26
La Mon Mothma va agitar el cap,
estupefacta.
-La flota Katana -va exclamar amb
veu ofegada -. Després de tants anys. És increïble.
-Hi ha qui faria servir adjectius
més contundents -va comentar amb fredor en Fey'lya, i el seu pelatge va onejar
mentre contemplava el rostre impassible d’en Karrde.
No hi havia parat d'escrutar als
reunits des que s'iniciés la reunió, precipitadament convocada, segons havia
observat la Leia. Ningú s'havia lliurat del seu atent examen, ni tan sols la
pròpia Mon Mothma.
-Hi ha qui, de fet, és possible que
abrigui seriosos dubtes sobre la veracitat del que ha dit -va concloure el
bothan.
En Luke, assegut al costat d’en
Karrde, es va remoure en el seu seient, i la Leia va notar que intentava
reprimir la seva irritació cap al conseller. En Karrde es va limitar a enarcar
una cella.
- Insinua que estic mentint?
- Un contrabandista mentider? -Es va
burlar en Karrde -. Impossible.
-No menteix -va insistir en Han -.
Han trobat la flota. Jo be he vist algunes naus.
-Potser sí -va dir en Fey'lya, i va
clavar els seus ulls en la llustrosa superfície de la taula.
En Han era l'únic que havia escapat,
fins ara, al minuciós escrutini del bothan. Per algun motiu, feia l'efecte que
el conseller preferia apartar la vista d'ell.
-I potser no -va prosseguir en Fey'lya
-. Els creuers Cuirassat de la flota Katana no són els únics de la galàxia.
-No m'ho puc creure -va intervenir
en Luke, mirant alternativament a Fey'lya i a la Mon Mothma -. La flota Katana
ha estat descoberta, l'Imperi va a buscar-la, i ens quedem asseguts, discutint
sobre això?
-Potser el problema resideixi en què
és vostè massa crèdul -va replicar en Fey’lya -. Només ens ha dit que l'Imperi
reté a algú que coneix el parador d'aquestes suposades naus, però en Karrde ha
afirmat que només ell el coneix.
-Com ja he subratllat, almenys en
una ocasió -va replicar amb aspror en Karrde -, la presumpció que ningú sabia
el que havíem trobat era, simplement, una mera presumpció. El capità Hoffner
era un home molt astut, a la seva manera, i no m'estranyaria que s'hagués
procurat una còpia de les coordenades abans que jo les esborrés.
-M'alegro que tingui tanta fe en el
seu antic soci -va dir en Fey’lya -. Per la meva banda, m'inclino a creure que
el capità Solo s'equivoca. -El seu pelatge va ondular -. O ha estat enganyat a
propòsit.
La Leia va notar que l'estat d'ànim
d’en Han empitjorava.
- Vol explicar-se, conseller? -Va
preguntar.
-Crec que li van mentir -va contestar
en Fey’lya, sense mirar al Han -. Crec que el seu contacte, la identitat del
qual s'ha negat a revelar, el va enganyar i va embellir la seva història amb
falses proves. Aquesta peça de maquinària que, segons vostè, va examinar en Calrissian,
va poder sortir de qualsevol part. A més, vostè mateix ha admès que no va pujar
a bord de cap nau.
- Què em diu de l'atac imperial al Coral Vanda? -Va preguntar en Han -.
Creien que a bord anava algú valuós.
En Fey’lya va somriure.
-O volien que ens ho creguéssim.
Sobretot si el seu contacte anònim treballa per a ells.
La Leia va mirar al Han. Va captar
alguna cosa que no va poder identificar.
- Han? -Va preguntar en veu baixa.
-No -va dir el seu marit, sense
apartar la vista d’en Fey’lya -. No treballa per als imperials.
-Això diu vostè -va esbufegar en
Fey’lya -. Aporta escasses proves sobre això.
-Molt bé -va intervenir en Karrde -.
Admetem, de moment, que tot això és una gegantina mentida. Què espera
aconseguir el gran almirall?
El pelatge d’en Fey’lya va ondular
d'una manera que, en opinió de la Leia, indicava irritació. Entre ella i en Karrde
havien engegat a rodar la teoria, defensada pel bothan, que en Thrawn no era un
gran almirall imperial, i en Fey'lya no s'havia pres molt bé aquella petita
derrota.
-Em sembla obvi -va contestar a
Karrde -. Quants sistemes calcula que hauríem de deixar indefensos, per tal
d'assignar personal degudament preparat a la reactivació i transport de
dos-cents Cuirassats? No, l'Imperi obtindrà grans avantatges si ens precipitem.
-I també si no fem res -va objectar en
Karrde, amb veu gèlida -. Vaig treballar amb Hoffner durant més de dos anys, i
li asseguro que els imperials no trigaran molt en arrencar-li la ubicació de la
flota. Si no actuen amb rapidesa, corren el risc de perdre-ho tot.
-Si hi ha alguna cosa a perdre -va
puntualitzar en Fey’lya.
La Leia va recolzar la mà sobre el
braç d’en Han, a manera d'advertència.
-Seria fàcil comprovar-ho -es va
avançar a la rèplica d’en Karrde -. Enviem una nau, amb un equip tècnic, per
fer una ullada. Si troben la flota i es pot utilitzar, iniciarem una operació
de salvament a gran escala.
A jutjar per l'expressió d’en Karrde,
va endevinar que no li semblava una maniobra massa ràpida, però el
contrabandista va moure el cap en senyal d'assentiment.
-Crec que és bastant raonable -va
dir. La Leia va mirar a la Mon Mothma.
- Mon Mothma?
-Estic d'acord -va dir la dona -.
Conseller Fey'lya, ordeni a l'almirall Drayson que designi el més aviat
possible una fragata d'escorta i dos esquadrons de caces-X a aquesta missió. És
preferible que la nau es trobi a Coruscant, perquè ningú sospiti, fora del
sistema, els nostres propòsits.
En Fey’lya va inclinar el cap.
-Com vulgui. Li sembla prou aviat
demà al matí?
-Sí. –La Mon Mothma va mirar en Karrde
-. Necessitarem les coordenades de la flota.
-I tant. Les hi proporcionaré demà
al matí.
En Fey’lya va esbufegar.
-Permeteu-me recordar, capità
Karrde...
-Si no prefereix que abandoni
Coruscant aquesta nit i ofereixi la ubicació al millor postor, conseller -va
dir amb suavitat en Karrde.
En Fey’lya el va fulminar amb la
mirada i el seu pelatge es va allisar, però no podia objectar, i ho sabia.
-Al matí, doncs -va grunyir.
-Bé -va assentir en Karrde -. Això
és tot. Crec que tornaré a les meves habitacions i descansaré una mica abans de
sopar.
Va mirar la Leia, i aquesta va
advertir de sobte alguna cosa diferent a la cara o en el seu ànim. Va
capcinejar amb prou feines, i en Karrde va desviar la vista d'ella mentre
s'aixecava.
-Mon Mothma, conseller Fey'lya. Ha
estat molt interessant.
-Fins demà -es va acomiadar en
Fey’lya.
Un somriure sardònic va aparèixer en
els llavis d’en Karrde.
-I tant.
-S'aixeca la sessió -va anunciar la Mon
Mothma.
-Anem-nos-en -va murmurar la Leia al
Han, mentre els altres recollien les seves targetes electròniques.
- Què passa? -Va murmurar ell.
-Crec que en Karrde vol parlar amb nosaltres.
Afanya't. No vull que la Mon Mothma em retingui per parlar.
-Sí, bé, avança-t'hi -va dir en Han,
en to preocupat. La Leia va arrufar les celles.
- Estàs segur?
-Sí. -Va mirar cap enrere, i la Leia
va veure que en Fey'lya sortia de la sala -Vés. Ja t’agafaré.
-D'acord.
-No passa res -la va tranquil·litzar
en Han, estrenyent-li la mà -. Necessito parlar amb Fey'lya un moment.
- De què?
-Coses personals.-Va assajar una
d'aquelles somriures torts que tant fascinaven la Leia, però no va aconseguir entabanar-la
-. No passa res, de debò -va repetir -. Només vull parlar amb ell. Confia en
mi.
-No és la primera vegada que dius
això -va sospirar la Leia.
Però en Luke ja havia sortit de la
sala, i en Karrde estava a punt de fer-ho..., i l'expressió de la Mon Mothma revelava
que anava a acostar-se per demanar-li un favor.
-Intenta ser diplomàtic, d'acord?
En Han va mirar de nou cap enrere.
-És clar. Confia en mi.
En Fey’lya avançava pel Gran
Passadís, camí de la càmera de l'Assemblea, quan en Han el va albirar. Caminava
amb el pas típic de qui té pressa, però no vol que ningú ho sàpiga.
- Conseller Fey'lya! -Va cridar en
Han.
L'única resposta va ser un breu
centelleig vermellós que va recórrer la filera més propera d'arbres ch'hala. En
Han va apressar el pas i va arribar fins al conseller en una dotzena de
gambades.
-M'agradaria parlar amb vostè,
conseller -va dir. En Fey’lya no el va mirar.
-No tenim res de què parlar -va
contestar.
-Oh, i tant que sí -va dir en Han,
posant-se al seu costat -. Potser per treure’l de l'embolic en què s'ha ficat.
-Pensava que la seva dona era el
diplomàtic de la família -va esbufegar en Fey’lya, i va mirar de reüll al Han.
-Ens anem alternant -va contestar en
Han, que amb prou feines podia reprimir el seu desgrat cap a l'alienígena -.
Veurà, s'ha ficat en un embolic per intentar maniobres polítiques d'acord amb
les normes bothan. Aquell assumpte bancari va deixar en mal lloc l'Ackbar, i
vostè, com a bon bothan, es va aprofitar de la conjuntura. El problema és que
ningú el va imitar, i es va quedar sol, amb el cul a l'aire i la seva reputació
en dubte. No sap com desdir-se amb elegància, i creu que l'única manera de
salvar el seu prestigi és rematar a l’Ackbar.
- De debò? -Va replicar en Fey’lya
-. Se li ha acudit pensar que em vaig quedar amb el cul a l'aire, per utilitzar
la seva pròpia expressió, perquè vaig creure a ulls clucs que l’Ackbar era
culpable de traïció?
-Doncs no, però molta gent sí, la
qual cosa ha salvat, de moment, la seva reputació. Ningú s'imagina que hagi
muntat semblant merder sense proves.
- Que li fa pensar que no tinc
proves?
- Per començar, el fet que encara no
les hagi exhibit. Després, que enviés a Breil'lya a Nova Cov per arribar a un
acord amb el senador Bel Iblis. Per això estava en Breil'lya allà, no?
-No sé de què està
parlant -va remugar en Fey’lya.
-Perfecte. I tercer,
el detall que, fa cinc minuts, estava disposat a sacrificar en Bel Iblis per
tal d'aconseguir més temps per apoderar-se de la flota Katana.
En Fey’lya es va
aturar en sec.
-Permeteu-me que li
parli amb franquesa, capità Solo -va dir, sense mirar-lo a la cara -. Amb
independència que comprengui les meves motivacions, jo sí comprenc les seves.
Vostè aspira a lliurar la flota Katana a Coruscant personalment, per tal de
precipitar la meva caiguda i la rehabilitació de l’Ackbar.
-No -va dir en Han,
cansat, i va bellugar el cap -. Aquesta és la diferència, conseller. La Leia i
els altres no se cenyeixen a les normes bothan. Prenen decisions basades en
proves, no en el prestigi. Si l’Ackbar és culpable, és castigat, si és
innocent, queda en llibertat. Així de fàcil.
En Fey’lya va
somriure amb amargor.
-Accepti el meu
consell, capità Solo, i dediqui’s al contraban, a guerrejar i a les altres
coses en què és expert. Les regles privades de la política li sobrepassen.
-S'equivoca,
conseller -va dir en Han, intentant-t’ho per última vegada -. Pot desdir-se ara
sense perdre res, però si s'entesta a seguir endavant, corre el risc
d'arrossegar a la Nova República en la seva caiguda.
En Fey’lya es va
aixecar en tota la seva alçada.
-No tinc cap
intenció de caure, capità Solo. Els militars de la Nova República que em donen
suport s'encarregaran d’impedir-ho. L’Ackbar caurà, i jo ocuparé el seu lloc.
Li prego em disculpi, però he de parlar amb l'almirall Drayson.
Es va allunyar a
veloces gambades. En Han va veure’l marxar, amb el sabor amarg de la derrota a
la boca. No s'adonava en Fey'lya del que feia, que ho estava arriscant tot per
un objectiu aventurat?
Potser no. Potser
només un jugador experimentat seria capaç de veure els pros i les contres.
O un polític
objectiu i realista.
En Fey’lya va
arribar al final del Gran Passadís i es va desviar a l'esquerra, cap a
l’almirallat. En Han va bellugar el cap i es va encaminar a les estances d’en
Karrde. Primer el Coral Vanda, i ara
això. Tant de bo no s'hagués instaurat un costum.
La Mara va mirar per
la finestra de la seva habitació cap a les muntanyes Manara , i va notar el pes
opressiu dels nefastos records acumulats en la seva ment. El palau imperial.
Després de cinc anys, tornava al palau imperial. Escenari d'importants reunions
governamentals, fastuoses festes de societat, fosques i misterioses intrigues.
El lloc on la seva vida havia començat de fet.
El lloc on estava
quan va acabar.
Va gratar amb les
ungles els relleus esculpits en el marc de la finestra, mentre rostres que
recordava molt bé dansaven davant seu: el gran almirall Thrawn, lord Vader, el
Gran Moff Tarkin, centenars de consellers, polítics i lacais. Però, per sobre
de tots, destacava la cara de l'emperador. El veia amb tanta claredat com si
estigués a l'altre costat de la finestra, el nas arrufat, els ulls groguencs
brillants de còlera i desaprovació.
«Mataràs a Luke
Skywalker.»
-Ho intento -va
mussitar, repetint les paraules que la seva ment reproduïa, però a la vegada es
va preguntar si era veritat, havia salvat la vida de l’Skywalker a Myrkr; havia
anat a Jomark per suplicar la seva ajuda, i ara, l'havia acompanyat a Coruscant
sense dir ni piu.
No estava en perill,
ni tampoc en Karrde. No s'imaginava de quina manera havia de ser útil a l’Skywalker;
a ella, o a la gent d’en Karrde. En suma, ja no li quedaven excuses.
Va sentir que la
porta de l'habitació del costat s'obria i tancava: en Karrde tornava de la
reunió. Es va apartar de la finestra i es va encaminar a la porta que
connectava ambdues habitacions.
En Karrde se li va
anticipar.
- Mara? -Va dir,
mentre obria la porta i treia el cap -. Entra, si us plau.
Estava dret al
costat del terminal d'ordinador. Amb una ullada a la seva cara en va tenir
prou.
- Què ha passat? -Va
preguntar.
-No estic molt
segur. –En Karrde va treure una targeta magnètica de la ranura de copiat de
l'ordinador -. Aquest bothan del Consell va oposar una sorprenent resistència a
la nostra oferta. Va obligar a la Mon Mothma a ajornar qualsevol missió de
recuperació fins que l'emplaçament hagi estat verificat. Ha ordenat disposar
una nau que salparà demà al matí.
La Mara va arrufar
les celles.
- Un traïdor?
-És possible, encara
que em sembla absurd. –En Karrde va moure el cap -. En Thrawn ja té al Hoffner.
Arribarà aviat a la flota. No, crec que en Fey'lya està teixint intrigues
polítiques, potser relacionades amb la seva campanya contra l'almirall Ackbar,
però prefereixo no córrer riscos.
-He sentit parlar de
les intrigues polítiques bothan -va admetre la Mara amb aspecte ombrívol -. Què
vol que faci?
-Vull que parteixis
aquesta nit cap al sistema Trogan. -En Karrde li va allargar la targeta -. Jo
diria que l’Aves s'haurà amagat allà. Posa't en contacte amb ell i digues-li
que es reuneixi amb mi, proveït de tot el que sigui capaç de volar i lluitar, a
la flota Katana.
La Mara va agafar la
targeta amb cura. Els seus dits formiguejaven quan van tocar el plàstic fred.
Tenia a les mans la flota Katana.
-Potser em costi
convèncer l’Aves que confiï en mi –li va advertir.
-No crec. Els
imperials ja hauran reprès l'assetjament al nostre grup; només això hauria de
convèncer-lo que he escapat. Aquesta targeta conté també un codi
d'identificació que ell coneix, un codi que ni el gran almirall m'hauria pogut
arrencar amb tal celeritat.
-Esperem que no
tingui millor opinió que vostè sobre els mètodes d'interrogació imperials.
–Mara va fer lliscar la targeta a l'interior de la seva túnica -. Alguna cosa
més?
-No... Sí -es va corregir
en Karrde -. Digues a Ghent que vingui a Coruscant, en lloc de dirigir-se cap a
la flota Katana. Em reuniré amb ell aquí quan tot hagi acabat.
- Ghent? -Es va
estranyar la Mara -. Per què?
-Vull saber el que
opina un expert en informàtica sobre aquest sospitós ingrés al compte bancari de
l’Ackbar. L’Skywalker va sostenir la teoria que la irrupció i el dipòsit van
succeir a la vegada, però fins ara ningú ha pogut demostrar-ho. Aposto a què en
Ghent si.
-No pensava que
anava a involucrar-se tant en la política de la Nova República.
-I no és així, però
tampoc vull donar l'esquena a un bothan ambiciós, quan em marxi.
-Entenc -va assentir
la Mara -. Molt bé. Té una nau destinada al meu ús?
Algú va trucar a la
porta.
-Dins d'un moment
-va respondre en Karrde, mentre s'acostava a la porta i obria.
Era la germana de l’Skywalker.
- Desitjava veure’m?
-Va preguntar.
-Sí -va dir en
Karrde -. Crec que ja coneix la meva sòcia, Mara Jade.
-Ens vam veure tot
just un moment quan vostè va arribar a Coruscant -va assentir l’Organa Solo. Els
seus ulls es van clavar un moment en els de la Mara, i aquesta es va preguntar
quantes coses li hauria explicat l’Skywalker.
-Necessito que la Mara
em faci un encàrrec -va dir en Karrde, i va examinar el passadís en les dues
direccions abans de tancar la porta -. Serà precisa una nau ràpida i de llarg
abast.
-Puc aconseguir-ne
una -va dir l’Organa Solo -. Li servirà un caça-Y de reconeixement, Mara?
-A la perfecció -va contestar
la Mara.
-Trucaré a
l’espaiport i m'encarregaré de tot. -Va mirar en Karrde -. Alguna cosa més?
-Sí. M'agradaria
saber si pot reunir un equip tècnic i enviar-lo a l'espai aquesta nit.
-El conseller
Fey'lya ja s'ha ocupat d'això.
-Ja ho sé, però vull
que el de vostè arribi abans.
La dona el va
examinar un moment.
- Vol que l'equip
sigui molt gran?
-Res complicat. Un
petit transport o vaixell de càrrega, potser un esquadró de caces, si troba un
que accepti córrer el risc d’enfurismar als alts comandaments. És per evitar
que només s'encarregui d'examinar la flota Katana gent escollida personalment
per en Fey'lya.
La Mara va obrir la
boca, però va tornar a tancar-la sense dir res. Si en Karrde volia que l’Organa
Solo s'assabentés que els seus homes també acudirien a la cita, ja ho diria
ell.
- Pot fer-ho? -Va preguntar
en Karrde a l’Organa Solo.
-Crec que sí. En
Fey’lya compta amb molts suports entre els militars, però hi ha molta gent que
prefereix l'almirall Ackbar com a comandant en cap.
-Tingui les
coordenades. -En Karrde li va allargar una targeta electrònica -. Com més aviat
es posi en acció l'equip, millor.
-Hi haurà partit
d'aquí a dues hores -va prometre l’Organa Solo.
-Fantàstic.
-L'expressió d’en Karrde es va endurir -. Una cosa més. Vull que comprengui bé
els dos motius pels que faig això. Primer, gratitud cap al seu germà per
arriscar la seva vida per ajudar a la Mara a rescatar-me, i segon, treure’m als
imperials de sobre, eliminant la principal raó que em persegueixin. Això és tot.
La meva organització té la intenció d'observar una estricta neutralitat pel que
fa a la seva guerra i a la seva política interna. Queda clar?
L’Organa Solo va
assentir.
-Molt clar -va dir.
-Bé. Serà millor que
se'n vagi. La flota està molt lluny, i voldrà portar tot l'avantatge possible a
Fey'lya.
-Molt cert. –L’Organa
Solo va mirar la Mara -. Acompanyi’m, Mara. Anem a buscar la seva nau.
El comunicador al
costat de la llitera d’en Wedge Antilles va emetre el seu antipàtic senyal.
L'home va remugar, va temptejar en la foscor i va accionar l'interruptor.
- Voleu fer el favor
de deixar-me en pau? -Va suplicar -. Encara m’estic adaptat a l'hora d’Ando.
-Sóc Luke, Wedge -va
dir en veu coneguda -. Lamento treure't del llit, però he de demanar-te un
favor. Et ve de gust ficar en un bon embolic als teus homes?
- I quan no estem
ficats en algun embolic? -Va replicar en Wedge, completament despert -. Què
passa?
-Reuneix als teus
pilots i ens trobarem a l’espaiport d’aquí a una hora. Moll 15. Tenim un
transbordador antic, i hauríem de ficar dins tots els teus caces-X.
- Un viatge llarg?
-Uns quants dies. No
puc dir-te res més.
-Tu manes. Estarem
allà dins d'una hora.
-Fins llavors. I
gràcies.
En Wedge va saltar
del llit, nerviós com en els vells temps. Hi havia volat i combatut molt durant
la dècada que havia servit a la Rebel·lió i a la Nova República, però les
missions que recordava com més interessants sempre comptaven amb la intervenció
d’en Luke Skywalker. No estava segur de per què, potser el Jedi les intuïa.
Això esperava. La situació
cada vegada era més frustrant, entre les intrigues polítiques de Coruscant i
les operacions de neteja després dels atacs imperials al llarg i ample de la
Nova República. Un canvi li aniria bé.
Va encendre la llum,
va treure una túnica neta del seu armari i va començar a vestir-se.
El transport va
sortir de Coruscant a mitjanit sense cap problema, com garantia l’autorització
de la Leia, però un vaixell de càrrega abarrotat amb una dotzena de caces-X era
inevitable que provoqués comentaris i especulacions..., i també era inevitable
que les especulacions arribessin a oïdes d'algun partidari d’en Fey’lya.
Al matí, ho sabia
tot.
-Això desborda el
marc de les simples dissensions polítiques -va cridar a la Leia, i el seu
pelatge va oscil·lar d'un costat a un altre, com tiges agitades per un remolí
de pols -. Ha estat declaradament il·legal, per no dir traïdor.
-Jo no diria tant
-va intervenir la Mon Mothma. Semblava preocupada -. Per què ho has fet, Leia?
-Perquè jo li ho
vaig demanar -va parlar amb calma en Karrde -. I com què la flota Katana no
està, tècnicament, sota la jurisdicció de la Nova República, no entenc per què
qualsevol activitat relacionada amb ella pugui considerar-se il·legal.
-Més tard li
explicarem els procediments legals apropiats, contrabandista -va rugir en Fey'lya
-. Actualment, ens enfrontem a una greu violació de la seguretat. Mon Mothma,
exigeixo que ordeni la detenció d’en Solo i l’Skywalker.
La petició va
sorprendre a la mateixa Mon Mothma.
- Una ordre de
detenció?
-Saben on és la
flota Katana -va prosseguir en Fey'lya -. Cap membre del seu grup ha
proporcionat aquesta informació. Han de ser retinguts fins que tota la flota
estigui en possessió de la Nova República.
-Crec que no caldrà
-va dir la Leia, i va dirigir una mirada a Karrde -. En el passat, en Han i en Luke
han manejat informació secreta...
-No estem en el
passat, sinó en el present -la va interrompre en Fey'lya. El seu pelatge es va
allisar -. Donades les circumstàncies, crec que el més apropiat serà que em
faci càrrec personalment d'aquesta missió.
La Leia va mirar en Karrde
i va veure els seus propis pensaments reflectits a la cara. Si en Fey'lya
aconseguia guanyar-se el prestigi d'haver recuperat la flota Katana...
-Tant la consellera
Organa Solo com jo estarem encantats que ens acompanyi -va dir en Karrde al
bothan.
En Fey’lya va trigar
un segon a comprendre.
- De què m'està
parlant? -Va preguntar -. Ningú ha concedit autorització a cap dels dos per a
participar en aquesta missió.
-Jo concedeixo
l'autorització, conseller -va replicar amb fredor en Karrde -. La flota Katana
encara és meva, i ho seguirà sent fins que la Nova República prengui possessió.
Fins en aquest moment, jo dicto les normes.
El pelatge d’en
Fey’lya es va tornar a allisar, i la Leia va pensar que el bothan anava a
llançar-se sobre la gola d’en Karrde.
-No oblidarem això,
contrabandista -va xiuxiuejar -. Ja arribarà la seva hora.
En Karrde va
somriure amb sarcasme.
-Potser. Ens anem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada