El Ressorgiment de la Força Obscura (XXVIII)

Anterior

28

Els turbolàsers del Katana van brillar, van desintegrar el centre de la formació imperial de naus lleugeres, i un pilot d’en Wedge va llançar un crit d'alegria.

- Has vist això?

-Tanca el bec, Murri Set -li amonestar en Wedge, mentre intentava veure alguna cosa a través del núvol de restes flamejants. Els imperials tenien el nas ensangonat, però res més -. Tenen un munt de caces TIE en reserva.

- Wedge?

En Wedge va canviar de canal.

-Sóc aquí, Luke.

-Hem decidit que no abandonarem la nau. Ens llançarem contra els imperials, i ja saps com de bé que combaten els transports. Serà millor que treguis al teu grup d'aquí i vagis a demanar ajuda.

En Wedge va advertir que les naus lleugeres supervivents adoptaven formació de retirada, mentre que els caces TIE s'avançaven per protegir-les.

-No podreu contenir-les -va respondre -. Potser hi hagi tres-cents soldats a bord d'aquestes naus lleugeres.

-Tenim més oportunitats contra ells que vosaltres contra un Destructor Estel·lar -va replicar en Luke -. Foteu el camp.

En Wedge va serrar les dents. En Luke tenia raó, i tots dos ho sabien, però abandonar als seus amics...

-Cap Murri, aquí cap Or -va intervenir una nova veu -. Sol·licito permís per unir-me al grup.

En Wedge va arrufar les celles i va mirar per la part posterior de la coberta. Dos esquadrons de caces-X, procedents del Quenfis, s'acostaven.

-Permís concedit -va dir -. No pensava que el conseller Fey'lya els hi permetés venir a jugar una mica.

-En Fey'lya ja no té ni veu ni vot en aquesta qüestió -va contestar l'altre -. Ja li ho explicaré més tard. El capità ha lliurat el comandament a l’Organa Solo.

-La primera bona notícia d'avui -va grunyir en Wedge -. Bé, aquest és el pla. Quatre caces del seu grup s'ocuparan d'aquestes naus lleugeres, els altres ens concentrarem en els caces TIE. Amb sort, donarem bon compte d'ells abans que arribi la segona onada. Comptarem amb algun suport?

-El capità diu que un Creuer Estel·lar està de camí -va dir Cap Or -, però no sé quan arribarà.

«Massa tard, probablement», es va dir en Wedge.

-Molt bé -va contestar en veu alta -. Endavant.

Una nova sèrie d'esteles havia aparegut prop del moll del Destructor Estel·lar, la segona onada de caces TIE s'havia enlairat. Anaven a causar molts problemes, però de moment, els caces sobrepassaven en nombre als imperials, i aquests ho sabien. Es van desplegar, amb la intenció d'atreure als seus atacants cap a un punt on no poguessin cobrir-se mútuament. Wedge va efectuar una ràpida avaluació de la situació.

-A tots els caces: els atacarem d'un en un. Trieu el vostre blanc i endavant.

Ara es trobaven més a prop; va veure que dos dels caces imperials eren interceptors TIE, més ràpids i avançats. En va escollir un, va sortir de la formació i es va dirigir cap a ell.

Fos quin fos l'erosió soferta per l'Imperi durant els últims cinc anys pel que fa a naus i personal preparat, aviat va quedar clar que el seu programa d'entrenament per a pilots de caça no s'havia ressentit molt. L’interceptor TIE escollit per en Wedge va eludir amb perícia el seu atac i va realitzar una desviació lateral que li va permetre apartar-se del caça-X i girar els seus làsers per apuntar en la direcció de la seva trajectòria de vol. En Wedge va fer baixar en picat la nau, i es va encongir quan el tret del seu enemic va passar prou a prop per accionar els sensors calòrics dels motors situats a estribord. Va efectuar un gir en aquest costat. Es va preparar per a un segon tret, però no va arribar. Va buscar amb la vista al seu enemic.

- Darrere de vostè, Cap Murri! -Va ressonar en la seva oïda la veu de Murri Tres.

En Wedge va tornar a deixar caure el caça, just quan un altre raig làser passava fregant la coberta de la cabina. No només no havia enganyat l’imperial, sinó que aquest havia aconseguit imitar la seva maniobra.

-Encara el segueix -va confirmar Murri Tres -. Realitzi maniobra evasiva; estaré allà dins d'un moment.

-Tranquil -va dir en Wedge.

Va albirar per la coberta a un altre imperial que s'acostava per babord. Va aferrar els controls, va sortir del gir que estava fent i es va llançar sobre ell. El caça TIE va experimentar una lleu sacsejada quan el seu pilot va advertir el perill que li aguaitava i va tractar d'apartar-se.

Exactament el que esperava en Wedge. Va passar sota el caça TIE, va girar la seva nau cap amunt, es va acostar perillosament a la cabina de l'imperial i va apuntar el morro cap a la direcció de la qual procedia.

L’interceptor TIE, que havia abandonat la persecució d’en Wedge per evitar fer mal a una de les seves naus, va ser sorprès per la maniobra. Un sol tret dels làsers del caça-X el va desintegrar.

-Bonic estratagema, Cap Murri -va comentar Cap Or -. Ara em toca a mi.

En Wedge ho va comprendre, va imprimir més potència al seu propulsor, es va allunyar del caça TIE que havia utilitzat per protegir-se i permetre que els làsers de Cap Or ho abatessin.

- Com va la cosa? -Va preguntar en Wedge, mentre la llum de l'explosió es reflectia en la coberta de la cabina.

-Hem acabat -va dir Cap Or.

- Com?

En Wedge va arrufar les celles i va descriure un ampli cercle amb la seva caça. L'únic que es veia a prop eren caces-X. A part dels núvols de restes en flames, per descomptat.

- I les naus lleugeres? -Va preguntar.

-No ho sé -va admetre l'altre -. Or Tres, Or Quatre, informin.

-Enderroquem a sis, Cap Or -va dir una nova veu -. No sé què ha estat del setè.

En Wedge va proferir un jurament i va canviar a un altre canal de comunicació, mentre llançava una ullada al Destructor Estel·lar. El nou grup de caces TIE s'aproximava a tota velocitat. No tenia temps de fer res més pel Katana que llançar un avís.

- Luke? Aneu a tenir companyia.

-Ho sabem -va contestar la veu tensa d’en Luke -. Ja són aquí.

Van sortir de la nau lleugera, protegits per un diluvi de raigs làser, i van avançar cap als dos grups de portes lliscants que conduïen a la part davantera. En Luke no els veia des d'on estava, com tampoc veia al grup d’en Han, que esperava en silenci darrere de les portes. No obstant això, va sentir els trets dels imperials i va notar que s'acostaven.

I alguna cosa va provocar que se li ericés els cabells del clatell. Una cosa que no encaixava...

El seu comunicador va xiular.

- Luke? -Va dir en Lando en veu baixa -. Ja vénen. Preparat?

En Luke va apagar l'espasa de llum i va examinar per última vegada la seva obra. Una gran secció del sostre penjava ara d'alguns brins metàl·lics, disposat a enfonsar-se a la menor provocació. Més enllà, dues seccions de la paret presentaven un parany similar.

-Tot disposat -va dir en Lando.

-Molt bé. Allà anem...

Tot d'una, el so agut d'una classe d'arma diferent es va afegir a la cacofonia, quan els defensors van obrir foc sobre els imperials. Durant uns segons, els dos grups d'armes van contendre. Després, amb un cruixit metàl·lic, es va fer el silenci.

Els quatre tècnics van ser els primers a girar la cantonada i dirigir-se cap on Luke esperava. L'expressió dels seus rostres mostrava la barreja de por, nerviosisme i goig dels homes que acaben de sobreviure al seu primer tiroteig. En Lando va arribar a continuació, seguit d’en Han i en Chewbacca.

- Preparat? -Va preguntar en Han al Luke.

-Sí. -En Luke va indicar les seccions esqueixades de sostre i paret -No els contindrà molta estona, de tota manera.

-No cal -va grunyir en Han -. Em conformo amb què deixi fora de combat a uns pocs. Endavant.

-Espera -va dir en Luke, i va projectar la Força. Aquelles ments tan estranyes... -. S'estan dividint. La meitat segueix en les portes de babord, l'altra meitat es dirigeix ​​a la secció d'Operacions d'estribord.

-Intenten envoltar-nos -va assentir en Han -. En Lando, està ben segellada aquesta zona?

-No gaire -va admetre en Lando -. Les portes del moll d'atracada aguantaran una estona, però hi ha un complet laberint de magatzems i tallers de manteniment, des dels que poden accedir al passadís principal d'estribord. Hi ha massa portes per tancar-les totes.

Des de les portes que havien abandonat els va arribar un cop sord.

-Aquest grup intenta fer-nos creure que tots els atacants estan concentrats aquí, mentre l'altre intenta sorprendre’ns per darrere -va decidir en Han -. Bé, tampoc volíem conservar tot el passadís. Chewie, tu i Lando torneu amb els altres al pont. Emporteu-vos per davant a tots els que pugueu. En Luke i jo anirem a estribord i tractarem de retardar el màxim possible a l'altre grup.

En Chewbacca va grunyir en senyal d'afirmació i es va allunyar, precedit pels quatre tècnics.

-Bona sort -va dir en Lando, i el va seguir. En Han va mirar al Luke.

- Només dos grups, encara?

-Sí -va contestar en Luke, esforçant-se per localitzar l'enemic. Aquella estranya sensació continuava present.

-Molt bé. Anem-nos-en.

En Han es va internar per un estret passadís, flanquejat per portes molt properes, la qual cosa indicava que eren les cabines de la tripulació.

- On anem? -Va preguntar en Luke.

-Cabina d'armes d’estribord número dos. Potser trobem alguna cosa per ruixar el passadís. Líquid refrigerant dels turbolàsers, o alguna cosa per l'estil.

-Si no portin peces de roba autosuficients.

-No. Si més no, ningú les portava quan ens van atacar. Utilitzaven filtres d'aire normals, però si inundem tot el passadís de refrigerant, no els servirà de molt. Mai se sap -va afegir en to pensatiu -. Aquest líquid també podria ser inflamable.

-És una pena que la flota Katana no estigui composta per Galions Estel·lars -va dir en Luke.

Va projectar els seus sentits cap a l'enemic. Estaven en el laberint de sales que Lando havia esmentat, i s'encaminaven, fent una volta, cap al passadís principal d'estribord.

-Podríem haver utilitzat les defenses anti-intrusió amb què anaven equipats.

-Si això fos un Galió Estel·lar, l'Imperi no tindria el menor interès a robar-lo indemne. El volarien en trossos, i punt.

En Luke va fer una ganyota.

-Tens raó.

Van arribar al passadís principal d'estribord. Havien avançat fins a la meitat, quan en Han es va parar en sec.

- Què dimonis...?

En Luke es va girar per mirar. A uns deu metres de distància, en una zona a les fosques, una gran caixa metàl·lica descansava, una mica inclinada, sobre un garbuix de cables i puntals. Sota una estreta portella sobresortien canons desintegradors bessons, les parets que els envoltaven es veien ennegrides i blegades, amb mitja dotzena de forats de bona mida.

- Què és això? -Va preguntar.

-Sembla una versió a escala d'un explorador errant -va dir en Han -. Anem a fer una ullada.

-Qui sap què està fent aquí -va murmurar en Luke, mentre s'acostaven a l'objecte.

El sòl que trepitjaven també estava corbat. Qualsevol que hagués participat en el tiroteig havia fet una bona feina.

-Algú va haver de treure'l del magatzem durant la plaga que va matar a tothom -va suggerir en Han -. Tractant de protegir el pont, o en un atac de bogeria.

En Luke va assentir i es va estremir.

-Va haver de ser molt difícil transportar-lo fins aquí.

-Bé, no anem a treure'l, t'ho asseguro. –En Han va examinar la pasterada de restes, buscant el lloc on havia d'estar la cama dreta. Va enarcar una cella -. Llevat que...

En Luke va empassar saliva. El mestre Yoda, en una ocasió, havia aixecat el seu caça d'un pantà a Dagobah, però la Força del mestre Yoda era molt major que la d’en Luke.

-Anem a esbrinar-ho -va dir.

Va respirar fondo, va buidar la seva ment, va aixecar la mà i va projectar la Força.

L'explorador ni tan sols es va moure. En Luke va provar una altra vegada, i una altra, en va. O la màquina estava massa encaixada entre les parets i el sostre, o en Luke no tenia suficient energia per aixecar-la.

-Bé, no importa -va dir en Han, mentre llançava una ullada al passadís -. Hauria estat fantàstic moure’l; l'hauríem col·locat en aquella sala de comunicacions situada darrere el pont, perquè s’ocupés de qualsevol que s'acostés. En tot cas, el podem utilitzar aquí. A veure si podem obrir-lo.

Va enfundar el desintegrador i va grimpar per l'única cama que quedava.

-S'estan acostant -li va advertir en Luke, mentre llançava una mirada passadís avall -. D'aquí a un parell de minuts apareixeran a la vista.

-Serà millor que et posis darrera meu -va dir en Han. Es trobava davant de la porta lateral de l'explorador, que va obrir amb un grunyit.

- Què? -Va preguntar en Luke, quan va notar que canviava l'ànim del seu amic.

-No t'ho creuràs -va respondre en Han. Es va ajupir i va entrar -. Encara té energia -va cridar, i la seva veu va despertar lleus ressons -. Vegem... Per sobre d’en Luke, el canó desintegrador va girar uns graus.

-Encara es pot maniobrar -va afegir en Han amb satisfacció -. Fantàstic.

En Luke havia pujat a dalt de la cama amb compte de no enganxar-se en les vores esmolades. L'adversari de l'explorador havia oposat una magnífica resistència. Alguna cosa es va agitar en el fons de la seva ment.

-Ja vénen -va xiuxiuejar al Han.

Va saltar de la cama i va aterrar en silenci sobre la coberta. Es va ajupir i va mirar pel forat format entre la cama doblegada i la part principal de l'aparell, confiant que amb la foscor n'hi hauria prou per ocultar la seva presència.

S'havia amagat a temps. Els imperials avançaven a tot córrer pel passadís, desplegats en l'adequada formació militar. Els dos homes destacats es van aturar en veure l'explorador avariat, com si intentessin decidir entre arriscar-se a seguir avançant, o fer rodar l'element sorpresa obrint foc. El cap del grup va optar per un compromís: els dos homes que obrien la marxa van continuar avançant, mentre els altres s'ajupien o s'aixafaven contra les parets.

En Han va deixar que arribessin fins a la base de l'explorador. Llavors, va fer girar el canó desintegrador sobre el cap i va disparar contra la majoria del grup.

La resposta va ser instantània, però no va servir de res. En Han va escombrar les parets i el terra. Els pocs que estaven prop d'una porta van fugir, mentre els altres eren aniquilats. Els dos homes en punta també van reaccionar al segon següent. Un va disparar cap a la portella, i l'altre es va enfilar per la cama cap a la porta lateral.

Va arribar a la part superior i es va topar amb Luke. El seu company de sota va esquivar tres trets, abans que l'espasa de llum el derroqués.

Tot d'una, el canó desintegrador va cessar de disparar. En Luke va explorar el passadís i va projectar la Força.

-Encara en queden tres -va advertir al Han, quan aquest va obrir la porta de l'explorador i va treure el cap.

-Deixa'ls en pau -va contestar en Han, mentre baixava per la cama i consultava el seu crono -. Hem de tornar amb Lando i Chewie. -Va dedicar al Luke un somriure sense humor -. A més, els vidres actuants acaben de fondre’s. Anem-nos, abans que ho sospitin.

La primera onada de caces TIE havia estat destruïda, així com totes les naus lleugeres, a excepció d'una. La fragata d'escorta rebel i els seus caces-X s'enfrontaven ara als esquadrons un i tres, i feia l'efecte que portaven les de guanyar.

I el capità Brandei ja no somreia.

-L’esquadró Quatre s'enlaira ara -va anunciar el control de caces -. Els esquadrons Cinc i Sis esperen ordres.

-Ordeni’ls que esperin -va dir en Brandei. No hi havia remei. Cinc i Sis eren esquadrons de reconeixement i bombardeig, respectivament, molt útils en la seva especialitat, però no així en combat contra caces-X rebels -. Alguna cosa més sobre el Peremptori?

-No, senyor. L'últim informe del Quimera, abans que alcéssim els nostres escuts, va ser que l'hora d'arribada estimada seria la 1519, aproximadament.

Només faltaven set minuts, però s'havien perdut batalles en menys temps, i si es jutja per l'estat de les coses, aquesta podia ser una d'elles.

La qual cosa només deixava una opció al Brandei. Malgrat el molt que li desagradava posar-se a tir dels turbolàsers del Cuirassat, hauria de trametre el Justicier al combat.

-Endavant -va indicar al timoner -. Escuts a màxima potència; bateries turbolàsers preparades. Informi al responsable del grup d'abordatge que vull tenir al Cuirassat a les nostres mans ja.

-Sí, senyor.

Un rugit sord va sacsejar la coberta quan el propulsor subllumínic es va engegar.

Tot d'una, les alarmes de la nau es van unir al rugit.

-Un grup de rebels acaba d'aparèixer per la popa -va exclamar l'oficial de vigilància -. Divuit naus. Vaixells de càrrega i altres més petites. Ens ataquen.

En Brandei va proferir un espantós jurament i va encendre la pantalla apropiada. No eren navilis rebels, i es va preguntar qui dimonis serien. Encara que era igual.

-Gireu a dos-set-un -va ordenar al timoner -. Apuntin turbolàsers de popa cap als bandits. I ordeni a l’esquadró Sis que s’enlairi.

Fossin qui fossin, trigaria molt poc a ensenyar-los que no havien de ficar-se en els assumptes de l'Imperi. Quant a la seva identitat... Bé, ja s'encarregaria de concretar-la intel·ligència després de la massacre.

-Compte, Mara -va advertir la veu de l'Aves pel comunicador -. Intenten desviar-se. A més, caces TIE vénen de camí.

-D'acord.

La Mara es va permetre un somriure sardònic. Per al que els serviria. El gruix dels caces sorgits del Destructor Estel·lar lluitava contra les forces de la Nova República, la qual cosa significava que la gent d’en Karrde només hauria d'enfrontar-se a naus de reconeixement i bombarders. Res que no puguin manejar.

-Dankin, Tõrve, procediu a interceptar-los.

Els dos pilots van obeir, i la dona va concentrar de nou la seva atenció en aquell punt gairebé imperceptible, situat sota el tub d'escapament del propulsor subllumínic central, al qual intentava arribar amb els làsers del Z-95. Sota el blindatge havia una part fonamental de la càpsula sensora de popa, si la destruïa, ella i els altres podrien oblidar-se de la part inferior de l'enorme nau, relativament indefensa.

Els làsers van donar al seu objectiu, que va esclatar en un núvol de plàstic i metall vaporitzats.

-Ho he aconseguit -va dir a l’Aves -. La secció central inferior de popa ha quedat encegada.

-Bona feina -va contestar l’Aves -. A totes les unitats: endavant!

La Mara va allunyar el Z-95, contenta de deixar enrere la calor i les radiacions emeses pel propulsor. El Salvatge Karrde i els altres s'encarregarien d’esbudellar el casc extern del Destructor Estel·lar. Utilitzaria el seu petit caça per mantenir allunyats d'ells als caces TIE.

Però abans, li quedava temps per fer unes comprovacions.

-Jade cridant a Karrde -va dir pel comunicador -. Em sent?

-Sí, Mara, gràcies -va respondre la veu tan coneguda.

La Mara va notar que part de la seva tensió s'esvaïa. «Sí, Mara, gràcies»significava que tot anava bé a bord de la nau de la Nova República.

Tan bé com es podia esperar al mig d'una confrontació amb un Destructor Estel·lar imperial.

- Quina és la situació? -Va preguntar.

-Hem patit alguns danys, però sembla que resistim bé -va explicar en Karrde -. Hi ha un petit grup tècnic a bord del Katana i han posat en funcionament els turbolàsers, cosa que explica l'escassa predisposició del Destructor Estel·lar a apropar-se més. No tinc cap dubte que, tard o d'hora, perdran la seva timidesa.

-L’acaben de perdre. La nau anava a baixa potència quan vam arribar, i no podrem distreure'ls tanta estona.

-Mara, sóc la Leia Organa Solo -va intervenir una veu -. Un Creuer Estel·lar ve a ajudar-nos.

-És de suposar que els imperials també rebran algun suport -va replicar la Mara -. No siguem heroics fins al punt de l'estupidesa, d'acord? Tregui la seva gent del Katana i fotin el camp d’aquí.

-No podem -va dir l’Organa Solo -. Els imperials han abordat la nau, aïllant els nostres del moll d'atracada.

La Mara va contemplar l'embalum fosc del Cuirassat, il·luminat només per les llums de posició i els reflexos de la batalla que es desenvolupava al seu voltant.

-Ja pot donar-los per perduts -va dir -. Els imperials no estan lluny; el seu suport arribarà abans que el de vostès.

Com a resposta a les seves paraules, va captar un llevíssim moviment a la seva esquerra, i van aparèixer tres Cuirassats en formació triangular.

- Mara! -Va exclamar l’Aves.

-Els he vist -va respondre la dona, quan un segon trio va aparèixer darrere i sobre del primer -. Ja està, Karrde. Fotem el camp d'aquí.

-Atenció, forces de la Nova República -va retrunyir una altra veu pel canal -. Sóc el senador Garm Bel Iblis, a bord de la nau de guerra Pelegrí. Puc oferir la nostra ajuda?

La Leia va contemplar l'altaveu amb una estranya combinació de sorpresa, esperança i incredulitat. Va mirar a Karrde. Aquest va arronsar les espatlles i va moure el cap.

-Havia sentit dir que era mort -va murmurar.

La Leia va empassar saliva. Ella també..., però era la veu d’en Bel Iblis, o una imitació excel·lent.

-Garm, sóc la Leia Organa Solo -va dir.

- Leia! -Va exclamar en Bel Iblis -. Ha passat molt temps, oi? No esperava trobar-te aquí en persona, encara que potser sí. Ha estat això idea teva?

La Leia va arrufar les celles.

-No sé a què es refereix. En qualsevol cas, què fa vostè aquí?

-El capità Solo li va enviar al meu ajudant les coordenades i ens va demanar suport -va dir en Bel Iblis, en to cautelós -. Vaig donar per fet que era a petició teva.

La Leia va somriure. Hauria d’haver-ho endevinat.

-De vegades, en Han té lapses de memòria -va dir -. Per ser sincera, no hem tingut gaire temps per a comparar notes des que vam tornar.

-Entenc -va dir a poc a poc en Bel Iblis -. Per tant, no va ser una petició oficial de la Nova República?

-No, però ara sí –el va tranquil·litzar la Leia -. En nom de la Nova República, sol·licito la seva ajuda. -Va mirar a Virgili -. Prengui nota en el quadern de bitàcola, capità.

-Sí, consellera -va respondre en Virgili -. Quant a mi, senador Bel Iblis, estic encantat de tenir-lo al nostre costat.

-Gràcies, capità -va dir en Bel Iblis, i la Leia va veure en la seva ment el famós somriure de l'altre -. Anem a fer algunes entremaliadures, d'acord? Endavant, Pelegrí.

Els sis Cuirassats havien format un cercle al voltant del Destructor Estel·lar, a qui atacaven amb les seves canonades d'ions, sense fer cas dels trets de turbolàser, cada vegada més esporàdics, que responien.

-La Mara té raó, malgrat tot -va dir en Karrde, prop de la Leia -. Quant haguem tret als tècnics d'aquesta nau, serà millor fugir.

La Leia va moure el cap.

-No podem deixar la flota Katana en mans de l'Imperi.

En Karrde va esbufegar.

-Segons sembla, no se li ha acudit comptar els Cuirassats que hi ha allà fora.

La Leia va arrufar les celles.

-No. Per què?

-Vaig efectuar una anàlisi, mentre discutia amb Fey'lya. De les dues-centes naus que componien la flota, només en queden quinze.

La Leia el va mirar estupefacta.

- Quinze? -Va repetir. En Karrde va assentir.

-Tinc por que he subestimat al gran almirall, consellera -va dir en un to contingut que no podia dissimular la seva amargor -. Sabia que quan conegués la localització de la flota, començaria a endur-se naus, però no esperava que en Hoffner se la revelés tan de pressa.

La Leia es va estremir. Ella també havia patit un interrogatori imperial. Anys després, el record continuava viu.

-Em pregunto si hi haurà quedat alguna cosa d'ell.

-Estalviï’s seva compassió. Em sembla improbable que en Thrawn acudís a una cosa tan poc civilitzada com la tortura. Que en Hoffner hagués parlat només implica que el gran capità li va aplicar una bona injecció de diners.

La Leia va contemplar la batalla, aclaparada per l'enormitat del seu fracàs. Havien perdut. Després de tants sacrificis, havien perdut. Va respirar fondo i va procedir a realitzar els exercicis Jedi de relaxació. Sí, havien perdut, però només una batalla, no la guerra. Encara que l’Imperi s'hagués apoderat de la Força Obscura, trigarien anys a reclutar i entrenar homes per tripular aquells Cuirassats. En aquest temps, podien passar moltes coses.

-Té raó -va dir a Karrde -. El millor serà evitar més pèrdues. Capità Virgili, quan aquests caces TIE hagin estat neutralitzats, vull que enviï un grup d'homes al Katana per ajudar al nostre equip tècnic.

No hi va haver resposta.

- Capità?

En Virgili estava mirant per la portella del pont, amb una expressió inescrutable.

-Massa tard, consellera -va dir en veu baixa.

La Leia es va girar per mirar. Un segon Destructor Estel·lar havia sorgit de l’hiperespai i s'acostava a la nau imperial assetjada.

L'ajuda dels imperials havia arribat.

- Retirada! -Va cridar l’Aves, amb veu entretallada -. A totes les naus, retirada! Segon Destructor Estel·lar en el sistema.

L'alarma dels Z-95 va ofegar la seva última paraula. La Mara va esquivar per molt poc els trets d'un caça TIE.

-Retirar-se, on? -Va preguntar.

Va efectuar una maniobra tendent a neutralitzar la seva acceleració. El seu atacant, potser confiat per l'aparició del nou Destructor, se li va acostar massa. La Mara, amb gran sang freda, el va vaporitzar.

-Per si ho havies oblidat, la majoria no tenim ordinadors prou potents per a calcular un salt correcte a l’hiperespai.

-Jo et proporcionaré les xifres -va respondre l’Aves -. En Karrde...

-Estic d'acord -es va sentir la veu d’en Karrde des de la fragata d'escorta -. Sortiu d'aquí.

La Mara va serrar les dents i va contemplar el segon Destructor Estel·lar. Detestava fugir amb la cua entre les cames, però sabia que tenien raó. En Bel Iblis havia ordenat a tres de les seves naus que fessin front al nouvingut, però tres Cuirassats, malgrat els seus canons d'ions, no podrien contenir durant molta estona a un Destructor Estel·lar. Si no es retiraven aviat, potser no gaudirien d'una altra oportunitat.

Tot d'una, va intuir un nou perill, però massa tard. La seva nau va patir una forta sacsejada, i va sentir a la seva esquena el grinyol xiuxiuejant del metall superescalfat al vaporitzar-se.

- M'han donat! -Va exclamar.

Va llançar una mà de forma automàtica cap als interruptors que tancaven els sistemes, mentre l'altra s'apoderava dels tancaments del seu casc i els assegurava. Just a temps. Un segon xiuxiueig, interromput gairebé abans que comencés, va anunciar la fallada de la integritat de la cabina.

-Pèrdua d'energia, pèrdua d'aire. Em disposo a sortir expel·lida.

Va estendre la mà cap a la palanca d'expulsió, però es va aturar. Per casualitat, o potser per instint, el seu caça inutilitzat apuntava gairebé directament a l'entrada de l'hangar situat a babord del primer Destructor Estel·lar. Si podia desviar una mica més d'energia al sistema de maniobra auxiliar...

Va fer quelcom més que això, però quan per fi va agafar de nou la palanca d'expulsió, va tenir la satisfacció de saber que el Z-95 es venjaria, morint, de la màquina bèl·lica imperial. Una mica, si més no.

Va tirar de la palanca, i un instant després es va sentir aixafada contra el seient, quan forrellats explosius van fer saltar la coberta de la cabina, catapultant-la fora de la nau. Va albirar l'extrem de la part de babord del Destructor Estel·lar, un caça TIE que passava de llarg...

I de sobte, es va sentir l'horrorós xiscle electrònic del seient d'expulsió, el violent espurneig dels circuits en produir un arc voltaic, i Mara va comprendre que havia comès la que podia ser la seva última equivocació. Concentrada en dirigir el seu Z-95 inutilitzat cap a l’hangar del Destructor Estel·lar, s'havia acostat massa a la gegantina nau, exposant-se al bombardeig d’ions del Cuirassat.

Aquell cruixit d'elements electrònics torturats significava que ho havia perdut tot. El comunicador, els llums, els dolls de maniobra, el regulador de suport vital, els fars d'emergència. Tot.

Els seus pensaments es van centrar un segon en l’Skywalker. Temps enrere, també s'havia perdut en l'espai, però ella havia tingut un motiu per buscar-lo. Ningú tenia motius similars per buscar-la a ella.

Un caça TIE en flames va esclatar a les proximitats Un fragment de metralla de bona mida va rebotar en l'armadura de ceràmica que protegia en part la seva esquena, i la seva templa va colpejar amb força el costat del recolza caps.

Mentre s'enfonsava en la negror, va veure la cara de l'emperador davant seu. I va saber que havia tornat a fallar.

S'acostaven a l'avantsala de comunicacions, quan en Luke va fer un salt.

- Què passa? -Va preguntar en Han, mentre es tornava com un llamp per fer una ullada al passadís.

-És la Mara -va dir en Luke, amb expressió tensa -. Té problemes.

- L’han assolit?

-L’han assolit... i s'ha perdut -va contestar en Luke -. S'ha creuat en el camí d'un raig d’ions.

Feia la impressió que el noi hagués perdut al seu millor amic, i no a algú que desitjava matar-lo. En Han va pensar a dir-li-ho, però després va decidir que hi havia coses més urgents de què preocupar-se. Havia de ser una d'aquelles insensateses Jedi mancades de tot sentit.

-Bé, ara no podem ajudar-la -va dir, i va seguir avançant -. Anem-nos.

Tant el passadís principal de babord com el d'estribord conduïen a l'avantsala, des de la qual es podia accedir mitjançant altres dobles portes al pont. En Lando i en Chewbacca estaven amagats al costat de l'entrada del passadís de babord, assetjats per una barrera de foc làser. De tant en tant, s'arriscaven a respondre.

- Com va, Lando? -Va preguntar en Han.

-Bastant malament, amic -va grunyir en Lando -. Encara queden uns deu. En Shen i en Tomrus han estat ferits. En Shen morirà abans d'una hora si no el posem en mans d'un androide mèdic. L’Anselm i en Kline estan cuidant d'ell en el pont.

-Nosaltres ho hem fet millor, però encara ens persegueixen un parell d’imperials -va informar en Han mentre feia una ullada a les fileres de monitors. Els ferien servir de protecció, però els defensors no podrien retrocedir sense exposar-se al foc enemic -. Crec que nosaltres quatre sols no podrem defensar aquest pas. Caldrà retrocedir fins al pont.

-Que és el darrer refugi -va assenyalar en Lando -. Confio que t'hagis adonat.

-Perfectament -va dir en Luke -. Tots vosaltres, al pont. Jo m'ocuparé d'això.

En Lando el va mirar sorprès.

- Què faràs?

-Jo me n'ocuparé d'això -va repetir en Luke. Va encendre l'espasa de llum -. Aneu passant. Sé el que faig.

-Anem -va secundar en Han. No sabia què tenia en ment en Luke, però alguna cosa en la seva expressió suggeria que discutir no serviria de res -. Li donarem suport des de dins.

Un minut després s'havien desplegat: Han i Lando al costat de les portes del pont. En Chewbacca protegit darrera d'una consola, en Luke dret a l'arcada, amb l'espasa preparada. Els imperials van trigar un altre minut a comprendre que tenien el passadís lliure, i llavors van procedir amb celeritat. Coberts per una pluja de foc dirigida cap a les consoles, els imperials van avançar d'un en un fins a entrar a l'avantsala, es van refugiar darrere de les enormes consoles i van començar a disparar.

En Han va repel·lir l'atac, sabent que era en va. L'espasa de llum centellejava com un ésser viu i famolenc, i desviava els raigs que s'acostaven massa. Així que els imperials van deixar de disparar a l'atzar i es van concentrar en aquell únic objectiu, ni un Jedi podria sortir ben parat de tants trets. En Han va serrar les dents, intrigat per l'actitud d’en Luke, i va seguir disparant.

- Preparats! -Va cridar en Luke.

Mentre en Han es preguntava per què havien de preparar-se, el noi va retrocedir un pas i va llançar l'espasa de llum de banda. Va travessar l'avantsala, va girar cap a la paret...

I l'avantsala va quedar oberta a l'espai, amb un estrèpit semblant a un tro.

En Luke va saltar cap enrere i va entrar al pont un segon abans que les portes es tanquessin per protegir-los de la descompressió. Les alarmes van udolar fins que en Chewbacca les va desconnectar, i en Han va escoltar els trets que els imperials, abans de morir, llançaven en va contra les portes.

Després es va fer el silenci, i tot va acabar.

En Luke va córrer cap a la portella i va contemplar el desenvolupament de la batalla.

-Tranquil, Luke -li va aconsellar en Han, mentre s'enfundava el desintegrador i s'acostava -. Estem al marge de la batalla.

-No és possible -va replicar en Luke. La seva mà artificial es va obrir i va tancar, inquieta. Potser recordava Myrkr, i aquella llarga travessia pel bosc, en companyia de la Mara -. Hem de fer alguna cosa per ajudar-los. En cas contrari, els imperials els mataran a tots.

-No podem disparar, ni tampoc maniobrar -va grunyir en Han, procurant reprimir la seva sensació d'impotència. La Leia estava a bord d'aquella fragata d'escorta -. Què ens queda?

En Luke va agitar una mà.

-No ho sé -va admetre -. Se suposa que tu ets el cervell. Pensa en alguna cosa.

-Sí -va murmurar en Han, i va passejar la vista pel pont -. És clar. Se suposa que amb un simple gest de la meva mà...

Va callar, i un somriure tort va il·luminar lentament el seu rostre.

-Chewie, Lando, apropeu-vos a aquestes pantalles sensores -va ordenar, mentre contemplava la consola que tenia davant. No era l'adequada -. En Luke, ajuda'm a trobar... És igual, i ja el tinc.

- Què? -Va preguntar en Lando, detenint-se davant la pantalla que Han havia indicat.

-Pensa una mica -va dir en Han, mentre feia una ullada als controls. Bé, tot semblava en bon estat. Confiava que encara funcionés -. On som? -Va preguntar. Es va dirigir a la consola del timó i la va activar.

-Enmig del no-res -va dir en Lando, fent provisió de paciència -. I jugar amb aquest timó no ens portarà enlloc.

-Tens raó -va admetre en Han, amb un somriure tens -. No ens portarà enlloc.

En Lando el va mirar fixament i, a poc a poc, el somriure també va florir a la cara.

-Exacte -va contestar amb ironia -. Exacte. Això és la flota Katana. I estem a bord del Katana.

-Ni més ni menys -va dir en Han.

Va respirar fondo, va creuar mentalment els dits i va transmetre energia al propulsor.

El Katana no es va moure, és clar, però el motiu de què tota la flota Katana hagués desaparegut...

-Tinc una -va dir en Lando, inclinat sobre la seva pantalla sensora -. Rumb 43 punt 20.

- Només una? -Va preguntar en Han.

-Només una -va confirmar en Lando -. Considera't afortunat. Després de tant de temps, és una sort que els motors d'una nau segueixin en funcionament.

-Confiem que segueixin funcionant -va grunyir en Han -. Dóna'm una ruta d'intersecció amb aquest segon Destructor Estel·lar.

-Uf... -En Lando va arrufar les celles -. Gira uns quinze graus a babord.

-D'acord.

En Han va efectuar el canvi de curs amb la màxima cura. Li resultava estrany pilotar una altra nau per control remot.

- Com va? -Va preguntar al Lando.

-Bastant bé -va confirmar en Lando -. Dóna-li una mica més de potència.

-Els monitors de control de tir no funcionen -va advertir en Luke, acostant-se al Han -. No sé si podràs disparar amb precisió sense ells.

-Ni tan sols ho intentaré -va replicar en Han -. Lando?

-Gira una mica més a babord. Una mica més... Ja està. -Va mirar en Han -. El tens a punt de caramel.

-Ho veurem.

Va imprimir al motor tota la velocitat possible.

El Destructor Estel·lar no va poder deixar de veure el Cuirassat que es precipitava cap a ell, però com que els canons d’ions d’en Bel Iblis seguien reduint la potència dels seus sistemes electrònics i de control, no va aconseguir apartar-se a temps.

Malgrat la distància a què es trobava el Katana, tant l'impacte com l'explosió van ser molt espectaculars. En Han va contemplar la bola de foc, que s'esvaïa lentament, i després es va girar cap al Luke.

-Molt bé -va dir -. Ara sí que estem al marge de la batalla.

El capità Brandei, que observava l'escena per la portella lateral del Justicier, va veure amb estupor i incredulitat com el Peremptori era devorat per les flames. No! Era impossible. Impossible, senzillament. Un Destructor Estel·lar imperial. La nau més poderosa de la flota de l'Imperi.

El so d'un tret que va rebotar en l'escut deflector del pont va tornar a la realitat.

-Informi -va exclamar.

-Pel que sembla, un dels Cuirassats enemics ha resultat danyat per l'explosió del Peremptori -va comunicar l'oficial encarregat dels sensors -. Els altres dos continuen apropant-se.

Per reforçar els tres que encara continuaven disparant amb els seus canons d’ions, en Brandei va dedicar a la pantalla tàctica una ràpida ullada, però era un exercici fútil. Sabia molt bé quin era el seu únic curs.

-Comuniqueu-vos amb els caces restants -va ordenar -. Saltarem a la velocitat de la llum quan estiguin a bord.

-Sí, senyor.

I mentre els tripulants del pont procedien a complir les seves ordres, en Brandei es va permetre un breu somriure. Sí, havien perdut aquesta batalla, però no la guerra. Aviat tornarien, i quan ho fessin seria amb la Força Obscura, al comandament del gran almirall Thrawn.

Que els rebels gaudissin de la seva victòria. Bé podia ser l'última.

Següent