Crèdits Fàcils (II)

Anterior

II

- Mai hauria d'haver confiat en tu! -Va grunyir la Kalieva, lluitant contra els seus lligams mentre l’Sconn la col·locava a l'interior de l'armari de subministraments -. Ets un lladre i un mentider!

L’Sconn va sostenir el cinturó de seda, a punt per emmordassar-la, i va arronsar les espatlles.

-Mira, t'agraeixo la teva ajuda. De debò... Però tot això és massa perillós per a tu.

-Oh, no t'atreveixis a intentar calmar-me. No sóc ximple. No et preocupa gens, excepte la teva paga. Podria ser devorada per un rancor, però sempre que aconseguissis robar el prototip i escapar, tot et donaria el mateix.

-Mira, no tinc temps per discutir això, i atès que no veig cap rancor per aquí... -Va començar a acostar-se a la seva boca, preparant-se per col·locar-li la mordassa al voltant.

- Per què vaig confiar en la paraula d'un lladre? Hauria d'haver sabut que la gent com tu mai compleix les seves promeses.

L’Sconn es va aturar en sec.

-Jo... tornaré a per tu. Un cop m'hagi ocupat de tota la resta, vull dir.

- A qui estàs tractant de convèncer? A mi? O a la culpa que sents en el que sigui que tinguis que es fa passar per la teva consciència?

El lladre va aclucar els ulls, estarrufat davant d'aquest comentari, i després va lligar ràpidament la mordassa al voltant de la seva boca. La Kalieva va continuar lluitant furiosa i oferint grollers comentaris sobre l'ascendència de l’Sconn que van ser misericordiosament distorsionats per la mordassa.

L’Sconn es va aturar a la porta, comprovant els seus lligams un cop més, i després va assentir amb satisfacció.

-Tornaré a veure't, princesa. I això és una promesa...

La Kalieva va murmurar alguna cosa que el lladre va agrair no poder entendre. Va fer una teatral reverència, va pressionar el panell de control amb una mà, i la porta es va tancar.

***

L'últim soldat d'assalt va caure pesadament, amb l'ajuda de la punta crepitant del bastó atordidor de l’Sconn. El lladre va arrossegar els tres cossos cuirassats entre dos grans contenidors de càrrega. Les ombres els ocultarien el temps suficient per poder escapar.

El lladre es va aturar un moment per eixugar-se la suor del front i es va apartar dels ulls uns flocs de cabell xop. Fins ara estava sent extraordinàriament afortunat. Amb sort duraria una mica més.

L’Sconn va maniobrar el trineu repulsor per la rampa de càrrega de l'AT-AT, mirant per sobre l'espatlla per assegurar-se que no l’estaven seguint.

-Fins ara, tot bé -va dir en veu baixa -. El que vol dir que alguna cosa està a punt de sortir malament en qualsevol moment.

Va lliscar la càpsula de contenció del prototip a la coberta de tropes del caminant, observant l'interior modificat: els bancs de tropes s'havien retirat per permetre el transport de càrrega i un parell de motos lliscadores estaven apartades en una cantonada. L'equip per transportar i subjectar la càrrega, incloent-hi ganxos de fixació magnètica, estaven escampats a l'atzar sobre les motos i el sòl. L’Sconn va fer petar la llengua amb menyspreu davant l'estat de l'altrament poderós Imperi, que en general mantenia els seus vehicles en perfecte estat, tant per fora com per dins.

Bé, ell trauria profit dels seus problemes, va pensar el lladre mentre utilitzava l'equip dispers per assegurar el prototip. Quan va haver acabat, l’Sconn es va prendre un moment per mirar a la càpsula de contenció, una esfera d'un metre de diàmetre d'armadura de duracer blindada anti-explosions, preguntant-se què era el que hi havia al seu interior que pogués tenir un valor de 100.000 crèdits. Satisfet amb la certesa que la possessió, no el seu contingut, era la seva única preocupació, el lladre va deixar escapar un sospir d'alleujament i es va dirigir a la coberta de comandament del caminador. Va ser llavors quan va sentir els passos darrere d'ell.

L’Sconn es va donar la volta, apuntant-la amb el seu làser de canell...

La princesa Kalieva estava dreta a l'escotilla d'embarcament, somrient i aixecant les mans per indicar que no era una amenaça.

-Només sóc jo.

L’Sconn estava molt sorprès de veure-la, però no va baixar l'arma.

-Ho sé... però encara no m'has donat una raó per la qual no hauria disparar.

-Em vas prometre que em veuries aviat. Simplement és una mica abans del que esperaves.

- Com has escapat?

-No sé com ets com a lladre, però amb els nusos que fas, hauries estat un navegant pèssim. -Ella va fer un pas endavant -. Si us plau, Sconn... Porta’m amb tu.

- Saps, realment fas por... No t'he dit el meu nom.

Tímidament. La Kalieva li va lliurar la seva targeta d'identificació.

-Te la vaig robar abans a l'habitació.

Enutjat, l’Sconn la hi va arrabassar de les mans.

-Sembla que no sóc l'únic lladre per aquí.

-T'ho prego... He de sortir d'aquest planeta. Realment no puc suportar-ho més.

El lladre va riure burletament.

-Oh, sí... La vida brutal d'una princesa. Persones esperant als teus peus, sense haver de treballar un sol dia de la teva vida, i més diners del que ets capaç de gastar... Com pots suportar aquesta tortura?

-No és així. Vull dir, fas que sembli que la meva vida és perfecta.

- No és així?

-No. –La Kalieva es va asseure, amb els seus brillants ulls blaus plorosos. L'efecte era similar a veure com començaven a formar-se lentament dos remolins -. Ho odio. Tothom em tracta com si fos fràgil... Com si encara fos una nena petita. Ningú no em pren seriosament. Només sóc una coseta bonica sense cervell. Quan el meu pare està discutint de política amb qualsevol delegació important que es trobi de visita al nostre planeta, saps quin és el meu treball en el sopar?

L’Sconn va negar amb el cap.

-Mantenir silenci i somriure molt. Pots creure-ho?

-Això és ridícul... -Va somriure l’Sconn-. No t'he vist mantenir la boca tancada durant cinc minuts, no diguem res de tot un àpat.

La Kalieva va aclucar els ulls.

- Endavant, segueix amb les teves bromes estúpides! -Es va posar dempeus, col·locant les seves mans en els seus estrets malucs -. Com vaig poder haver estat tan ximple com per pensar que ho entendries...? Hauria d'haver sabut que un lladre estaria massa ocupat cuidant-se de si mateix com per tenir suficient espai per a ningú més. -Els remolins es van desbordar i les llàgrimes van córrer per la cara. No obstant això, l’Sconn només va poder veure’ls breument, ja que ella es va girar i va córrer cap a la sortida.

-Kalieva...

Ella es va aturar a meitat de la rampa i l’Sconn va tenir una millor visió de les gotes que vessaven quan ella es va girar per mirar-lo.

-Jo... jo... -La veu de l'Sconn començar a esvair-se.

El llavi inferior de la princesa tremolava com ferit per un tremolor.

-Sé que em penediré d'això... -Després d'un llarg sospir, l’Sconn va assenyalar amb el polze cap a la coberta de comandament de l'AT-AT-. Vinga... L'Exprés Caminant Imperial partirà immediatament. Propera parada... fora d'aquí.

La cara de la Kalieva es va il·luminar com una albada kurdawiana. Va córrer cap a l’Sconn, tirant-li els braços al coll.

-Oh, gràcies. Moltes Gràcies. T'ho prometo. No te’n penediràs d'això. No seré cap problema en absolut. Ni tan sols sabràs que sóc aquí.

***

L’Sconn va apartar d'un cop la mà de la Kalieva quan aquesta estava a punt de tocar un comandament.

- No toquis això!

- Per què? –La Kalieva va somriure, amb els ulls brillant amb malícia -. És perillós?

- Com vaig a saber-ho? –L’Sconn va arrufar el nas davant el conjunt de controls que l'envoltaven, mirant com si fossin una mena d'alienígenes hostils i no tingués ni idea de com comunicar-se amb ells -. Encara estic intentant esbrinar com encendre aquesta cosa...

Ella va tractar d'aconseguir un altre comandament.

-Bé. Llavors puc ajudar...

Ell va tornar a agafar-li del braç.

-No, no pots.

-Mai em deixen fer res. –La Kalieva es va recolzar en el seient del copilot, creuant els braços i fent petarrells -. Ets igual que el pare, saps? Un tirà. Sempre ha d'estar controlant cada situació. Mai escolta les idees de ningú. No importa que puguin ser d'ajuda.

-D’acord, d’acord... Saps què pots fer que realment m'ajudaria?

Els seus ulls es van il·luminar d'emoció.

- Què?

-Bé -va començar amb veu tranquil·la -, sempre pots... -La seva cara es va enrogir mentre acabava la frase en un crit-... Callar!

-Està bé. Però ja veurem si torno a oferir la meva ajuda en el futur.

-No necessito cap "ajuda". Les coses em van molt bé i així és com vull que segueixin. –L’Sconn va somriure quan l'AT-AT va travessar la sortida de l'arsenal -. Veus? Sense problema.

Una veu va crepitar al comunicador.

-Atenció, Unitat 718-A... En parla el comandament imperial. Respongui immediatament.

La Kalieva es va creuar de braços i es va enfonsar de nou a la seva cadira amb aire de suficiència.

- Què deies?

-No te n'oblidis, princesa... -Va dir l’Sconn assenyalant-la amb el dit-. Si m'atrapen, t'enxampen.

Ella es va posar dreta al seu seient i va començar a examinar el panell de control.

- On són les armes?

-Tant de bo ho sabés... –L’Sconn va sospirar. Va agafar el comunicador i va posar en la seva veu la millor inflexió imperial que va poder aconseguir -. Unitat 718-A responent... -El to autoritari del lladre va trontollar lleugerament -. Uh... En què puc ajudar-los?

-No està programat que surti de patrulla en aquest moment. Expliqui les seves accions.

L’Sconn es va mossegar el llavi inferior, pensant ràpidament.

-Hi ha hagut, eh, alguns problemes amb aquesta unitat... Només ens l’emportem per fer una volta amb ella i comprovar el seu rendiment. Per descomptat, no volem que falli a la meitat de la desfilada del Moff, oi?

Hi va haver una pausa i l’Sconn va creuar els dits. El comunicador va emetre un esclat d'estàtica.

-No se m'ha notificat aquesta operació.

-Potser no estigui en el registre, encara... ha estat una mica bastant precipitat en els últims minuts.

-Bé, hauré d'aclarir-ho amb els meus superiors. Torneu a l'arsenal fins llavors.

-Miri, només som un equip de manteniment, doni'ns un respir, vol? Vull dir, per quan el seu supervisor s'aixequi del llit, ja serà mig matí. Les reparacions podrien trigar una mica, i ja estem prou justos de temps.

-Però el procediment estàndard...

-Molt bé. Tornaré a la base... i quan el meu supervisor em demani explicacions per tots els civils aixafats, li diré que parli amb vostè.

Hi va haver una llarga pausa. L’Sconn va contenir un sospir ansiós entre les dents.

-Molt bé, Unitat 718-A, pot continuar amb la seva avaluació de manteniment, però espero un informe complet al seu retorn. Està clar?

-Perfectament.

L’Sconn va exhalar alleujat quan va apagar el comunicador. La Kalieva el va mirar fixament, òbviament impressionada.

-Això ha estat increïble.

-No. Això ha estat sort. Mantenir-te viu consisteix a conèixer la diferència.

***

El caminant robat avançava pesadament per les immenses carrers de Ryell, amb el trànsit de vehicles repulsors brunzint per sobre i al seu voltant com un eixam d'insectes enfadats. L’Sconn va mirar per la finestra, mirant amb sorpresa als rascaestrelles de la capital de Rydonni Prime.

El lladre va sacsejar el cap amb tristesa.

-Mai vaig pensar que alguna vegada estaria assegut dins d'un AT-AT i encara hi hauria alguna cosa que m’intimidés. Pensant-ho bé, mai vaig pensar que estaria assegut en un AT-AT. –L’Sconn va somriure -. Bé, no en la part davantera almenys...

Va mirar a la Kalieva, però la princesa estava aparentment perduda en els seus pensaments privats.

-Em pregunto quin aspecte tenen aquestes coses per dalt...

-Només es pot veure des de l'espai... -Va dir ella amb nostàlgia, i es va tornar per mirar -. No et vas fixar?

-No vaig aterrar aquí. Vaig agafar terra a Berast.

-Hi ha una bona caminada des d'allà...

-No passa res. Obtindré un bon munt de diners.

La Kalieva va riure i va prendre una respiració profunda.

- T'ho estàs pensant millor?

-No... Bé, sí. -La princesa va estirar el coll per mirar el cel nocturn. Les estrelles amb prou feines eren visibles a través dels arremolinats núvols sobre ells -. Vull dir, hi ha tantes coses allà fora. Per on començar?

Ara va ser l’Sconn qui va riure.

-Aquesta és una pregunta que potser sigui tan antiga com les estrelles.

-Aleshores, quina és la resposta?

-En realitat, no n'hi ha... suposo que per això la pregunta porta existint tant de temps.

-Sempre he somiat amb això, des que era una nena. M'ho vaig imaginar com una interminable extensió de boscos, esperant allà per ser explorats. Crec que estic a punt... per explorar, vull dir. -Va fer una pausa per gaudir de les vistes sobre els seus caps-. Digues, Sconn -va dir, fent un gest cap a les estrelles -. Digues el que m'està esperant allà fora.

El lladre va fer una pausa abans de respondre.

-Tot el que sempre vas imaginar. I tota la resta que ni tan sols sabies que existia.

La Kalieva li va somriure.

- Què? -Va preguntar ell, aixecant una cella.

-No actues com un lladre. O com ningú que hagi conegut, ja posats.

L’Sconn va somriure d'orella a orella.

-Això és perquè sóc únic en la meva espècie.

Ella no va poder contenir el riure.

-Probablement perquè un com tu és tot el que la galàxia podia suportar...

- Què se suposa que significa això?

La Kalieva va somriure.

-Endevina-ho...

L’Sconn la va apuntar amb un dit.

-No t'oblidis de qui ens traurà d'aquí, princesa. Si no fos per mi, encara estaries atrapada...

Es va sentir un fort i grinyolant so mecànic i el caminant es va aturar sobtadament.

-... en aquest fastigós planeta -va acabar amb les dents estretes.

La Kalieva va lluitar per mantenir una cara seriosa.

El lladre va començar a registrar el pont de comandament a la recerca d'un conjunt d'hidroclaus.

-Per descomptat -va dir amb un sospir de resignació -, avui no és el meu dia...

Següent