VIDA I OBRA D’OBI-WAN
KENOBI
RYDER WINDHAM
PRÒLEG
En Luke Skywalker es
va sorprendre veient-se dret davant de l’evaporador d'humitat al costat de la
cabana abandonada d’en Ben Kenobi, a Tatooine. Tenint en compte que havien
passat més de tres anys des que en Ben va deixar el desèrtic planeta, en Luke
havia assumit que l'evaporador hauria desaparegut, desmantellat pels Jawes o
pels Guerrers Tusken. Increïblement, tant l'evaporador com la cabana d’en Ben
semblaven estar en bones condicions.
L'habitatge
blanquejat per l'abraçada del sol, aferrat a un cingle pedregós dels erms de
Jundland, comptava amb una vista panoràmica del mar de Dunes Occidental. En
Luke havia aterrat el seu caça Ala-X al voltant i estava ansiós per sortir de
la nau sota dels ardents sols bessons de Tatooine. Però caminant a través del
sòl rocós i acostant-se a la porta de plastiacer de l'entrada de la barraca
d’en Kenobi, va sentir una estranya tensió en l'aire. Li va recordar a la
inquietant sensació que havia sentit a Dagobah, a la cova on era tan fort
l’Indret Fosc de la Força. No obstant això, mentre la cova havia irradiat fred
i mort, i semblava desafiar i atraure en Luke, ara es tractava d'un sentiment
diferent, com si tota la casa li digués "allunya't".
No obstant això, en
Luke també va tenir la sensació que el missatge no era per a ell. Es va
preguntar si en Ben havia utilitzat la Força per protegir la seva llar, i va
pensar que aviat ho havia de descobrir.
La porta de
plastiacer estava sense fiador. En Luke va obrir i va entrar. L'aire era ranci,
però l'ombra de l'interior oferia almenys un alleugeriment a la calor. Mirant
al seu voltant hi havia relíquies sobre petites taules i prestatges, i les
pells d'animals esteses al sofà semicircular que també havia servit al Ben com
a llit, en Luke no va distingir senyals que alguna cosa hagués estat danyada o
robada. L'única prova evident de l'absència d’en Ben era la pols fina de sorra
que ho cobria tot.
En Luke va baixar a
la petita sala d'estar, on es va trobar un cofre segellat al buit a terra, al
costat d'una columna. D'aquest cofre en Ben va extreure el primer sabre de llum
d’en Luke, el mateix sabre, del qual en Ben va dir, que havia pertangut
anteriorment al pare d’en Luke.
En Luke va sacsejar
la sorra de la tapa del cofre, la va aixecar i va mirar dins.
Estava buit.
En Luke va sospirar.
No esperava que el cofre contingués un segon sabre de llum, però tenia
l'esperança de trobar alguna cosa útil. Si no un datapad o un enregistrament
hologràfic, si més no algun tipus d'indici que pogués respondre les preguntes
que s'estaven obrint pas durant mesos dins d'ell, des del seu duel amb Darth
Vader a la Ciutat dels Núvols.
Pensant en aquesta
trobada devastadora, que li havia costat no només la seva arma heretada, sinó
també la seva mà dreta, de sobte va sentir una sensació de dolor al canell. El
dolor del membre fantasma, va recordar. Aquest va ser el terme que el droide
metge havia utilitzat per descriure el dolor ocasional que en Luke podria
sentir de tant en tant.
En Luke va flexionar
els dits mecànics semblants als reals, de la pròtesi de la mà que el droide
havia unit tan acuradament a l'extrem del seu braç dret. Les venes, músculs i
ossos havien estat reemplaçats per cables, pistons i metall, fins i tot les
línies d'impuls sensorial feien que els dits cibernètics fossin sensibles al
tacte. Tot i que la mà dreta original d’en Luke s'havia perdut en el reactor
principal de la Ciutat dels Núvols, el droide metge -un expert en tècniques
altament especialitzades de reconstrucció genètica -havia replicat un duplicat
sintètic perfecte, fins i tot fins a les empremtes dactilars.
No obstant, el
droide metge no podia fer res sobre el dolor fantasma. En Luke hauria de viure
amb això.
Va continuar la seva
inspecció de la casa d’en Ben. No va passar molt temps per trobar una porteta
al terra, que el va portar al celler. Una breu sèrie de graons, excavats a la
roca, descendien en la foscor. En Luke va treure una petita barra lluminosa del
seu cinturó, activant la llum, va baixar per les escales. El soterrani no
estava totalment fosc, estava il·luminat per una llum escassa, la qual emanava
misteriosament d'una pedra luminescent que es trobava en una paret.
En Ben havia
utilitzat el soterrani com a celler per a l'emmagatzematge d'aliments i aigua,
i una petita varietat de fruites seques, verdures i carns - totes les quals ara
s'assemblaven a petits trossos de cuir arrugats - les quals estaven subjectades
a un tub de metall que viatjava fins a una cisterna. En Luke també va trobar
una taula de treball que havia estat construïda a partir de ferralla. Les eines
estaven col·locades de manera ordenada en prestatges, però unes poques eines
seleccionades es recolzaven en la taula de treball, com si esperessin el retorn
del seu amo.
Llavors en Luke va
veure la caixa. Era una caixa tallada, en fusta boa, recolzada a terra entre la
taula de treball i el petit generador auxiliar. En Luke va acostar la barra
lluminosa cap a la caixa quan un so sobtat va venir de dalt.
Thud!
En un moviment
ràpid, fluid, en Luke va girar a la seva esquerra agafant el blàster que estava
assegurat al seu maluc dret, i es va llançar cap als esglaons del soterrani.
Ràpidament va treure el seu blàster apuntant el canó cap a l'entrada oculta que
estava oberta. Un instant més tard, l'aire es va omplir d'un crit electrònic
espantós.
El crit provenia del
cap de cúpula de l’astromecànic d’en Luke, R2-D2, que havia viatjat amb
ell i el va ajudar a evadir un bloqueig imperial al voltant de Tatooine. El
droide sorprès va desencadenar una onada d’iracunds xiulets mentre mirava cap
avall al Luke, per a posteriorment ballotejar sobre els seus peus situats en la
vora del passadís, aixecant una capa de sorra que descansava al terra del pis
superior.
- Ho sento, R2-, va
dir en Luke baixant el seu blàster. - Suposo que estic una mica nerviós. -
Tornant la seva arma a la funda, va murmurar -, Probablement em quedaré així
fins que ens trobem... Han.
La gola d’en Luke
estava seca per la calor del desert, però en esmentar el nom d’en Han, va
sentir com si anés a ofegar-se. No tenia idea d'on estava el seu amic, només
que el caça-recompenses amb armadura en Boba Fett havia pres el cos congelat en
carbonita d’en Han de la Ciutat dels Núvols. Diversos informes confirmaven que
en Boba Fett intentava lliurar al Han a la base del gàngster Jabba el Hutt a
Tatooine, però fins al moment, en Boba Fett no havia aparegut. Va ser l'altra
vella amiga d’en Luke, la líder de l'Aliança la Princesa Leia Organa, qui li
havia donat instruccions perquè s'amagués a Tatooine i esperés algun senyal
d’en Han.
Desafortunadament,
en Luke mai havia estat molt bo per esperar.
Des del nivell
superior, l’R2-D2 emetia una sèrie de suaus sons electrònics i un xiulet curt.
Reconeixent la cadència del xiulet com una pregunta del droide, en Luke va
respondre: - Estic bé, R2. Assegura't que la xarxa de camuflatge de l'Ala-X
estigui en Ben assegurada, pujaré en uns minuts.
L’R2-D2 va grinyolar
una resposta vacil·lant, però després el seu motor es va queixar i es va
allunyar pel passadís.
El moviment va
empènyer una mica de sorra cap al passadís, enviant-lo cap al soterrani. En
Luke va negar amb el cap. D'una manera o altra, la sorra troba el seu camí en
gairebé tots els llocs en Tatooine.
Mentre que l’R2-D2
es va dirigir a fora a inspeccionar l'Ala X, en Luke va prendre de nou la caixa
de fusta boa i es va ajupir davant. Examinant-la més de prop amb la barra
lluminosa, es va adonar d'un grup compacte de botons i es va adonar que la
caixa contenia un teclat de seguretat.
En Luke va mirar
fixament al teclat. En Ben mai havia esmentat aquesta caixa en el seu
soterrani, i en Luke només podia donar-se una idea vaga del codi d'accés.
Lluitant per recordar si en Ben havia insinuat alguna vegada el codi, en Luke
va pensar en aquell fatídic dia quan en Ben - a la sala localitzada just per
sobre del cap d’en Luke - s'havia revelat com un Cavaller Jedi i li va parlar
sobre la Força. En Luke tenia seriosos dubtes que en Ben hagués programat el
teclat amb una combinació òbvia de paraules, com JEDI o LA FORÇA. Va desitjar
d'alguna manera poder preguntar al Ben, però després del seu últim intercanvi,
això semblava molt poc probable.
Ja que des de
Dagobah, en Luke havia anat pel seu compte.
Per un moment, va
considerar trencar la caixa per obrir-la, utilitzant una petita palanca que era
al banc de treball, però després va descartar la idea. Per molta curiositat que
tingués sobre el contingut de la caixa, no volia danyar-la. Va agafar
cautelosament la caixa, fregant la punta dels dits contra el teclat.
Snap!
En Luke es va
estremir i va estrènyer els dits enrere del teclat, de forma automàtica van
lliscar per un carril incrustat que portava cap a un forrellat digital. No
estava segur del que acabava de succeir però d'alguna manera, havia fet un pont
en el teclat. Va vacil·lar per un moment, llavors va pensar, << Allà vaig, no tinc res a perdre
>>. Va prémer el dit polze dret contra el forrellat.
Clack!
El forrellat va
cedir al seu toc, i en Luke va veure una escletxa prima negra aparèixer al
llarg de la vora inferior de la tapa de la caixa. Va aixecar la tapa lentament
amb una mà, ajustant la barra lluminosa amb l'altra, i va mirar dins la caixa.
El primer que va veure va ser un flashpacket, un artefacte explosiu que havia
estat col·locat prop de la part posterior del teclat.
En Luke va mirar
l'artefacte explosiu amb cautela. Sens dubte, semblava que en Ben havia
manipulat la caixa perquè explotés, però per alguna raó, no havia funcionat. En
Luke va pensar, << Potser és un
farol >>.
Una altra
possibilitat de sobte li va assaltar. Potser no només en Ben va deixar la caixa
per a mi, sinó que també es va prevenir perquè explotés si algú més intentava
obrir-la. Però com?, Com va fer en Ben per obtenir les meves empremtes
digitals?, Ell sabia que perdria la meva mà? O va ser el mecanisme d'obertura
que em va reconèixer a través de la Força? en Luke estava desconcertat, però si
resultava que les seves empremtes havien estat les que van impedir la detonació
del dispositiu de seguretat, hi havia una altra raó per estar agraït amb el
droide metge que havia recreat la seva mà.
Mirant més enllà del
flashpacket. En Luke va veure que la caixa contenia alguns objectes rectangulars.
Els va reconèixer com llibres. Tot i que estava molt més familiaritzat amb
datapads per l'emmagatzematge d'informació, havia vist suficients llibres en la
seva vida per saber el que eren i com usar-los. El llibre més gran era un volum
enquadernat en cuir que semblava molt antic. En Luke el va aixecar i es va
adonar que també estava segellat per un forrellat digital.
Va prémer el dit
polze dret contra el tancament. El tancament es va obrir sense cap so.
En Luke no es va
sorprendre en trobar un altre flashpacket, estava col·locat darrere de la
portada del llibre. Tampoc el va sorprendre que l'explosiu no detonés. El que
va sorprendre van ser les paraules escrites a mà en la primera pàgina del
llibre:
Luke,
Els flashpackets van ser una precaució necessària.
Confio que et desfaràs d'ells correctament.
El futur dels Cavallers Jedi és a les teves mans.
Llegeix aquests llibres i utilitza'ls sàviament.
Que la Força t'acompanyi.
- Obi-Wan Kenobi
En Luke va parpellejar en llegir les paraules com
per confirmar que eren reals, que no estava tenint un somni. El llibre es va
sentir de sobte molt pesat a les mans. El va col·locar acuradament sobre la
taula de treball i, a la llum de la seva barra lluminosa, va començar a donar
volta les pàgines. Cada pàgina es va omplir de textos escrits a mà, i el seu
cor va començar a bategar més fort amb les paraules i frases que li van cridar
l'atenció. Consell Jedi... Antiga República... Batalla de Naboo... Senyors del
Sith... Temple Jedi... Moviment Separatista... Batalla de Geonosis... Les
Guerres Clon...
En Luke es va aturar
per recobrar l'alè. Sabia que havia de començar pel principi, però el llibre
era tan gros, i estava molt impacient per trobar dos noms en particular. Va
començar a fullejar les pàgines més ràpidament, buscant en el text els noms -
l’Ànakin Skywalker i Darth Vader - que creia que eren les claus per les
respostes que buscava.
Des del seu duel a
la Ciutat dels Núvols, els seus pensaments havien estat dominats per dues
preguntes:
És Darth Vader
realment el meu pare?
I si ho és, per què
en Ben no em va dir la veritat?
El dolor sord va
tornar a la canell dret d’en Luke, i va deixar de passar les pàgines. No havia
trobat els noms que estava buscant, però havia arribat a una secció que
contenia les instruccions d’en Ben per a la construcció de sabres làser.
Aquesta secció incloïa nombroses il·lustracions realitzades pel mateix en Ben.
En Luke no havia
considerat la possibilitat de construir un sabre de llum. Només després d'haver
perdut el seu sabre de llum a la Ciutat dels Núvols es va adonar que no tenia
idea d'on obtenir un altre, sense esmentar de com fer-ne un des de zero. Ara,
gràcies al llibre d’en Ben, semblava que realment tenia una bona oportunitat de
reemplaçar-lo.
Un Jedi expert pot
completar un sabre de llum bàsic en uns pocs dies si és necessari, però
crear-lo la primera vegada pot prendre molts mesos. El component més essencial
és el vidre d'enfocament, de preferència una joia natural, que pot ser...
En Luke estava
paralitzat, gairebé oblidant la seva intenció de trobar informació sobre la
identitat del seu pare. Va passar unes quantes pàgines enrere i va començar a
llegir des del principi del capítol:
Com la majoria dels joves aprenents de Jedi, vaig
construir el meu primer sabre de llum al Temple Jedi a Coruscant. Tot i que no
era més que una arma competent, seria un mentider si digués que el vaig
construir exclusivament per als exercicis d'entrenament. El vaig fer a mà amb
molta feina i cura, i em vaig atrevir a imaginar que em seria molt útil en el futur.
De fet, vaig utilitzar aquesta arma durant les meves
primeres missions amb el meu Mestre, però no va ser fins que...
Veient la paraula
mestre, en Luke es va avançar. Sospitava que en Ben s'estava referint al Mestre
Yoda, però no va veure el nom de Yoda escrit enlloc. En Luke va tornar al lloc
on havia deixat de llegir.
... Però no va ser sinó fins després que vaig anar a
Ilum,
Quan jo encara estava en els meus tretze anys, que vaig
aprendre el veritable poder d'un sabre de llum.
En Luke va passar la
pàgina. Hi havia esperat que el diari li oferís detalls sobre el que Kenobi
havia experimentat als tretze anys, que li va fer conèixer - el veritable poder
d'un sabre de llum -, però llegint a través de les pàgines següents, semblava
que l'ancià Jedi es va guardar aquesta informació per a si mateix. En Ben també
va esmentar - a Ilum, - però tampoc hi havia una altra menció d’Ilum, almenys
en Luke no la podia veure clarament.
En Luke va arrufar
les celles. Tot i que estava ansiós per llegir el llibre sencer, també creia
que la construcció d'un nou sabre làser podria ser la seva primera prioritat.
D'acord a les instruccions d’en Ben, els esforços per construir per primera
vegada un sabre de llum podria portar-li mesos. En Luke i els seus aliats no
coneixien el parador actual de Han Solo i encara havia d'elaborar un pla de
rescat, però si anaven en contra d’en Boba Fett o Jabba el Hutt, en Luke tenia
la sensació que un sabre de llum seria d'utilitat.
Mentre estava
reexaminant les instruccions per a la construcció de sabres de llum, els
pensaments d’en Luke el van portar a l’Obi-Wan de tretze anys. Com era llavors?
En Luke desitjava haver-lo conegut més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada