4
Poderis pertanyia a aquest selecte
grup de planetes que solien descriure en les llistes com a «marginals»:
planetes que seguien colonitzats, no pels seus valuosos recursos o estratègica
ubicació, sinó per la tossuderia dels seus colons. Amb un desorientador cicle
de rotació de deu hores, una ecologia de terres baixes pantanoses que havien
confinat als colons a un immens arxipèlag d’alts altiplans, i una inclinació
axial gairebé perpendicular que provocava enormes huracans a la primavera i tardor,
Poderis no era el tipus de lloc freqüentat per viatgers errants. Els seus
habitants eren rudes i independents, tolerants amb els visitants, però amb una
llarga tradició al darrere de fer cas omís de la política galàctica.
Per tot això, era un punt de transbord
ideal per al nou trànsit de clons de l'Imperi. I un lloc ideal perquè l'Imperi
disposés un parany.
L'home que seguia al Luke era baix i
vulgar, el tipus de persona que es fondria amb l'entorn en gairebé qualsevol
lloc. També era un expert en el seu treball, amb una habilitat que implicava
una llarga experiència en la Intel·ligència Imperial, però aquesta experiència
no s'estenia al seguiment de Cavallers Jedi. En Luke havia intuït la seva
presència quan l'home va començar a seguir-lo, i va ser capaç de visualitzar-lo
enmig de la multitud un minut després.
L'únic problema era què fer-ne.
- R2? -Va cridar en veu baixa en Luke
pel comunicador que havia fet lliscar subreptíciament al coll de la seva túnica
proveïda de caputxa -. Tenim companyia. Imperials, probablement.
Del comunicador va sorgir un refilet
preocupat, seguit per alguna cosa que devia ser una pregunta.
-No pots fer res -va contestar en
Luke, endevinant el sentit de la pregunta. Va desitjar que C3PO estigués al seu
costat per traduir-la. Solia captar allò més essencial dels sorolls emesos per l’R2,
però en una situació com aquesta no en tenia prou -. Hi ha algú rondant al
voltant del vaixell de càrrega, o del camp d'aterratge en general?
L’R2 va cantussejar una negativa
categòrica.
-Bé, no trigaran -li va advertir en
Luke, i es va aturar a mirar un aparador. L'espia va avançar unes passes, fins
a trobar una excusa per aturar-se. Un autèntic professional -. Prepara la
seqüència de prevol sense cridar l'atenció. Ens marxarem quan arribi.
L’androide va refilar una afirmació.
En Luke va tallar el comunicador i va dedicar a la zona un ràpid cop d'ull. La
principal prioritat era perdre el seu seguidor abans que els imperials
passessin a accions més concretes. I per a això, necessitava algun tipus de
distracció...
Cinquanta metres més endavant, entre
la multitud, va albirar el que podia ser la seva millor oportunitat: un altre
home que passejava pel carrer amb una túnica molt similar en tall i color a la
d’en Luke. Va accelerar amb cautela el pas, per no donar a entendre que fugia,
i va avançar cap a l'home.
El seu sòsies va arribar a
l'encreuament i va girar a la dreta. En Luke va accelerar el pas una mica més
i, alhora, va captar la sospita del seu seguidor de què havia estat localitzat.
En Luke va reprimir els seus desitjos d'arrencar a córrer i va girar la
cantonada.
Era un carrer com tants altres que
havia vist a la ciutat: ampli, pavimentat de pedra, raonablement transitat, i
flanquejat per edificis de pedra grisa. Va projectar la Força i va explorar la
zona que l'envoltava.
I va contenir l'alè. Just davant,
llunyans però clarament detectables, hi havia petites bosses de foscor
impenetrables als seus sentits Jedi, com si la Força que li proporcionava
informació hagués deixat d'existir... o l'haguessin bloquejat.
La qual cosa significava que no es
tractava d'una emboscada vulgar, per a un espia vulgar de la Nova República. Els
imperials coneixien la seva presència i havien anat a Poderis equipats amb
ysalamiri.
Si no reaccionava amb rapidesa,
l’agafarien.
Va contemplar un cop més els
edificis que l'envoltaven. Quadrats i de dos pisos, en la seva major part, amb
façanes gravades i parapets decoratius a les teulades. Els de la seva dreta
formaven una única i sòlida fila; davant, i a la seva esquerra, el primer
edifici després de la cruïlla tenia la façana torta, i estava separat del seu
veí per una estreta obertura. Com a refugi no era gran cosa, però tampoc tenia
res més a mà. Va arrencar a córrer, gairebé sospitant que cauria en el parany
abans d'arribar, i va lliscar pel buit. Va doblegar els genolls, va deixar que
la Força fluís als seus músculs i va saltar.
Gairebé no ho aconsegueix. El
parapet situat sobre el seu cap era angulat i llis, i durant un segon va tenir
la impressió de penjar en l'aire, mentre els seus dits buscaven un agafador. Llavors
el va trobar, i amb gran esforç es va hissar sobre la teulada i es va tirar a
terra.
Just a temps. Quan va treure un ull
per sobre del parapet, va veure que el seu perseguidor girava la cantonada,
abandonada tota subtilesa. Va empènyer als que s'interposaven en el seu camí,
va dir alguna cosa inaudible pel comunicador que tenia aferrat...
I a una illa de distància, va
aparèixer una fila de milicians coberts amb armadures blanques. Amb els rifles
desintegradors a l'altura del pit, i carregats amb carcasses alimentàries en
què destacaven les formes fosques i allargades dels ysalamiri, van acordonar
l'extrem del carrer.
Un parany ben preparat i executat.
En Luke comptava potser amb tres minuts per travessar la teulada i baixar,
abans que els imperials comprenguessin que la seva presa havia escapat. Es va
apartar de la vora i va tornar el cap cap a l'altre costat de la teulada.
No hi havia altra banda. A uns
seixanta centímetres d'on estava, la teulada es convertia bruscament en un mur
que queia en pendent uns cent metres i s'estenia en totes dues direccions, fins
a perdre’s de vista. A l'altra banda del seu extrem inferior no hi havia res,
excepte la llunyana boira que envaïa les terres baixes, situades sota
l'altiplà.
Hi havia calculat malament, un error
potser fatal. Preocupat per l'home que el seguia, havia passat per alt el fet
que el seu camí l'havia conduït a la vora exterior de l'altiplà. El mur que
s'alçava a la seva esquena era un dels enormes escuts destinats a desviar els
furibunds vents estacionals del planeta per sobre de la ciutat.
En Luke havia escapat de la trampa
imperial..., per descobrir que no tenia on escapar.
-Fantàstic -va murmurar a sota veu.
Va tornar cap al parapet i va mirar
al carrer. Més milicians s'havien unit al primer esquadró i començaven a
passejar entre els estupefactes vianants atrapats. Dos esquadrons havien
procedit a bloquejar l'altre extrem del carrer. El perseguidor d’en Luke, que
ara aferrava un desintegrador, s'estava obrint pas entre la multitud, i
s'encaminava cap a l'home que vestia una túnica semblant a la d’en Luke.
L'altre home...
En Luke es va mossegar el llavi. Hi
havia gastat una mala passada a un innocent transeünt. D'altra banda, els
imperials sabien molt bé a qui buscaven, i el volien viu. Sabia que deixar en
aquell home en perill de mort era un comportament inacceptable per a un Jedi.
En Luke només podia confiar que no correria aquesta sort.
Va estrènyer les dents, va projectar
la Força i va prendre el desintegrador de la mà del seu perseguidor. El va fer
girar per sobre dels caps de la multitud i va anar a parar a les mans de l'home
a qui intentava protegir.
L'espia va cridar als milicians,
però el que va començar com un crit de triomf es va transformar l'instant en un
xiscle d'advertència. En Luke va imprimir tota l'energia possible per la Força
i va tornar el desintegrador cap al seu antic propietari.
Va disparar per sobre de la
multitud, naturalment, no podia arribar a l’imperial, encara que ho desitgés.
Tot i així, va ser suficient perquè els milicians es posessin en acció. Els
imperials que es dedicaven a examinar cares i comprovar documents d'identitat
van abandonar la seva tasca i es van obrir pas entre la gent, cap a l'home de
la túnica, mentre els que vigilaven els extrems del carrer corrien cap
endavant.
Va ser massa per a l'home de la
túnica. Va deixar anar el desintegrador que, inexplicablement, s'havia
materialitzat en la seva mà, es va perdre darrere dels petrificats espectadors
i va desaparèixer per un estret carreró.
En Luke no va esperar a veure més.
Quant algú fes un bon cop d'ull a la cara del fugitiu, la maniobra de diversió
acabaria, i havia de sortir d'aquella teulada i posar-se de camí cap al camp
d'aterratge abans que això succeís. Es va acostar a la vora de l'estret sortint
i va mirar cap avall.
La vista no era prometedora. El mur,
construït per resistir vents de dos-cents quilòmetres per hora, era
perfectament llis, sense protuberàncies a les quals poder aferrar-se. Tampoc hi
havia finestres, portes de servei o altres obertures visibles. Això no
representava cap problema, si més no, sempre podia practicar un forat amb
l'espasa de llum, en cas necessari. El principal problema era sortir de la
trampa imperial abans que es dediquessin a caçar amb afany.
Va mirar cap enrere. Havia de
procedir amb celeritat. Des de la direcció de la zona d'aterratge oficial,
situada a l'extrem de la ciutat, començaven a aparèixer sobre els quadrats
edificis les llunyanes espurnes de barredores aèries.
No podia saltar al carrer sense
cridar l'atenció. No podia reptar per l’estreta vora superior del mur protector
amb la suficient rapidesa per perdre’s de vista abans que arribessin les
barredores. I això només li deixava una direcció: a sota.
Però no era necessari tirar-se...
Va escodrinyar el cel. El sol de
Poderis gairebé havia baixat fins a l'horitzó. En aquell moment, la seva llum
enlluernava als pilots de les barredores, però d'aquí a cinc minuts s'hauria
enfonsat sota l'horitzó. Proporcionaria als pilots una excel·lent visió i
donaria lloc a un ocàs en què una espasa de llum destacaria clarament.
Era ara o mai.
Va treure l'espasa de llum de
l'interior de la seva túnica i la va encendre, amb cura d'ocultar la fulla
verda lluminosa als vehicles aeris que s'aproximaven. Amb la punta, va
practicar un tall superficial a la dreta i cap avall de l’inclinat mur
protector. La seva túnica estava feta d'un material relativament feble, i només
va trigar un segon en tallar la màniga esquerra i embolicar amb ella les puntes
dels dits de la mà esquerra. Els dits, així protegits, es van enfonsar amb facilitat
en l'estria que acabava de fer, amb espai suficient per lliscar per ella. Es va
agafar amb força i va enfonsar la punta de l'espasa en l'extrem de l’estria. Va
saltar del sortint. Subjecte pels seus dits, va estendre l'espasa de llum amb
la seva mà dreta i va practicar un sender a mesura que descendia a gran
velocitat pel mur protector.
Va ser una
experiència embriagadora i terrorífica alhora. Els records van afluir a la seva
ment: el vent que l’assotava mentre queia pel nucli central de la Ciutat Núvol
de Bespin, pocs minuts després, penjat literalment dels tous dels seus dits,
sota la ciutat; desplomar-se exhaust a terra de la segona Estrella de la Mort,
mentre sentia, malgrat el dolor, l’enfurismada impotència de l'emperador quan en
Vader li va donar mort. La polida superfície del mur es lliscava sota el seu
pit i cames, puntejant el seu veloç acostament a la vora i l'espai buit que
esperava a continuació...
Va alçar el cap, va
parpellejar quan el vent va bufetejar el seu rostre i va mirar de dalt a baix.
La vora mortal ja era visible, s'elevava cap a ell a una velocitat esgarrifosa.
Cada vegada més a prop..., i llavors, en l'últim segon, en Luke va canviar
l'angle de l'espasa de llum. El sender que seguien els seus dits es va
convertir en horitzontal, i va frenar amb suavitat pocs segons més tard.
Va romandre penjat
un moment d'una mà, mentre recuperava l'alè i els batecs del seu cor es
normalitzaven. Va veure per sobre del seu cap l'estria acabada de practicar,
que s'elevava en angle i a l'esquerra. Més de cent metres a la seva esquerra,
va calcular. Per sort, prou lluny per burlar la trampa imperial.
Aviat ho esbrinaria.
Darrere seu, el sol
es va enfonsar sota l'horitzó i va esborrar el feble rastre del seu pas. Es va
moure amb cautela, procurant no treure els seus dits esgotats, i va començar a
tallar un forat al mur.
-Informe del
comandant dels milicians, almirall -va dir en Pellaeon. Va fer una ganyota quan
el va llegir a la pantalla -. Sembla que l’Skywalker no ha caigut a la trampa.
-No em sorprèn -va contestar
en Thrawn, amb expressió ombrívola, mentre passava revista a les seves
pantalles -. He advertit repetidament a Intel·ligència que no subestimés les
capacitats perceptives de l’Skywalker. És evident que no m'han pres
seriosament.
En Pellaeon va
empassar saliva.
-Sí, senyor, però
sabem que hi era, i no pot haver anat massa lluny. Els milicians han establert
un cordó secundari i iniciat un registre edifici per edifici.
En Thrawn va
respirar profundament, i després el va deixar anar.
-No -va dir, de nou
amb veu serena -. No s'ha amagat en cap edifici. L’Skywalker no és d'aquests.
Aquesta petita maniobra de diversió amb l'esquer i el desintegrador... -Va
mirar en Pellaeon -. Per dalt, capità. Va fugir per les teulades.
-Els exploradors ja
les estan pentinant. Si ha pujat a les teulades, el trobaran.
-Bé -En Thrawn va
prémer una tecla en la seva consola de comandament, i va aparèixer un mapa
hologràfic d'aquella secció de l'altiplà -. I el mur protector contra el vent,
situat a la vora oest del cordó? Pot ser escalat?
-Els nostres homes
diuen que no –En Pellaeon va moure el cap -. Massa llis i amb angles massa
pronunciats, sense cap vorell al peu. Si l’Skywalker va grimpar per aquest
costat del carrer, continua aquí. O al peu de l'altiplà.
-Potser. Ordeni a un
dels exploradors que registri aquesta zona. Què sabem sobre la nau de l’Skywalker?
-Intel·ligència
encara intenta precisar quina és la seva -va admetre en Pellaeon -. Hi ha algun
problema amb els registres. La localitzarem d’aquí a uns minuts.
-Minuts que ja no
tenim, gràcies al descuit del perseguidor -va tallar en Thrawn -. Serà
degradat.
-Sí, senyor -va dir
en Pellaeon, i va transmetre l'ordre. Un càstig bastant sever, però hauria
pogut ser pitjor. El difunt lord Vader hauria ordenat escanyar l'home -. El
camp d'aterratge està envoltat, per descomptat.
En Thrawn es va
fregar el mentó amb aire pensatiu.
-Una pèrdua de
temps, probablement -va dir a poc a poc -. D'altra banda...
Va tornar el cap per
observar la lenta rotació del planeta per la portella.
-Aixequi el cèrcol,
capità, exceptuant als milicians clons. Deixeu-los de guàrdia en les rodalies
del lloc on és més probable que l’Skywalker hagi aparcat la seva nau.
En Pellaeon va
parpellejar.
- Senyor?
En Thrawn es va
tornar cap a ell, amb un nou brillantor en els seus ulls.
-El cordó del camp
d'aterratge no compta amb suficients ysalamiri per detenir un Jedi, capità. No
perdrem el temps amb aquesta possibilitat. Deixarem que fugi a l'espai i
l’atraparem amb el Quimera.
-Sí, senyor -va dir
en Pellaeon, i va arrufar les celles -. Però llavors...
- Per què deixar els
clons? -Va acabar en Thrawn -. Perquè si l’Skywalker és valuós per a nosaltres,
no així el seu androide -Va somriure un moment -. Llevat que els heroics
esforços de l’Skywalker per escapar de Poderis el convencin que el planeta és
el principal conducte del nostre trànsit de clons.
-Ah! -va comprendre
per fi en Pellaeon -. En aquest cas, pensarem una forma de permetre que
l'androide torni amb els rebels.
-Exacte -En Thrawn va
assenyalar el tauler d’en Pellaeon -. Ordres, capità.
-Sí, senyor.
En Pellaeon es va
tornar cap al seu tauler i va experimentar cert entusiasme quan va començar a
transmetre les ordres. Potser aquesta vegada l’Skywalker cauria per fi a les
seves mans.
L’R2 refilava
nerviosament quan en Luke va entrar com una tromba per la porta del petit
vaixell de càrrega i la va tancar al darrere.
- Tot disposat per
partir? -Va cridar a l'androide, mentre corria cap al buit de la cabina.
L’R2 trinà una
afirmació. En Luke es va deixar caure al seient del pilot i va dedicar als
instruments una ràpida verificació, mentre es cordava les corretges.
-Molt bé. Allà hi anem.
En Luke va injectar
energia als retropropulsors i es va elevar del sòl. Un parell de llanxes
ràpides Skipray el van imitar i van adoptar formació de persecució, mentre es
dirigia cap a la vora de l'altiplà.
-Atenció a aquestes
Skipray, R2-va cridar en Luke, amb l'atenció dividida entre el límit de la
ciutat que s'aproximava i l'espai aeri.
El combat amb els
milicians clònics que vigilaven el camp d'aterratge havia estat intens, però
massa breu per ser realista. O l'Imperi havia deixat el comandament a un
incompetent, o li havien permès arribar a la seva nau, conduint-lo cap a la
veritable trampa.
La vora de l'altiplà
va passar de llarg com una exhalació. En Luke va donar un ràpid cop d'ull a la
pantalla posterior per confirmar que havia sortit de la ciutat, i després va
connectar el principal impulsor subllumínic.
El vaixell de
càrrega es va llançar cap al cel com un mynock escaldat, i va deixar amb un pam
de nas a les Skipray. Les ordres d'alto que sorgien del tauler es van convertir
en un crit de sorpresa quan en Luke va tancar el comunicador.
- Estàs bé, R2?
L’androide refilà
una afirmació, i una pregunta va aparèixer a la pantalla de l'ordinador d’en
Luke.
-Sí, eren clons -va
confirmar amb aire ombrívol, i va sentir un calfred. L'estranya aura que
semblava envoltar els nous humans duplicats de l'Imperi era doblement sinistra
quan se'ls veia de prop -. Et diré una cosa més: els imperials sabien que era a
mi a qui perseguien. Aquells milicians portaven ysalamiri a l'esquena.
L’R2 va llançar un
pensatiu xiulet i refilà una pregunta.
-Sí, obra de Font
Delta, sens dubte -va admetre en Luke, en llegir el comentari de l'androide -.
La Leia em va dir que si no podíem tallar aviat la filtració, anava a ordenar
es planifiquessin les operacions fora del palau imperial, fins i tot fora de
Coruscant.
Encara que si Font
Delta era un espia humà o alienígena, en lloc d'algun sistema d'escolta
impossible de detectar, traslladar-se a un altre lloc seria una pèrdua de temps
i esforços. A jutjar per l’insistent silenci de l’R2, en Luke va imaginar que
l'androide estava pensant el mateix.
El llunyà horitzó,
tot just visible perquè el planeta fosc es retallés contra el cel també fosc,
però il·luminat per les estrelles, començava a insinuar la seva curvatura.
-Serà millor que
comencem a calcular el nostre salt a la velocitat de la llum, R2. És probable
que hàgim d’anar-nos a corre-cuita.
Va rebre un xiulet
de conformitat i va tornar la seva atenció a l'horitzó. Sabia que tota una
flota de Destructors Estel·lars podia esperar a l'aguait darrere d'aquest
horitzó, fora de l'abast dels seus instruments, a l'espera que s'allunyés prou
de qualsevol refugi per llançar el seu atac.
Fora de l'abast dels
seus instruments, però potser no dels seus sentits Jedi. Va aclucar els ulls,
va inundar de calma la seva ment, va projectar la Força...
El va captar un
instant abans que l’R2 emetés un xiscle d'advertència. Un Destructor Estel·lar
imperial, en efecte, però no davant, com sospitava, sinó que s'acostava des del
darrere, en una òrbita forçada que li permetia accelerar sense sacrificar els
avantatges de cobertura que li proporcionava el planeta.
- Agafa't! -Va cridar
en Luke.
I va desviar energia
d'emergència a l'impulsor, tot i que era un gest inútil. Tant els imperials com
ell ho sabien. El Destructor Estel·lar s'aproximava a gran velocitat, amb els
feixos d'arrossegament ja activats. Dins d'uns segons l’atraparien.
O almenys,
atraparien el vaixell de càrrega...
En Luke va deixar
anar les corretges, va obrir un panell dissimulat i va tocar els tres
interruptors ocults dins. El primer interruptor va connectar el pilot automàtic
limitat, el segon va desbloquejar el llançador de torpedes de protons situat a
popa i va començar a disparar frenèticament contra el Destructor Imperial.
El tercer va activar
el dispositiu d'autodestrucció del vaixell de càrrega.
El seu caça-X estava
encaixat a la zona de càrrega amb el morro cap endavant, amb l'aspecte d'un
estrany animal metàl·lic que albirés des del seu cau. En Luke va saltar a la
coberta oberta i va estar a punt de trencar-se el cap amb el sostre baix del
vaixell de càrrega. R2, ja embotit en el seu buit del caça, cantussejava per a
si mentre posava a punt els sistemes de la nau. Quan en Luke es va posar les
corretges i el casc de vol, l'androide va indicar que ja podien enlairar-se.
-Molt bé -va dir en
Luke, i va recolzar la mà esquerra en l'interruptor especial afegit al seu
tauler de control -. Si funciona, ens anirà per un pèl. Prepara't.
Va tornar a tancar
els ulls i va deixar que la Força fluís als seus sentits. En una ocasió, quan
va intentar localitzar per primera vegada al Mestre Jedi C'baoth, s'havia
enfrontat així als imperials: un caça-X contra un Destructor Estel·lar
imperial. Una altra deliberada emboscada, encara que no ho havia entès fins a
descobrir la sinistra aliança d’en C’baoth amb l'Imperi. En aquella batalla,
l'habilitat, la sort i la Força l’havien salvat.
Aquesta vegada, si
els especialistes de Coruscant havien fet bé la seva feina, la sort anava
inclosa en el lot.
Amb la ment
sepultada en la Força, va percebre que el feix d'arrossegament es tancava al
voltant del vaixell de càrrega mig segon abans que passés. La seva mà va aferrar
l'interruptor i, quan el vaixell de càrrega es va agitar a la poderosa presa
del feix d'arrossegament, la part davantera va esclatar en un núvol de
fragments metàl·lics. Un instant després, empès per un impulsor muntat en la
coberta, el caça-X va sortir disparat entre les restes. Durant un llarg i
angoixant segon, va donar la impressió que el feix d'arrossegament seria capaç
de mantenir la seva presa, tot i la boira de partícules. Després, de sobte, la
presa es va afluixar i va desaparèixer.
- Estem lliures! -Va
cridar en Luke a l’R2, mentre el caça es precipitava cap a les profunditats de
l'espai -. Maniobra evasiva: agafa't.
El caça va donar una
volta sobre si mateix, just quan un parell de brillants espurnes verdes
passaven sobre la coberta de transpariacer. Els imperials, els feixos
d'arrossegament havien quedat massa distanciats, havien decidit vaporitzar-lo.
Una altra cortina de flames verdes va fregar l'aparell, i l’R2 va xisclar quan
alguna cosa va travessar els deflectors i va colpejar la part inferior del caça.
En Luke va permetre que la Força guiés les seves mans sobre els controls...
I de sobte, gairebé
sense previ avís, va arribar el moment. Va estendre la mà cap a
l’hiperpropulsor i va tirar d'ell.
Gairebé immòbil, el
caça es va esvair en la seguretat de l’hiperespai, mentre les bateries
turbolàser del Quimera continuaven
disparant un moment més cap al lloc on havia estat. Les bateries van emmudir, i
en Pellaeon va exhalar un llarg sospir, temorós de mirar cap al lloc de
comandament d’en Thrawn. Era la segona vegada que l’Skywalker escapava d'aquest
tipus de trampa..., i l'última vegada un home havia mort per culpa d'aquell
fracàs.
Els tripulants del
pont tampoc ho havien oblidat. En el silenci sepulcral, es va sentir amb molta
claredat el frec de la tela contra el metall quan en Thrawn es va aixecar.
-Bé -va dir el gran
almirall, amb veu estranyament serena -, cal reconèixer l'enginy d'aquests
rebels. Havia vist funcionar aquest truc abans, però mai amb tanta eficàcia.
-Sí, senyor -va dir
en Pellaeon, intentant sense èxit amagar la tensió de la seva veu.
Va veure de cua
d'ull que en Thrawn el mirava.
-Tranquil, capità
-va dir el gran almirall amb veu sedosa -. L’Skywalker hauria constituït un
excel·lent regal per al mestre C'baoth, però la seva fugida no ha de
preocupar-nos en excés. El principal objectiu d'aquest exercici era convèncer
la Rebel·lió que havien descobert el conducte dels clons. Aquest objectiu s'ha
aconseguit.
La tensió que
paralitzava el pit d’en Pellaeon va començar a dissipar-se. Si el gran almirall
no estava irritat...
-No obstant això,
això no significa que els actes de la tripulació del Quimera hagin de passar per alt. Acompanyi’m, capità.
En Pellaeon es va
aixecar, tens de nou.
-Sí, senyor.
En Thrawn es va
dirigir cap a l'escala de popa i va baixar a la secció de tripulants
d'estribord. Va deixar enrere als tripulants asseguts davant les seves
consoles, als oficials petrificats darrere d'ells, i es va aturar davant el
centre de control dels feixos d'arrossegament d'estribord.
-El seu nom -va dir
en veu baixa al jove que estava en posició de ferms.
-Alferes Mithel -va
respondre l'altre, pàl·lid però assossegat. L'expressió d'un home enfrontat a
la mort.
-Expliqui el que va
passar, alferes.
En Mithel va
empassar saliva.
-Senyor, havia
establert una presa positiva sobre el vaixell de càrrega, quan va esclatar en
un núvol de partícules reflectives. El sistema de direcció va intentar
controlar-les totes a l'instant, i es va enredar.
- I vostè què va
fer?
-Jo... Senyor, sabia
que si esperava que les partícules es dissipessin de forma normal, el caça se
situaria fora del nostre abast, així que vaig intentar dissipar canviant el
feix d'arrossegament a la modalitat de pla absolut.
-No va funcionar.
Un silenciós sospir
va escapar dels llavis d’en Mithel.
-No, senyor. El
sistema de subjecció de l'objectiu no va poder controlar-lo. Es va immobilitzar
per complet.
-Sí -En Thrawn va
decantar una mica el cap -. Ha tingut alguns moments per reflexionar sobre els
seus actes, alferes. Se li ha passat pel cap alguna alternativa?
El llavi del jove va
tremolar.
-No, senyor. Ho
sento, però no puc. No recordo que el manual contempli aquest tipus de
situació.
En Thrawn va fer un
capcineig.
-Correcte. No hi ha
res. Durant les últimes dècades s'han suggerit alguns mètodes per contrarestar
el truc, cap dels quals s'ha demostrat pràctic. El seu ha estat un dels intents
més innovadors, sobretot si tenim en compte l'escàs temps de què va disposar. El
fet que fracassés no disminueix el seu mèrit.
Una expressió de
cautelosa incredulitat va treure el cap al rostre d’en Mithel.
- Senyor?
-L’Imperi necessita
ments ràpides i creatives, alferes -va dir en Thrawn -. L’ascendeixo a
tinent..., i la seva primera missió serà trobar una manera de frustrar el truc
del vel encobridor. Després d'aquest èxit, és possible que la Rebel·lió torni a
intentar-ho.
-Sí, senyor -va
panteixar en Mithel, i el color va tornar a la seva cara -. Jo... Gràcies,
senyor.
-Felicitats, tinent
Mithel -En Thrawn va assentir de cap i es va girar cap al Pellaeon -. El pont
és seu, capità. Prosseguim el nostre viatge. Si em necessita, estaré a la sala
de comandament.
-Sí, senyor -va
quequejar en Pellaeon.
Es va quedar al
costat del nou tinent, conscient de l'estupor que envaïa el pont, mentre en Thrawn
s'allunyava. Ahir, la tripulació del Quimera
havia confiat i respectat al gran almirall. Des d'aquest moment, estaria
disposada a morir per ell.
I per primera vegada
en cinc anys, va comprendre per fi que l'antic Imperi ja no existia. El nou
Imperi, amb el gran almirall Thrawn al seu cap, acabava de néixer.
El caça-X penjava
suspès en la negror de l'espai, a anys llum d'una massa sòlida més gran que una
mota de pols. En Luke va pensar que era com una repetició d'aquella altra
batalla amb un Destructor Estel·lar, que l'havia deixat extraviat en les
profunditats de l'espai i conduït, en última instància, cap al Talon Karrde, la
Mara Jade i el planeta Myrkr.
Per fortuna,
l'aparença era l'únic que tenien en comú. En la seva major part.
Va sentir darrere
seu un nerviós refilet.
-Tranquil, R2;
relaxa't –el va consolar en Luke -. No ha anat tan malament. No hauríem pogut
arribar a prop de Coruscant sense tornar a omplir el dipòsit de combustible.
Haurem de fer-ho una mica abans, això és tot.
La resposta va ser
una mena de grunyit indignat.
-T'estic prenent
seriosament, R2 -va dir amb paciència en Luke, i el llistat que havia demanat
va aparèixer a la pantalla de navegació, situada sobre l'androide -. Mira,
aquests són els llocs on podem anar amb la meitat de les nostres cèl·lules
d'energia primària foses. Ho veus?
Per un moment,
l'androide va semblar reflexionar sobre la llista, i en Luke va aprofitar per
donar-li un altre cop d'ull. Hi havia gran quantitat d'eleccions, per
descomptat. El problema era que moltes no eren saludables per a un solitari
caça de la Nova República. La meitat es trobaven sota control imperial directe,
i les altres, o bé s'inclinaven cap a aquest costat, o no s'havien decantat per
bàndol algun.
De tota manera, fins
i tot en un planeta dominat pels imperials existien bretxes sensores que un sol
caça podia aprofitar. Podia aterrar en un lloc aïllat, dirigir-se a peu cap a
un espaiport i comprar cèl·lules de combustible noves amb la moneda imperial
que encara conservava. Portar de tornada les cèl·lules al caça seria més
problemàtic, però res que l’R2 i ell no fossin capaços de solucionar.
L’R2 va cantussejar
un suggeriment.
-Kèssel és una
possibilitat -va reconèixer en Luke -. No obstant això, no ho sé... L'últim que
he sentit és que Moruth Doole continua al comandament, i Han mai ha arribat a
confiar en ell. Crec que hauríem decantar-nos per Fwillsving, o fins i tot...
Es va interrompre
quan la seva vista va caure en un dels planetes de la llista. Un planeta que
Leia havia programat en el seu sistema de navegació, gairebé com una ocurrència
d'última hora, abans que en Luke partís en aquesta missió.
Honoghr.
-Tinc una idea
millor, R2 -va dir a poc a poc en Luke -. Anem a visitar els noghri.
A la seva esquena va
sonar un sorprès i incrèdul grall.
-Au, vinga -el va
renyar en Luke -. La Leia i en Chewie van ser i van tornar sense cap problema,
no? I C3PO també -va afegir -. No voldràs que C3PO pensi que tens por d'anar a
un lloc que ell no tem, oi?
L’R2 va tornar a
grunyir.
-Tant és que no
tingués una altra elecció -va afirmar en Luke -. La qüestió és que va anar.
L’androide va emetre
un afligit i gairebé resignat refilo.
-Així m'agrada –el
va encoratjar en Luke, i va teclejar a l'ordinador de navegació perquè iniciés
els càlculs necessaris -. En qualsevol cas, la Leia volia que anés a
visitar-los. D'aquesta manera, matarem dos llangardaixos de les dunes d'un
tret.
L’R2 va emetre un
sol refilo de desconcert i va romandre en silenci..., i fins i tot en Luke, que
confiava per complet en l'opinió de la Leia sobre els noghri, va admetre en
privat que potser no era l'expressió més tranquil·litzadora que podia haver fet
servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada