29
El grup de reparacions del Quenfis va segellar la bretxa practicada
al casc de l'avantsala en un temps rècord. La nau que en Luke havia sol·licitat
l'esperava al moll, i va sortir a l'espai tot just una hora després que el
segon Destructor Estel·lar fos destruït i el primer fugís.
Localitzar un seient ejectat entre
les restes de la batalla no va ser fàcil per als homes d’en Karrde, però sí per
a un Jedi. La Mara estava inconscient quan la van trobar, a conseqüència de la
falta d'aire i el cop al cap. L’Aves la va traslladar a bord del Salvatge Karrde i, quan va arribar el
Creuer Estel·lar, la va posar en mans dels seus serveis mèdics. En Luke,
després de veure'ls entrar, va tornar cap al Katana i el transport que el seu equip i ell utilitzarien per a
tornar a Coruscant.
I es va preguntar per què havia
concedit tanta importància al rescat de la Mara.
Ho ignorava. Se li ocorrien milers
de motius raonables, des de simple gratitud per ajudar-lo en la batalla, fins a
la consideració que salvar vides era una de les tasques pròpies d'un Jedi. Cap
el va satisfer. Només sabia que s'havia sentit impulsat a fer-ho.
Potser l’havia guiat la Força.
Potser era un últim alè d'idealisme i ingenuïtat infantil.
El comunicador del tauler situat
davant seu va xiular.
- Luke?
-Sí, Han. Què passa?
-Torna al Katana. Ara mateix.
En Luke va contemplar la fosca nau
que surava al lluny i un calfred va recórrer la seva esquena. En Han havia
parlat amb el to d'algú que passegés per un cementiri.
- Què passa?
-Problemes. Ja sé el que l'Imperi
està tramant. I no m'agrada.
En Luke va empassar saliva.
-Vaig de seguida.
-Bé -va dir en Thrawn, i els seus
ulls van projectar una freda còlera quan va aixecar la vista de l'informe
enviat pel Justicier -. Gràcies a la
seva insistència d’endarrerir-me, hem perdut el Peremptori. Confio que estigui satisfet.
En C’baoth va sostenir la seva
mirada.
-No em culpi per la incompetència
dels seus suposats conqueridors -va dir, amb una veu tan gèlida com la d’en
Thrawn -. Encara que potser no fos incompetència, sinó el talent de la
Rebel·lió. Potser estaria vostè mort, si el Quimera
hagués acudit al seu lloc.
El rostre d’en Thrawn es va aombrar.
En Pellaeon va avançar un pas cap al gran almirall, i es va endinsar en
l'esfera protectora de l’ysalamir al costat de la cadira de comandament. Es va
preparar per a la inevitable explosió.
No obstant això, en Thrawn va
aconseguir controlar-se.
- Per a què ha vingut? -Va
preguntar.
En C’baoth va somriure i es va
allunyar a propòsit.
-M'ha fet moltes promeses des que va
arribar a Wayland, gran almirall Thrawn. -Es va aturar per examinar una de les
escultures hologràfiques distribuïdes per la sala -. He vingut per assegurar-me
que aquestes promeses es compleixin.
- I com pretén fer-ho?
-Assegurant-me que sóc massa
important per ser, diguem, convenientment oblidat. He vingut, però, per
informar-lo que penso tornar a Wayland... i assumir el comandament del projecte
Muntanya Tantiss.
En Pellaeon va sentir que se li
formava un nus a la gola.
- El projecte Muntanya Tantiss? -Va
preguntar en Thrawn, tirant.
-Sí. –En C'baoth va tornar a
somriure, mentre els seus ulls es desviaven cap a en Pellaeon -. Ho sé, capità,
malgrat els seus ingenus esforços per amagar la veritat.
-Desitjàvem estalviar-li molèsties
innecessàries -va assegurar en Thrawn -. Records desagradables, per exemple,
que el projecte pogués despertar en vostè.
En C’baoth el va observar.
-Potser sí -va admetre amb cert
sarcasme -. Si és cert, li ho agraeixo, però el temps d'aquests miraments ja ha
passat. El meu poder i capacitat han augmentat des que vaig abandonar Wayland,
gran almirall Thrawn. Ja no necessito que es preocupi de la meva sensibilitat.
Es va aixecar en tota la seva
alçada, i quan va parlar de nou, la seva veu va retrunyir al llarg i ample de
la sala.
-Sóc C'baoth, mestre Jedi. La Força
que manté unida la galàxia és la meva esclava.
En Thrawn es va posar lentament
dempeus.
-I vostè és el meu esclau -va dir.
En C’baoth va bellugar el cap
-Ja no, gran almirall Thrawn. El
cercle s'ha tancat. Els Jedi tornaran a governar.
-Aneu amb compte, C'baoth –li va
advertir en Thrawn -. Presumeixi del que vulgui, però mai oblidi que ni tan
sols vostè és indispensable per a l'Imperi.
En C’baoth va enarcar seves poblades
celles, i el somriure que va creuar el seu rostre va provocar calfreds al pit
d’en Pellaeon. Era el mateix somriure que recordava de Wayland.
El somriure que li havia convençut
fermament que en C'baoth estava boig.
-Al contrari -va reposar amb
suavitat el mestre Jedi -. Actualment, sóc absolutament indispensable per a
l'Imperi.
Va aixecar la vista cap a les
estrelles que es desplegaven sobre les parets de la sala.
-Vinga -va dir -. Anem a discutir el
nou acord sobre el nostre Imperi.
En Luke va contemplar els cossos
dels soldats imperials que havien mort quan va tenir lloc la sobtada
descompressió de l'avantsala del pont del Katana.
Per fi, va comprendre per què li havien resultat tan estranys.
-Suposo que no hi ha la menor
possibilitat d'equivocació -es va sentir dir.
En Han, al seu costat, va arronsar
les espatlles.
-La Leia ha ordenat que es porti a
terme una anàlisi genètica, però a mi em sembla innecessari.
En Luke va assentir i va abaixar la
vista cap els rostres desplegats davant seu. Més ben dit, l'únic rostre
compartit per tots els cossos.
Clons.
-De manera que és això -va dir en
veu baixa -. En algun lloc, l'Imperi ha trobat una col·lecció de cilindres de
clonació spaarti. I els ha posat en funcionament.
-La qual cosa significa que no
trigaran anys a trobar i entrenar tripulacions per als seus nous Cuirassats -va
dir en Han, ombrívol -. Uns pocs mesos, potser. Potser menys.
En Luke va respirar fondo.
-Això em dóna mala espina, Han.
-Sí. Benvingut al club.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada