EPÍLEG
L’Obi-Wan Kenobi va observar al Luke
Skywalker parat a curta distància de la cúpula d'entrada de la granja dels Lars
a Tatooine. Els sols bessons eren a prop de l'ocàs i provocaven llargues ombres
a través del desert. En Luke observava cap al vespre, d'esquena a l’Obi-Wan. Un
vent suau i càlid bufava de l'oest.
Però ni l’Obi-Wan o en Luke estaven
realment a Tatooine.
Va ser cinc anys després de la
Batalla d'Endor. En Luke Skywalker estava al seu modest departament de l'antic
Palau Imperial de Coruscant, el qual havia pres de mala gana després que
l'Aliança Rebel derrotés a l'Imperi i formés la Nova República. Ajagut al llit,
estava profundament adormit i somiant en Tatooine.
L’Obi-Wan va dir:
- Luke?
En Luke va girar-se apartant la
vista dels sols.
- Hola, Ben, - va dir amb un
somriure de benvinguda. - Ha passat molt temps.
- Així és, - va contestar l’Obi-Wan.
- I em temo que la propera vegada es prolongarà encara més. He vingut a dir-te
adéu, Luke.
El paisatge del desert i el cel
mateix semblaven que tremolaven i brillaven, i l’Obi-Wan es va adonar que en
Luke no era conscient del fet que estava somiant. El somriure d’en Luke es va
esvair i va mirar cautelós a l’Obi-Wan.
Sentint els pensaments d’en Luke,
l’Obi-Wan va dir:
- No, no sóc un somni. Però les
distàncies que ens separen són molt grans per aparèixer-me davant teu en
qualsevol altra manera. - Gesticulant cap als voltants de la son, va afegir, -
Ara fins i tot aquest camí se m'està tancant.
- No, -va dir en Luke -, No pots
deixar-nos, Ben. Et necessitem.
- No em necessites, Luke, - va dir
l’Obi-Wan, somrient i aixecant lleugerament les celles. - Tu ets un Jedi. -
Llavors va desaparèixer el seu somriure. - En qualsevol cas, la decisió no és
meva. M'he aturat molt de temps ja, i ja no puc postergar el meu viatge
d'aquesta vida al que està més enllà.
En Luke va apartar la mirada sobre
l’Obi-Wan, que va percebre que els pensaments del jove ara es dirigien cap al
Yoda. Malgrat tot el que en Luke havia après sobre la Força, estava
profundament trist per la mort dels seus amics.
- És el cicle de la vida i hem de
seguir endavant, -va dir l’Obi-Wan. - Tu també, hauràs de prendre aquest camí
algun dia. Tu ets fort en la Força, Luke, i amb perseverança i disciplina et
tornaràs encara més fort. - La mirada de l’Obi-Wan es va tornar més dura i va
afegir -, Però no has de baixar mai la guàrdia. L'Emperador se n'ha anat, però
l’Indret Fosc encara és poderós. Mai ho oblidis.
- No ho faré.
- T'enfrontaràs a grans perills,
Luke. - Llavors l'expressió de l’Obi-Wan es va suavitzar, tornant el seu
somriure, va continuar, - Però trobaràs nous aliats en temps i llocs menys
esperats.
- Nous aliats? -Va dir en Luke,
genuïnament curiós. - Qui seran?
Sabent que era millor no revelar
aquesta informació al Luke, l’Obi-Wan va decidir ignorar la pregunta. Sentint
que començava a lliscar del somni d’en Luke, va afegir:
- I ara, adéu per sempre. Et vaig
voler com un fill, com a estudiant i com amic. Fins que ens tornem a trobar,
que la Força t'acompanyi.
- Ben...
La forma de l’Obi-Wan es va
dissipar, però la seva psique es va quedar un temps per sentir els pensaments
d’en Luke.
Llavors ara estic sol. Sóc l'últim dels Jedi.
- No, l'últim dels antics Jedi,
Luke, - va dir l’Obi-Wan, traspassant la seva veu la dimensió dels somnis. - El
primer dels nous Jedi.
I finalment l’Obi-Wan se’n va anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada