16
Només van trigar uns
minuts a tornar al saló. Mentre caminaven, en Han vigilava el trànsit rodat i
de vianants, confiant que fos prou d'hora per trobar el lloc desert. Ja seria
prou aventurat examinar la pantalla repetidora, sense estar envoltats de gent
ociosa, que es dedicarien a observar el que succeïa al bar.
- Què busquem,
exactament? -Va preguntar, quan van veure l'edifici.
-A la part de
darrere hauria d'haver uns endolls especials per a les lectures del circuit
auxiliar -va explicar en Lando -. I també números de sèrie.
En Han va assentir.
Per tant, haurien d’apartar el trasto de la paret. Fantàstic.
- Com saps tant
sobre la flota?
-Com ja t'he dit, la
vaig estudiar en profunditat –va esbufegar en Lando -. Si vols saber-ho, em van
donar un plànol fals d'ella quan venia naus de segona mà, com a part d'un
tracte. Vaig pensar que si aprenia prou per semblar un expert, podria endossar
el pla a algun incaut i recobrar els meus diners.
- Ho vas fer?
- De debò vols
saber-ho?
-Suposo que no.
Prepara't, l'espectacle començarà.- Van tenir sort. A part del cantiner i dos
androides desactivats darrere de la barra, el lloc era desert.
-Benvinguts,
cavallers –els va saludar el cantiner -. Què volen?
-Alguna cosa per
portar-nos a les nostres estances -va dir en Han, mentre passejava la vista per
les prestatgeries situades darrere de la barra.
Tenien una bona
selecció. Hi hauria un centenar d'ampolles de diverses formes i mides, però
també va albirar una petita porta lateral que havia de conduir a un magatzem.
Va albirar una possibilitat.
-Suposo que no
tindrà brandale de Vístulo a mà.
-Em sembla que sí
-va dir el cantiner, mentre repassava la seva col·lecció -. Sí, aquí està.
- De quina collita
és? -Va preguntar en Han.
-Ah... -El cantiner
va baixar l'ampolla -. Del 49.
En Han va fer una
ganyota.
- No li quedarà
alguna del 46, potser guardada al magatzem?
-No crec, però ho
miraré.
El cantiner es va
encaminar cap a la porta.
-L’acompanyaré si no
l’importa -es va oferir en Han. Va passar sota la barra i es va reunir amb ell
-. Si no té del 46, potser hi hagi alguna cosa de qualitat similar.
El cantiner va
vacil·lar un moment, però els havia vist abans bevent amb Bel Iblis i, de tota
manera, en Han ja estava a mig camí de la porta.
-D'acord.
-Fantàstic. -En Han
va obrir la porta i va deixar que el cantiner passés primer.
No sabia quant de
temps trigaria en Lando a arribar a la pantalla, apartar-la de la paret i
tornar-la al seu lloc. En teoria, era millor deixar-li un bon marge, i va
aconseguir allargar la recerca del Vístulo del 46 durant cinc bons minuts. Per
fi, amb bones maneres, es va decantar per un Kibshae del 48. El cantiner el va
precedir fora del magatzem. En Han el va seguir i va creuar mentalment els
dits.
En Lando seguia dret
al mateix lloc on Han l’havia deixat, les mans recolzades sobre la barra, el
rostre impenetrable. I per un bon motiu. A uns passos darrere d'ell, amb la mà
recolzada sobre la culata del desintegrador, es trobava l’Irenez.
-Hola, Irenez –la va
saludar en Han, amb la seva expressió més innocent - Quina casualitat trobar-te
aquí.
L'expressió innocent
no va servir de res.
-No tan casual -va
replicar amb aspror l’Irenez -. La Sena em va ordenar que no us perdés de
vista. Ja has aconseguit el que vas venir a buscar?
En Han va mirar en
Lando i va advertir el capcineig gairebé imperceptible.
-Crec que sí -va
contestar.
-M'alegra saber-ho.
Sortim... fora.
En Han va tendir
l'ampolla de Kibshae al cantiner.
-Guardi-la -va dir
-. Crec que la festa ha estat suspesa.
Quan van sortir del
saló, van veure que un vehicle terrestre amb capacitat per a cinc passatgers
els estava esperant.
-Pugeu -va dir l’Irenez,
assenyalant la porta de popa.
En Lando i en Han
van obeir. La Sena Leikvold Midanyl, asseguda amb una rigidesa inhabitual, els
esperava.
-Preneu seient, si
us plau.
En Han va triar-ne
un i es va tornar cap a ella.
- Ja és hora de
sopar?
-Irenez, encarrega't
dels controls -va dir la Sena, sense fer-li cas -. Gira al voltant del camp. No
importa per on. L’Irenez es va obrir pas en silenci cap a la porta davantera
del vehicle, que es va posar en moviment amb una lleu sacsejada.
-No es van quedar
molta estona al seu apartament -va dir la Sena al Han.
-No recordo que el
senador digués res sobre estar confinats en els nostres estances -va replicar
en Han.
-És cert -va admetre
la Sena -. D'altra banda, un hoste ben educat sabria que no s'ha de rondar
sense escorta per zones delicades.
-Ho sento -va dir en
Han, intentant reprimir el sarcasme -. Ignorava que estava prohibit entrar al
celler. -Va mirar per la finestra -. Si la seva intenció és conduir de tornada
a les nostres estances, anem en direcció contrària.
La Sena va examinar
el seu rostre uns moments.
-He vingut a
demanar-los un favor.
Era l'últim que han
esperava sentir, i va trigar un segon en recobrar la veu.
- Quina mena de
favor?
-Vull que parli amb
la Mon Mothma en el meu nom. Demaneu, i també al Consell, que convidin al
senador Bel Iblis a integrar-se en la Nova República.
En Han va arronsar
les espatlles. Per això els havien portat aquí des de tan lluny?
-No cal una
invitació especial. Només cal posar-se en contacte amb algun membre del Consell
i oferir els seus serveis.
Un múscul es va
agitar a la galta de la Sena.
-Tinc por que en el
cas del senador no serà tan fàcil -va dir -. La qüestió no és tant integrar-se
en la Nova República com reintegrar-se.
En Han va desviar la
vista cap al Lando.
-Ah, sí? -Va dir amb
cautela. La Sena va sospirar i va mirar per la finestra.
-Va passar fa molt
de temps -va explicar -, abans que els diversos grups de la resistència contra
l'Imperi es consolidessin de manera oficial a l'Aliança Rebel. Sap alguna cosa
sobre aquest període de la història?
-El que consta en
els registres oficials -va dir en Han -. La Mon Mothma i en Bail Organa
d’Alderaan van reunir als tres grups grans i els van convèncer de formar una
aliança. Després, tot va venir rodat.
- Coneix el nom
d'aquell primer acord?
-És clar. Es va
nomenar el Tractat Corellià... –En Han es va interrompre -. El Tractat Corellià?
-Sí -va assentir la Sena
-. Va ser el senador Bel Iblis, i no la Mon Mothma, qui va convèncer en aquells
tres grups que celebressin una trobada. I, a més, qui els va garantir
protecció.
Durant un llarg
minut, només es va sentir el brunzit dels retropropulsors.
- Què va passar? -Va
preguntar per fi en Lando.
-Per dir-ho d'una
manera suau, la Mon Mothma va començar a imposar-se. El senador Bel Iblis era
molt millor estrateg i tàctic que ella, millor fins i tot que molts dels
generals i almiralls de la Rebel·lió, en aquells primers temps. No obstant
això, ella tenia el do de la inspiració, l'habilitat d'aconseguir que grups i
espècies diversos treballessin en col·laboració. A poc a poc, es va convertir
en el símbol més visible de la Rebel·lió, amb l’Organa i el senador cada vegada
més relegats a un segon pla.
-Devia ser dur per a
un home com en Bel Iblis -va murmurar en Lando.
-Sí, però han de
comprendre que no només els va retirar el seu suport per una qüestió d'orgull. En
Bail Organa tenia una forta influència moderadora en la Mon Mothma, era una de
les poques persones a les que ella respectava prou per parar-li esment. Quan va
morir durant l'atac de l'Estrella de la Mort a Alderaan, no va quedar ningú que
estigués a l'altura de la Mon Mothma. Va començar a acumular més i més poder, i
el senador va començar a sospitar que només volia enderrocar a l'emperador per
ocupar el seu lloc.
-Per tant, va sortir
de l'Aliança i va iniciar la seva guerra privada contra l'Imperi -va dir en
Lando -. Sabies alguna cosa d'això, Han?
-Ni paraula.
En Han va sacsejar
el cap.
-No em sorprèn -va
dir la Sena -. Hi hauria donat publicitat a la defecció d'una persona com el
senador, sobretot en plena guerra?
-Probablement no -va
admetre en Han -. Suposo que el més sorprenent és que altres grups no els van
imitar. La Mon Mothma és insuportable quan vol.
-No hi havia dubte
de qui manava durant la guerra -va afegir amb sequedat en Lando -. Una vegada,
vaig veure com obligava a l'almirall Ackbar i al general Madine a abandonar un dels
seus projectes favorits perquè a ella no li agradava.
En Han va mirar la Sena,
i un sobtat pensament va creuar per la seva ment.
- Per això han
interromput els seus atacs contra l'Imperi, per estar disposats a entrar en
acció contra la Mon Mothma, si converteix la Nova República en una dictadura?
-Exactament. Ens vam
traslladar a la Morada del Pelegrí fa menys de tres anys, vam suspendre totes
les operacions, excepte les destinades a aconseguir pertrets, i vam començar a
preparar plans tàctics de contingència. A l'espera de la rehabilitació triomfal
del senador. -El múscul de la galta es va agitar de nou -. Estem esperant des
de llavors.
En Han va observar
el campament per la finestreta, amb una buida sensació de pèrdua. El llegendari
senador Bel Iblis..., a l'espera de tornar al poder que mai aconseguiria.
-No passarà -va dir
en veu baixa a la Sena.
-Ja ho sé. -La dona
va vacil·lar -. En el fons, el senador també.
-Només que ell no
pot empassar-se l'orgull i anar a la Mon Mothma per sol·licitar que li permetin
tornar –va capcinejar en Han -. Per això l'envia a vostè per...
-El senador no sap
res d'això -el va interrompre la Sena -. Ignora que he vingut a parlar amb
vostès. Només jo sóc la responsable.-En Han es va encongir una mica.
-És clar -va dir -.
D'acord. -La Sena va moure el cap.
-Em sap greu -es va
disculpar -. No era la meva intenció ofendre'l.
-Tranquil·la.
En Han va
experimentar certa compassió per ella. Podia tenir del seu costat totes les
bones intencions i lògiques de la galàxia, però encara considerava el que
estava fent com una traïció. Un record vague es va agitar en la seva ment:
l'expressió d’en Luke, poc abans de la batalla de Yavin amb la primera Estrella
de la Mort. Quan va pensar que en Han anava a fugir, abandonant-lo...
-Han -va dir en
Lando en veu baixa.
En Han va mirar al
seu amic i va arraconar aquell record. En Lando va alçar les celles per
recordar alguna cosa.
-Farem un tracte,
Sena -va dir en Han -. Parlarem amb la Mon Mothma sobre el senador. Vostè ens
parlarà sobre la flota Katana. El rostre de la Sena es va posar rígid.
- La flota Katana?
-D'on procedeixen
els seus sis Cuirassats -va indicar en Lando -. No es molesti a negar-ho. He
fet un bon cop d'ull en aquest repetidor que tenen instal·lat al saló de la
caserna general.
La Sena va respirar
fondo.
-No puc dir res
sobre això.
- Per què no? -Va
insistir en Lando -. Estem a punt de tornar a ser aliats, recorda?
Un desagradable
formigueig va recórrer l'esquena d’en Han.
-Llevat que ja hagin
promès la flota a Fey'lya.
-No hem promès res a
Fey'lya -va replicar la Sena -. Tampoc ho ha demanat.
En Han va fer una
ganyota.
-De manera que està
forjant un cop d'estat.
-De cap manera. –La Sena
va sacsejar el cap -. En Fey'lya no sabria què fer amb un cop militar, encara
que l'hi oferissin en safata de plata. Ha de comprendre que els bothans pensen
en termes d'influència política i persuasiva, però no de poder militar. El
típic objectiu bothan és anar per la vida aconseguint que més i més gent
escolti el que han de dir. En Fey’lya pensa a ser la persona que restitueixi el
senador en el si de la Nova República serà un gran pas en aquesta direcció.
-Sobretot si l’Ackbar
no pot oposar-hi -va assenyalar en Han. La Sena va assentir.
-Sí, per desgràcia
es tracta d'una altra típica maniobra bothan. Un líder bothan que ensopega és
invariablement trepitjat per aquells que cobegen el seu lloc. En un llunyà
passat, els atacs eren literals, ganivets i, en general, la mort. Ara, tot es
redueix a un assassinat verbal. Suposo que a això se'n diu progrés.
-L’Ackbar no és un
bothan -va indicar en Lando.
-La tècnica s'adapta
amb facilitat a altres races-. En Han va grunyir.
-És fantàstic
tenir-los com a aliats. Es limiten a apunyalar, o també col·laboren en
l’esmocament?
- Es refereix a la
transferència bancària? –La Sena va negar amb el cap -. No, dubto que fos obra
d’en Fey’lya. Per regla general, els bothans no solen forjar plans. Prefereixen
aprofitar-se dels d’altres.
-Més carronyers que
caçadors -va definir en Han. Potser per això detestava en Fey'lya i el seu grup
-. Què fem amb ell?
La Sena va arronsar
les espatlles.
-N'hi haurà prou que
netegin el bon nom de l’Ackbar. Quant deixi de ser vulnerable als atacs, en Fey'lya
el deixarà en pau.
-Fabulós -va grunyir
en Han -. El problema és que, amb un gran almirall al comandament de l'Imperi,
no tenim tant de temps.
-I si nosaltres no
tenim, vostès tampoc -va reblar en Lando -. Deixant a part la dignitat ferida,
Sena, serà millor que el senador s'enfronti a la realitat. Formen un petit grup
aïllat, amb una col·lecció de naus de la flota Katana, i l'Imperi es deleix
per aconseguir noves naus de guerra. Així que el gran almirall descobreixi el
que tenen, llançarà tota la flota imperial sobre vosaltres en un tres i no res.
Lliurin la flota Katana a la Nova República i es convertiran en herois. Esperin
massa temps, i ho perdran tot.
-Ja ho sé -va
reconèixer la Sena, en veu gairebé inaudible. En Han va esperar i va creuar
mentalment els dits -. En realitat, no sabem on és la flota. Els nostres
Cuirassats procedeixen d'un home que, segons afirma, els va trobar per
casualitat fa quinze anys. És prim, més baix del normal. Amb aspecte de
mostela. Té cabell blanc i curt i moltes arrugues a la cara, encara que sospito
que el seu aspecte es deu més a alguna malaltia o ferida que a l'edat.
- Com es diu? -Va
preguntar en Han.
-No ho sé. No ens ho
va dir. -Va vacil·lar un moment, i es va llançar de nou -. Li agrada el joc.
Totes les nostres trobades amb ell han estat a bord del Coral Vanda, en una taula de joc. Els empleats semblaven
conèixer-lo molt bé, encara que a jutjar per la forma en què repartia diners,
potser no signifiqui res. Els crupiers solen reconèixer de seguida als
perdedors.
- El Coral Vanda? -Va preguntar en Han.
-És un casino de
luxe suboceànic de Pantolomin -va explicar en Lando -. Realitza travesses de
tres i set dies per la gran xarxa d'esculls que hi ha prop del continent nord.
Sempre he volgut anar, però mai vaig tenir l'oportunitat.
-Bé, ja la tens -va
dir en Han, i va mirar la Sena -. Suposo que la següent pregunta és com anem a
sortir d'aquí.
-No hi haurà
problema -va dir la Sena, amb veu una mica tensa, com si se li hagués ocorregut
una altra cosa -. Aconseguiré que el Devastador
els condueixi de tornada a Nova Cov. Quan volen marxar?
-Ara mateix -va dir
en Han. Va veure l'expressió de la Sena -. Escolti, haurà de donar-li alguna
explicació al senador, no importa quan ens anem. Estem embrancats en una
carrera amb l'Imperi, fins unes poques hores poden ser vitals.
-Suposo que té raó
-va dir, i va assentir de mala gana -. L’Irenez, porta'ns a la seva nau. Jo
m'encarregaré de tot.
No va ser necessari
encarregar-se de res. Al peu de la rampa de la Dama Afortunada els esperava el senador Bel Iblis.
-Hola, Solo,
Calrissian. -Va somriure quan ells van baixar del vehicle -. No estaven a la
seva cambra, i vaig pensar que els trobaria aquí. Veig que la meva intuïció va
ser encertada.
Els seus ulls es van
desviar quan la Sena va sortir del vehicle. Va tornar a mirar al Han, i de
sobte el somriure es va esvair.
- Què està passant,
Sena?
-Saben això de la
flota Katana, comandant -va dir la dona, detenint-se al costat d’en Han -.
I..., i els vaig parlar del nostre contacte.
-Entenc -va
contestar en Bel Iblis -. Per això se'n van, per intentar convèncer-lo que
lliuri la Força Obscura a la Nova República.
-Exacte. Senyor -va
dir en Han en el mateix to -. Necessitem les naus amb urgència, però no tant
com a bons caces. I bons comandants.
En Bel Iblis el va
mirar durant un llarg moment.
-No aniré a la Mon
Mothma, suplicant com un captaire -va dir per fi.
-Vostè es va anar
per bons motius -va insistir en Han -. Torneu de la mateixa manera.
En Bel Iblis va
desviar la vista cap a la Sena.
-No -va contestar -.
Massa gent sap que va passar entre nosaltres. Quedaria en ridícul, o com un
captaire.
Els seus ulls van
relliscar sobre els edificis de la Morada del Pelegrí.
-No puc aportar res,
Solo -va dir, amb veu tenyida d'alguna cosa propera al pesar -. En un temps,
vaig somiar amb reunir una flota que rivalitzés amb la millor de la Nova
República. Una flota, i un rosari de victòries decisives sobre l'Imperi. Amb
això, potser hauria pogut tornar amb dignitat i respecte. -Va bellugar el cap -.
El que tenim aquí a penes es pot qualificar de força de xoc.
-Potser, però sis
Cuirassats no són cosa per riure -va indicar en Lando -. Ni el seu historial de
guerra. Oblideu-vos de la Mon Mothma per un moment. Tots els militars de la
Nova República estarien encantats de comptar amb vostè.
En Bel Iblis va
arquejar una cella.
-Potser. Suposo que
val la pena meditar sobre això.
-Sobretot amb un
gran almirall al comandament de l'Imperi -va subratllar en Han -. Si l’atrapa
aquí, tot haurà acabat.
En Bel Iblis va
somriure sense humor.
-Aquesta idea també
se m'ha acudit a mi, Solo. Diverses vegades al dia. -Es va aixecar en tota la
seva alçada -. El Devastador partirà
d'aquí a mitja hora per conduir a Breil'lya a Nova Cov. Ordenaré que carregui
també amb la Dama Afortunada i
vostès.
En Han i en Lando
van intercanviar una mirada.
- Creu que és
prudent tornar a Nova Cov, senyor? -Va preguntar en Han -. Potser encara hi
hagi imperials.
-No hi haurà -va
afirmar en Bel Iblis -. He estudiat als imperials i les seves tàctiques durant
molt de temps. A part de no esperar que fem acte d'aparició tan aviat, no poden
permetre’s el luxe de quedar-se en un lloc molt de temps. A més, hem d'anar. En
Breil'lya necessita recuperar la seva nau.
En Han va assentir i
es va preguntar quina classe d'informe lliuraria en Breil'lya al seu cap quan
tornés a Coruscant.
-D'acord. Bé, serà
millor que anem a preparar la nau.
-Sí. –En Bel Iblis
va vacil·lar, i després va estendre la mà -. M'alegro d'haver-lo conegut, Solo.
Espero que ens tornem a veure.
-Estic segur, senyor
-va respondre en Han, i li va estrènyer la mà.
El senador va
saludar amb un moviment de cap al Lando.
-Calrissian.
Va deixar anar la mà
d’en Han, va girar cua i es va allunyar per la pista d'aterratge.
En Han va veure’l
marxar, i es va preguntar si sentia més admiració que compassió pel senador, o
viceversa, però era un exercici estèril.
-El nostre equipatge
segueix a l'apartament -va dir a la Sena.
-Enviaré a buscar-lo
mentre vostès preparen la seva nau. -La dona va mirar al Han, i els seus ulls
van brillar de sobte -. Vull que recordi una cosa. Se'n pot anar amb les
nostres benediccions, però si traeix el senador, de la manera que sigui, morirà.
El mataré amb les meves mans, si cal.
En Han va sostenir
la seva mirada, pensant en què dir. Recordar, potser, que havia estat atacat
per caçadors de recompenses i criminals interestel·lars, perseguit a trets per
milicians imperials, i torturat sota la direcció del mateix Darth Vader.
Suggerir que, al cap i a la fi, una amenaça proferida per algú com la Sena era
massa ridícula per prendre-la seriosament.
-Comprenc -va dir
amb gravetat -. No la decebré.
Des de l’escotilla
de connexió dorsal situada a l'esquena es va sentir un espetec. Els estels que
envoltaven l'embalum del Cuirassat, visibles a través de la coberta de la Dama Afortunada, es van convertir de
sobte en esteles.
-Allà anem -va dir
en Lando, en to de resignació -. Per què permeto que em fotis en aquests
embolics?
-Perquè tu ets el
respectable -va contestar en Han, mentre examinava els instruments de la Dama Afortunada. No hi havia molt a
veure, perquè els motors i gairebé tots els sistemes estaven en suspensió -. I
perquè saps tan bé com jo que tard o d'hora l'Imperi descobrirà que han trobat
la flota Katana, i començaran a buscar-la. I si ho fan abans que nosaltres,
tindrem greus problemes.
I aquí estaven,
aïllats dos dies en l'hiperespai, mentre el Devastador
els conduïa de tornada a Nova Cov. No perquè volguessin anar, sinó perquè en Bel
Iblis preferia que ignoressin l'exacte emplaçament de la seva estúpida base de
la Morada del Pelegrí.
-Estàs preocupat per
la Leia, oi? -Va preguntar en Lando.
-No hauria
d’haver-la deixat marxar -va murmurar en Han - Alguna cosa ha sortit malament.
Aquell alienígena mentider l'haurà lliurat a l'Imperi, o el gran almirall se'ns
ha avançat una altra vegada. No sé, però alguna cosa passa.
-La Leia sap tenir
cura de si mateixa, Han -va dir en Lando amb veu calmada -. Fins al gran
almirall comet errors de tant en tant.
En Han va moure el
cap.
-Va cometre el seu
error a Sluis Van, Lando. No cometrà un altre. T’aposto el Falcó que no.
En Lando li va
palmejar la seva esquena.
-Ànim, vell amic,
amargar-te no servirà de res. Tenim dos dies per davant. Anem a fer una
partideta de sàbacc.
El gran almirall va
llegir el despatx dues vegades abans de tornar els seus ulls brillants cap al
Pellaeon.
- Confia en la
fiabilitat d'aquest informe, capità?
-Tant com confio en
qualsevol altre informe que no emani d'un agent imperial. D'altra banda, aquest
contrabandista en particular ens ha lliurat cinquanta-dos informes durant els
últims deu anys, quaranta-vuit dels quals es van demostrar certs. Jo diria que
val la pena creure’l.
En Thrawn va tornar
a mirar el lector.
-Endor -va murmurar
per a si -. Per què Endor?
-No ho sé, senyor.
Potser busquin un altre lloc on ocultar-se.
- Entre els ewoks?
-Va dir amb desdeny en Thrawn -. Haurien d'estar molt desesperats. Tant és. Si
el Falcó Mil·lenari està allà, també
la Leia Organa Solo. Alerti a Navegació i Enginyeria; partim immediatament cap
a Endor.
-Sí, senyor -va
assentir en Pellaeon, i va teclejar les ordres -. Faig portar a Khabarakh?
-Sí, Khabarakh. -En
Thrawn va pronunciar el nom en to pensatiu -. Adverteixi la interessant
coincidència en el temps, capità. En Khabarakh torna a Honogrh després d'un mes
d'absència, just quan Organa Solo i Solo parteixen en secret cap a Nova Cov i
Endor. Coincidència?
En Pellaeon va
arrufar les celles.
-No l'entenc,
senyor.- En Thrawn va somriure.
-Penso,
capità, que estem veient un nou grau de subtilitat entre els nostres enemics.
Sabien que el retorn d'un supervivent de la fracassada operació a
Kashyyyk cridaria la meva atenció. Per tant, van decidir fer coincidir el seu
alliberament amb les seves pròpies missions, amb l'esperança que jo estaria
massa preocupat per fixar-me. Quan fem parlar a Khabarakh, sens dubte
esbrinarem moltes coses que ens costarà incomptables hores per home demostrar
que són incorrectes. -En Thrawn va esbufegar -. No, deixi’l on és. Informi als
dinastes que he decidit concedir-los els set dies de vergonya pública, després
de les quals poden procedir als ritus d’indagacions que vulguin. Per inútil que
sigui la seva informació, en Khabarakh encara pot ser útil a l'Imperi. Una mort
horrible servirà de lliçó a la seva raça.
-Sí, senyor. -En
Pellaeon va vacil·lar -. M'agradaria assenyalar, però, que aquestes argúcies no
entren en els procediments habituals de la Rebel·lió.
-Estic d'acord -va
convenir en Thrawn -. La qual cosa implica que l’Organa Solo busca a Endor alguna
cosa molt més vital per a l'esforç bèl·lic de la Rebel·lió que un mer refugi.
En Pellaeon va
arrugar les celles, sense saber bé què podia haver a Endor de tan important.
- Aparells
abandonats del projecte Estrella de la Mort? -Va aventurar.
-Quelcom més valuós.
-El gran almirall va moure el cap -. Potser informació que l'emperador tingués
en el seu poder quan va morir. Informació que vulguin recuperar.
I llavors, en
Pellaeon ho va comprendre.
-L'emplaçament del
magatzem de la muntanya Tantiss.
En Thrawn va
assentir.
-És l'únic que se
m'ha acudit. En qualsevol cas, no podem córrer aquest risc, i menys ara.
-D'acord.
El tauler d’en
Pellaeon va brunzir, indicant que Navegació i Enginyeria estaven preparats.
- Sortim de
l'òrbita?
-Quan vulgui,
capità.
-Sortim -va indicar
en Pellaeon al timoner -. Seguiu el curs calculat per Navegació.
El planeta va
començar a allunyar-se. En aquell moment, es va sentir el breu refilet d'un
missatge urgent. En Pellaeon va llegir l'encapçalament.
-Almirall, un
informe de l’Inexorable, des del
sistema d’Abregado. Han capturat un vaixell de càrrega d’en Talon Karrde. Envien
la transcripció de l'interrogatori preliminar. -Va arrufar les celles quan va
mirar al final -. És bastant curt, senyor.
-Gràcies -va dir en
Thrawn amb silenciosa satisfacció, mentre agafava l'informe.
Encara ho estava
llegint quan el Quimera va saltar a
la velocitat de la llum. Ho estava llegint amb moltíssima atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada