L’últim Orde (II)

Anterior

2

Li deien Calius saj Leeloo, la Ciutat de Cristall Resplendent de Berchest, i havia estat un dels portents més espectaculars de la galàxia des dels primers temps de l'Antiga República. Tota la ciutat era ni més ni menys que un únic i gegantí vidre, creat al llarg dels eons per l'escuma salada de les aigües roig ataronjades del mar Leefari, que trencaven contra el faralló sobre el qual descansava. La ciutat original havia estat esculpida al llarg de les dècades, i a base de penosos esforços, en vidre, pels artesans berchestians locals, els seus descendents van continuar guiant i encoratjant el seu creixement.

En el punt àlgid de l'Antiga República, Calius havia constituït una atracció turística de primer ordre; els seus habitants havien viscut a cos de rei gràcies als milions d'éssers que afluïen a la impressionant bellesa de la ciutat i els voltants. No obstant això, el caos de les Guerres Clòniques i el posterior auge de l'Imperi havien perjudicat en gran manera aquestes diversions, i Calius es va veure obligada a buscar altres mitjans de vida.

Per fortuna, el turisme havia llegat una xarxa de rutes comercials entre Berchest i la major part dels principals sistemes de la galàxia. La solució òbvia dels berchestians va ser promocionar Calius com a centre comercial, i encara que la ciutat tan sols era del nivell de Svivren o Ketaris, no per això va deixar d'arribar a un modest èxit.

Un esquadró de milicians va irrompre a l'atapeït carrer, els seus edificis roig ataronjats van tenyir de color les armadures blanques. En Luke Skywalker es va allunyar d'ells i va cobrir el seu rostre amb la caputxa. L'esquadró no l'inquietava en particular, però era absurd arriscar-se en un lloc tan endinsat en el cor de l'Imperi. Els milicians van passar de llarg sense dignar-se a dirigir-li una sola mirada en la seva direcció, i en Luke, amb un sospir d'alleujament, va tornar la seva atenció a la contemplació de la ciutat. Entre els milicians, els tripulants de la flota que gaudien d'un permís entre vol i vol, i els contrabandistes que rondaven a la recerca d'algun treballet, l'ambient comercial de la ciutat contrastava estranyament amb la seva serena bellesa.

I en algun lloc d'aquesta serena bellesa, existia una cosa molt més perillosa que uns milicians imperials.

Un grup de clons.

O això pensava la Intel·ligència de la Nova República, com a mínim. Després d'examinar milers de comunicats imperials interceptats, havien arribat a la conclusió provisional de què Calius i el sistema de Berchest era un dels punts de transbord del nou flux de duplicats humans que començaven a pilotar les naus i transports de tropes de la maquinària bèl·lica del gran almirall Thrawn.

Calia interrompre el trànsit i aviat. La qual cosa significava descobrir l'emplaçament dels tancs de clonació i destruir-los. La qual cosa, en primer lloc, significava rastrejar la pauta del trànsit a partir d'un centre de transbordament conegut. La qual cosa significava, primer de tot, confirmar que els clons arribaven a través de Calius.

Un grup d'homes abillats amb els dulbands i túniques pròpies dels comerciants d’Svivren van sorgir per una cantonada, dues illes més endavant, i en Luke els va sondejar amb la Força, com havia fet tantes vegades durant els dos últims dies. N'hi va haver prou amb un ràpid examen: els comerciants no tenien l'estranya aura que havia detectat en el grup de clons que els havien atacat a bord de la flota Katana.

Però just quan es replegava a la seva consciència, alguna cosa més va cridar l'atenció d’en Luke. Una cosa que gairebé havia deixat passar entre el torrent de pensaments i sensacions humanes i alienígenes que pul·lulaven al seu voltant, com fragments de vidres acolorits en una tempesta de sorra. Una ment freda i calculadora, amb la qual en Luke estava segur d'haver-se creuat abans, però que no podia identificar, a causa de la boira mental que s'interposava entre ells.

I el propietari de la ment, al seu torn, era molt conscient de la presència d’en Luke a Calius. I el vigilava.

En Luke va fer una ganyota. Només en territori enemic, amb el seu transport a dos quilòmetres de distància, en el camp d'aterratge de Calius, i com a única arma una espasa de llum que li identificaria quan la tragués de la seva túnica, no es podia dir que trepitgés terreny segur.

Però tenia la Força... i intuïa la presència del seu perseguidor. En conjunt, les possibilitats jugaven a favor seu.

A un parell de metres a la seva esquerra estava l'entrada al llarg túnel voltat d'un pont de vianants. En Luke es va desviar cap a ell, va accelerar el pas i va tractar de recordar, basant-se en l'estudi que havia dut a terme dels plànols de la ciutat, on conduïa. Salvava el riu gelat de la ciutat, va decidir, i conduïa als barris alts de les classes benestants, que donaven al mar. Darrere, va intuir que el seu perseguidor el seguia fins al pont, i mentre en Luke s'allunyava de l’estrèpit mental de la zona mercantil, va reconèixer per fi l'home.

La situació no era tan dolenta com havia suposat, però bastant funesta, almenys en teoria. En Luke es va aturar i va esperar, amb un sospir. El pont, que es corbava a banda i banda fins a perdre’s de vista, era un lloc tan bo com el que més per a un enfrontament.

El seu perseguidor va arribar a l'última part de la corba. Llavors, com si intuís que la seva presa l'esperava, es va aturar on no podia veure’l. En Luke va projectar els seus sentits i va captar el soroll d'un desintegrador en ser desenfundat.

-Cap problema -va dir en veu baixa -. Estem sols. Surt.

Es va produir una breu vacil·lació, i en Luke va percebre la momentània sorpresa. Llavors, en Talon Karrde va aparèixer davant la seva vista.

-Veig que l'univers encara no ha esgotat les seves sorpreses -va comentar el contrabandista, i va inclinar el cap cap en Luke mentre s'enfundava el desintegrador -. A jutjar per la teva forma de comportar-te, vaig pensar que eres un espia de la Nova República, però he d'admetre que ets l'última persona que esperava veure.

En Luke el va mirar i va intentar descobrir les intencions de l'home. L'última vegada que havia vist a Karrde, just després de la batalla per la Katana, el contrabandista havia deixat ben clar que la seva banda i ell pretenien ser neutrals en aquesta guerra.

- I què anaves a fer, després d'assegurar-te’n?

-No havia pensat delatar-te, si et refereixes a això -va contestar en Karrde, llançant una mirada cap al pont -. Si no et fa res, preferiria seguir caminant. Els berchestians no solen sostenir converses en els ponts. I els túnels propaguen les veus a distàncies sorprenents.

I si l'esperava una emboscada a l'altra banda del pont? En aquest cas, en Luke ho esbrinaria abans d'arribar.

-Estic d'acord -va dir. Es va apartar i va indicar amb un gest a Karrde que s'avancés.

L'altre li va dedicar un somriure sardònic.

-No confies en mi, oi? -Va preguntar, alhora que començava a caminar.

-Deu ser la influència d’en Han -es va disculpar en Luke, seguint-lo -. La d'ell, o la teva. O potser la de la Mara.

Va captar el canvi d'ànim en Karrde: un fugaç batec de preocupació, que va dominar a l'instant.

-Parlant de la Mara, com està?

-Gairebé recuperada –el va tranquil·litzar en Luke -. Els metges m'han dit que curar aquest tipus de danys neurològics no és difícil, però porta temps.

En Karrde va assentir i va tornar a clavar la mirada al túnel.

-Agraeixo que t'hagis ocupat d'ella -va dir, gairebé de mala gana -. Les nostres instal·lacions mèdiques deixen molt a desitjar.

En Luke va rebutjar les gràcies amb un gest.

-Era el mínim que podia fer per ella, després de l'ajuda que ens va prestar a la Katana.

-Potser.

Van arribar al final del pont i van desembocar en un carrer molt menys transitat que l'anterior. Al davant, van veure les tres torres que albergaven les dependències governamentals, de complicades talles, que s'alçaven sobre els edificis propers i donaven al mar. En Luke va projectar la Força i va escodrinyar als vianants. Res.

- Anaves a algun lloc en particular? -Va preguntar a Karrde. L'altre va moure el cap.

-Passejava per la ciutat -va contestar -. I tu?

-El mateix -va dir en Luke, amb igual indiferència.

- Confiaves en veure algun rostre familiar? Dues, tres, quatre o cinc?

De manera que en Karrde sabia, o endevinava, per què hi era. D'alguna manera, no el va sorprendre.

-Si es deixen veure, els trobaré -va dir -. Suposo que no posseiràs alguna informació que em pugui ser útil.

-Potser. Portes prou diners per pagar-la?

-Coneixent els teus preus, és probable que no, però podria concedir-te un crèdit quan torni.

-Si tornes. Considerant la quantitat de tropes imperials que s'interposen entre tu i un territori segur, en aquests moments no ets el que podria dir-se una bona inversió.

En Luke va arquejar una cella.

- Al contrari que un contrabandista que encapçala la llista d'homes més buscats per l'Imperi? -Va contraatacar. En Karrde va somriure.

-Dóna la casualitat que Calius és un dels pocs llocs del territori imperial on em trobo perfectament fora de perill. El govern berchestià i jo fa uns quants anys que ens coneixem. Encara més, només jo puc subministrar certa mercaderia important.

- Mercaderia militar?

-Jo no participo en la vostra guerra, Skywalker -li va recordar en Karrde amb fredor -. Sóc neutral, i tinc la intenció de seguir sent-ho. Crec haver-s’ho deixat clar a la teva germana i a tu quan ens vam separar.

-Ei!, prou clar -va admetre en Luke -. No obstant això, pensava que els esdeveniments del mes passat haurien modificat la teva opinió.

L'expressió d’en Karrde no va variar, però en Luke va detectar un canvi gairebé imperceptible en la seva actitud.

-No m'agrada massa la idea que el gran almirall Thrawn tingui accés a unes instal·lacions de clonació -va reconèixer -. Potser, a la llarga, això inclini la balança del poder a favor seu, i ningú vol que això passi, però em sembla que el teu bàndol ha reaccionat amb exageració davant la situació.

-No sé com pots qualificar-nos d'exagerats. L'Imperi posseeix gairebé tots els dos-cents Cuirassats de la flota Katana, a part d'una provisió il·limitada de clons per tripular-los.

- «Il·limitada» no és la paraula que jo empraria. Els clons no poden madurar amb excessiva rapidesa, si es desitja que la seva estabilitat mental els permeti manejar amb eficàcia les naus de guerra. Un any, com a mínim, per clon, si no recordo malament.

Un grup de cinc vaathkree es va creuar amb ells. Fins ara, l'Imperi només havia clonat humans, però en Luke, de tota manera, els va inspeccionar. Una vegada més, res.

- Un any per clon, dius?

-Com a mínim. Els documents anteriors a les Guerres Clòniques que he vist suggereixen que el període adequat seria de tres a cinc anys. Més ràpid que el cicle de desenvolupament humà, per descomptat, però res que provoqui pànic.

En Luke va aixecar la vista cap a les torres tallades; el seu color vermell-ataronjat, que el sol banyava, contrastava amb els núvols blancs que s'acostaven des del mar.

- Què diries si et contés que els clons que ens van atacar a la Katana s'havien desenvolupat en menys d'un any?

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Depèn de quant menys.

-Tot el cicle va durar de quinze a vint dies.

En Karrde es va aturar en sec.

- Com? -Va preguntar, i es va tornar per mirar al Luke.

-De quinze a vint dies -va repetir en Luke, detenint-se al seu costat.

Durant un llarg moment, en Karrde va sostenir la seva mirada. Després, a poc a poc, es va posar a caminar de nou.

-Això és impossible -va mussitar -. Hi ha d'haver un error.

-Puc facilitar una còpia dels estudis.

En Karrde va assentir amb aire pensatiu, la mirada perduda en la llunyania.

-Si més no, això explica Ukio.

- Ukio?

En Karrde el va mirar.

-Entenc. És probable que hagis estat desconnectat una temporada. Fa dos dies, els imperials van llançar un atac múltiple sobre objectius dels sectors d’Abrion i Dufilvian. Van causar greus danys a la base militar d’Ord Pardron i es van apoderar del sistema d’Ukio.

En Luke va notar un buit a l'estómac. Ukio era un dels cinc principals productors d'aliments de tota la Nova República. Només les repercussions en el sector d’Abrion...

- Van ser molt greus els danys d’Ukio?

-Segons sembla, no hi va haver. Els meus informadors em van dir que va ser capturat amb els seus escuts i armes terra-espai intactes.

La sensació de vacuïtat es va mitigar en part.

-Pensava que això era impossible.

-El talent d'aconseguir allò impossible és una de les grans virtuts dels grans almiralls -va replicar amb sequedat en Karrde -. Els detalls de l'atac encara són confusos; seria interessant saber com ho va disposar.

En Thrawn tenia els Cuirassats de la Katana; tenia clons per tripular-los, i ara, tenia menjar per alimentar en aquests clons.

-Això no és el preludi d'una altra sèrie d'atacs -va dir lentament en Luke -. L'Imperi es disposa a llançar una ofensiva global.

-Això sembla -va admetre en Karrde -. Entre nosaltres, jo diria que t'espera un ardu treball.

En Luke el va estudiar. La veu i la cara d’en Karrde eren tan serenes com sempre, però la seguretat oculta darrera d'elles ja no era la d'abans.

- Res d'això t’impulsarà a canviar d'opinió?

-No vaig a unir-me a la Nova República, Skywalker -En Karrde va moure el cap -. Per molts motius, i el menor no és que desconfiï de certs elements del teu govern...

-Crec que en Fey’lya ha quedat molt desacreditat...

-No em referia només a Fey'lya -el va interrompre en Karrde -. Coneixes tan bé com jo la simpatia que ens tenen els Mon Calamari. Ara que el comandant Ackbar ha recuperat el seu lloc de Comandant Suprem, tots els del gremi haurem de tornar a cuidar-nos l'esquena.

-Au, vinga -va esbufegar en Luke -. No pensaràs que l’Ackbar tindrà temps per preocupar-se dels contrabandistes, oi?

En Karrde va somriure amb ironia.

-No, però no apostaria la meva vida per això. Punt mort.

-Molt bé -va dir en Luke -. Parlem d'un punt de vista estrictament comercial. Necessitem saber els moviments i intencions de l'Imperi, alguna cosa que tu també has de vigilar, en qualsevol cas. Podem comprar-te aquesta informació?

En Karrde va meditar.

-Podria ser -va dir amb cautela -, però només si jo dic l'última paraula sobre el que et passi. No m'agradaria que convertissis al meu grup en un braç extraoficial de la Intel·ligència de la Nova República.

-D'acord -va concedir en Luke. Era menys del que havia esperat, però millor que res -. T’obriré un crèdit quan torni.

-Potser hauríem de començar per un intercanvi d'informació -va dir en Karrde, mentre contemplava els edificis cristal·lins -. Explica’m què va impulsar a la teva gent a investigar a Calius.

-Faré alguna cosa millor que això -va replicar en Luke. El llunyà frec que experimentava la seva ment era lleu, però inconfusible -. Què diries si et confirmo que els clons són aquí?

- On? -Va preguntar a l'instant en Karrde.

-Per aquí, en algun lloc -En Luke va assenyalar cap endavant, una mica a la dreta -. Potser a mig quilòmetre de distància, o... És difícil precisar-ho.

-Dins d'una torre -va decidir en Karrde -. Nets, segurs i ben ocults als ulls curiosos. Em pregunto si hi ha alguna manera d'entrar a fer una ullada.

-Espera un moment... S'estan movent -va dir en Luke, i va arrufar les celles mentre tractava de mantenir el contacte -. S'adrecen... gairebé cap a nosaltres, però no del tot.

-Els els portaran a la pista d'aterratge -En Karrde va mirar al seu voltant i va assenyalar a la seva dreta -. Probablement aniran pel carrer Mavrille, a dues illes en aquesta direcció.

Van cobrir la distància en tres minuts, sense córrer massa per no cridar l'atenció.

-Utilitzaran un camió de càrrega o un transport lleuger -va dir en Karrde, quan van trobar un lloc des del qual podien vigilar el carrer sense ser atropellats pel trànsit de vianants -. Una cosa militar cridaria l'atenció.

En Luke va assentir. Va recordar pels plànols que Mavrille era un de les escassos carrers de Calius prou ampli perquè circulessin vehicles, amb el resultat que el trànsit era bastant dens.

-Tant de bo m'hagués portat uns macroprismàtics -va comentar.

-Confia en mi. Ja destaques força així -va replicar en Karrde, mentre estirava el coll per sobre de la multitud -. Algun senyal?

-Vénen cap aquí, sense cap mena de dubte -En Luke va projectar la Força i va intentar separar la personalitat clònica del batibull d'altres pensaments i ments que l'envoltaven -. Jo diria que uns vint o trenta.

-Un camió de càrrega, en aquest cas -va decidir en Karrde -. Aquí ve un, just darrere d'aquesta furgoneta Trast.

-Ja ho veig -En Luke va respirar profundament i va preparar tota la seva capacitat Jedi -. Aquests són -va murmurar, i un calfred va recórrer la seva esquena.

-Molt bé -va dir en Karrde amb veu ombrívola -. Mira bé, potser s'hagin deixat obert algun panell de ventilació.

El camió de càrrega es va acostar cap a ells i es va detenir bruscament a una illa de distància quan el xofer de la furgoneta va comprendre de sobte que havia de girar. La furgoneta va iniciar la maniobra amb cautela i va bloquejar tot el trànsit que el seguia.

-Espera aquí -va dir en Karrde.

Es va capbussar en el torrent de vianants que caminaven en aquella direcció. En Luke va passejar la vista per la zona, alerta a qualsevol certesa que algú els hagués vist i reconegut. Si aquest muntatge era una mena de trampa complicada per caçar espies extraplanetaris, havia arribat el moment propici per disparar-la.

La furgoneta va acabar de girar i el camió va prosseguir el seu camí. Va deixar enrere al Luke i va seguir carrer avall, fins a desaparèixer al cap de pocs segons darrere d'un dels edificis roig ataronjats. En Luke va esperar en un carrer lateral situat a la seva esquena. Un minut després, en Karrde va tornar.

-Dos dels panells estaven oberts, però no vaig veure res definitiu -va dir, amb la respiració entretallada -. I tu?

En Luke va negar amb el cap.

-Jo tampoc vaig poder veure res, però eren ells. Estic completament segur.

En Karrde va escrutar el seu rostre uns segons. Després, va assentir de cap.

-Molt bé. I ara, què?

-Vaig a veure si puc prendre la davantera. Si sóc capaç de rastrejar la seva trajectòria hiperespacial, potser deduirem on es dirigeixen -va arquejar les celles -. És clar que dues naus treballant en col·laboració ho farien millor.

En Karrde va somriure.

-Em perdonaràs si declino l'oferta. Volar en equip amb un agent de la Nova República no és exactament el que jo anomenaria mantenir la neutralitat –Va mirar cap al carrer de darrere -. En qualsevol cas, prefereixo seguir-los el rastre des d'aquí, i tractar d'identificar el seu lloc d'origen.

-Bona idea -va aprovar en Luke -. M'acostaré a la pista d'aterratge per a preparar la meva nau.

-Seguiré en contacte –va prometre en Karrde -. Que el crèdit sigui generós.

El governador Staffa, dret davant la finestra més elevada de la Torre Nombre Un del Govern Central, va baixar els macroprismàtics amb un esbufec ​​de satisfacció.

-Era ell, Fingal, sens dubte -va dir l'homenet que estava al seu costat -. Ni el menor dubte. En Luke Skywalker en persona.

- Creu que va veure el transport especial? -Va preguntar en Fingal, mentre grapejava nerviosament seus macroprismàtics.

-Bé, doncs clar que el va veure -va grunyir l’Staffa -. Suposa que passejava pel carrer Mavrille per prendre el sol?

-Només pensava...

-No pensi, Fingal -el va interrompre l’Staffa -. No està convenientment equipat per a això.

Es va acostar al seu escriptori, va guardar els macroprismàtics en un calaix i va teclejar la directriu del gran almirall Thrawn en la seva agenda electrònica. Era una directriu bastant peculiar, en la seva secreta i confidencial opinió, més peculiar fins i tot que aquells misteriosos moviments de tropes que l'Alt Comandament imperial estava realitzant a través de Calius en els últims temps. L'única alternativa, donades les circumstàncies, era donar per fet que en Thrawn sabia el que estava fent. En qualsevol cas, era el seu problema, i no el de lStaffa, si s'equivocava.

-Vull que envieu un missatge al Destructor Estel·lar imperial Quimera - va dir al Fingal, mentre acomodava el seu tros de cos a la butaca i empenyia l'agenda electrònica cap a la cadira oposada -. Codificat tal com indiquen aquestes instruccions. Informi al gran almirall Thrawn que l’Skywalker ha estat a Calius i que jo, personalment, l'he vist a prop del transport especial. Seguint també les instruccions del gran almirall, se li ha permès abandonar Berchest sense dificultats.

-Sí, governador -va contestar en Fingal, mentre prenia notes en la seva agenda electrònica. Si l'homenet considerava estrany que deixessin deambular lliurement per territori imperial a un espia rebel, no ho va demostrar -. I l'altre home, governador? El que estava amb l’Skywalker.

L’Staffa es va humitejar els llavis. La recompensa pel cap d’en Talon Karrde s'elevava ja a gairebé cinquanta mil, una gran quantitat de diners, fins i tot per un home amb el sou i les dietes de governador planetari. Sempre havia sabut que, algun dia, li interessaria concloure la sigil·losa relació comercial que sostenia amb Karrde. Potser havia arribat el moment.

No. No mentre la guerra rugís al llarg i ample de la galàxia. Més tard, potser, quan la victòria s'acostés i les línies privades d'abastament fossin més fiables. Però ara no.

-L'altre home no té importància -va respondre -. És un agent especial que vaig enviar per treure a la llum del dia a l’espia rebel. Oblidi’l. Bé, codifiqui aquest missatge i envieu-lo.

-Sí, senyor -va assentir en Fingal, i es va encaminar cap a la porta.

El panell va lliscar de banda... i per un moment, quan en Fingal va sortir, l’Staffa va creure distingir una brillantor estranya en els seus ulls. Algun efecte de la llum procedent del despatx exterior, és clar. Després de la seva infrangible lleialtat al seu governador, l'atribut més notable i atractiu d’en Fingal era la seva absoluta falta d'imaginació.

L’Staffa va respirar fondo, va apartar de la seva ment en Fingal, els espies rebels, i fins i tot els grans almiralls, es va reclinar a la seva butaca i va començar a pensar en com utilitzaria el carregament que els homes d’en Karrde estaven descarregant ara mateix a la pista d’aterratge.

Següent