres de llum cap a les seves
mans enguantades. Va encendre al mateix temps les seves armes, alliberant
l'energia dels dos rajos verds idèntics. Va moure ràpidament el sabre de llum
de la mà dreta però en Ben el va bloquejar. Els sables de llum guspirejaven
escandalosament a mesura que xocaven.
Va ser una sort per al Ben haver
continuat amb els seus exercicis Jedi a Tatooine, no havia permès que els seus
reflexos es relaxessin. No volia recordar el temps que havia passat des de
l'última vegada que havia utilitzat en combat el seu sabre de llum. Tampoc va
tenir en compte que ell era més vell que en Hett almenys una dècada, o que les
habilitats d’en Hett amb les seves pròpies armes eren considerables, i que els
Guerrers Tusken eren molt més experimentats en combat en el desert. En Ben
sabia que qualsevol d'aquests pensaments l'única cosa que podrien fer era
matar-lo.
En Ben estava preparat per a moltes
coses, però no estava disposat a morir. Encara no. Avui no.
En Hett va dirigir el seu altre
sabre de llum en un angle agut, obligant al Ben a retrocedir per evitar
l'estocada. En Ben va agafar la seva arma amb les dues mans mentre dirigia el
sabre cap a les cames d’en Hett, però en Hett va bloquejar l'intent. Hi va
haver un altre fort espurneig, com quan les navalles es tallen entre si.
En Ben va panteixar quan en Hett va
llançar una potent puntada al seu estómac. La puntada va fer caure al Ben, i en
anar caient, en Hett va llançar un dels seus sabres de llum cap al cos d’en
Ben. En Ben es va aferrar al seu propi sable de llum mentre torçava el seu cos
en l'aire per evitar ser colpejat per la fulla giratòria de l'arma d’en Hett.
En el moment en què el sabre de llum passava al costat del cap d’en Ben, en Hett
va usar la Força per recuperar-lo, tornant novament cap a la seva mà esquerra.
Quan en Hett va capturar el seu
sabre de llum, en Ben va girar sobre el terra i va atacar novament. En Hett va
bloquejar l'atac amb el seu sabre de llum de la dreta, després va tirar el seu
braç esquerre cap endavant perquè el sabre de llum que sostenia amb aquesta mà,
xoqués amb l'altre sabre de llum, ocasionant que el mànec d'aquest últim
s’estavellés en la mandíbula d’en Ben.
En Ben ignorant la dolorosa
sacsejada al cap, instintivament va aixecar el full del seu sabre, obligant a
Hett a bloquejar el cop amb el seu sabre de llum de la dreta i deixant a la
seva pròpia secció mitjana breument exposada. Abans que en Hett pogués atacar
amb el seu altre sabre de llum, en Ben li va donar una forta puntada a
l'estómac.
En Hett va grunyir, però no es va
doblegar. Va atacar de nou al Ben, aixecant la sorra mentre es tirava a matar.
Els altres Tusken no s'immutaven en veure el duel i tampoc feien alguna cosa
per ajudar al seu cap. Simplement miraven en silenci, esperant el resultat.
En Ben bloquejava cada cop, però no
era fàcil. En Hett era molt més experimentat en combat a la sorra i en la calor
del desert. En Ben sabia que el seu oponent no es rendiria, per no parlar de
retirar-se. Per molt que esperava no haver de matar en Hett, també sabia que no
podia seguir lluitant per temps indefinit.
Però al final, en Ben sabia que no
estava lluitant per la seva pròpia vida. Ell estava lluitant per la vida d’en
Luke.
Ràpidament aixecant la mà esquerra,
en Ben va utilitzar la Força per empènyer en Hett, enviant-lo cap enrere per
l'aire, llançant ràpidament el seu sabre de llum, tallant el braç dret d’en
Hett. En Hett va cridar mentre el seu braç s'apartava del seu cos. Trontollant,
en Hett cap enrere, en Ben va usar novament la Força per arrencar l'altre sabre
de llum que en Hett aferrava amb la mà esquerra. Tots dos sabres de llum es van
desactivar quan en Hett va passar al costat d’en Ben, prostrant a la sorra
darrere d'ell.
En Hett va caure de genolls. La seva
tribu va observar com en Ben va caminar cap a ell, es va inclinar per subjectar
la part superior de la màscara d’en Hett, i després la va retirar del seu cap.
El Jedi caigut es tocava el monyó
del braç dret ferit, mentre aixecava la mirada cap al Ben. La cara
desemmascarada d’en Hett era la d'un humà, però cobert amb negres i angulars
tatuatges.
En Ben no tenia idea si l'espècie de
tatuatges d’en Hett eren una excepció o una norma per als Tusken. En Ben va
sostenir la màscara davant seu, i després la va deixar caure sobre la sorra
davant Hett qui romania de genolls.
Sense un so, els Tusken que estaven
muntats lentament van donar la volta als seus banthes i van iniciar la seva
retirada de la granja d'humitat. En Hett no els va veure partir, però
continuava mirant cap a la sorra al davant d'ell. En Ben, encara brandant el
seu sabre de llum activat, es va quedar dret prop d’en Hett, esperant el seu
següent moviment.
- Estic acabat -, va dir en Hett,
encara evitant la seva mirada. - Tu m'has fet caure en desgràcia davant el meu
poble. Amb una mà, ja no puc manejar un gaderffii. Ara sóc un pària entre els
Tusken. - Va dir tot això sense cap rastre d'emoció, i després va afegir: - Sóc
un home mort. Acaba. Mata’m.
- No, - va respondre en Ben mentre
desactivava el seu sabre de llum. - Però ja no pots romandre a Tatooine. Te
n'has d'anar i prometre’m, per l'amor del teu pare, que no tornaràs mai.
En Hett va arrufar les celles.
En Ben va dir:
- Jura-ho.
En Hett encara amb el nas arrufat i
negant-se a mirar al Ben, finalment va murmurar:
- Ho juro...
Penjant-se de nou el seu sabre de
llum en el seu cinturó, en Ben va dir:
- Els Tuskens van ser un cop la teva
gent, però també ho eren els Jedi. Has oblidat els nostres camins. Potser, amb
la meditació, els recordaràs i també a tu mateix.
En Hett no va oferir cap resposta.
- Espero que ho facis -va dir en
Ben. - Que la Força t'acompanyi, A'Sharad Hett. - Llavors en Ben es va tornar i
va començar a caminar cap a la cúpula d'entrada de la granja d'humitat. Estava
a mig camí de la cúpula quan va mirar de nou a on havia deixat l'ex-Jedi, però en
Hett ja se n'havia anat.
L’Owen Lars, encara sostenint el seu
rifle làser, estava esperant al Ben a la porta de l'entrada voltada. En Ben es
va preguntar si l’Owen havia vist la lluita ferotge que acabava d'ocórrer en la
seva propietat. Esperava que no ho hagués fet, ja que no estava segur de què
dir. Només volia que l’Owen estigués segur que els Tusken s'havien anat. Abans
que pogués parlar, l’Owen va dir:
- Ja va acabar, oi?
- Sí, - va dir en Ben. La paraula
gairebé es va trencar en la seva gola, i de sobte es va adonar de la set que
tenia.
- D'acord, - va dir l’Owen. - Serà
millor que marxis. - A continuació, l’Owen es va donar la volta i va tancar la
porta darrere seu.
En Ben va sacsejar la pols de la
seva túnica. Després de recollir les seves coses del camp, va començar el llarg
camí de tornada a casa.
Mai va tornar a veure de nou a
A'Sharad Hett.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada