Droides rebels
Thomas Bowling
La
Felben Cuplatt va prémer amb nerviosisme l'intercomunicador en el marc de la
porta. Mentre esperava una resposta, els seus ulls es van centrar en les
lletres negres impreses a la porta: "Crizby Rumbo, Vicepresident,
Transports Cosmocàrrega". Una veu que sonava bastant semblant a un gundark
iracund va retrunyir eixordadorament per l'altaveu de l'intercomunicador.
-
Qui és?
La
Cuplatt va voler escapar i amagar-se. Es va mossegar el llavi i va romandre ferma
en el seu lloc.
-Sóc
la Cuplatt, senyor. Tinc algunes dolentes notícies sobre el nostre últim
enviament.
La
porta es va obrir lliscant a un costat i petits núvols de fum pudent van sortir
flotant al passadís. La Cuplatt va ofegar una tos i va lliscar a l'interior de
la sala. Darrere d'un escriptori es trobava assegut un home gros i rubicund. Un
cigar pur, subjecte entre les seves dents groguenques, era la font de tot el
fum. Li recordava a la Cuplatt els rònecs salons de sàbacc que havia visitat en
les seves últimes vacances.
L'home
gros va indicar a la Cuplatt que s'assegués i va posar el seu cigar sobre
l'escriptori.
-D'acord,
Cuplatt, Escoltem-ho.
-Bé,
senyor, un altre dels nostres vaixells de càrrega ha patit una emboscada de
nou. Com els altres, va ser abordat per corsaris que deien representar a
l'Imperi. Un carregament sencer de seda flamejant rodiana va ser confiscat. El
capità del vaixell de càrrega es va resistir, però li van disparar per causar
problemes. El copilot ha portat la nau de tornada.
"Senyor,
aquest és el tercer enviament emboscat en el que va de cicle de producció. Els
dos últims no van ser molestats, però anaven escortats per caces ala-X. Els
corsaris mai ataquen naus amb escorta.
"He
estat en comunicació amb un representant de la Nova República i ja no poden
proporcionar protecció. Simpatitzen amb la nostra situació, però ja no tenen ni
els fons ni els efectius per continuar amb les escortes. Estan tenint prou
problemes només per mantenir unit el seu govern. Sembla que haurem de valer-nos
per nosaltres mateixos.
En
Rumbo va extreure un altre cigar de l'escriptori i el va encendre. Les volutes
de fum van afegir un toc de foc i sofre a les seves paraules conforme sortien
de la seva boca.
-
No m'ho puc creure! La Nova República no es pot permetre ajudar-nos, però seran
els primers a saltar-nos al coll quan sigui un dels seus enviaments què no
aconsegueixi arribar al seu destí!
La
Cuplatt va reflexionar per un instant.
-Bé,
podríem emprar les nostres pròpies escortes per protegir els vaixells de
càrrega.
En
Rumbo va moure la papada.
-No.
Això seria massa costós. A més, no vull simplement espantar aquesta escòria.
Això els deixaria lliures de saltar sobre nosaltres en una altra ocasió. No,
Cuplatt, vull que se’ls atrapi i se'ls castigui amb tot el pes de la llei.
L'única manera d'atrapar-los és tendir una emboscada a aquesta escòria quan
estiguin abordant els vaixells de càrrega. Podríem contractar ajuda barata per
fer-ho en els mateixos molls. Cuplatt, encarrega't de posar-ho en marxa!
-Senyor
-va protestar la Cuplatt-, realment no crec que reclutar mercenaris sigui una
bona idea.
El
rostre d’en Rumbo es va tornar encara més roig.
-
Mercenaris no, Cuplatt! "Mercenaris" és una paraula molt lletja i no
molt bona per a les relacions públiques! ¡En direm Marines independents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada