23
L’udol de l'alarma
es va sentir per sobre de l'altaveu, i el cotxe es va aturar uns segons més
tard.
-Maleïda sigui -va
dir un dels dos fusellers que havien reemplaçat als tècnics de servei,
extraient una petita targeta d'identitat de la ranura situada darrere de la
sivella del seu cinturó -. Mai es cansaran de fer exercicis al pont?
-Un dia et trobaràs
davant d'un escamot de milicians, per parlar així -el va advertir el segon,
mentre mirava de gairell cap al Luke i als altres. Va introduir la seva targeta
d'identitat en una ranura del tauler de control i va teclejar un codi de
confirmació -. Era molt pitjor abans que el gran almirall prengués el
comandament. A més, què vols que facin, anunciar exercicis sorpresa per
avançat?
-Si vols saber la
meva opinió, tot això no serveix de res -va dir el primer fuseller, introduint
la seva targeta d'identitat -. Qui va a irrompre en la nau, una banda de
pirates o alguna cosa per l'estil?
En Luke va llançar
una mirada inquisitiva a Karrde, i es va preguntar què farien, però la Mara ja
s'havia mogut en direcció als dos fusellers, amb la targeta d'identitat del
vestit robat a la mà. Es va interposar entre tots dos, va estendre la targeta
cap a la ranura...
I va colpejar amb el
cairell de la mà el coll del primer fuseller.
L'home es va
desplomar a terra sense emetre ni un gemec. El segon tot just va tenir temps de
balbucejar alguna cosa, abans que la Mara l’enviés a fer companyia al seu amic.
-Sortim d'aquí -va
dir, temptejant la part de la paret cilíndrica del cotxe que encaixava amb la
porta -. Ni una escletxa. Vinga, Skywalker, posa't a la feina.
En Luke va encendre
l'espasa de llum.
- Quant de temps ens
queda? -Va preguntar, mentre tallava una part de la porta.
-No gaire -va contestar
la Mara, malhumorada -. Els cotxes turbo elevadors tenen sensors que capten el
nombre de persones que viatgen al seu interior. Ens concedirà un altre minut
per a realitzar la comprovació de les nostres identitats, abans de
denunciar-nos a l'ordinador del sistema. Necessito arribar a un terminal abans
que la informació es transmeti a l'ordinador principal i els milicians caiguin
sobre nosaltres.
En Luke va acabar de
tallar i va apagar l'espasa. La Mara i en Karrde van treure la secció. A
l'altra banda hi havia la paret del túnel.
-Bé -va dir la Mara,
i va sortir pel forat -. Començàvem a girar quan el sistema es va parar. Hi ha
espai suficient per entrar al túnel.
Els altres la van
seguir. El túnel del turbo ascensor era més o menys rectangular en tall
transversal. Lluents rails de guia recorrien les parets, sostre i terra. En
Luke va notar el formigueig dels camps elèctrics quan va passar prop dels
rails, i va prendre nota mentalment de no tocar-los.
- On anem? -Va
xiuxiuejar la Mara.
-Ja hem arribat -va
murmurar la dona, i es va aturar davant d'una placa de vora vermellosa clavada
a la paret, entre els rails guia. El túnel d'accés. Hauria de conduir a un
magatzem d'androides i a una terminal d'ordinador.
L'espasa de llum va
donar bon compte del pany. La Mara va passar per l'obertura, desintegrador en
mà, i va desaparèixer pel fosc túnel. En Luke i en Karrde la van seguir, van
deixar enrere una doble fila d'androides de manteniment desactivats, de les
extremitats sobresortia un sorprenent desplegament d'eines, com disposats per a
una inspecció. Després, el túnel desembocava en una petita habitació on, com
estava previst, una terminal descansava entre un garbuix de tubs i cables. La
Mara ja estava inclinada sobre l'aparell, però quan en Luke va entrar va captar
un brusc canvi en el seu estat d'ànim.
- Què passa? -Va
preguntar.
-Han desconnectat
l'ordinador principal -va respondre la dona, amb expressió estupefacta -. No
s'han limitat a derivar-lo o posar-lo en suspensió, sinó que l'han desactivat.
-El gran almirall
haurà arribat a la conclusió que pots introduir-te en ell -va dir en Karrde -.
Serà millor que sortim d'aquí. Tens idea d'on som?
-Sobre els hangars
de popa, més o menys -va contestar la Mara -. Aquells tècnics de reparacions
van sortir just davant de la secció central de tripulants, i no ens hem
allunyat molt.
-Sobre els hangars
-va repetir Karrde en to pensatiu -. A prop del magatzem de vehicles, en altres
paraules?
La Mara el va mirar
amb les celles arrufades.
- Suggereixes que
robem una nau?
- Per què no? Han
d'esperar que anem directament a un hangar, però no s'imaginaran que sortim
d'un magatzem.
-Però si no,
quedarem atrapats com mynocks esguerrats quan els milicians es llancin sobre
nosaltres. Intentar sortir a trets d'un magatzem...
-Silenci -la va
interrompre en Luke, advertit pels seus sentits Jedi -. Algú s'acosta.
La Mara va remugar
un jurament i es va amagar darrere de la terminal, amb el desintegrador apuntat
cap a la porta. En Karrde, que seguia desarmat, es va ocultar al túnel de
servei, a l'abric dels androides de manteniment alineats. En Luke es va aixafar
contra la paret, al costat de la porta, amb l'espasa preparada però sense
encendre-la. Va deixar que la Força fluís pels seus membres, va percebre les
fosques intencions dels soldats que s'acostaven a la porta i va reconèixer, ben
a desgrat seu, que no aconseguiria res amb subtils tocs mentals. Va aferrar
l'espasa de llum i va esperar.
Tot d'una, la porta
es va obrir i dos milicians van irrompre a l'habitació, amb els rifles làser
preparats. En Luke va aixecar l'espasa, el polze recolzat en l'interruptor...
I un torrent de llum
va il·luminar de sobte al túnel on havia desaparegut en Karrde, acompanyat per
l'estrèpit del metall en entrexocar contra el metall.
Els milicians van
avançar un pas, es van situar un a cada costat de la porta, i van dirigir els
rifles cap a la llum i el so, alhora que dos soldats navals vestits de negre
entraven a l'habitació. Els milicians van veure la Mara agotzonada al costat de
la terminal, i els rifles desintegradors van canviar de direcció.
La Mara va ser més
ràpida. El seu desintegrador va escopir quatre vegades, dos trets per cada
milicià, i tots dos imperials van caure a terra. Un d'ells, abans de morir,
encara va tenir temps de disparar la seva arma, en va. Els soldats navals van
buscar refugi i van disparar feroçment contra el seu atacant.
Una sola espasada de
l'espasa va acabar amb ells.
En Luke va apagar
l'arma i va treure el cap per la porta per donar un cop ràpid d’ull.
-Via lliure –li va
anunciar.
-Si més no, per ara
-va replicar la dona. Va enfundar el desintegrador i va agafar dos rifles -. Anem-hi.
En Karrde els
esperava al costat del panell d'accés pel qual havien entrat.
-No sembla que hagin
reactivat els turbo ascensors -va dir -. Seria més segur seguir pels túnels una
estona. Algun problema amb la patrulla?
-No -va contestar la
Mara, i li va lliurar un rifle -. Una maniobra de diversió molt efectiva, per
cert.
-Gràcies -va dir en
Karrde -. És molt útil tenir a mà androides de manteniment. Al magatzem?
-Al magatzem -va
assentir la Mara -. Serà millor que tingui raó sobre això.
-Em disculpo per
endavant si no. Anem-hi.
Els informes van
començar a arribar a poc a poc, tant per comunicador com per intèrfon. No eren
molt encoratjadors.
-Ni rastre d'ells a
la zona penitenciària –va informar un comandant de milicians al Pellaeon, amb
l'aire distret d'algú que intenta sostenir una conversa mentre escolta una
altra -. Han trobat oberta la reixeta d'un conducte de deixalles de la zona
penitenciària. Per aquí van haver de treure a Karrde.
-No importa com el
van treure -va grunyir en Pellaeon -. Les recriminacions poden esperar. Actualment,
l'important és trobar-los.
-Els equips de
seguretat estan registrant la zona on aquell turbo ascensor va donar l'alarma
-va replicar l'altre. El seu to donava a entendre que qualsevol cosa dita per
un comandant de milicians era, per definició, important -. Fins ara, no s'ha
establert contacte.
En Thrawn es va
tornar cap als dos oficials de comunicacions que enviaven i rebien informes
dels hangars.
- Com van obrir la
reixeta del conducte de deixalles?
-No tinc informació
sobre això -va dir el comandant.
-Aconseguiu-la -va
replicar en Thrawn en to glacial -. Informi així mateix a les seves patrulles
que dos tècnics de manteniment han declarat haver vist un home vestit amb
vestit de vol de pilot TIE a prop del col·lector d'escombraries. Avisi també
als guàrdies dels hangars de popa.
-Sí, senyor.
En Pellaeon va mirar
en Thrawn.
-No veig la
importància d'esbrinar ara com van treure a Karrde, senyor -va protestar -. No
seria millor emprar tots els nostres recursos a trobar-los?
- Suggereix que
enviem tots els nostres soldats i milicians als hangars? -Va preguntar en
Thrawn -. Assumint que els fugitius no causaran altres danys, abans d'intentar
escapar?
-No, senyor -va dir
en Pellaeon, i enrogí -. Me n'adono que hem de protegir tota la nau. Em sembla,
simplement, que és una qüestió de menys prioritat.
-Sigui complaent amb
mi, capità -va dir amb suavitat en Thrawn -. Només és un pressentiment, però...
-Almirall -el va
interrompre el comandant de milicians -. Un informe de l'equip de recerca 207,
a la coberta 98, nexe 326-KK. Els dits d’en Pellaeon es van llançar
automàticament cap al teclat, i es van aturar en sec quan el capità va recordar
que les pantalles no funcionaven.
-Han trobat morts a
tots els membres de l'equip 102 -va continuar el comandant -. Dos van resultar
morts per trets de desintegrador, els altres dos... -Va vacil·lar -. Sembla que
hi ha certa confusió sobre els altres dos.
-Cap confusió,
comandant -va tallar en Thrawn, en to ominós -. Ordeni’ls que busquin talls
gairebé microscòpics en els cossos, amb cauterització parcial.
En Pellaeon el va
mirar fixament. Va descobrir una flamarada freda als ulls del gran almirall,
que fins ara no havia percebut.
- Cauterització
parcial? -Va preguntar, com un estúpid.
-I després informin
-va continuar en Thrawn -que un dels intrusos és el Jedi Luke Skywalker.
En Pellaeon es va
quedar bocabadat.
- Skywalker? -Va
exclamar amb veu ofegada -. Això és impossible. Està a Jomark, amb C'baoth.
-Estava, capità -el
va corregir amb fredor en Thrawn -. Ara, és aquí. -Va respirar profund i, quan
va expulsar l'aire, va donar la impressió que la seva còlera es dissipava -. És
obvi que el nostre fanfarró mestre Jedi no va aconseguir retenir-lo allà, i jo
diria que ara tenim la prova que la fugida de l’Skywalker de Myrkr no va ser
una decisió precipitada.
- Creu que en Karrde
i la Rebel·lió treballen en col·laboració? -Va preguntar en Pellaeon.
-Aviat ho esbrinarem
-va dir en Thrawn, i va mirar enrere -. Rukh?
La silenciosa figura
grisa es va acostar a Thrawn.
- Sí, senyor?
-Reuneix un esquadró
de personal no combatent -va ordenar en Thrawn -. Ordena que recullin tots els
ysalamiri d'Enginyeria i Control de Sistemes i els traslladin als hangars. No
hi ha suficients per cobrir tota la zona, de manera que utilitza el teu instint
de caçador per situar-los. Com més puguem neutralitzar els trucs Jedi de l’Skywalker,
menys ens costarà capturar-los.
El noghri va
assentir i es va encaminar a la sortida del pont.
-També podríem
utilitzar els ysalamiri del pont... -Va començar en Pellaeon.
-Calli un moment,
capità –el va interrompre en Thrawn. Els seus ulls brillants van mirar sense veure
per la portella lateral la vora del planeta que girava sota la nau -. Necessito
pensar. Sí, intentaran desplaçar-se sense cridar l'atenció, sempre que sigui
possible. De moment, això significa els túnels dels turbo ascensors. -Va fer un
senyal als dos oficials de comunicacions que s'alçaven al costat de la seva
cadira -. Ordenin al control dels turbo ascensors que reprenguin el servei
normal del sistema, excepte en el nexe 326-KK, entre la coberta 98 i
els hangars de popa. Tots els vehicles de la zona hauran de ser traslladats al
grup d'ascensors més proper i romandran tancats fins a nova ordre.
Un dels oficials va
assentir i va transmetre les instruccions pel seu comunicador.
- Intenta
conduir-los fins als hangars? -Va aventurar en Pellaeon.
-Intento que fugin
des d'una direcció concreta, en efecte -va assentir en Thrawn. Tenia el front
solcat d'arrugues, i els seus ulls seguien sense mirar res en particular -. La qüestió
és què faran quan se n'adonin. Suposo que intentar sortir del nexe, però en
quina direcció?
-Dubto que cometin
la bogeria de tornar a la nau de subministraments -va dir en Pellaeon -.
Imagino que evitaran els hangars de popa i tractaran d'arribar a una de les
llançadores d'assalt aparcades en els molls de proa.
-Potser -va admetre
en Thrawn -. Si l’Skywalker dirigeix la fugida, jo diria
que és el més probable, però si el que dóna les ordres és en Karrde...
Va callar, abismat
en els seus pensaments.
En qualsevol cas, ja
tenien alguna cosa per on començar.
-Posi més guàrdies
al voltant de les llançadores d'assalt -va ordenar en Pellaeon al comandant de
la milícia -. Poseu també alguns homes dins de les naus, per si els intrusos
aconsegueixen arribar fins a elles.
-No, no es dirigiran
a les llançadores si Karrde està al comandament -va murmurar en Thrawn -.
Intentarà una mica menys evident. Potser caces TIE, o potser torni a les
llançadores de subministraments, donant per fet que no ho esperarem. O bé...
Tot d'una, va tornar
el cap amb brusquedat per mirar en Pellaeon.
- On és el Falcó Mil·lenari? -Va preguntar.
-Er... -Un cop més,
en Pellaeon va estendre la mà en va cap al seu tauler de control -. Vaig
ordenar que el traslladessin als dipòsits, senyor. Encara no sé si l'ordre ha
estat complerta.
En Thrawn va apuntar
amb el dit al comandant de la milícia.
-Posi a algú a
l'ordinador de l'hangar i trobi aquesta nau. Després, envieu un esquadró allà.
El gran almirall va
mirar en Pellaeon i, per primera vegada des que ordenés donar l'alarma, va
somriure.
-Ja són nostres,
capità.
En Karrde va apartar
la secció de conducte que en Luke havia tallat i va mirar per l'obertura.
-No es veu ningú a
prop -va murmurar, la seva veu gairebé inaudible pel retrunyiment de maquinària
procedent de la sala -. Crec que els hem despistat.
-Si vindran -va dir
en Luke.
-Vindran -va grunyir
la Mara -. Tingueu-ho per segur. Si alguna cosa distingia en Thrawn per sobre
dels altres grans almiralls, era que predeia els moviments dels seus enemics.
-Veig una mitja
dotzena de naus -va continuar en Karrde -. Naus d'Intel·ligència camuflades, a
jutjar pel seu aspecte. Qualsevol ens serviria.
- Algú sap on som?
-Va preguntar en Luke.
Va mirar per el
buit. Hi havia molt espai lliure al voltant de les naus, i una obertura a la
coberta, rivetada de llum, que havia de ser el pou d'un muntacàrregues per a
vehicles pesants. Al contrari del que recordava a l'hangar de l'Estrella de la
Mort, aquest pou tenia un forat al sostre per poder pujar les naus fins al cor
del Destructor Estel·lar.
-Jo diria que estem
a prop del fons de la secció d'emmagatzematge -va dir en Karrde -. Una o dues
cobertes sobre els hangars de popa. El pitjor serà si l'ascensor està una
coberta més avall, i ens impedeix accedir-hi.
-Bé, entrem i ho
esbrinarem -va dir la Mara, mentre acariciava el seu rifle, impacient -. Esperar
aquí no ens servirà de res.
-Hi estic d'acord. –En
Karrde va decantar el cap -. Em sembla sentir l'ascensor. Són lents, i podrem
amagar-nos entre les naus. Skywalker?
En Luke va encendre
l'espasa de llum i va practicar un forat prou gran per poder passar a l'altre
costat. En Karrde va sortir primer, seguit per en Luke, i la Mara va tancar la
marxa.
-La terminal
informàtica de l'hangar és allà. -La Mara va assenyalar una consola solitària a
la seva dreta, mentre s'ajupien al costat d'un vaixell de càrrega lleuger
d'aspecte desastrós -. Quant l'ascensor passi, intentaré introduir-me.
-Bé, però no triguis
molt –li va advertir en Karrde -. La sorpresa que pugui produir una ordre de
trasllat falsa no mereix un retard.
La part superior
d'una nau anava apareixent a mesura que ascendia des de la badia inferior. Una
nau que els va recordar molt a... En Luke es va quedar bocabadat.
-És... No. No, no
pot ser.
-Ho és -va dir la
Mara -. Ho havia oblidat. El gran almirall va esmentar que l'anaven a pujar a bord
quan vaig parlar amb ell a Endor. En Luke va sentir que un nus es formava en la
seva gola quan el Falcó Mil·lenari va
aparèixer per l'obertura. La Leia i en Chewbacca viatjaven a bord de la nau.
- Va dir alguna cosa
sobre presoners?
-A mi no -va contestar
la Mara -. Em va donar la impressió que havien trobat la nau buida.
La qual cosa
significava que la Leia i en Chewbacca havien quedat abandonats en el seu lloc
de destinació, però ara no tenia temps per preocupar-se per això.
-Anem a recuperar-la
-va dir als altres, mentre ocultava l'espasa de llum a l'interior de la túnica
del vestit -. Cobriu-me.
-Skywalker... -Va
xiuxiuejar la Mara.
En Luke ja corria
cap al pou. La plataforma de l'ascensor va aparèixer a la vista, juntament amb
dos homes que trotaven al costat del Falcó,
un soldat naval i un tècnic proveït d'un aparell que semblava una combinació
d'agenda electrònica i unitat de control. Van veure al Luke.
- Alto! -Va cridar
en Luke, agitant els braços -. Espereu!
El tècnic va
manipular l'agenda i l'ascensor es va aturar. En Luke va percebre la suspicàcia
que germinava en la ment del soldat.
-He rebut noves
ordres sobre aquesta nau -va dir en Luke, sense deixar de córrer -. El gran
almirall vol que tornin a baixar-la. Crec que l’utilitzaran com a esquer.
El tècnic va
contemplar l'agenda amb el nas arrufat. En Luke va observar que era jove, no
arribaria als vint anys.
-Jo no veig que
s'hagi donat cap contraordre -va protestar.
-Jo tampoc sé res
-va grunyir el soldat.
Va desenfundar el
desintegrador i va apuntar en direcció al Luke, mentre passejava la vista pel
magatzem.
-La van donar fa un
minut -va dir en Luke, i va assenyalar la consola de l'ordinador -. Els
aparells no funcionen amb molta rapidesa avui.
-No està malament la
història, de totes maneres -va replicar el soldat. La seva arma apuntava
directament al Luke -. I si m'ensenyes la targeta d'identitat?
En Luke va arronsar
les espatlles. Va projectar la Força i va arrencar el desintegrador de la mà
del patruller.
L'home ni tan sols
es va immutar. Va saltar cap endavant, amb la mà estesa cap al coll d’en Luke.
El desintegrador,
que volava cap al Luke, va canviar de direcció. La culata va colpejar al soldat
en ple estómac. L'home va tossir una sola vegada i es va desplomar sobre la
coberta, inconscient.
-Dóna'm això -va dir
en Luke al tècnic, mentre indicava amb gestos a la Mara i en Karrde que es
reunissin amb ell. El tècnic, pàl·lid com un mort, li va lliurar l'agenda sense
dir paraula.
-Bona feina -va
reconèixer en Karrde, quan es va aturar al costat d’en Luke -. Tranquil, no
anem a fer-te mal -va dir el tècnic. Es va ajupir i li va treure el seu
comunicador al soldat caigut -. Si et portes bé, per descomptat. Porta al teu
amic en aquell armari i tanqueu-vos dins.
El tècnic el va
mirar, després va desviar la vista cap al Luke, i va assentir. Va agafar el
soldat per les aixelles i el va arrossegar cap a on li havien indicat.
-Assegureu-vos que
obeeixen, i després reuniu-vos amb mi a la nau -va dir en Karrde al Luke -.
Vaig a preparar el programa de prevol. Necessito algun codi de seguretat?
-No crec. -En Luke
va passejar la mirada per la sala i va veure que Mara ja estava teclejant a la
consola -. Ja costa prou posar en funcionament al Falcó.
-Molt bé.
Recordeu-li a la Mara que no perdi massa temps amb aquesta joguina.
Va passar per sota
de la nau i va desaparèixer rampa amunt. En Luke va esperar que el tècnic i el
soldat es tanquessin a l'armari, i després el va seguir.
-La seqüència
d'arrencada és notablement ràpida -va observar en Karrde quan en Luke es va
reunir amb ell a la cabina -. D'aquí a dos o tres minuts estarem llestos per
volar. Encara guardes aquell controlador?
-Agafa’l. -En Luke
l’hi va donar -. Vaig a buscar la Mara.
Va mirar per la
finestra de la cabina.
Just quan una amplia
porta s'obria a l'altre costat de la sala i apareixia un esquadró de milicians.
-Oh, oh -va murmurar
en Karrde, quan els vuit imperials d'armadura blanca van avançar amb
determinació cap al Falcó -. Saben
que som aquí?
En Luke va projectar
els seus sentits i va tractar d'escrutar la ment dels milicians.
-No crec -va
murmurar -. Fa l'efecte que pensen més com guàrdies que com a soldats.
-És probable que el
soroll de fons els impedeixi sentir el so dels motors -va dir en Karrde, mentre
s'ajupia perquè no el veiessin -. La Mara tenia raó sobre el gran almirall,
però sembla que ens hem avançat.
Un sobtat pensament
va creuar per la ment d’en Luke, i va observar pel costat de la cabina. La Mara
estava agenollada al costat de la consola de l'ordinador, oculta a la vista
dels milicians.
Però no romandria
amagada molt de temps. Coneixent la Mara, no es quedaria asseguda a esperar que
els imperials la localitzessin. Si pogués advertir-la que no disparés encara...
Potser hi havia una
forma. «Mara -va transmetre en silenci, intentant reproduir el nom en la seva
ment -. Espera’t que doni l'ordre per atacar.»
No hi va haver
resposta, però va veure que llançava una ràpida mirada cap al Falcó a manera de resposta i s'arraulia
més.
-Vaig a l'escotilla –li
va dir a Karrde -. Intentaré agafar-los en el foc creuat amb Mara. Mantingui’s
fora de la vista.
-D'acord.
En Luke va córrer
ajupit pel curt passadís de la cabina. Just a temps: quan va arribar a
l'escotilla, va notar que la rampa d'accés vibrava sota les botes blindades. Va
percebre que s'acostaven quatre enemics, mentre els altres quatre es
desplegaven sota la nau. Un segon més i el veurien, un segon després, i algú
veuria la Mara. «Ara, Mara.»
Va sorgir un raig de
desintegrador des de la posició de la Mara, tan immediat a la seva ordre que en
Luke va tenir la impressió que la Mara havia planejat atacar en aquell precís
moment, amb o sense permís d'ell. En Luke va encendre l'espasa de llum, va
saltar sobre la rampa i va sorprendre els milicians quan es tornaven per fer
front a la inesperada amenaça. La seva primera espasada va tallar el canó del
rifle que empunyava el primer atacant. Va projectar la Força i va propinar a
l'home una potent empenta que el va enviar cap als seus companys, i tots van caure
sobre la plataforma de l'ascensor. Va saltar a un costat de la rampa, va parar
el raig d'un altre milicià i el va partir en dos amb l'espasa. Va parar una
altra mitja dotzena de raigs, abans que el desintegrador de la Mara donés
compte del següent. Un ràpid cop d'ull en va tenir prou per comprovar que ja
s'havia ocupat dels altres dos.
Va girar en rodó i
va veure que el grup caigut al peu de la rampa començava a aixecar-se. Va
emetre un crit i va carregar contra ells, descrivint amplis cercles amb l'espasa,
mentre esperava que la Mara aprofités el desconcert per vaporitzar-los, però no
va ser així. Com els raigs desintegradors començaven a volar cap a ell, no li
quedaven moltes alternatives. L'espasa de llum va copejar quatre vegades i tot
va acabar.
Va tancar l'espasa,
amb la respiració agitada, i va descobrir sobresaltat per què no havia disparat
la Mara. L'ascensor que carregava al Falcó
estava descendint cap a la coberta inferior, impedint que la Mara disparés
contra els milicians escampats al voltant de la nau.
- Mara! -Va cridar,
i va aixecar la vista.
- Què? -Va respondre
ella, traient el cap per la vora del pou, ja a cinc metres per sobre d'ell -.
Què fa en Karrde?
-Suposo que
preparar-se per partir. Salta. T’agafaré.
Una expressió de
desgrat va creuar pel rostre de la Mara, però el Falcó descendia a tota velocitat i va obeir sense vacil·lar. En
Luke la va agafar amb una presa invisible, mitjançant la Força, va disminuir la
velocitat de la seva caiguda i la va posar sobre la rampa del Falcó. Es va ficar dins de la nau en
tres gambades.
Ja estava asseguda
al costat d’en Karrde quan en Luke va tancar l'escotilla i va arribar a la
cabina.
-Serà millor que et
subjectis amb les corretges -va cridar la dona.
En Luke es va
asseure darrere d'ella i va reprimir el desig d’ordenar-li que deixés lliure el
seient del copilot. Coneixia molt millor el Falcó
que en Karrde o ella, però tots dos havien de tenir més experiència pilotant
aquesta classe de naus.
A jutjar pel que
veia, no seria tan fàcil escapar. Estaven baixant, però no cap a l'hangar, com
havia suposat, sinó cap a un ampli passadís per a vehicles equipat amb una mena
de plataformes retropropulsores disposades a la coberta.
- Què ha passat amb
l'ordinador? -Va preguntar a la Mara.
-No vaig poder
introduir-me, encara que tampoc hagués servit de res. Aquell esquadró de
milicians va tenir molt temps per demanar ajuda. A menys que vostè pensés a
intervenir els comunicadors -va dir a Karrde.
-Si us plau, Mara
-la va renyar l'al·ludit -. És clar que vaig intervenir els seus comunicadors.
Per desgràcia, com havien de tenir ordres d'informar quant haguessin pres
posicions, només comptem amb uns pocs minuts, amb sort.
- Anem a sortir per
aquí? -En Luke va arrufar les celles i va contemplar el passadís -. Creia que baixaríem
a l'ascensor fins a l'hangar.
-Sembla que
l'ascensor no baixa fins al final -va dir en Karrde -. Deu ser aquell buit
il·luminat que es veu al fons.
- Què farem després?
-Comprovarem si
aquest control s'encarrega d'aquell ascensor. –En Karrde va aixecar l'agenda
que havia agafat al tècnic -. Ho dubto, de totes maneres. Encara que només
sigui per motius de seguretat, hauran...
- Compte! -Va cridar
la Mara, i va assenyalar cap endavant.
Una altra plataforma
d'ascensor estava descendint cap a l'obertura il·luminada que en Karrde havia
indicat un moment abans. Si era la sortida als hangars, i si l'ascensor
s'aturava allà, bloquejant el seu camí...
En Karrde devia
pensar el mateix. Tot d'una, el Falcó
es va llançar cap endavant. Va oscil·lar d'un costat a un altre, perillosament
prop de les parets del passadís, mentre els retropropulsors de la nau entraven
en contacte amb els de la coberta. En Luke va serrar les dents i va veure que
l'ascensor bloquejava l'esvoranc. Va sentir el mateix sabor d'impotència a la
boca que recordava del pou de rancor, situat sota el saló del tron d’en
Jabba el Hutt. Comptava amb la Força, igual que en aquella ocasió, però no se
li acudia com aplicar el seu poder. El Falcó
es va precipitar cap a la plataforma descendent, i en Luke es va preparar per
la inevitable col·lisió.
Tot d'una, amb un
grinyol metàl·lic, van travessar el buit. El Falcó va donar una volta de campana i va caure cap a la coberta
inferior. En Karrde va redreçar l'aparell i va aparèixer davant la seva vista l'àmplia
entrada al moll. I més enllà, la negror de l'espai.
Mitja dotzena de
raigs desintegradors van ser disparats contra ells mentre travessaven l'hangar,
sobrevolant les diverses naus aparcades, però la major part dels trets van
errar el blanc. Un va fregar la cabina, però ja havien deixat enrere l'entrada
i es dirigien cap al planeta.
Llavors, en Luke va
albirar els caces TIE que sorgien dels hangars de proa per interceptar-los.
-Acompanya'm, Mara
-va dir, mentre es descordava les corretges -. Saps manejar les bateries làser?
-La necessito aquí
-va dir en Karrde. El Falcó volava
sota el Destructor Estel·lar, rumb a la part de babord -. Avanceu-vos, i
feu-vos càrrec dels canons dorsals. Passaré perquè concentrin el seu atac en
aquesta direcció.
En Luke no tenia ni
idea de com anava a aconseguir-ho, però tampoc tenia temps per discutir. El Falcó no trigaria a rebre l'impacte dels
raigs làser, i sabia per experiència que només comptaven amb la protecció dels
escuts deflectors. Va sortir de la cabina, va baixar l'escala que conduïa als
canons i va pujar a corre-cuita. Es va cordar les corretges, va disparar i,
quan va mirar al seu voltant, va comprendre el que planejava Karrde. El Falcó es trobava sobre del Quimera, després d'elevar-se pel costat
de babord, i es dirigia ara cap a les profunditats de l'espai, en una
trajectòria que sobrevolava els gasos d'escapament emesos pels immensos tubs de
propulsió subllumínica. Estava massa a prop, en opinió d’en Luke, però així
dificultaven l'atac dels caces TIE, almenys per una estona.
L'intèrfon va
brunzir a l'orella.
- Skywalker? -Va
sonar la veu d’en Karrde -. Estan molt a prop. Preparat?
-Preparat -va
respondre en Luke.
Va descansar els
dits sobre els comandaments de tret, va concentrar la seva ment i va deixar que
la Força fluís al seu interior.
La batalla va ser
ferotge però breu, i en certa manera va recordar al Luke l'ocasió en què el Falcó va escapar de l'Estrella de la
Mort, tant de temps enrere. Llavors, la Leia va reconèixer que havien fugit amb
excessiva facilitat, i mentre els caces TIE formiguejaven, disparaven i
esclataven al seu voltant, en Luke es va preguntar amb inquietud si, aquest cop.
Els imperials també tenien alguna cosa tortuosa en ment.
En aquell moment, el
cel es va omplir d'esteles, després de motes, i van estar fora de perill.
En Luke va respirar
profundament quan va tallar l'energia dels canons.
-Bonica maniobra -va
dir per l'intèrfon.
-Gràcies -va
respondre la veu seca d’en Karrde -. Sembla que hem sortit més o menys
indemnes, encara que el convertidor d'energia d'estribord ha patit alguns danys.
La Mara ha anat a comprovar-ho.
-Haurem d'anar sense
ell -va dir en Luke -. Han ha efectuat tants retocs a la nau que podria volar
amb la meitat dels sistemes desactivats. On ens dirigim?
-A Coruscant, per a
deixar-te allà, i per intentar complir la promesa que li vaig fer abans.
En Luke va haver de
furgar en la seva memòria.
- Es refereix al que
va dir sobre que la Nova República sortiria guanyant amb al seu rescat?
-Exacte. A jutjar
pel que en Solo em va explicar a Myrkr, la seva gent necessita naus de
transport, no?
-I molt -va admetre
en Luke -. Té algunes emmagatzemades?
-No exactament
emmagatzemades, però no em costarà molt posar-les-hi la mà a sobre. Què creu
que diria la Nova República sobre uns dos-cents creuers pesats de classe
Cuirassat, anteriors a les Guerres Clòniques?
En Luke es va quedar
bocabadat. Créixer a Tatooine l'havia protegit de moltes coses, però no de
tantes.
- Es refereix a...
La Força Obscura?
-Baixi i parlarem. A
propòsit, jo no li diria res a Mara encara.
-Vaig de seguida.
En Luke va tancar
l'intèrfon, va penjar els auriculars del seu ganxo i es va dirigir a
l'escaleta. Per una vegada, va deixar de notar la discontinuïtat del camp
gravitatori quan va baixar.
El Falcó Mil·lenari es va allunyar com una
fletxa del Quimera, va burlar als
caces TIE que el perseguien i es va perdre en les profunditats de l'espai. En
Pellaeon estava assegut al seu lloc, les mans convertides en punys, i
contemplava la tragèdia en un silenci impotent. Impotent, perquè l'ordinador
principal només funcionava en part, i perquè les sofisticades armes i feixos
d'arrossegament del Quimera no
servien de res contra una nau tan petita, tan veloç i tan llunyana. En silenci,
perquè el desastre sobrepassava el seu ampli repertori de juraments.
La nau va
parpellejar i va desaparèixer..., i en Pellaeon es va preparar per al pitjor.
El pitjor no va
sobrevenir.
-Ordeneu als caces
TIE que tornin als seus llocs, capità -va dir en Thrawn, sense manifestar en la
veu la menor senyal d'ira o tensió -. Cancel·leu l'alarma i encarregui’s de què
Control de Sistemes continuï posant en marxa l'ordinador principal. Ah, i que
es reprengui la descàrrega de subministraments.
-Sí, senyor -va contestar en
Pellaeon, i va mirar de reüll al seu superior. És que desconeixia en Thrawn la
transcendència del que acabava de passar? Els ulls brillants van centellejar
quan en Thrawn el va mirar.
-Hem perdut un assalt, capità. Res
més.
-Tinc la impressió, almirall, que
hem perdut molt més que això -va grunyir en Pellaeon -. Ara, tot indica que en Karrde
lliurarà la flota Katana a la Rebel·lió.
-Ah, però no la hi lliurarà així com
així -el va corregir en Thrawn -. El comportament general d’en Karrde demostra
que mai ha regalat res. Intentarà arribar a un acord, o imposar condicions que
no satisfaran als rebels. Les negociacions es demoraran, sobretot tenint en
compte l'atmosfera de suspicàcies polítiques que tants esforços ens ha costat
crear a Coruscant. I una mica de temps és el que necessitem.
En Pellaeon va moure el cap.
-Vostè dóna per fet que aquest
lladre de naus anomenat Ferrier podrà trobar al proveïdor de naus d'aquest grup
corellià abans que en Karrde i la Rebel·lió hagin llimat les seves diferències.
-No dono res per fet -va dir en
Thrawn amb suavitat -. Actualment, en Ferrier està darrera la pista d’en Solo i
ja ha extrapolat el seu destí. A més, gràcies a l'excel·lent treball
d'Intel·ligència sobre els antecedents d’en Karrde, sé exactament qui és l'home
amb el qual ens trobarem al final d'aquesta pista.
Va mirar per la portella als caces
TIE que s'aproximaven.
-Ordeni a Navegació que posi rumb al
sistema de Pantolomin, capità -va dir, en to pensatiu -. Partirem en quan les
llançadores de subministraments hagin estat descarregades.
-Sí, senyor.
En Pellaeon va traslladar l'ordre al
navegant i va efectuar veloços càlculs en la seva ment. El temps que trigaria
el Falcó Mil·lenari d’arribar a
Coruscant, el temps que trigaria el Quimera
a arribar a Pantolomin...
-Sí -va interrompre en Thrawn seus
pensaments -. Estem embrancats en una cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada