22
La Mara va tallar els
retropropulsors, i la llançadora de càrrega va aterrar amb un lleu soroll
metàl·lic sobre la coberta principal de l'hangar situat a la popa del Quimera.
-La llançadora 37 acaba d'aterrar
-va anunciar en Luke per l'intercomunicador -. Esperem ordres.
-Rebut, llançadora 37 -va respondre
la veu del controlador -. Tanqueu tots els sistemes i prepareu-vos per
descarregar.
-D'acord.
Ja anava a desconnectar el
comunicador, quan la Mara el va detenir.
-Control, aquest és el meu primer
viatge amb carregament -va dir, amb el to apropiat de curiositat -. Quant de
temps trigarem a poder marxar?
-Suggereixo que es posin còmodes -va
replicar amb sequedat Control -. Abans que marxin, descarregarem totes les
llançadores. Calculeu un parell d'hores, com a mínim.
-Oh -va exclamar la Mara, com
sorpresa -. Bé... Gràcies. Crec que faré una migdiada.
Va tallar la comunicació.
-Bé -va dir. Es va descordar les
seves corretges i es va aixecar -. Tenim temps de sobres per anar al centre
penitenciari i tornar.
-Esperem que no hagin traslladat de
nau a Karrde -va comentar en Luke, mentre la seguia a la part posterior del
pont de comandament i a l'escala de caragol que conduïa al celler.
-No ho han fet -va respondre la Mara,
baixant l'escala -. L'únic perill és que ja hagin iniciat el tractament
complet.
En Luke va arrufar les celles.
- El tractament complet?
-L’interrogatori. -La Mara va
arribar al centre del celler i va passejar la vista al seu voltant -. Molt bé.
Podria ser... Allà. -Va assenyalar una secció de la coberta -. Allunyat d'ulls
curiosos, i no danyaràs res vital.
-D'acord.
En Luke va encendre l'espasa de llum
i practicar amb molt de compte un forat a terra. Gairebé havia acabat, quan va
sorgir una espurna del forat i els llums del celler es van apagar de sobte.
-Perfecte -va dir a la Mara, mentre
aquesta remugava a sota veu -. L'espasa desprèn prou llum per veure-s’hi.
-Em preocupa més que el cable hagi
format un arc voltaic fins l'hangar -va contestar ella -. S'hauran adonat.
En Luke va escodrinyar la zona amb
els seus sentits Jedi.
-Sembla que ningú s'ha adonat –la va
tranquil·litzar.
-Esperem. -La dona va assenyalar el
forat a mig acabar -. Acaba d'una vegada.
En Luke va procedir. Un minut després,
amb l'ajuda d'un manubri magnètic, van hissar la secció de coberta i pont
tallada. Uns centímetres més avall, tètricament il·luminada per la llum de
l'espasa, hi havia la coberta de l'hangar. La Mara va agafar el ferro del
manubri subjecte a ella. En Luke es va tendir sobre l'estómac i va estendre
l'espasa pel forat. Va esperar fins percebre que no hi havia ningú al passadís
que corria sota la coberta de l'hangar.
-No oblidis bisellar-lo -li va
recordar la Mara, mentre l'espasa penetrava amb suavitat en el dur metall -.
Fins a un principiant es fixaria en un forat obert en el sostre.
En Luke va assentir i va acabar de
tallar. La Mara estava preparada, i quan va tancar l'espasa, la dona ja havia
agafat el gruix fragment metàl·lic amb el manubri i l'havia introduït a la
llançadora. El va alçar un metre, i després va tallar el motor.
-Ja n'hi ha prou - va dir.
Es va asseure a la vora encara
calenta del forat, amb el desintegrador disposat, i es va deixar caure a la
coberta. Es va parar un moment per passejar la vista en entorn seu.
-Tot va net -va xiuxiuejar.
En Luke es va asseure a la vora i va
desviar la vista cap al control del manubri. Va accionar l'interruptor amb la
Força i va seguir a la Mara.
La distància a la coberta era major
del que suposava, però els seus músculs, educats per la Força, van resistir
l'impacte sense cap problema. Va aixecar la vista, just quan la tapa metàl·lica
encaixava en el forat.
-Queda molt bé -va dir la Mara -.
Crec que ningú es donarà compte.
-Si no es fixa molt. Per on es va al
centre penitenciari?
-Per allà. -La Mara va indicar a
l'esquerra amb el seu desintegrador -. Però no anirem vestits així. Vine.
El va guiar fins al final del
passadís i, després de deixar enrere una cruïlla, a un passadís més ample.
En Luke mantenia els seus sentits
alerta, però només va percebre la presència d'algú en comptades ocasions.
-Això està molt tranquil.
-Per poc temps. Estem en una zona de
lliurament de subministraments, i la gent que sol treballar aquí deu estar
ajudant a descarregar les llançadores, però hem de posar-nos uniformes, vestits
de vol o el que sigui abans de seguir endavant.
En Luke va pensar en la primera
vegada que havia intentat disfressar-se d’imperial.
-D'acord, però que no siguin
cuirasses de milicià. És difícil veure amb aquells cascs.
-Em pensava que els Jedi no
necessitaven veure amb els ulls -es va burlar la Mara -. Compte, ja hem arribat.
Aquí hi ha una secció d'allotjaments reservats a la tripulació.
En Luke ja havia notat un sobtat
augment en el nivell de la població.
-Em temo que no podrem passar
desapercebuts entre tanta gent -va advertir.
-No pensava en això. -La Mara va
indicar un altre passadís que es desviava a la dreta -. Per aquí hauria d'haver
una sala d'espera per a pilots TIE. A veure si trobem un parell de vestits de
vol lliures.
Però si l'Imperi descuidava la
vigilància de les seves zones de servei, no passava el mateix amb les sales
d'espera dels seus pilots. Hi havia sis agrupats al voltant dels turbo
ascensors situats al final del passadís. A jutjar pels sons a penes
perceptibles que se sentien darrere de les portes, estava clar que cada un dels
sis estava ocupat, com a mínim, per dues persones.
-I ara, què? -Va murmurar en Luke a la
Mara.
- A tu què et sembla? -Va replicar
la dona. Va enfundar el desintegrador i va flexionar els dits -. Digues en
quina sala hi ha menys gent, i després treu-te del mig. Jo m'encarregaré de la
resta.
-Espera un moment.
En Luke va pensar a corre-cuita. No
volia matar a sang freda als homes que estaven darrere de les portes, però
tampoc volia afrontar una situació tan perillosa com l’ocorreguda uns mesos
abans, en l'explotació minera d’en Lando a Nkllon. Allà, havia utilitzat la
Força per desorientar els caces TIE atacants, però a costa de flirtejar
perillosament amb el costat fosc. No desitjava repetir l'experiència.
Però si es limitava a tocar amb
suavitat les ments dels imperials, en lloc de manipular-les amb rudesa...
-Anem a provar amb aquesta -va dir,
i va indicar una sala en la qual només percebia la presència de tres homes -,
però no anem a atacar. Crec que podré eliminar la seva curiositat prou per
entrar, agafar els vestits de vol i sortir.
- I si no pots? -Va preguntar la
Mara -. Perdrem l'avantatge del factor sorpresa.
-Funcionarà -la va tranquil·litzar
en Luke -. Prepara't.
-Skywalker...
-A més, dubto que puguis donar
compte dels tres sense fer soroll, fins i tot amb el factor sorpresa.
Ella el va traspassar amb la mirada,
però li va indicar amb un gest que avancés cap a la porta. En Luke va projectar
la Força. La pesada porta metàl·lica va lliscar a un costat quan es va acostar,
i després va entrar.
Hi havia tres homes asseguts al
voltant de la taula de comunicacions, situada al centre de la sala. Dos portaven
l'uniforme marró imperial dels tripulants normals, i el tercer exhibia
l'uniforme negre i casc centellejant dels soldats de la flota. Els tres van
aixecar la vista quan la porta es va obrir, i en Luke va captar el seu vague
interès pel nouvingut. Va tocar les seves ments amb la Força i va esvair la
seva curiositat. Els dos tripulants el van mirar de dalt a baix, i després van
deixar de fer-li cas, el soldat va continuar mirant, però només perquè
constituïa una novetat. En Luke, amb la seva millor expressió d'indiferència,
es va aproximar al penjador de vestits de vol i en va triar tres. Els va
doblegar sobre el braç i va sortir de la sala. La porta es va tancar a la seva
esquena.
- I doncs? -Va xiuxiuejar la Mara.
En Luke va assentir i va exhalar en
silenci.
-Ja pots posar-t'ho -va dir -. Vull
reprimir la seva curiositat durant un altre parell de minuts. Fins que hagin
oblidat l’entrada. La Mara va assentir i va començar a posar-se el vestit de
vol sobre la seva granota.
-He de confessar que és un truc molt
pràctic.
-Aquesta vegada ha funcionat,
almenys.
Va tornar a tocar amb cautela la ment
dels imperials, esperant en qualsevol moment l'explosió emocional que enviaria
a rodar els seus plans, però només va captar el mandrós discórrer de la seva
conversa trivial.
El truc havia funcionat. Si més no,
aquest cop.
Quan es va tornar, la Mara ja tenia
al seu costat un cotxe turbo elevador.
-Vinga, vinga -li va atiar,
impacient. Ja s'havia posat el vestit de vol, i els altres dos penjaven sobre
la seva espatlla -. Et canvies de camí.
-Espero que ningú pugi mentre ho
faig -va murmurar en Luke, pujant al vehicle -. Seria una mica difícil
d'explicar.
-Ningú pujarà -va replicar la Mara,
mentre la porta es tancava i el cotxe es posava en marxa -. Ho he programat
perquè no s'aturi. Encara vols fer-ho així?
-Crec que no ens queda una altra
opció. -En Luke es va ficar en el vestit de vol. Li venia molt estret sobre la
seva indumentària habitual –En Han i jo vam intentar l'atac frontal una vegada,
a l'Estrella de la Mort. No va ser un èxit prodigiós.
-Sí, però no teníeu accés a
l'ordinador principal -va assenyalar la Mara -. Si puc manipular els registres
i canviar ordres, el traurem abans que ningú se n'adoni.
-Però deixant testimonis coneixedors
de què s'ha anat -li va recordar en Luke -. Si algú decidís comprovar les
ordres verbalment, tot es vindria a baix, i no crec que el truc d'ara funcioni
amb els guàrdies del centre penitenciari. Estan molt ben entrats.
-Molt bé -va dir a la Mara, i es va
girar al tauler de control del vehicle -. No em sembla molt divertit, però si
això és el que vols, m'apunto.
El centre penitenciari es trobava a
la secció de popa més allunyada, algunes cobertes per sota de les seccions de
comandament i control de sistemes, i directament a sobre d'Enginyeria i els
enormes injectors de propulsió subllumínica. El cotxe turbo elevador va canviar
de direcció diverses vegades al llarg del recorregut, tant en sentit vertical
com horitzontal. En Luke va pensar que la ruta era massa complicada, i es va
preguntar una vegada més si Mara li estava tendint un parany, però no va
percebre la menor intenció traïdora. Va sospitar que havia triat aquest mètode
per despistar els sistemes de seguretat interna del Quimera.
El cotxe es va aturar per fi, i la
porta es va obrir. Van sortir a un llarg passadís, transitat per un grapat de
tripulants amb granotes de manteniment.
-La porta d'accés està per aquí -va
murmurar la Mara -. Et donaré tres minuts de temps.
En Luke va assentir i es va allunyar
pel passadís, amb pas ferm i confiat. Les seves petjades van despertar ressons
en la coberta metàl·lica, i li van portar records d'aquella visita, gairebé
desastrosa, a la primera Estrella de la Mort.
Llavors, era un noi inexpert,
embriagat per visions de glòria i heroisme, massa ingenu per comprendre els
mortals perills que l'assetjaven. Ara, havia crescut en anys i maduresa, i
sabia exactament què estava fent.
I ho feia a consciència. Es va
preguntar si feia gala de major temeritat que l'última vegada, o menys.
Va arribar a la porta i es va aturar
al costat, va fingir que examinava una agenda electrònica trobada en una
butxaca del vestit, i va esperar fins que el passadís va quedar desert.
Llavors, va respirar una darrera glopada d'aire pur, va obrir la porta i va
entrar.
Tot i que va contenir l'alè, la
pudor li va pegar a la cara com una bufetada. Els últims avenços tècnics de
l'Imperi no impedien que els pous d'escombraries oloressin tan malament com
sempre.
Va deixar que la porta es tanqués a
la seva esquena, i alhora va escoltar el lleu so d'un relé intern que es
tancava. Hi havia procedit amb excessiva lentitud. La Mara ja havia activat el
cicle de compressió. Va respirar per la boca i va esperar, i un moment després,
amb un soroll apagat de motors hidràulics, les parets van començar a acostar-se
a poc a poc.
En Luke va empassar saliva, va
aferrar amb força l'espasa de llum i va intentar mantenir-se sobre la muntanya
d'escombraries i peces rebutjades que s'enfonsava sota els seus peus.
Introduir-se en el nivell penitenciari havia estat idea seva, i havia trigat
bastant en convèncer la Mara. Ja estava dins, les parets començaven a tancar-se
sobre ell i, de sobte, ja no li semblava tan bona idea. Si la Mara no
controlava bé els moviments de les parets, o si algú l’interrompia...
O si cedia uns instants a l'odi que
sentia cap a ell...
Les parets es van aproximar més,
atropellant-ho tot al seu pas. En Luke es va esforçar per mantenir l'equilibri,
molt conscient que si la Mara pensava trair-lo, no ho esbrinaria fins que fos
massa tard. Les parets del compressor eren massa gruixudes per obrir un
esvoranc amb l'espasa de llum, i la massa estesa sota els seus peus l’havia
allunyat massa de la porta per escapar per allà. Mentre escoltava els cruixits
del metall i plàstic torturats, va veure que la distància entre les parets es
reduïa a dos metres..., un i mig..., un...
I van detenir el seu avanç a menys
d'un metre.
En Luke va respirar fondo, gairebé
sense notar la rància olor. La Mara no l’havia traït, i havia executat a la
perfecció la seva part del pla. Ara, era el seu torn. Va avançar cap a l'extrem
posterior de la càmera, va flexionar els genolls i va saltar.
El pis era inestable i les parets
altíssimes. Malgrat els seus talents Jedi, només va arribar a la meitat de
l'altura, però al mateix temps que arribava a l'extrem del seu salt, va alçar
els genolls i va estendre els peus, i amb una contorsió espectacular es va
encaixar entre les parets. Es va concedir un moment per recuperar l'alè i va
procedir a enfilar-se.
No li va costar tant com suposava.
Hi havia practicat molt la tècnica del salt quan era nen, a Tatooine, i s'havia
enfilat per xemeneies de pedra mitja dotzena de vegades, però sense autèntic
entusiasme. Les llises parets del compressor oferien menys resistència que la
pedra, però l'estretor de l'espai i la manca de sortints en què recolzar-se
dificultaven la seva progressió. Va arribar a dalt de les parets del conducte
de manteniment que el portaria, confiava, al nivell penitenciari. Si la lectura
de l'horari que Mara havia efectuat era correcta, comptava amb uns cinc minuts
abans del canvi de guàrdia. Va estrènyer les dents, va travessar la pantalla
magnètica situada al peu del conducte i, de nou a l'aire lliure, va començar
l'ascensió.
La va realitzar en poc més de cinc
minuts, i va descobrir que la lectura de la Mara havia estat correcta. Per la
reixeta que cobria l'obertura del conducte va sentir el soroll de converses i
moviments procedents de la sala de control, puntuat pel xiuxiueig regular de les
portes dels turbo ascensors en obrir-se. El canvi de guàrdia estava tenint
lloc, durant els dos minuts següents, tots dos torns romandrien a la sala de
control. Temps suficient, si era ràpid, per treure a un presoner davant dels
seus nassos.
Es va agafar amb una mà de la
reixeta, va treure l'espasa de llum i la va encendre. Impedint que la punta de
l'espasa s'aboqués al passadís, va tallar una secció de la reixeta i la va
introduir en el conducte. Va utilitzar un ganxo del seu vestit de vol per a subjectar
la secció a la resta de la reixeta, i es va hissar per l'obertura.
El passadís estava desert. En Luke
va mirar el nombre de cel·la més proper per orientar-se i es va encaminar cap a
la qual la Mara havia esmentat. Va tenir la impressió que la conversa
sostinguda a la sala de control llanguia. El nou torn de guàrdia no trigaria a
sortir i prendre posicions en els passadissos del bloc. En Luke, amb tots els
sentits alerta, es va dirigir a la cel·la indicada. Va creuar els dits
mentalment i va prémer l'obertura de la cel·la.
En Talon Karrde va aixecar la vista
quan la porta es va obrir, amb aquell somriure sardònic tan peculiar a la cara.
Els seus ulls es van clavar a la cara que sobresortia del vestit de vol, i el
somriure va desaparèixer de sobte.
-No m'ho puc creure -va murmurar.
-Ni jo -va contestar en Luke, mentre
examinava la cel·la -. Preparat per viatjar?
-Llest i preparat. –En Karrde ja
s'encaminava cap a la porta -. Per sort, encara estan en la fase de bones
maneres. Falta de menjar i son; ja coneixes la rutina.
-Alguna cosa m'han explicat. -En
Luke va mirar a banda i banda del passadís. Encara desert -. La sortida és per
aquí. Anem-nos-en.
Van arribar a la reixeta sense
incidents.
-Suposo que estarà fent broma -va dir
en Karrde, quan Luke es va introduir pel forat i va recolzar els peus i
l'esquena contra les parets del conducte.
-L'altra sortida està ben custodiada
per guàrdies -li va recordar en Luke.
-Molt cert -va admetre en Karrde, i
va mirar l'esvoranc amb desconfiança -. Suposo que una corda seria massa
demanar.
-Em sap greu. Només es podria lligar
a la reixeta, i de seguida s'adonarien. -En Luke el va mirar amb les celles
arrufades -. No tindrà vertigen, oi?
-El que em preocupa és la caiguda
-va replicar amb sequedat en Karrde. Va passar pel forat i es va agafar amb
força a la reixeta.
-Baixarem fins al triturador
d'escombraries -va explicar en Luke -. Ha baixat alguna vegada per una
xemeneia?
-No, però aprenc ràpid. –En Karrde
va examinar la postura d’en Luke i la va imitar -. Voldrà que tapi el forat,
suposo -va dir, mentre s'ajustava la secció tallada de la reixeta a la resta -,
encara que no enganyarà a ningú que presti atenció.
-Amb sort, arribarem a l'hangar
abans que això passi –el va tranquil·litzar en Luke -. Endavant, sense pressa i
amb calma.
Van descendir fins al compressor
sense grans dificultats.
-La cara de l'Imperi oculta als
turistes -va comentar en Karrde amb sequedat, mentre en Luke el guiava pel
revoltim de brossa -. Com sortirem?
-La porta és aquí -va assenyalar en
Luke -. La Mara separarà les parets aquí a un parell de minuts i sortirem.
-Ah. La Mara també ha vingut?
-Em va explicar durant el viatge com
el van capturar -va dir en Luke, intentant captar els pensaments d’en Karrde.
Si estava irritat amb la Mara, ho dissimulava molt bé -. Va dir que no havia
col·laborat a tendir-li la trampa.
-Oh, estic segur, si més no perquè
els meus interrogadors es van entestar a insinuar el contrari. -Va contemplar
amb aire pensatiu al Luke -. Què li va prometre a canvi d'ajudar-la?
En Luke va moure el cap.
-Res. Es va limitar a recordar-me
que estava en deute amb vostè per no lliurar-me als imperials a Myrkr.
Un somriure irònic va distendre els
llavis d’en Karrde.
-Vaja. No li va explicar per què el
gran almirall volia capturar-me?
En Luke va arrugar les celles.
L'altre el mirava fixament i, ara que prestava atenció, en Luke va comprendre
que en Karrde li ocultava algun secret.
-Vaig donar per fet que era com a
venjança per ajudar-me a escapar. Hi ha res més?
En Karrde va desviar la mirada.
-Diguem que, si aconseguim fugir, la
Nova República guanyarà molt a canvi.
Un soroll metàl·lic ofegat va
puntuar la seva última paraula. Les parets del compressor van començar a
separar-se lentament. En Luke li va ajudar a mantenir l'equilibri mentre
esperaven que la porta quedés lliure, i va projectar els seus sentits cap al
passadís. Passaven nombrosos tripulants, però no va percebre que sospitessin o
temessin alguna cosa.
- Tot això és obra de la Mara? -Va preguntar
en Karrde.
En Luke va assentir.
-Té un codi d'accés a l'ordinador de
la nau.
-Interessant -va murmurar en Karrde
-. Dedueixo de tot això que, en el passat, va estar relacionada amb l'Imperi.
Segons sembla, ocupava un lloc més important del que jo pensava.
En Luke va assentir, i va pensar en
el que la Mara li havia revelat al bosc de Myrkr. La Mara Jade, la Mà de
l'Emperador...
-Sí -va dir -. Així és.
Les parets van arribar al límit i es
van aturar. Un moment després, es va sentir el soroll del relé. En Luke va esperar
que el passadís quedés desert, va obrir la porta i va sortir. Un parell de
tècnics de manteniment que treballaven en un panell obert, a una dotzena de
metres, van dirigir una mirada de tíbia curiositat als nouvinguts. En Luke els
va tornar la mirada, va treure una agenda electrònica de la butxaca i va fingir
demanar una informació. En Karrde el va ajudar, balbucejant un torrent de
paraules tècniques, mentre en Luke redactava el seu informe imaginari. En Luke
va deixar que la porta es tanqués a la seva esquena, va guardar l'agenda a la
butxaca i es va allunyar, seguit per Karrde.
La Mara els esperava davant els
turboascensors, amb el tercer vestit de vol penjant del braç.
-El cotxe està de camí -va murmurar.
Els seus ulls es van trobar un segon
amb els d’en Karrde, i els músculs del seu rostre es van tensar.
-Sap que no l’has traït -va dir en
veu baixa en Luke.
-No ho he preguntat -va grunyir la
dona, però en Luke va notar que la seva tensió s'esvaïa en part -. Agafi això
-va afegir, i li va tirar el vestit de vol -. Una discreta disfressa.
-Gràcies -va dir en Karrde -. On
anem?
-Vàrem arribar amb una llançadora de
subministraments -va explicar la Mara -. Vam practicar un forat de sortida a la
part inferior del casc, però hi haurà temps suficient de soldar-lo abans que
ens tornin a la superfície.
El cotxe turbo elevador va arribar
quan en Karrde s'estava ajustant els tancaments del seu vestit de vol. Dos
passatgers ocupaven gairebé tot l'espai.
- On? -Va preguntar un dels tècnics,
amb la cortesia absent d'un home absort en coses més importants.
-Sala d'espera per a pilots 33-129-T
-va contestar la Mara, en el mateix to.
El tècnic va entrar la destinació en
el tauler i la porta es va tancar. En Luke va respirar amb tranquil·litat per
primera vegada des que la Mara havia posat la llanxa a Wistril, cinc hores
abans. Deu o quinze minuts més, i estarien de tornada a la llançadora, sans i
estalvis.
Contra tot pronòstic, ho havien
aconseguit.
Va arribar l'informe de l'hangar, i
en Pellaeon va distreure l'atenció, centrada fins aquell moment a revisar el
control del deflector del pont, per fer una ràpida ullada. Excel·lent: la
descàrrega portava vuit minuts d'avançament sobre l'horari previst. En aquest
ritme, el Quimera arribaria al punt
de cita amb el Falcó de la Tempesta
amb el temps suficient per preparar l'emboscada al comboi rebel agrupat a
Corfai. Va introduir l'informe en els arxius, i ja es disposava a continuar el
control del deflector quan va sentir unes passes gairebé imperceptibles a la
seva esquena.
-Bona nit, capità –el va saludar en
Thrawn.
Es va detenir al costat de la cadira
d’en Pellaeon i va passejar la mirada pel pont.
-Almirall -va capcinejar en Pellaeon,
i va girar a la cadira per posar-se de cara a ell -. Vaig pensar que ja s'havia
retirat, senyor.
-Era a la meva sala de comandament. -En
Thrawn va passejar la vista per les pantalles -. Vaig decidir inspeccionar
l'estat general de la nau abans de dirigir-me a les meves habitacions. Això és
la revisió del deflector del pont?
-Sí, senyor -va dir en Pellaeon,
mentre es preguntava de quina espècie serien les obres d'art elegides pel gran
almirall per admirar aquesta nit -. Fins ara, no s'han produït problemes. La descàrrega
del Moll de Popa Dos també s'està realitzant amb avançament sobre l'horari
previst.
-Fantàstic. Algun altre informe de
la patrulla destacada a Endor?
-Tan sols una matisació sobre el
primer informe, senyor. Pel que sembla, s'ha confirmat que la nau capturada
quan entrava al sistema albergava contrabandistes que planejaven registrar les
restes de la base imperial. Continua l'acarament de la tripulació.
-Recordi’ls que registrin la nau de
cap a cap abans de deixar-la partir -va advertir en Thrawn -. L’Organa Solo no
haurà deixat en òrbita al Falcó
Mil·lenari per capritx. Tard o d'hora, tornarà, i en aquest moment la
capturarem.
-Sí, senyor.
En Pellaeon estava segur que el
comandant de la patrulla enviada a Endor no necessitava que li refresquessin la
memòria.
-A propòsit del Falcó Mil·lenari, ha decidit ja si s'ha de procedir a un altre
anàlisi de la nau?
En Thrawn va moure el cap.
-Dubto que serveixi d'alguna cosa.
Seria més productiu que l'equip analitzador estigués al Quimera, col·laborant en les tasques de manteniment dels sistemes.
Que el Falcó Mil·lenari sigui
traslladat als magatzems fins que se'ns acudeixi utilitzar-lo per alguna cosa.
-Sí, senyor. -En Pellaeon es va
girar a la cadira i va teclejar l'ordre -. Ah, va arribar un informe força
estrany fa pocs minuts. Una patrulla de rutina es va topar en el perímetre de
la base de subministraments amb una llanxa que s'havia estavellat.
- Que s'havia estavellat? -En Thrawn
va arrufar les celles.
-Sí, senyor. -En Pellaeon va demanar
l'informe -. La part inferior es trobava en molt mal estat, i tot el casc estava
socarrimat. La imatge va aparèixer a la pantalla d’en Pellaeon. En Thrawn es va
inclinar per examinar-la millor.
- Algun cadàver?
-No, senyor. L'únic que hi havia a
bord, i això és el més estrany, era un ysalamir.
Va notar que en Thrawn es posava
rígid.
-Continuï.
En Pellaeon va demanar la següent
imatge, un primer pla de l’ysalamir en la seva carcassa de suport vital.
-La carcassa no ha estat dissenyada
per nosaltres -va explicar -. Impossible saber d'on procedia.
-I tant que és possible -li va
assegurar en Thrawn. Es va aixecar i va respirar fondo -. Feu sonar l'alarma
d'intrusió, capità. Tenim visitants a bord.
En Pellaeon el va mirar estupefacte.
Els seus dits tremolosos van trobar la tecla adequada.
- Visitants? -Va preguntar, mentre
les sirenes iniciaven el seu udol gutural.
-Sí -va contestar en Thrawn, i una
fúria sobtada va il·luminar els ulls vermells d’en Thrawn -. Ordeni que
investiguin immediatament la cel·la d’en Karrde. Si segueix allà, que sigui
traslladat a l'instant a una altra i posat sota vigilància dels milicians. Vull
que un altre cercle de guàrdies envolti les llançadores de subministraments i
es comprovi sense més dilació la identitat dels seus tripulants. I després...
-Va fer una pausa -, desconnecteu l'ordinador principal del Quimera.
En Pellaeon es va quedar petrificat.
- Què desconnecti...?
-Compleixi les ordres, capità –el va
interrompre en Thrawn.
-Sí, senyor -va murmurar en Pellaeon,
amb els llavis serrats.
En tots els seus anys al servei de
l'Imperi; mai havia vist que l'ordinador principal d'una nau de guerra es
desconnectés de forma deliberada, com no fos en un dic espacial. Això
significava encegar i mutilar la nau. Si hi havia intrusos a bord, les
conseqüències podien ser fatals.
-Sé que entorpirà els nostres
esforços una mica -va dir en Thrawn, com si llegís els pensaments d’en Pellaeon
-, però encara perjudicarà més als nostres enemics. L'única forma de què
esbrinessin el curs i destinació del Quimera
és que la Mara Jade s'hagi introduït a l'ordinador quan en Karrde i ella van
ser pujats a bord.
-Això és impossible -va insistir en
Pellaeon, i va fer un bot quan les seves pantalles, controlades per
l'ordinador, van començar a apagar-se. -Els codis d'accés que pogués conèixer
van ser canviats fa anys.
-Si no hi ha codis inclosos de
manera permanent en el sistema. Col·locats per l'emperador per utilitzar-los
ell i els seus agents. No hi ha dubte que Jade té aquest accés per intent de
rescat, per tant, la privarem d'ell.
Un milicià es va acostar als dos
homes.
- Sí, comandant? -Va dir en Thrawn.
-Un missatge del centre penitenciari
-va anunciar la veu, electrònicament filtrada -. El presoner Talon Karrde ha
desaparegut de la seva cel·la.
-Molt bé -va dir el gran almirall,
en to ominós -. Ordeneu a totes les unitats que registrin la zona compresa
entre el bloc penitenciari i els hangars de popa. Cal capturar viu a Karrde, no
necessàriament il·lès, sinó viu. Quant als seus rescatadors, també els vull
vius, si és possible. En cas contrari...- Va fer una pausa -. Si no, ho entendré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada