Vida i obra d'Obi-Wan Kenobi (XI)

Anterior

CAPÍTOL SET

No gaire després que va lliurar en Luke a l’Owen i la Beru, l’Obi-Wan va muntar el seu eopie, dirigint-se cap a l'est a través del desert. Hi havia adquirit l’eopie just després d'arribar a Tatooine, quan necessitava un mitjà de transport per dur al Luke a la granja dels Lars i la bèstia li havia seguit sent útil. Va ser mentre muntava l’eopie quan va trobar refugi per a si mateix, una barraca petita, si més no hi havia una porta segura, que havia estat tallada en una paret del canó proper abans que fos abandonada per un transeünt desconegut. L’eopie també li va permetre apropar-se dues vegades al dia a la granja dels Lars, a l'alba i al capvespre, fet que s'havia convertit en la seva rutina.

Sempre que cavalcava, era conscient del seu entorn i del perill exterior. Ell ja havia vist diverses empremtes de guerrers Tusken, i estava bastant segur que almenys una tribu Tusken s'havia adonat de la seva presència.

Recentment, mentre explorava la vasta zona al voltant de la granja dels Lars, havia arribat al que semblava ser les restes d'un campament en un canó en els Erms de Jundland. Hi havia viatjat bastant a prop de les ruïnes per veure un conjunt de costelles de bantha enganxades a la sorra, tot el que quedava eren barraques petites, similars a les utilitzades pels nòmades Tusken. Veient les ruïnes, l’Obi-Wan va superar aviat el sentiment de solitud i desesperació, quan un crit llunyà, que gelava la sang va fer ressò provinent d'un penya-segat proper. Sospitant que podria estar dins d'una zona sagrada pels Tusken, ràpidament va sortir de les ruïnes.

Algunes vegades mentre cavalcava, els seus pensaments es desviaven cap a la Padmé al seu llit de mort. Parlant de l’Ànakin, les seves últimes paraules havien estat:

- Encara hi ha alguna cosa bona en ell.

I llavors pensava en la manera com havia deixat morir a l’Ànakin a Mustafar.

Va tractar de suprimir aquests pensaments. El problema era que l’Obi-Wan recordava els bons anys que havia compartit amb l’Ànakin, i realment l'havia estimat com un germà. Encara era molt dur per a ell creure que l’Ànakin s'havia convertit al mal. I fins i tot després de totes les coses imperdonables que havia fet sota el nom d’en Darth Vader, l’Obi-Wan es va adonar que encara estranyava al seu amic Ànakin Skywalker.

També pensava en Qui-Gon Jinn. Yoda li havia explicat a l’Obi-Wan que la consciència d’en Qui-Gon havia sobreviscut com una entitat espiritual, i va descriure els seus intercanvis amb la pròpia veu incorpòria d’en Qui-Gon. En Yoda també havia donat instruccions a l’Obi-Wan de com comunicar-se amb Qui-Gon, però fins al moment, l’Obi-Wan encara no havia sentit l'esperit del seu mestre.

Els sols gairebé s'havien posat acostant-se al perímetre de la granja dels Lars. Com de costum, els llums de seguretat van ser enceses i pocs droides KPR patrullaven l'àrea al voltant del complex subterrani. A les nits anteriors, l’Owen havia sortit de l'entrada voltada per veure els droides abans de tornar sota terra a la nit. L’Obi-Wan havia arribat a interpretar l'acció de l'Owen com un senyal que tot estava bé, i que era el moment per a ell de tornar a la seva barraca. Però en aquesta nit, l’Obi-Wan es va trobar a l’Owen dempeus a diversos metres de distància de l'entrada de la casa, esperant-lo amb un rifle làser.

L’Owen va aixecar el rifle que estava recolzat sobre el terra. L’Obi-Wan no es va sorprendre de veure l'arma, ja que l’Owen sempre la portava quan sortia a boca de nit. Però fins i tot sense poders Jedi, l’Obi-Wan va poder veure que l'home semblava nerviós.

- Hola, Owen -, va dir l’Obi-Wan portant l’eopie fins on era l’Owen. - Alguna cosa va malament?

L’Owen va assentir amb el cap una vegada. L’Obi-Wan va començar a desmuntar, però l’Owen va aixecar una mà i li va dir:

- No et molestis. El que he de dir-te no prendrà molt de temps.

L’Obi-Wan va mantenir els seus ulls en l’Owen, al mateix temps en què va dipositar de nou amb compte el seu pes sobre l’eopie.

- No estic segur de com portar això -, va continuar l’Owen -, així que només vaig a dir-ho. La manera com vigiles la meva llar... em molesta.

L’Obi-Wan va sospirar.

- Ho sento, Owen. Però com et vaig dir, he d’assegurar-me que el nen estigui...

- Espera, - L’Owen el va interrompre. - La meva dona i jo som els que anem a criar en Luke, cert? Això va ser el que vam acordar, no?

L’Obi-Wan va assentir amb el cap mentre es preguntava cap a on anava la conversa.

L’Owen va dir:

- Bé, jo no vaig estar d'acord que diàriament ens vigilessis, i molt menys dues vegades al dia. No vull ser irrespectuós, però he mantingut allunyats els Tusken de la meva propietat per anys, i... bo. Crec que venint aquí tan sovint és una mala idea!

Mantenint la seva veu calmada, l’Obi-Wan va dir:

- Owen, t'ho asseguro, jo no poso en dubte la teva capacitat per manejar als Tusken. Però com ja havíem discutit, no són els Tusken els que em preocupen.

- Oh, bé -, va dir l’Owen. - És l'Imperi. Però deixa’m preguntar-te alguna cosa. – L’Owen va empassar saliva abans de continuar. - Si estàs tan preocupat pel benestar de l'infant, per què no intentes mantenir-te allunyat de nosaltres? No has pensat mai què passaria amb en Luke, si l'Imperi et rastreja i descobreix que vius al meu pati del darrere?

Les paraules de l'Owen van deixar a l’Obi-Wan momentàniament estupefacte. Després va sacsejar el cap i va dir:

- Perdona, Owen. Tens tota la raó. Vaig a tenir més cura. Seré més discret.

- Això és un començament -, va dir l’Owen. - Un cop més, no vull ser irrespectuós, però..., la meva dona i jo no podem criar en Luke de forma ordinària si sabem que sempre estàs aguaitant. Entens?

- Sí - Va dir l’Obi-Wan. Esperava que, potser fins i tot cregués, que l’Owen havia de dir alguna cosa més, però quan no ho va fer, l’Obi-Wan va dir:

- Bona nit Owen.

L’Owen va assentir amb el cap una vegada més, es va tornar i es va dirigir cap a la cúpula de l'entrada. L’Obi-Wan li va donar la volta al seu eopie, conduint a la criatura cap a l'altre costat del desert.

L’Obi-Wan va seguir vigilant al Luke, però de major distància i sense cap tipus de rutina òbvia. No tenia cap raó per a romandre en la cabana prop de la granja dels Lars, tan semblant a l'anterior on havia viscut temporalment, l’Obi-Wan es va mudar.

Finalment va trobar una estructura en ruïnes una mica més àmplia en els Erms de Jundland, una petita barraca, amb sostre de volta que estava asseguda sobre un penya-segat a la vora sud-oest del Mar de Dunes. Igual que molts altres edificis a Tatooine, estava construïda de sintopedra, una barreja de roca local triturada i dissolvents que podien modelar la barreja gairebé en qualsevol forma. La cabana estava aproximadament a 136 quilòmetres de la granja dels Lars, més lluny del que l’Obi-Wan hauria preferit, però probablement encara massa a prop per satisfer l’Owen Lars. Pel que l’Obi-Wan va poder veure, ningú havia viscut al refugi durant molt de temps. Un vell evaporador d'humitat era al costat de la cabana. L’Obi-Wan va verificar si funcionava. No ho feia.

Per confirmar que la cabana estava abandonada, l’Obi-Wan va viatjar a l'oficina de propietats a la capital de Tatooine, Bestine. Dins de l'oficina, a la paret al costat del taulell d'informació, hi havia un mapa hologràfic de Tatooine. Els ulls de l’Obi-Wan es van posar sobre una muntanya àmplia i plana, que el mapa identificava com la Taula d’en Ben.

Això em sona familiar, va pensar l’Obi-Wan. Llavors va recordar al Dug parlador que havia estat en el mateix vol que l'havia portat al desèrtic planeta.

Un antic droide de rostre ovalat, va trontollar darrera el taulell, va mirar a l’Obi-Wan a través dels fotoreceptors entelats i li va dir:

- Puc ajudar-lo, senyor?

- Ben -, va dir l’Obi-Wan rotundament. - Estic interessat en una propietat. Les coordenades d'ubicació són Alfa-1733-MU-9033.

El droide secretari va tornar els seus fotoreceptors cap a una base de dades que apareixien en un monitor i va teclejar les coordenades. Un moment després, va respondre:

- No es van presentar reclamacions o gravàmens de la propietat en Alfa-1733-MU-9033, Sr Ben.

No gaire segur si l’havia entès, l’Obi-Wan va dir:

- És a dir, el lloc està disponible?

- Ningú hi viu -, va respondre secament el droide.

- Ningú vol viure en els Erms de Jundland. - Però llavors el cap del droide va fer un so de clic, avaluant la situació, i va afegir:

- Voleu presentar una reclamació, senyor?

L’Obi-Wan considerava fer un reclam sota un nom fals, però després va decidir no fer-ho, sabent que hi havia una millor oportunitat de mantenir en secret la seva presència a Tatooine si quedava fora de qualsevol registre oficial.

- No, gràcies -, va dir l’Obi-Wan mentre es movia cap a la sortida. - Crec que la propietat ha de romandre com està.

- Com vostè vulgui, senyor -va dir l'androide, sense importar-li en realitat.

La següent parada de l’Obi-Wan va ser en una ferreteria, on va utilitzar la major part de la resta dels seus crèdits per comprar totes les eines i subministraments que podia adquirir i el seu eopie pogués portar.

Excloent la barraca on havia viscut durant les seves primeres setmanes a Tatooine, l’Obi-Wan mai havia habitat un lloc per a si mateix per molt temps. Com la majoria dels Jedi, havia viscut gran part de la seva vida al Temple Jedi a Coruscant. Ara, vivint en una àrea d'un món on fins els subministraments més bàsics eren difícils d'obtenir, estava disposat a realitzar els treballs necessaris per reparar la cabana abandonada. Així, mentre vigilava en Luke en els mesos que van seguir, també va treballar perquè la barraca fos el més habitable possible. No tenia idea de quant temps podria residir a Tatooine, però no seria de gran ajuda si el sostre sobre el seu cap es desplomava sobre ell.

Hi havia una quantitat sorprenent de vida silvestre en els Erms de Jundland. Observant a diverses criatures, incloent al seu propi eopie, l’Obi-Wan va aprendre on col·lectar baies i verdures. Mirant a les rates womp i a altres omnívors, també va determinar quins animals eren comestibles. Els seus reflexos Jedi li van permetre captar la velocitat dels rosegadors de dues potes anomenats scurriers, tan fàcilment com la majoria de la gent podia estirar un gorg amfibi del seu bassal. Però si hagués de triar, preferia el sabor dels gorgs.

Per aconseguir la total autosuficiència, hi va haver algunes coses que l’Obi-Wan simplement no podia fer. Es requereixen eines especials i materials per reparar i netejar l'evaporador d'humitat localitzat al costat de la cabana, l'estufa a la sala i la cisterna d'aigua al soterrani. Va tenir la sort que un clan nòmada de comerciants Jawes s'assabentés d'ell i van estacionar el seu enorme reptador de les sorres prop de la seva barraca. Evidentment, les criatures embolcallades en túniques marrons, desconfiaven del foraster, que s'havia mudat als Erms de Jundland, i van quedar impressionats pel fet que havia sobreviscut durant tant de temps com ho havia fet. Els Jawes estaven feliços de compartir les seves eines i alguns materials de recanvi amb l’Obi-Wan, especialment després que ell es va oferir compartir alguna cosa de menjar amb ells.

L’Obi-Wan es va guanyar l'amistat del clan, després que es va adonar que tres joves Jawes li havien pres afecte al seu eopie, i els va animar a què ho prenguessin com un regal de part seva. El líder Jawa va respondre amb crits i gesticulant cap al reptador, donant a entendre que estaria feliç de dur a l’Obi-Wan a les ciutats o assentaments, que era exactament el que el Jedi esperava que fes. Després de tot, l’Obi-Wan ja no necessitava el seu eopie per als seus passejos diaris, i el reptador viatjava més ràpid.

- Gràcies, amic meu -va respondre l’Obi-Wan al cap Jawa. - Crec que vaig a acceptar la seva oferta. Si us plau, digueu-me en Ben.

No gaire temps després de guanyar-se la confiança dels Jawes, l’Obi-Wan va anar amb ells a Anchorhead, un assentament assotat pel vent situat aproximadament a vint quilòmetres a l'est de la granja dels Lars. Anchorhead era una comunitat petita amb activitat comercial, amb prop d'una dotzena de botigues de pedra i dues petites cantines. Un dels edificis més grans era l'Estació Tosche, que subministrava energia a la majoria de les granges d'humitat de la zona. L’Obi-Wan havia dit als Jawes que estava a la recerca de qualsevol de les parts o refacció per l'evaporador d'humitat de la seva cabana, ja que no havia aconseguit fer-lo funcionar correctament, però tenia una altra raó per viatjar. Utilitzant la Força, havia anticipat que veuria al Luke a Anchorhead juntament amb la seva tia i el seu oncle.

L’Obi-Wan estava en una de les cantines, El Viatger Cansat, prenent un got d'aigua, mentre observava l’Owen, la Beru, i en Luke. Ells estaven al magatzem de provisions creuant el carrer enfront de la cantina. La Beru portava en Luke en un porta-bebès sobre el seu pit. L’Obi-Wan havia estat acurat en què la família Lars no el veiés. Es va alegrar de veure que tots semblaven estar sans i feliços.

La cantina tenia un vell repetidor d’hiperones que transmetia de manera intermitent l’HoloRed, mostrant les notícies més recents de tota la galàxia.

L’Obi-Wan estava mirant al Luke quan li va semblar sentir a una dona periodista de l'HoloRed dir la paraula “Jedi”.

L’Obi-Wan va mirar cap a la pantalla de l’HoloRed, però un sobtat esclat d’estàtica va interrompre l'emissió. Es va tornar cap a l’humà assegut dues taules més enllà i va dir:

- Què estava dient?

- Una banda de Jedis va ser assassinada a Kashyyyk, - va respondre l'home.

Oh, no, va pensar l’Obi-Wan.

L'emissió es va reprendre. L'Imperi afirmava que Kashyyyk havia estat tramant una rebel·lió. Forces imperials no només havien matat als Jedi, sinó també ho van fer amb milers de Wookiees. Centenars de milers més de Wookiees havien estat empresonats.

La ment de l’Obi-Wan va reprendre la notícia dels Jedi morts. Què estaven pensant? S'haurien d'haver amagat, no haver cridat l'atenció sobre si mateixos! No van poder preveure el que li succeiria als Wookiees?

La pantalla va parpellejar i l’HoloRed va xisclar de nou, a continuació, la pantalla va mostrar la imatge d'una figura fosca, algú vestit amb armadura negra de cap a peus. Encara que la transmissió d'àudio no era bona, les imatges transmeses mostraven que l'ésser o la cosa amb armadura, havia exercit un paper destacat en la caça i execució dels Jedi.

Llavors l’Obi-Wan va escoltar a la reportera dir el nom d’en Darth Vader.

Al cap de pocs minuts i després d'un altre got d'aigua, l’Obi-Wan va recollir la seva motxilla i va sortir trontollant de la cantina. Tot i que no havia oblidat que havia vingut a Anchorhead per vigilar al Luke, la seva ment ja no estava enfocada a mantenir-se fora de la vista de l'Owen Lars. Els seus pensaments estaven en Vader.

No ho podia creure. D'alguna manera, l’Ànakin havia sobreviscut al duel a Mustafar, i havia reprès el seu títol Sith d’en Darth Vader. L’Obi-Wan havia ocultat el seu sabre de llum per sota de la seva túnica, i mentre caminava pel carrer principal d’Anchorhead, els dits de la mà dreta es van envoltar al voltant de la seva arma protectora.

Havent abandonat a l’Ànakin a Mustafar, l'hauré portat més profundament cap al Costat Fosc?

Podré encarar a l’Ànakin de nou?

Si ho fes, podria matar-lo?

Creuant el carrer, va veure la Beru, portant al Luke mentre caminava al costat de l'Owen, passant d'una botiga a una altra. Afortunadament, hi havia una dotzena d'altres persones caminant al voltant, i l’Owen i la Beru encara no sabien de la presència de l’Obi-Wan. Però com els ulls de l’Obi-Wan estaven fixos sobre la família Lars, el Jedi es va sentir més incòmode que mai.

He d’advertir-los sobre en Vader? He de portar-me al Luke lluny d'ells? Ocultar-lo en un món encara més remot?

L’Obi-Wan havia estat entrenat per a no tenir por. Però pensant en la seguretat d’en Luke, estava gairebé aclaparat per l'ansietat que es va estendre sobre ell. I després, del no-res, va escoltar una veu sense cos, que no sonava a través de l'oïda, sinó directament en els seus pensaments, que va causar que s'aturés en sec.

- Obi-Wan.

Reconeixent la veu immediatament, l’Obi-Wan es va aturar en sec.

- Qui-Gon! Mestre!

L’Obi-Wan de sobte, va ser conscient que qualsevol persona al carrer podria pensar que estava parlant amb ell mateix. No volent ser qualificat com un llunàtic, es va moure ràpidament a un carreró situat entre dues botigues. Tot i que tenia moltes preguntes per en Qui-Gon, l'emissió de l’HoloRed el va portar a preguntar primer:

- Mestre, l’Ànakin és en Darth Vader?

- Sí -va respondre la veu d’en Qui-Gon. - Encara que l’Ànakin que tu i jo vam conèixer, està pres per l’Indret Fosc.

Dempeus al carreró, l’Obi-Wan va arrufar les celles.

- Em vaig equivocar deixant-lo a Mustafar. M'hauria d’haver assegurat que era mort.

- La Força determinarà el futur de l’Ànakin, Obi-Wan. En Luke no ha de saber que en Vader és el seu pare fins que arribi el moment adequat.

- He de prendre noves mesures per ocultar al Luke?

- L'essència de l’Ànakin que resideix en el raonament d’en Vader, relaciona a Tatooine com la font de gairebé de tot el que li causa dolor. En Vader mai posarà un peu a Tatooine, si més no per por de despertar a l’Ànakin.

Realment alleujat d’escoltar això, l’Obi-Wan va dir:

- Llavors, la meva obligació no ha canviat. Però pel que en Yoda em va dir, sé que tinc molt per aprendre, Mestre.

- Tu sempre vas ser així, Obi-Wan -, va dir en Qui-Gon, les seves paraules van desaparèixer inesperadament. Però l’Obi-Wan sabia que anava a parlar de nou.

Tot i que ja no tenia por, l’Obi-Wan es va quedar per veure de nou al Luke, la Beru i a l’Owen per un temps més, fins que va ser hora de tornar a les seves respectives llars.

La següent vegada que l’Obi-Wan va visitar Anchorhead per obtenir subministraments, es va trobar amb un article inusual de forma rectangular en una botiga de ferralla. El comerciant pel que sembla no estava familiaritzat amb la funció d'aquest article, i l’estava usant com a lleixa per mostrar una petita selecció d’acoblaments de poder usats. Però l’Obi-Wan, ara conegut localment com en Ben, va recordar la utilització d'objectes similars en la col·lecció dels Arxius Jedi, i va reconèixer la plataforma, com un antic llibre enquadernat en cuir.

L’Obi-Wan va moure els acoblaments d'energia cap a un costat i va obrir el llibre. Increïblement, només unes poques pàgines estaven lleugerament descolorides, i totes estaven en blanc. Ell mai havia pensat a escriure un diari, però de sobte es va adonar que un diari seria una bona manera de conservar la informació sobre els Jedi.

Informació que en Luke podria necessitar algun dia.

Sostenint el llibre perquè el veiés el venedor, l’Obi-Wan va dir:

- Saps si això es crema adequadament?

El botiguer va arronsar les espatlles.

- No tinc idea per a què sigui bo, Ben,- va dir. - Però és teu per un crèdit.

En Ben no va regatejar.

Següent