Vida i obra d'Obi-Wan Kenobi (V)

Anterior

CAPÍTOL TRES

L’Obi-Wan estava sorprès i molest quan no va trobar l’Ànakin a la seva habitació en el Temple Jedi de Coruscant. Se suposa que hauria d'estar practicant els seus exercicis de meditació, va pensar l’Obi-Wan. On serà?

Diverses setmanes havien passat des que l’Obi-Wan havia pres l’Ànakin com el seu Padawan. Encara que l’Ànakin tenia tota la intenció d'agradar, la seva naturalesa impulsiva freqüentment posava a prova la paciència de l’Obi-Wan. L’Ànakin havia estat instruït repetidament que no sortís de la seva cambra sense abans notificar a l’Obi-Wan del seu destí, però tres Mestres Jedi ja havia trobat el nen vagant i explorant les diferents zones del Temple. Hi ha algunes regles que simplement s’han d’obeir, va pensar l’Obi-Wan. Per què no m'escolta?

Fora de la cambra de l’Ànakin s'estenia un llarg passadís amb finestres que donaven a la megalòpolis de la Ciutat de Coruscant. L’Obi-Wan havia caminat a curta distància pel passadís quan va veure dues figures més enllà d'una porta oberta, dret en un balcó a l'aire lliure i d'esquena a ell. Una de les siluetes era l’Ànakin. L'altre era un humanoide esvelt, aproximadament de l'alçada de l’Obi-Wan, que portava una màscara estranya amb ulls desorbitats i ocultant el cap, així com una túnica amb cinturó que envoltaven els braços i cames, sense deixar la pell exposada, unit al seu cinturó hi havia dos sabres de llum.

Apropant-se l’Obi-Wan al balcó, va atrapar a l’Ànakin enmig d'una sèrie de preguntes, mentre que la figura emmascarada romania en silenci, mirant les estrelles que sorgien en l'immens paisatge urbà.

- Tu també ets de Tatooine, cert? - L’Ànakin va dir al seu company que no va respondre. - Pots entendre bàsic?, Potser no creguis això, però no fa gaire, vaig salvar la vida d'un Tusken, el vaig trobar quan jo estava a Xelric Draw. Era una mica més gran que tu. Potser sigui amic teu?, Saps on és Xelric Draw? O probablement la teva gent tingui un altre nom per aquesta zona?, Alguna vegada has vist...?

L’Obi-Wan va sortir al balcó i va dir:

- Bona nit.

Tant l’Ànakin, com l'emmascarat humanoide es van voltejar a veure a l’Obi-Wan. L’Ànakin va dir:

- Hola, Obi-Wan. Vull dir, Mestre -Després va exclamar: - Oh, ho sento no et vaig dir on era, jo només volia, eh, estirar les cames, però després em vaig trobar, un. - L’Ànakin va fer un gest a la figura emmascarada al seu costat.

L’Obi-Wan es va inclinar lleugerament i va dir:

- Jo sóc l’Obi-Wan Kenobi.

Abans que la figura pogués respondre, l’Ànakin va intervenir:

- Jo crec que és un Tusken de Tatooine! - Assenyalant les armes del cinturó Tusken, l’Ànakin va afegir: - Però ell és un Jedi també, com nosaltres. Només que té dos sabres de llum.

De fet, la figura tranquil·la al balcó era, segons totes les aparences, un Tusken. L’Obi-Wan va poder veure el seu propi reflex mentre mirava als vidres de les ulleres de color vermell del Jedi Tusken.

- Si us plau, perdona les maneres del meu impetuós Padawan, - va dir l’Obi-Wan. - en Benvingut a l'Orde Jedi, A'Sharad Hett.

La figura emmascarada es va inclinar cap enrere. L’Ànakin va mirar l’Obi-Wan i li va dir:

- Coneixes el seu nom?

L’Obi-Wan va assentir amb el cap. Ja havia estat informat sobre la recent missió del Jedi Ki-Adi-Mundi, que havia estat enviat a Tatooine per investigar un informe d'un Tusken que manejava un sabre de llum. El Tusken era en realitat Sharad Hett, un Jedi gairebé llegendari que, juntament amb el seu il·lustre sabre de llum, havia desaparegut misteriosament poc més de quinze anys abans. Segons en Ki-Adi-Mundi, va ser per la voluntat de la Força que en Sharad Hett acabés a Tatooine, adoptant els costums dels Guerrers Tusken, vivia amb ells, i en última instància es va convertir en un líder tribal. També va engendrar un fill, A'Sharad Hett, qui es va entrenar en els camins dels Jedi.

Per desgràcia, durant la missió d’en Ki-Adi-Mundi, en Sharad Hett va ser mortalment ferit per la caça-recompenses Aurra Sing. L'última sol·licitud d’en Sharad Hett va ser que en Ki-Adi-Mundi portés el seu fill de quinze anys d'edat, A'Sharad, de nou al Temple Jedi per completar la seva formació.

L’Obi-Wan va dir:

- El teu pare era un gran Jedi, A'Sharad Hett. La teva pèrdua és la nostra pèrdua.

L’A'Sharad Hett va inclinar el cap a canvi. A través de la seva màscara de respiració, la seva resposta va ser com un grall.

- Gràcies, Mestre Kenobi.

- Ell parla! - L’Ànakin va dir. L’Obi-Wan va mirar amb retret a l’Ànakin, qui ràpidament va afegir: - Ho sento. És que, bé, ell no havia dit una paraula fins ara.

- Dubto que li permetessis dir una sola paraula -, va dir l’Obi-Wan. - I parlant de romandre en silenci, has de meditar en aquests moments, sense molestar A'Sharad Hett.

- El noi no em molesta -, l’A'Sharad va dir amb veu aspra i en un to pla i sense vida. - Ell és de Tatooine. Escoltar-parlar del nostre món... La seva perspectiva... és interessant.

L’Obi-Wan va somriure davant d'això.

- Llavors, els deixo -va dir. - Però només per deu minuts més.

Deixant l’Obi-Wan el balcó, va escoltar a l’Ànakin que tornava a parlar:

- Així que, alguna vegada has vist una carrera de beines? Ho creguis o no, vaig guanyar el Clàssic de Boonta Eve! Crec que alguns Tuskens em van disparar durant la carrera, però suposo que no eres tu un d’ells, oi? Hey, Has vist mai un drac Krayt...?

Van passar més de quinze minuts abans que l’Ànakin tornés finalment a la seva habitació, on va trobar a l’Obi-Wan assegut en una cadira, esperant-lo.

- Sento arribar tard, Mestre, - va dir a l’Ànakin tancant la porta darrere seu. Coneixes el Mestre d’A'Sharad Hett, en Ki-Adi-Mundi? Bé, va arribar a parlar amb nosaltres. Ells van a una missió a Malastare! Però la raó per la qual arribo tard, és que quan en Ki-Adi-Mundi va descobrir que jo sé tot sobre les carreres de beines de Malastare, em va fer moltes preguntes sobre la cursa Phoebos. Aquesta és la carrera més important que tenen en aquest sistema, i...

L’Obi-Wan va romandre en silenci, però va aixecar les celles una mica, esperant que l’Ànakin acabés.

- I... de tota manera, - l’Ànakin va acabar -, Jo només volia ajudar.

- Estic segur que en Ki-Adi-Mundi va apreciar això -, va dir l’Obi-Wan. - També espero que hagis trobat un nou amic en A'Sharad Hett. Sembla que és molt atent per escoltar.

- Pot, dir-ho un cop més?

L’Obi-Wan estava a punt de reprendre al seu Padawan per ometre els seus exercicis de meditació quan va notar el canvi en l'expressió de l’Ànakin, una certa tristesa en els seus ulls. L’Ànakin va dir:

- Estava pensant en A'Sharad Hett, utilitzar la màscara i que tinguin tota la seva pell coberta... no poder tocar les coses amb els dits o sentir l'aire contra la seva cara. Per què algú faria això?

- Tu saps més sobre els Tusken que jo -, va dir l’Obi-Wan -, però crec que és simplement la seva tradició.

- Però ell és un Jedi ara.

L’Obi-Wan va arronsar les espatlles i va dir:

- Llavors, suposo que és la seva elecció.

- Bé, sé que jo mai podria viure així.

- Ningú t’està demanant això -, va dir l’Obi-Wan amb un somriure. - No obstant això -va continuar en to més seriós -, has de fer els teus exercicis de meditació. Són molt importants. I com és el meu deure entrenar-te, el teu és aprendre de mi, d'acord?

Hi va haver un moment d’incòmode silenci, i després l’Ànakin va respondre:

- Sí, Mestre.

L’Obi-Wan no estava segur, però li va semblar detectar un indici de ressentiment en la veu de l’Ànakin. No hi havia considerat que l’Ànakin, per la seva experiència a Tatooine, podria ser sensible en anomenar a qualsevol persona Mestre. L’Obi-Wan va sospirar i va dir:

- Si us plau Padawan, no creguis que em dóna plaer amonestar-te. Només puc imaginar el que era per a tu créixer com un esclau, i jo...

- Alguna vegada vas perdre la teva mare? - Va interrompre l’Ànakin.

La pregunta va agafar a l’Obi-Wan amb la guàrdia baixa, però es va recuperar ràpidament per respondre:

- No. No, jo no. Mai vaig saber d'ella, en realitat era un nen petit quan vaig arribar aquí, al Temple.

- Llavors potser podrem arribar a un acord, - va dir a l’Ànakin i l’Obi-Wan sabia que el noi estava tractant de mantenir el sotrac de la seva veu. - No sentis llàstima per mi perquè mai vaig ser un esclau, i jo no la sentiré per tu perquè no vas conèixer la teva mare.

Un cop més, l’Obi-Wan no estava molt segur de com respondre, però va decidir que no era el moment per discutir com de perilloses que eren les possessions personals per al moment en què els Jedis emetien judicis i prenien decisions. En canvi, es va aixecar del seu seient i va dir:

- Tu m'has recordat, Padawan, que tenim molt a aprendre l’un de l'altre. De moment, si us plau, confia que no sento pena per tu sobre el teu passat, o per qualsevol altra cosa.

- Llavors és un tracte -, va dir l’Ànakin, estenent la mà cap a l’Obi-Wan.

L’Obi-Wan seguia qüestionant la lògica del tracte de l’Ànakin, però va somriure quan va estrènyer la mà del nen de totes maneres.

- Ja és tard -, va dir l’Obi-Wan. - Potser demà em puguis explicar algunes històries sobre les carreres de beines.

Resplendint, l’Ànakin, va dir:

- Potser també hauríem d'anar a Malastare!

- Paciència, Padawan -, va dir l’Obi-Wan. - Paciència.

Següent