18
Estaven asseguts al
voltant d'una taula, a casa de la maitrakh, des de l'alba, estudiant mapes,
plànols i diagrames, a la recerca d'un pla d'acció que fos alguna cosa més que
una forma complicada de rendir-se. Per fi, poc abans del migdia, la Leia va
demanar un descans.
-No puc seguir
mirant això -va dir a Chewbacca. Va tancar els ulls i es va fer massatge a les
temples amb els polzes -. Sortim a fer una passejada.
En Chewbacca va
grunyir una objecció.
-Sí, ja sé que hi ha
perills -va admetre -, però tot el poble sap que som aquí, i ningú ho ha
denunciat encara a les autoritats. Anem, no passarà res.
Va obrir la porta i
va sortir. En Chewbacca va grunyir per a si, però la va seguir. El sol del matí
brillava amb força, només pertorbat per alguns núvols alts. La Leia va
contemplar el cel transparent, i es va estremir involuntàriament quan una
sobtada sensació de nuesa va sorgir en el seu interior. Un cel transparent, que
es perdia en l'espai..., però no passava res. Poc abans de mitjanit, la
maitrakh havia comunicat la notícia de la imminent partida del Destructor
Estel·lar, una partida que Chewbacca i ella havien seguit amb els
macroprismàtics del wookiee. Era el seu primer descans des de la detenció d’en
Khabarakh. Quan començaven a creure que ja no existia cap esperança, el gran
almirall se n'havia anat de sobte.
Va ser un regal
inesperat, un regal que la Leia va considerar molt sospitós. A jutjar per la
forma en què havia parlat el gran almirall al dukha, esperava que es quedés
fins que el període d'humiliació d’en Khabarakh hagués expirat, per iniciar
l'interrogatori a bord de la seva nau. Potser havia canviat d'opinió i havia
alliberat abans a Khabarakh, en un gest de menyspreu cap a la tradició noghri,
però la maitrakh havia dit que en Khabarakh seguia exposat al centre de Nystao.
A menys que la dona
mentís, o que a ella li haguessin mentit. Però si el gran almirall sospitava
prou per mentir a la maitrakh, per què no havia enviat ja a una legió de tropes
imperials per capturar-la?
És clar que era un
gran almirall, posseïdor de tota l'astúcia, subtilesa i geni tàctic que el
títol implicava. Potser es tractava tot d'un complex parany, orquestrat amb
molta cautela, que no veuria fins a caure-hi.
«Prou!», Es va
ordenar. Deixar-se atrapar en el mite de la infal·libilitat construït al
voltant dels grans almiralls acabaria conduint-la a la paràlisi mental. Fins
als grans almiralls podien cometre errors, i diversos motius podrien haver-lo
allunyat d’Honogrh. Potser una fase de la seva campanya contra la Nova
República havia fracassat, requerint la seva presència en un altre lloc, o
s’absentaria per un breu temps, per tornar al cap d'un o dos dies.
Fos com fos,
significava que havia arribat el moment d'actuar. Si aconseguien pensar en
alguna cosa.
En Chewbacca, que
caminava darrere d'ella, va grunyir un suggeriment.
-No podem fer això. -La
Leia va moure el cap -. Seria el mateix que bombardejar l’espaiport. Hem de
procurar que els danys causats a Nystao i a la seva gent siguin mínims.
El wookiee va rugir
d'impaciència.
-No sé què més fer
-va replicar ella -. Només sé que la mort i la destrucció massives ens tornaran
a on érem abans d'arribar. Per descomptat, no convencerà als noghri que han
d'abandonar l'Imperi i posar-se del nostre costat.
Va contemplar els
llunyans turons i l'herba kholm bruna que la brisa agitava. Les formes
rabassudes de dotze androides descontaminadors brillaven sota el sol. Aixecaven
un quart de metre cúbic de sòl cada vegada, ho introduïen a les seves
entranyes, i tornaven a treure'l net. Alliberaven al poble d’Honogrh, lenta
però incessantment, del desastre que s'havia planat sobre ell, i actuaven com
eficaç recordatori, per si algú ho necessités, de la benevolència de l'Imperi.
-Lady Vader -miolà
una veu greu darrere d'ella. La Leia va pegar un bot.
-Bon dia, maitrakh
-va dir. Es va tornar i va dedicar a la noghri una solemne reverència -. Confio
que es trobi bé.
-No em sento malalta
-va replicar la seva interlocutora.
-Fantàstic.
La paraula li va
semblar insuficient. La maitrakh havia tingut l'educació de no dir res en veu
alta, però estava clar que es considerava en situació de perdedora, ja que el
deshonor i, tal vegada, la mort esperaven a la seva família així que el gran
almirall descobrís el que havia fet en Khabarakh. La Leia sabia que era qüestió
de temps que arribés a la conclusió que lliurar els intrusos a l'Imperi era
l'alternativa menys desastrosa que li quedava.
- Com van els seus
plans? -Va preguntar la maitrakh.
La Leia va mirar a
Chewbacca.
-Anem progressant
-va contestar.
En certa manera, era
veritat: l'eliminació de tots els plantejaments que havien enfocat podia
qualificar-se tècnicament de progrés.
-De tota manera,
encara ens queda molt per fer.
-Sí -va dir la
maitrakh -. El seu androide ha passat molt temps amb les altres màquines.
-No ha tingut tanta
feina com jo havia suposat. Vostè i molta gent parlen bàsic millor del que
esperava.
-El gran almirall
ens va ensenyar bé.
-Igual que el meu
pare, Lord Darth Vader, abans que ell -li va recordar la Leia.
La maitrakh va
guardar silenci un moment.
-Sí -va admetre de
mala gana.
La Leia va
experimentar un calfred. El primer pas de la traïció seria posar certa
distància emocional entre els noghri i el seu anterior amor.
-Aquesta zona quedarà
acabada aviat -va dir la maitrakh, assenyalant als androides descontaminadors
-. Si acaben abans de deu dies, podrem plantar aquesta mateixa estació.
- Els permetrà la
terra guanyada ser autosuficients?
-Ajudarà, però no
prou.
La Leia va assentir,
una mica frustrada. Per a ella, el propòsit de l'Imperi era tan descarat com
cínic. Una acurada programació del procés de descontaminació mantindria
indefinidament als noghri a un pas de la independència, però sense poder
superar mai aquesta barrera. Ho sabia, i la maitrakh ho sospitava, però
demostrar-ho eren figues d’un altre paner.
-Chewie, saps alguna
cosa sobre els androides descontaminadors? -Va preguntar de sobte. Ja se li
havia ocorregut abans la idea, però mai l'havia desenvolupat -. Creus que podries
calcular quant trigarien els androides que hi ha a Honogrh a descontaminar tota
aquesta zona?
El wookiee va
grunyir una afirmació i es va llançar a un resum de les xifres rellevants. Estava
clar que a ell també se li havia acudit la pregunta.
-En aquest moment no
necessito una anàlisi exhaustiva -va interrompre la Leia la cascada de càlculs
i extrapolacions -. Tens el resultat?
El tenia. Vuit anys.
-Entenc -va murmurar
la Leia. La seva lleu esperança es va esvair -. Tant com pot durar la guerra,
no?
- Encara creu que el
gran almirall ens ha enganyat? -La va acusar la maitrakh.
-Sé que els està
enganyant –la va corregir la Leia -, però no puc demostrar-ho.
La maitrakh va
romandre en silenci un minut.
- Què faran?
La Leia va aspirar
una llarga glopada d'aire i la va expulsar lentament.
-Hem de sortir
d’Honogrh. Això significa irrompre a l’espaiport de Nystao i robar una nau.
-Això no seria
difícil per a la filla de lord Darth Vader.
La Leia va fer una
ganyota i va pensar en el sigil amb què la maitrakh s'havia acostat a ells, uns
minuts abans. Els guàrdies de l’espaiport serien més joves i experts. Va haver
de ser un gran poble de caçadors, abans que l'Emperador los convertís en les
seves màquines d'assassinar particulars.
-Robar una nau no
serà massa difícil -va dir a la maitrakh, conscient que estava exagerant -. La dificultat
és que hem d’emportar-nos a Khabarakh.
La maitrakh es va
parar en sec.
- Què ha dit? -Va
xiuxiuejar.
-És l'única solució.
Si deixem a Khabarakh en mans de l’Imperi, li arrencaran tot el que va passar
aquí. I quan això passi, vostè i ell moriran, i potser tota la seva família. No
podem permetre-ho.
-Llavors, vostès
també s'enfrontaran a la mort. Els guàrdies no toleraran que alliberin en
Khabarakh.
-Ja ho sé -va
contestar la Leia, molt conscient de les dues vides que albergava al seu ventre
-. Haurem de córrer aquest risc.
-Tal sacrifici no
implicarà cap honor -gairebé va rugir l'anciana -. El clan Kihm'bar no ho
gravarà en el seu historial, ni el poble noghri ho recordarà.
-No ho faré per
rebre lloances del poble noghri. -La Leia va sospirar, cansada de girar el cap
de malentesos alienígenes. Tenia la impressió que tota la seva vida havia
passat per la mateixa experiència -. Ho faré perquè estic farta que mori gent
per culpa dels meus errors. Vaig demanar a Khabarakh que em portés a Honogrh;
em responsabilitzo del que ha passat. No puc fugir i deixar-los exposats a la
venjança del gran almirall.
-El nostre senyor el
gran almirall no ens tractarà amb semblant duresa.
La Leia va mirar la
maitrakh.
-Una vegada,
l'Imperi va destruir tot un planeta per causa meva -va dir en veu baixa -. No
vull que es repeteixi mai més.
Va sostenir la
mirada de la maitrakh un moment més, i després la va desviar. Pensaments i
emocions contradictoris pugnaven en la seva ment. Estava fent el correcte? Hi
havia arriscat la seva vida innombrables vegades, però sempre pels seus
camarades de la Rebel·lió i per la causa en què creia. Fer el mateix pels serfs
de l'Imperi, encara per serfs que s'havien vist obligats a interpretar aquest
paper, era una cosa molt diferent. A Chewbacca no li agradava això; ho captava
en el seu estat d'ànim i en la rigidesa amb què es dreçava al seu costat, però
la secundaria, impulsada pel seu sentit de l'honor i el deute de vida contret
amb Han.
Va reprimir unes
inesperades llàgrimes i va portar la mà a l'embalum del seu ventre. En Han ho
entendria. Protestaria, però en el fons ho entendria. En cas contrari, no
l'hauria deixat marxar.
Si no tornava, en Han
es donaria la culpa.
-El període d'humiliació
s'ha allargat quatre dies més -va murmurar la maitrakh -. D'aquí a dos dies,
les llunes donaran la seva última llum. Seria millor esperar fins a aquest
moment.
La Leia la va mirar
i va arrugar les celles. La maitrakh va sostenir la seva mirada, el rostre
impenetrable.
- M'està oferint la
seva ajuda? -Va preguntar la Leia.
-Vostè és una
persona honorable, lady Vader -va dir la maitrakh en veu baixa -. Per la vida i
l'honor del meu tercerfill, aniré amb vostè. Potser morim juntes.
La Leia va assentir,
amb el cor penedit.
-Potser.
Però ella no
moriria. Potser la maitrakh i en Khabarakh, i probablement en Chewbacca, però
ella no. Agafarien viva lady Vader, per oferir-la com a present al seu senyor
el gran almirall.
Que somriuria,
parlaria amb educació i li robaria als seus fills. Va passejar la mirada pels
camps i desitjant que en Han estigués al seu costat. Es va preguntar si mai
sabria el que ha passat.
-Tornem a la casa
-va dir la maitrakh -. Han d'aprendre moltes coses sobre Nystao.
-M'alegro que
truquessin per fi. -La veu de la Wínter va sorgir per l'altaveu de la Dama Afortunada, una mica distorsionada
-. Començava a preocupar-me.
-Estem bé. Hem hagut
de guardar discreció durant un temps –la va tranquil·litzar en Han -. Algun
problema?
-Res de nou. Els
imperials segueixen atacant els nostres carregaments, i ningú sap què fer. En
Fey’lya intenta convèncer el Consell que pot realitzar una tasca de defensa
millor que la gent de l’Ackbar, però fins al moment la Mon Mothma no ha
acceptat l'oferta. Tinc la sensació que alguns membres del Consell comencen a
sospitar sobre les seves motivacions.
-Fantàstic -va grunyir
en Han -. Potser li diguin que tanqui el bec i tornin el comandament a l'Ackbar.
-Per desgràcia, en Fey'lya
compta encara amb massa suports per passar-lo per alt. Sobretot entre els
militars.
-Sí. –En Han es va
armar de valor -. Suposo que no sabràs res de la Leia.
-Encara no. –En Han
va captar la tensió de la seva veu. Ella també estava preocupada -. Però he
rebut notícies d’en Luke. Per això m'he posat en contacte amb vostè.
- S'ha ficat en
algun embolic?
-No ho sé, el
missatge no ho aclaria. Vol que es reuneixi amb ell a Nova Cov.
- A Nova Cov? –En Han
va arrufar les celles i va contemplar el planeta cobert de núvols que girava sota
de la nau -. Per què?
-El missatge no ho
especificava. Només que es trobaria amb vostè en el, cometes, centre de canvi
de diners, tanco cometes.
- Ell ..? –En Han va
mirar en Lando-. Què significa això?
-Parla del cafè
«Mishra» d’Ílic, on ell i jo ens vàrem trobar mentre tu seguies a Breil'lya. Un
acudit privat. Després t'ho explico.
- Això significa que
va ser en Luke qui va enviar el missatge? -Va preguntar la Wínter.
-Espera un moment
-va interrompre en Han, abans que en Lando contestés -. Vas parlar amb ell en
persona?
-No, el missatge va
arribar imprès -va explicar la Wínter -. No estava xifrat.
-Té un xifrador en
la nau, no? -Va preguntar en Lando.
-No, però podria
enviar un missatge codificat des de qualsevol legació diplomàtica de la Nova
República -va dir en Han -. És un acudit privat que només coneixeu vosaltres
dos?
-Nosaltres dos, i
pot ser un centenar de curiosos -va admetre en Lando -. Penses que és una
trampa?
-Podria ser.
D'acord, Wínter, gràcies. A partir d'ara, ens posarem en contacte més sovint.
-Molt bé. Vagin amb
compte.
-Dóna-ho per fet.
Va tallar i va mirar
al Lando.
-És la teva nau,
amic. Vols baixar i fer una ullada, o prefereixes anar a comprovar allò
d'aquell casino?
En Lando va
xiuxiuejar entre dents.
-Crec que no ens
queden moltes alternatives. Si el missatge era d’en Luke, deu ser alguna cosa
important.
- I si no?
En Lando li va
dedicar un tens somriure.
-Escolta, ja ens hem
sortit en altres ocasions de trampes imperials. Baixem.
Després de la manera
com havien escapat d’Ílic uns dies abans, era dubtós que les autoritats locals
s'alegressin que la Dama Afortunada
tornés a la ciutat. Per sort, havien aprofitat els últims dos dies, i quan es
van posar a la zona d'aterratge, l'ordinador de l'espaiport va anunciar
l'arribada del iot de plaer Bogeria de
Tamar.
-És terrorífic
tornar -va comentar amb sequedat en Han mentre baixaven per la rampa -. Potser
seria millor fer un volt abans de dirigir-nos al «Mishra».
En Lando es va posar
rígid.
-Crec que no haurem
de preocupar-nos pel «Mishra»-va dir amb veu baixa.
En Han va baixar la
mà cap al desintegrador i va seguir la direcció de la mirada d’en Lando. Al peu
de la rampa, a uns cinc metres de distància, hi havia un home corpulent, vestit
amb una túnica molt adornada, que mastegava l'extrem d'un pur i els mirava amb
innocència.
- Algun amic teu?
-Va murmurar en Han.
-Jo no diria tant
-va remugar en Lando -. Es diu Niles Ferrier. Lladre de naus i contrabandista a
estones lliures.
- He d’imaginar que
era al «Mishra»?
-De fet, va ser una
de les peces clau.
En Han va assentir i
va passejar la vista per l’espaiport. Entre les dotzenes de persones que es
dirigien a bon ritme als seus assumptes, va creure distingir tres o quatre que
vaguejaven per les rodalies.
-Com què lladre de
naus, eh?
-Sí, però no perdrà
el temps per una cosa tan petita com la Dama
Afortunada – el va tranquil·litzar en Lando.
-De tota manera,
vigila’l -va grunyir en Han.
-Ja pots apostar per
això.
Van arribar al peu
de la rampa i, per consens mutu que no va fer falta verbalitzar, es van aturar
i van esperar. El somriure d’en Ferrier es va fer més àmpli, i va avançar al
seu encontre.
-Hola, Calrissian
-va dir -. No parem de trobar-nos, eh?
-Hola, Luke -va dir
en Han, abans que en Lando pogués obrir la boca -. Et veig canviat.
En Ferrier va
compondre un somriure gairebé avergonyit.
-Sí. Em sap greu. No
vaig pensar que vindríeu si signava el missatge amb el meu nom.
- On és en Luke? -Va
preguntar en Han.
-A mi que em
registrin. –En Ferrier va arronsar les espatlles -. Va sortir xiulant d'aquí al
mateix temps que vosaltres. No l'he vist des de llavors.
En Han va estudiar
el seu rostre, buscant una mentida. No en va veure cap.
- Què vols?
-Vull fer un tracte
amb la Nova República -va dir en Ferrier, baixant la veu -. Ofereixo algunes
naus de guerra noves. Us interessa?
En Han va sentir un
pessigolleig al clatell.
-És possible -va
dir, fingint indiferència -. De quina classe de naus parles?
En Ferrier va
assenyalar la rampa.
- I si parlem a la nau?
- I si parlem aquí?
-Va replicar en Lando.
En Ferrier va
semblar sorprendre’s.
-Tranquil,
Calrissian -el va calmar -. Què creus que vaig a fer, anar-me'n amb la teva nau
a la butxaca?
- Quina mena de
naus? -Va repetir en Han.
En Ferrier el va
mirar un moment, i després va passejar la mirada en entorn seu.
-Grans -va dir en
veu baixa -. De classe Cuirassat. -Va baixar la veu una mica més -. La flota
Katana.
En Han va aconseguir
mantenir la seva expressió indiferent amb un esforç.
-La flota Katana.
Perfecte.
-No estic fent broma
-va insistir en Ferrier -. Han trobat la Katana..., i conec al tipus que l'ha
descobert.
- Sí? -Va preguntar
en Han.
Una cosa a la cara
d’en Ferrier... Va donar mitja volta a tot córrer, gairebé esperant veure que
algú intentava introduir-se en la Dama
Afortunada, però a part de l'habitual barreja d'ombres llançades per les
llums de l’espaiport, no hi havia res.
- Alguna cosa? -Va
preguntar en Lando.
-No.
En Han es va girar
cap a Ferrier. Si aquest lladre estava en contacte amb el proveïdor d’en Bel
Iblis, podrien estalviar-se un munt de temps. Però si només tenia rumors, i
confiava en agenciar-se res més sòlid...
- Per què creus que
aquest tipus té alguna cosa? -Va preguntar. En Ferrier va dibuixar un somriure
d'astúcia.
- Informació gratis,
Solo? Si us plau, em coneixes bé.
-D'acord -va
intervenir en Lando -. Què vols de nosaltres, i quin és la teva oferta?
-Sé el nom del tipus
-va dir en Ferrier, amb expressió seriosa -, però no sé on és. Pensava que
podríem unir les nostres forces i arribar-hi abans que l'Imperi.
En Han va sentir un
nus a la gola.
- Per què penses que
l'Imperi camina pel mig? -En Ferrier li va dirigir una mirada desdenyosa.
- Amb el gran
almirall Thrawn al comandament? Es fica en tot.-En Han va somriure. Si més no,
ja tenien un nom per a l'informe.
-En Thrawn, eh?
Gràcies, Ferrier.
La cara d’en Ferrier
es va posar rígida quan va comprendre la seva relliscada.
-Gratuït -va dir,
amb els llavis serrats.
-Encara no sabem en
què consisteix el tracte -li va recordar en Lando.
- Sabeu on és? -Va
preguntar Ferrier.
-Tenim una pista -va
dir en Lando -. Quina és l'oferta? -En Ferrier els va mesurar amb la mirada.
-Us donaré la meitat
de les naus que obtinguem -va dir per fi -. Més una opció perquè la Nova
República compri la resta a un preu raonable.
- Què és un preu
raonable? -Va preguntar en Han.
-Dependrà d’en quin
estat es troben -va replicar en Ferrier -: Estic segur que podré arribar a un acord.
-Mmm. –En Han va
mirar en Lando -. Què opines?
-Oblida-ho -va
contestar en Lando, amb veu ferma -. Si vols dir-nos el nom, d'acord. Si
encaixa, ens encarregarem de què et paguin quan tinguem les naus. En cas
contrari, no hi ha tracte.
En Ferrier va retrocedir.
-Bé, molt bé -va
dir, més ofès que molest -. Si voleu fer-ho tot vosaltres, endavant, però si
aconseguim les naus abans, la vostra preciosa Nova República haurà de pagar
molt més. Moltíssim més.
Va girar en rodó i
es va allunyar.
-Sortim d'aquí, Han
-va murmurar en Lando, sense apartar la vista de l'esquena d’en Ferrier.
-Sí.
En Han va observar
als ganduls que havia localitzat abans. També s'estaven allunyant. Feia la
impressió que no hi hauria problemes, però va seguir amb la mà recolzada sobre el
desintegrador fins que van estar a l'interior de la Dama Afortunada, amb l'escotilla tancada.
-Vaig a preparar
l'enlairament -va dir en Lando, mentre s'encaminava cap a la cabina -. Parla
amb Control i que ens donin via lliure.
-D'acord. Crec que
si haguéssim regatejat una mica més...
-No confio en ell
-el va interrompre en Lando, mentre les seves mans corrien sobre els controls
-. Somreia massa. I es va rendir amb excessiva velocitat.
Era difícil
contradir el punt. I com en Han havia indicat abans, era la nau d’en Lando. Va
arronsar les espatlles i va trucar al control de l’espaiport mitjançant
l'ordinador.
Van enlairar-se als
deu minuts, deixant a l'esquena, un cop més, a un emmurriat grup de
controladors.
-Espero que sigui
l'última vegada que vinguem -va dir en Han, mirant de reüll al Lando -. Tinc la
sensació que no tornarem a ser benvinguts.
En Lando li va
dirigir una mirada irònica.
-Vaja, vaja. Des de
quan t'importa l'opinió dels altres?
-Des que em vaig
casar amb una princesa i em van donar una targeta d'identificació del govern
-va grunyir en Han -. De tota manera, pensava que tu també eres respectable.
-A estones. Ha, ha.
-Va somriure sense humor al Han -. Tinc la impressió que, mentre parlàvem amb
Ferrier, algú va aprofitar per posar alguna cosa en el casc. T’aposto deu
contra un a què és un radiofar direccional.
-No em diguis.
En Han va encendre
la pantalla per localitzar-lo. Estava a la part posterior inferior del casc,
prop de la rampa, a resguard de les turbulències.
- Què vols que faci?
-El sistema Terrijo
està de camí a Pantolomin, més o menys -va dir en Lando, mentre consultava la
seva pantalla -. Passarem per allà i el tirarem.
-D'acord. –En Han va
contemplar la seva pantalla, sorrut -. Llàstima que no puguem col·locar-lo en
una altra nau. D'aquesta manera, ni tan sols sabrien en quina direcció anem.
En Lando va moure el
cap.
-Deu saber que l’hem
descobert si tornem a aterrar a Nova Cov. Tret que vulguis sortir i posar-lo en
una altra nau que passi. -Va mirar al Han uns instants -. No ho farem, Han -va
afirmar -. Deixa de mirar-me així.
-Oh, molt bé -va
grunyir en Han -. Però ens el trauríem de sobre.
-I podries matar-te,
de pas. I jo hauria d'explicar-ho a la Leia. Oblida-ho.
En Han va serrar les
dents. La Leia.
-Sí -va sospirar.
En Lando va tornar a
mirar-lo.
-Vinga, amic,
relaxa't. En Ferrier no té la menor oportunitat de jugar-nos-la. Confia en mi;
sortirem ben lliurats.
En Han va assentir.
No estava pensant en Ferrier, ni en la flota Katana.
-Ja ho sé -va
contestar.
La Dama Afortunada va desaparèixer per un
dels conductes de la cúpula transparent, i en Ferrier es va canviar el pur a
l'altre costat de la boca.
- Estàs segur que no
trobaran el segon radiofar? -Va preguntar.
Al seu costat,
l'ombra de manera estranya arraulida entre un munt de caixes es va remoure.
-Del tot -va dir una
veu freda com el gel.
-Serà millor que
tinguis raó –li va advertir en Ferrier, amb un timbre d'amenaça a la veu -. No
m'he jugat la pell per res. -Trepant a l'ombra amb la mirada -. De fet, vas
estar a punt d'espatllar-ho tot –el va acusar -. Només et va mirar una vegada.
-No hi havia perill
-va replicar l'ombra -. Els humans necessiten moviments per veure’m. Les ombres
immòbils no els preocupen.
-D'acord, aquest cop
ha sortit bé -va concedir en Ferrier -. Vas tenir sort que fos en Solo i no
Calrissian qui va mirar. Ja t'havia vist un cop. La següent, mantingues les
teves potasses quietes. -L'espectre no va dir res -. Oh, bé, torna a la nau –li
va ordenar en Ferrier -. Digues a l’Abric que es prepari per enlairar. Ens
espera una fortuna.
Va dirigir una
última mirada cap al cel.
-I potser -va afegir,
amb ombrívola satisfacció -, ens portem per davant a un bocamoll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada