Únic en la seva espècie (i III)

Anterior

III

L’Sconn va aixecar la vista del terminal de navegació.

-Ja gairebé hi som. I els altres dos lliscadors d'assalt estan molt per darrere nostre.

La Shandria es va posar a riure, un riure de sorpresa.

- Crec que realment anem a aconseguir-ho!

Un rugit sord va omplir la cabina quan alguna cosa va passar per sobre. L’Sconn i la Shandria van intercanviar una mirada. El sostre es va sacsejar quan alguna cosa va aterrar sobre ell.

- Què ha sigut això? -Va dir l’Sconn mentre mirava cap amunt.

La Shandria va mirar cap amunt, alarmada.

-Algú està al sostre.

-Dóna'm el teu blàster de mà. Vaig a fer una ullada.

La Shandria li va lliurar el petit blàster.

-Vés amb compte.

-Sempre vaig amb compte -va dir l’Sconn mentre obria l'escotilla superior. Obrint-la, el fort vent va agitar el pèl de l’Sconn contra el seu rostre, cegant-lo. Es va apartar el serrell de la cara i, brandant el blàster davant seu, va sortir a l'exterior.

No hi havia res en la part posterior del lliscador, llevat del blàster pesat de repetició integrat en el vehicle, que penjava inútilment del seu suport i esperava ser disparat. Arronsant les espatlles, el lladre es va tornar per comprovar la part davantera del vehicle.

Unes fortes mans es van tancar al voltant del braç de l’Sconn que sostenia el blàster, així com al voltant del seu coll, estrenyent fort, i aixecant-lo amb una força inhumana.

***

La Shandria es va omplir d'inquietud quan l’Sconn va ser aixecat en suspens i llançat fora del lliscador assalt. Va veure les seves cames potejant per un instant, i després ja no hi era. Amb els ulls com plats, es va tornar per mirar la carretera. La seva veu va sortir com un murmuri.

-Oh, no...

***

En Pentix Graphyt era enorme. Un home, si això és el que realment era, gran com una muntanya. L’Sconn no podria dir-ho exactament, ja que la cara del gegant estava coberta per un casc que semblava un mirall. Tot el que el lladre veia era el reflex de si mateix sent estrangulat fins a la mort.

Una de les grans mans enguantades del caça-recompenses li estava aixafant la gola, mentre que l'altra estava ocupada fent pols els ossos del canell dret. L’Sconn va rugir de dolor mentre tractava d'apuntar al seu raptor amb el blàster.

En Graphyt simplement va prémer més fort. El dolor era massa, i l’Sconn va deixar anar l'arma. Va caure al sostre, després va rebotar, lliscant fora del seu abast. L'arma finalment va caure al camí i es va trencar en mil trossos.

El lladre va pensar que la considerable massa del caça-recompenses, juntament amb la pesada armadura negra i quitinosa que portava, el mantenia dret fins i tot davant dels forts vents. L’Sconn també es va adonar que si el gegant el deixava anar, patiria el mateix destí que el blàster de mà de la Shandria.

L’Sconn amb prou feines podia respirar. Havia de pensar en alguna cosa i ràpid. En Graphyt sostenia el seu braç dret, però el làser adossat al seu canell seguia apuntant en la direcció necessària. Si pogués estirar el braç...

L’Sconn va cridar de dolor, però se les hi va arreglar per girar el seu canell prou i va disparar el làser. Va copejar el caçador de recompenses a la peça de l'espatlla dreta de la seva armadura, però per a sorpresa i horror de l’Sconn, ni tan sols va deixar una rascada a la brillant superfície.

Per sota de la màscara de mirall, una veuassa profunda va posar a riure.

L’Sconn es va enfurismar. Va tirar enrere el seu braç esquerre, temptejant sota la seva capa gairebé en l'aire i va embolicar amb els seus dits el familiar mànec de metall gruix de la seva vara atordidora.

No obstant això, el caçador de recompenses estava un pas per davant d'ell, i va colpejar l’Sconn a la part baixa de l'esquena, fent-li girar dolorosament el braç esquerre del lladre, gairebé dislocant-lo, i subjectant-lo darrere seu. L’Sconn estava en agonia mentre en Graphyt clavava l'articulació del genoll de la seva armadura just en el seu ventre. En tot moment, el gegant mantenia la seva unió sobre el coll i el canell de l’Sconn.

El lladre començava a tenir problemes per veure. Tot era fosc i no podia respirar. L’Sconn va començar a adonar-se que definitivament s'havia quedat sense trucs. Això és tot, va pensar amb enuig. Aquest era la fi. Vençut per algun idiota blindat que es va deixar caure del no-res...

Els ulls de l’Sconn es van obrir com plats quan va veure la motxilla coet a l'esquena del gran caçador de recompenses. Això explicava el soroll que havien sentit. Així és com el caçador va arribar a bord! El lladre va veure que les reixetes de ventilació llançaven petits filets de fum i un pla va començar a formar-se ràpidament al cap de l’Sconn.

El lladre gairebé es va desmaiar durant un segon, però va lluitar contra la foscor amb força de voluntat. Es va centrar en la unitat de refredament del coet, clavant els seus ulls en ella. Alhora, va torçar el seu canell i va apuntar amb el làser. Onades d'inconsciència van començar a fluir a través d'ell, una marea de foscor estirava cap avall. Els seus ulls tremolaven salvatgement. Ara o mai, va pensar l’Sconn..., i llavors va disparar el raig.

La seva punteria va ser bona. El làser va perforar la unitat de refrigeració, i una ràfega de flames es va barrejar amb el vapor que escapava. En Graphyt va tornar el cap per mirar quan un xiulet d'avís va començar a sonar, seguit d'una metàl·lica veu computada.

- Perill! Bretxa al nucli de refrigeració. Un minut per autodestrucció. Si us plau, allunyeu-vos.

Els indicadors parpellejaven amb llums vermelles. La motxilla estava a punt d'explotar. Grunyint, el caçador va deixar anar a l’Sconn i retrocedir, tractant desesperadament d'arrencar-se les corretges de l'esquena i les espatlles.

L’Sconn va grunyir i va rodar sobre si mateix, agafant-se a l'escotilla oberta per subjectar-se mentre el vent tractava d’emportar-se el seu lleuger cos. Va inclinar el cap cap avall i va veure la Shandria mirant-lo. La seva cara va passar de la sorpresa a l'alleujament.

-Gràcies als déus... -Es va posar una mica vermella davant l'emoció que l'havia inundat amb la seva última frase i, a continuació, el seu rostre va tornar a ser tot serietat -. Han segellat l'entrada al port estel·lar! I els altres dos lliscadors d'assalt estan just darrere nostre!

L’Sconn alçà els ulls contra el vent, i va veure que era cert. Una gran formació de soldats d'assalt imperials, personal de seguretat del port estel·lar i barredores de combat bloquejaven l'entrada. No hi havia volta de full. Estaven atrapats.

Mentre considerava les seves opcions, el so d'un grunyit darrera seu va atreure l'atenció del lladre. L’Sconn es va girar i va veure que el caçador de recompenses encara estava lluitant per deixar-se anar la motxilla. Les corretges estaven atrapades en els segments articulats de l'armadura, el que dificultava encara més els moviments del gegant.

-Trenta segons per autodestrucció -va entonar l'ordinador, i l’Sconn va somriure. Es va inclinar per cridar a la Shandria.

- Accelera!

- Què?

- Fes-ho!

-Estàs boig, ho sabies?

-És la meva millor qualitat.

- Quina és la pitjor? No importa, no vull saber-ho!

Rient, l’Sconn va ficar la mà a la bossa i va treure dues semiesferes de plata. Va saltar sobre l'esquena del caçador de recompenses que es debatia i les va adherir al cos cilíndric de la motxilla. En Graphyt es va girar i va tractar de colpejar-lo, però el lladre es va ajupir sota el braç llançat i es va aixecar just davant del caça-recompenses, amb el seu gran cos com escut contra el vent.

-Quinze segons per l’autodestrucció -va anunciar la veu.

L’Sconn aconseguir la unitat de control de la motxilla coet subjecta a la placa pectoral dreta d’en Graphyt i va pressionar el botó d'encesa. El lladre es va tirar ràpidament al sostre del vehicle i va rodar cap endavant. El moviment de l’Sconn va conduir el seu cos enroscat directament a les cames del caça-recompenses, enderrocant en Graphyt cap endavant just quan la motxilla s'activava violentament, emetent una ràfega d'energia increïble.

Cridant, en Graphyt i el seu jet pack fugitiu van sortir disparats cap endavant al doble de la velocitat del lliscador.

Des de la cabina, la Shandria va veure amb sorpresa com el gegant passava volant per sobre, agitant-se, i dirigint-se a tota velocitat directament cap al bloqueig imperial.

Somrient, l’Sconn va baixar de nou a la cabina d'un salt i va treure la unitat de control platejada. Quan el caçador de recompenses va xocar contra la part frontal del bloqueig, l’Sconn va prémer l'interruptor de control.

L'explosió que va seguir va sacsejar tota la zona, llançant dos dels lliscadors de combat per l'aire com si fossin joguines. Una llengua de flames va rugir des del centre de l'explosió.

L’Sconn va assenyalar salvatgement al buit.

- Aquí està el nostre buit! ¡Travessa’l!

La Shandria va accelerar al límit el control del lliscador d'assalt i el vehicle va rugir en resposta, travessant el forat en flames a tota velocitat. L’Sconn va envoltar la Shandria amb els seus braços i tots dos es van ajupir quan el parabrisa va explotar per l'expansió tèrmica.

El lliscador d’assalt va envestir dos aerolliscadors més, suportant danys menors per les col·lisions i les flames. Finalment va sortir rugint a l'altre costat del bloqueig a tota velocitat, deixant un rastre de foc i restes darrere seu.

L’Sconn i la Shandria van aixecar la vista, sorpresos de seguir encara amb vida, i es van dirigir directament cap a les badies d'atracada. L’Sconn va deixar escapar un crit emocionat i la Shandria no podia contenir el seu somriure.

La seva celebració va ser interrompuda, però, quan el lliscador d'assalt va començar a tremolar i gemegar.

-Això no arribarà molt més lluny -va dir l’Sconn.

-Afortunadament no hem d'anar lluny. La meva badia d'atracada està just al davant.

-Serà millor que ens donem pressa –li va advertir l’Sconn mentre revisava els equips -. No sembla que aquests imperials estiguin disposats a renunciar encara!

***

- No gireu, idiotes! Seguiu el seu camí!

El crit d'en Daraada va ressonar a través del lliscador assalt mentre es llançava cap als controls. L'instint del pilot havia estat tractar d'evitar les restes en flames, però havia estat un error tàctic, com en Daraada havia advertit. A la velocitat a la qual anaven, podria ser més un error mortal.

L'altre lliscador d’assalt perseguidor ja havia tractat de desviar-se, però la maniobra va resultar que el vehicle es va estavellar contra el que quedava del bloqueig i va explotar.

La rapidesa mental i d'acció d'en Daraada va salvar el seu vehicle i la seva vida. El lliscador va rugir a través del forat tan fàcilment com ho havia fet el robat. Els pilots van intercanviar mirades d'alleugeriment, però no van durar molt quan en Daraada va començar a bordar ordres a la cara.

- Ara seguiu darrere d’ells! No han d'escapar! -En Daraada es va recolzar a la seva cadira i va afegir en un xiuxiueig amenaçant -: Però si ho fan, les sales d'interrogatori estaran ocupades igualment.

***

-Aquí està -va exclamar la Shandria -. Aquí està la meva nau!

El lliscador robat va parar en sec a l'entrada de la badia d'atracada 18, i la Shandria gairebé va saltar per la porta. L’Sconn la va seguir, fent un cop d'ull a l'interior del caça-Y.

-Hi ha espai per a dos, saps? -Va afegir la Shandria suaument.

El lladre va somriure, i després va mirar de dalt a baix en sentir l'altre lliscador d’assalt que s'aproximava. Aviat estaria sobre ells.

-Serà millor que te'n vagis -va dir en veu baixa -. Els retindré tot el temps que pugui.

- Per què no véns amb mi? Ens vindria bé algú amb el teu..., talent.

- Jo? Unir-me a la Nova República? -L’Sconn va riure -. No ho crec.

La Shandria va mirar el vehicle que s'acostava amb una mirada de preocupació.

-No puc deixar-te aquí sense més. Et mataran.

-Si m’atrapen, potser. No és el teu problema. Tens un treball per acabar. Aquest és el teu problema. Ara, ves..., segueix endavant.

-Mai oblidaré això. -La Shandria el va abraçar amb força i li va dir a cau d'orella -. Mai t'oblidaré.

Abans que l’Sconn pogués dir res, ella li va fer un petó als llavis. Amb suavitat i tendresa.

-Ets realment únic en la teva espècie, Sienn Sconn.

Dit això, es va girar i va córrer cap a la seva nau, però l’Sconn estava massa ocupat deixant que el seu perfumat suau aroma l’emboliqués per adonar-se'n.

La imminent arribada del lliscant d’assalt perseguidor el va treure de la seva abstracció. L’Sconn es va tornar i va saltar de nou sobre el lliscador robat. Ràpidament va creuar el sostre i va saltar al nínxol de l’artiller. El lladre va agafar el canó blàster pesant muntat i va apuntar la gran arma cap a l'altre lliscador d'assalt. Va obrir foc, escombrant al vehicle que s'aproximava amb trets..., i disminuint considerablement la seva velocitat.

El rugit de potents motors va atreure l'atenció de l’Sconn cap amunt i va observar com la nau de la Shandria es desenganxava de la seva badia d'atracada. Va veure el seu rostre per un instant i va somriure, fent-li l’ullet.

Dins de l'Ala-Y, la Shandria es va netejar ràpidament una llàgrima de la galta.

-Que la Força t'acompanyi -va xiuxiuejar, i va donar potència als motors.

L'Ala-Y va sortir rugint cap a l'atmosfera, i aviat no va ser res més que un conjunt de petites llums titil·lants.

L’Sconn va somriure i va saludar marcialment a la nau que desapareixia.

Foc de blàster va colpejar el seu lliscador, agitant-lo. Just quan l’Sconn sortia del seient de l'artiller, el canó blàster va rebre un impacte. La pesada arma va explotar, i la força de l'explosió el va enderrocar a la cabina del vehicle.

Grunyint de dolor pel seu aterratge forçós, l’Sconn s'aixecà i va comprovar els controls del lliscador d’assalt. No aniria a cap part en aquest moment. El lladre va mirar per la finestra lateral.

L'últim lliscant d’assalt s'acostava, seguit d'una gran força que semblava fluir des de tots els racons del port espacial.

L’Sconn va arrufar les celles, va sortir ràpidament del lliscador inútil i va comprovar la badia d'aterratge. Estava definitivament atrapat.

-Hmmm. Més val pecar de previngut que deixar que t’enterrin -va dir el lladre en veu baixa -. Però, com prevenir-se davant això?

L’Sconn va començar a retrocedir ràpidament, cap a la badia d'atracada, lluny dels vehicles que s'aproximaven.

-Pensa, pensa. Vinga, Sconn...

La part posterior del peu dret del lladre va colpejar una canonada de combustible de grans dimensions i va caure cap enrere, aterrant sobre el seu darrere.

-Genial. No només vaig a morir, sinó que vaig a morir sense gens ni mica de dignitat.

Quan l’Sconn es va aixecar, va veure a sobre de què havia aterrat. Era un panell d'accés metàl·lic, tancat, que deia: "Tingueu cura: conducte de manteniment d'energia i combustible - només per a ús del personal del port estel·lar." Un somriure es va estendre ràpidament a través de la cara del lladre mentre activava el làser del seu canell.

-Per altra banda, potser estar sota terra no sigui tan dolent després de tot...

***

Els soldats d'assalt es van acostar cap al Daraada, que observava amb el nas arrugat com els seus homes desballestaven literalment el lliscador robat.

-No hi ha rastre de ningú, senyor -va informar el primer soldat.

En Daraada va arrufar el nas, semblant com si estigués a punt d'esclatar de còlera cega. Assentint amb el cap, va fer un gest amb la mà als soldats perquè es marxessin. Havien aconseguit escapar..., almenys la dona ho havia fet, amb la targeta de dades robada. I no podia trobar al seu còmplice enlloc. El comandant va deixar caure les espatlles. Aquest no era el seu dia...

A poc a poc, però, un somriure va lliscar per la seva cara mentre contemplava l'equip de comandament del lliscador. La seva sala d'interrogatoris no tindria rebels, però estaria ocupada, però. Somrient maliciosament davant la idea de presos demanant que els perdonés les seves miserables vides, en Daraada es va dirigir cap al grup. El comandant va passar just al costat del panell d'accés de manteniment, però estava tan concentrat en les seves futures preses, que ni tan sols el va veure.

***

L’Sconn va deixar d'arrossegar-se un moment sentint la pesada trepitjada al panell d'accés ressonant pel túnel de manteniment. Va respirar fondo i va esperar.

Cap altre so la va seguir. Exhalant d'alleujament, el lladre va continuar reptant cap endavant en l'estret i escassament il·luminat conducte, donant gràcies cada pocs metres de no haver heretat els hàbits alimentaris del seu oncle.

Brut i una mica descurat pel seu passeig pel túnel de manteniment, l’Sconn es va moure ràpidament a través del port estel·lar ple de gent, sense mirar enrere. Per primera vegada en la seva vida, el lladre “únic en la seva espècie” es va alegrar de tenir un rostre que no es destacava en la multitud.

L’Sconn es va veure en un mirall i va somriure a la seva imatge, allisant la capa de passada. Els seus dits van colpejar una mica dur en un costat. El lladre es va registrar la butxaca amb curiositat. Dins hi havia una fitxa de crèdit. Sorprès, l’Sconn va examinar ràpidament la lectura de la pantalla. Vint mil crèdits, i un missatge. El va reproduir i va llegir:

Tracta de no robar a ningú per un temps, d'acord?

Shandria

L’Sconn va estar rient tot el camí cap al seu apartament, arribant quan va caure la nit..., just a temps per pagar al seu propietari.

Després que el devaronià prengués els seus crèdits i es fóra, va pujar a la teulada i es va asseure sota el mantell de la nit. A mesura que la brisa fresca s'apoderava d'ell, Sienn Sconn va mirar cap a les titil·lants estrelles, preguntant-se a quina es dirigia la Shandria. I un càlid somriure es va dibuixar lentament a la cara.

Havia estat un dia realment bo...

FI