19
L’Eteri ja era visible del tot, i queia
com una pedra cap a la pista d'aterratge indicada. En Karrde, dret a l'ombra
protectora del túnel de sortida, va contemplar la seva aproximació, mentre s'aferrava
amb força el desintegrador i tractava de fer cas omís de la inquietud que
l’embargava. La Mara havia trigat tres dies més del compte a tornar el vaixell
de càrrega d’Abregado. En circumstàncies normals no era un retard significatiu,
però aquest viatge no podia qualificar-se de normal. No hi havia naus que la
seguissin quan va entrar en òrbita, i havia transmès els codis que indicaven la
inexistència de problemes quan va adoptar la trajectòria d'acostament. A part
de la incompetència dels controladors, que havien trigat molt temps a decidir
quina pista li assignaven, l'aterratge es desenvolupava dins de la rutina més
estricta.
En Karrde va
somriure amb ironia mentre contemplava el descens de la nau. En certs moments
d'aquells tres dies havia pensat en l'odi de la Mara cap al Luke Skywalker, i
s'havia preguntat si la dona havia pres la decisió de desaparèixer tan
misteriosament de la seva vida com havia entrat. Ara, tenia la impressió que la
seva primera apreciació de la Mara seguia sent correcta. La Mara Jade no era la
classe de persona que atorgava la seva lleialtat fàcilment, sinó que quan
prenia una decisió s'aferrava a ella. Si mai l'abandonava, no ho faria en una
nau robada. Robada a ell, com a mínim.
L’Eteri ja estava a punt d'aterrar. Girava
sobre els seus retropropulsors per orientar l'escotilla cap a la sortida del
túnel. Pel que sembla, l'apreciació d’en Karrde sobre Han Solo també havia
estat correcta. Encara que no havia enviat un Creuer Estel·lar Mon Cal a Myrkr,
havia mantingut la seva promesa d'alliberar l'Eteri de l'embargament. En principi, Karrde havia passat tres dies
preocupat per res.
Però la inquietud no
cedia.
L’Eteri es va posar amb un xiuxiueig sobre
la pista. En Karrde, sense apartar els ulls de l'escotilla tancada, va treure
el comunicador del cinturó i es va posar en contacte amb el seu observador
ocult.
- Alguna cosa
sospitosa a la vista, Dankin?
-Res -va respondre
l'altre -. Tot sembla molt tranquil.
-Molt bé -va assentir
en Karrde -. Estigues fora de la vista, però alerta.
Va tornar el
comunicador al cinturó. La rampa d'aterratge de l'Eteri va començar a baixar, i va aixecar el desintegrador. Si era
un parany, havia arribat el moment d’estendre’l.
L’escotilla es va
obrir i va aparèixer la Mara. Va mirar al seu voltant mentre baixava per la
rampa, i el va localitzar immediatament.
- Karrde? -Va
cridar.
-Benvinguda a casa,
Mara -va dir l'home, i va sortir a la llum -. Arribes amb una mica de retard.
-Vaig agafar un
petit desviament -va contestar la dona, i va avançar cap a ell.
-Sol passar.
Tot d'una, va
arrufar les celles. L'atenció de la Mara seguia concentrada a la pista, i
arrugues de tensió solcaven el seu rostre.
- Algun problema?
-Va preguntar en Karrde en veu baixa.
-No sé -va murmurar
ella -. Pressento...
Mai va acabar la
frase. El cinturó que en Karrde portava a la cintura va grallar, grinyolar i va
quedar mut.
-Vinga! -va exclamar
en Karrde.
Va desenfundar el
desintegrador i va córrer cap a la sortida. Va distingir formes que es movien
al final del túnel. Va aixecar el desintegrador i va disparar contra elles.
El violent estrèpit
d'una bomba sònica va estremir l'aire al seu voltant, gairebé tirant-lo a
terra. Va aixecar la vista, ensordit, just quan dos caces TIE passaven sobre el
seu cap, disparant sense parar contra el túnel de sortida. El paviment va
esclatar en blocs fumejants de ceràmica mig fosa, impedint qualsevol
possibilitat d'escapar en aquella direcció. En Karrde va llançar un tret, tan
espontani com inútil, contra els caces, i ja es disposava a apuntar contra les
siluetes del túnel, quan una dotzena de milicians van aparèixer per sorpresa a
la vora superior de la pista d'aterratge, i van deixar caure cordes fins al
sòl.
- Al terra! -Va
cridar la Mara, gairebé sense sentir la seva veu, gairebé sord.
Es va llançar a
terra, va caure sobre el braç esquerre i va apuntar contra el milicià més
proper. Va disparar, va fallar per mig metre, i va reparar en el curiós fet que
els imperials no replicaven al seu atac. Llavors, una destra mà li va prendre
l'arma.
Va rodar de costat i
va mirar a la Mara amb incredulitat.
- Què...?
La dona s’aixecava
sobre seu, el rostre tens per una emoció que en Karrde tot just va reconèixer,
i els seus llavis pronunciaven paraules que no podia sentir.
Però no necessitava
cap explicació. Cosa curiosa, no sentia ràbia cap a ella, ni per haver-li
amagat el seu passat imperial, ni per tornar ara als seus orígens. Només
lamentava que l'haguessin enganyat com a un nen..., i haver perdut una ajudant
tan valuosa.
Els milicians van
obligar-lo a posar-se dret i el van arrossegar cap a la nau que estava aterrant
al costat de l’Eteri. Mentre
trontollava en la seva direcció, un estrany pensament va creuar per la seva
ment.
L’havien traït i
capturat, i gairebé amb seguretat moriria..., però almenys ja coneixia en part
la resposta al misteri de per què la Mara volia matar al Luke Skywalker.
La Mara va mirar al gran almirall amb ulls
plens de fúria, les mans convertides en punys, la veu tremolosa de ràbia.
-Vuit dies, Thrawn -va rugir, i la
seva veu va despertar ressons estranys en l'immens moll de llançadores del Quimera -. Va dir vuit dies. Em va
prometre vuit dies.
En Thrawn la va contemplar amb tal
calma que la Mara va desitjar desintegrar-lo en l'acte.
-Vaig canviar d'idea -va respondre
amb fredor -. Vaig pensar que potser en Karrde no tan sols es negaria a
divulgar l'emplaçament de la flota Katana, sinó que fins i tot podia
abandonar-la aquí per suggerir que fes aquest tracte amb nosaltres.
-No em vingui amb aquestes -va replicar
la Mara -. Va planejar utilitzar-me des del primer moment.
-I vam aconseguir el que desitjàvem
-va dir amb suavitat el monstre d'ulls vermells -. Això és l'únic que importa.
Alguna cosa va esclatar a l'interior
de la Mara. Sense fer cas dels milicians alineats darrere d'ella, es va llançar
sobre la gola d’en Thrawn, amb els dits urpats com una au de presa.
I es va veure frenada dolorosament
quan el guardaespatlles noghri d’en Thrawn va saltar des de dos metres de distància,
va llançar el braç sobre el seu coll i espatlla, i la va obligar a girar en
rodó.
La Mara va aferrar aquell braç dur
com l'acer i, alhora, va dirigir el seu colze dret contra el tors del noghri,
però el cop no va arribar al seu destí, i mentre intentava lliurar-se de la
seva presa, la seva visió es va ennuvolar. L'avantbraç del noghri s'havia
tancat de l'artèria caròtida, i amenaçava amb deixar-la sense sentit.
No guanyaria res sumint-se en la
inconsciència. Va deixar de debatre’s, i la pressió va cedir. En Thrawn seguia
dret, i la contemplava amb aspecte divertit.
-Això ha estat molt poc professional
per la seva banda, Mà de l'Emperador -es va burlar.
La Mara el va traspassar amb la
mirada i aquesta vegada va atacar amb la Força. En Thrawn va arrufar lleument
les celles i va recórrer el seu coll amb els dits, com si intentés treure’s una
teranyina invisible. La Mara va intensificar la tènue presa sobre la seva gola,
i el gran almirall va fregar de nou el seu coll abans de comprendre-ho.
-Bé, ja n'hi ha prou -va dir, amb
veu alterada i to irritat -. N'hi ha prou, o en Rukh haurà de fer-li mal.
La Mara va fer cas omís de l'ordre i
va prosseguir els seus intents. En Thrawn la va mirar sense parpellejar. Els
músculs de la seva gola es movien mentre lluitava per alliberar-se. La Mara va
serrar les dents, a l'espera de l'ordre o gest que donés permís al noghri per
escanyar-la, o als milicians per vaporitzar-la.
Però en Thrawn va continuar
silenciós i immòbil, i un minut després, sense alè, la Mara va haver d'admetre
la seva derrota.
-Confio que hagi après els límits
dels seus petits poders -va dir amb fredor en Thrawn, acariciant-se la gola. Si
més no, ja no semblava divertit -. Un petit truc après de l'emperador?
-Em va ensenyar molts trucs importants
-va replicar la Mara, indiferent al dolor de les seves temples -. Com tractar
amb traïdors, per exemple.
Els ulls d’en Thrawn van
centellejar.
-Compte, Jade -va dir amb suavitat
-. Jo governo l'Imperi ara. No està parlant amb un emperador mort fa molt de
temps. L'única traïció és desafiar les meves ordres. Em sento inclinat a
tornar-la al lloc que mereix a l'Imperi, com a primer oficial, potser, d'un
Cuirassat Katana, però un altre exabrupte com aquest i l'oferta serà retirada.
-I després em matarà, suposo -va
grunyir la Mara.
-El meu imperi no té el costum de
desaprofitar recursos valuosos. Serà lliurada al mestre C'baoth, com a regal
extra. Sospito que aviat desitjarà haver estat executada.
La Mara el va mirar, i una
esgarrifança involuntària va recórrer la seva esquena.
- Qui és en C'baoth?
-Joruus C'baoth és un mestre Jedi
boig -va respondre en Thrawn -. Ha consentit d’ajudar-nos en els nostres
esforços bèl·lics, a canvi que li permetem modelar Jedi a la imatge retorçada
que li vingui de gust. El seu amic Skywalker ja ha caigut a la seva xarxa.
Confiem en lliurar-li aviat la seva germana, l’Organa Solo. -La seva expressió
es va endurir -. Lamentaria moltíssim que anés a fer-los companyia.
La Mara va respirar fondo.
-Entenc -es va obligar a pronunciar
les paraules -. Ho ha deixat molt clar. No tornarà a passar.
En Thrawn la va mirar un moment, i
després va assentir.
-Disculpes acceptades -va dir -.
Deixa-la anar, Rukh. Ja. He de suposar que desitja reintegrar-se a l'Imperi?
El noghri va alliberar el seu coll
(a contracor, va pensar la Mara) i va donar un curt pas enrere.
- I els homes d’en Karrde? -Va
preguntar.
-Tal com vam convenir, seran posats
en llibertat. Ja he cancel·lat totes les ordres de recerca i captura dirigides
contra ells, i el capità en Pellaeon està trucant en aquest moment als caçadors
de recompenses.
- I en Karrde?
En Thrawn va estudiar el seu rostre.
-Romandrà a bord fins que confessi
on és la flota Katana. Si ens estalvia temps i esforços, rebrà tres milions de
compensació, tal com vostè i jo vam acordar a Endor. Si no..., potser no quedi
molt d'ell per pagar-li la compensació.
La Mara va torçar els llavis. No
s'estava fent un farol. Hi havia presenciat els efectes d'un minuciós
interrogatori imperial.
- Puc parlar-hi? -Va preguntar.
- Per a què?
-Podria convèncer-lo que
col·laborés.
En Thrawn va somriure.
- O intentaria convèncer-lo que no
el va trair?
-Segueix tancat en una cel·la -li va
recordar la Mara procurant mantenir serena la veu -. No hi ha motius perquè
desconegui la veritat.
En Thrawn va alçar les celles.
-Al contrari -va dir -. Una sensació
de total abandonament és una de les eines psicològiques més útils que tenim a
mà. Uns quants dies, sense altres pensaments que alleugin la monotonia, potser
li convencin de col·laborar sense necessitat d'acudir a un tracte més dur.
-En Thrawn...
La Mara es va interrompre, i va
reprimir el seu momentani atac d'ira.
-Així està millor -va aprovar el
gran almirall, sense apartar els ulls de la seva cara -. Sobretot, considerant
que l'alternativa més senzilla és lliurar-lo directament a un androide
interrogador. És això el que vol?
-No, almirall -va dir, falta de
forces -. Només que... En Karrde em va ajudar quan no tenia un altre lloc on
anar.
-Comprenc els seus sentiments -va
respondre en Thrawn, i la seva expressió es va endurir de nou -, però aquí no
hi ha cabuda per a ells. Lleialtats a dues bandes són luxes que cap oficial de
la flota imperial es pot permetre, especialment si vol aconseguir algun dia un
lloc de comandament absolut.
La Mara es va aixecar en tota la
seva alçada.
-Sí, senyor. No tornarà a passar.
-Això espero. -En Thrawn va moure el
cap, i l'escorta de milicians va procedir a retirar-se -. El lloc de l'oficial
de pont està just sota la torre de control -va dir, assenyalant la gran
bombolla de transpariacer situada entre els caces TIE alineats -. Proporciona
una llançadora i un pilot perquè la condueixi de tornada a la superfície.
Era un clar comiat.
-Sí, almirall.
La Mara es va dirigir cap a la porta
indicada. Va notar que els seus ulls la seguien un moment, i després va sentir
el soroll dels seus passos quan es va allunyar cap a l'ascensor que hi havia a
l'altre costat de les portes d'estribord.
Sí: el gran almirall ho havia deixat
molt clar, però no com ell volia. Amb aquell únic acte de traïció, havia
destruït la seva última esperança que el nou Imperi pogués comparar-se algun dia
amb aquell que el Luke Skywalker havia destruït.
L'Imperi al qual havia servit amb
tant orgull havia desaparegut. Per sempre.
Havia estat una penosa revelació,
molt costosa. Podia esborrar d'un sol cop tot el que s'havia esforçat a
construir per a ella durant l'últim any.
També podia costar la vida d’en
Karrde. I si és així, moriria creient que ella l’havia traït deliberadament.
El pensament es va retorçar en el
seu estómac com un ganivet roent, i es va barrejar amb la seva ira cap al
Thrawn per mentir i la vergonya per haver estat tan càndida per creure-s’ho.
Des de qualsevol punt de vista, la culpa era seva.
I ella havia de solucionar-ho.
Al costat de la porta que conduïa al
despatx de l'oficial de pont estava l'arcada que donava accés a les zones de
serveis i preparatius. La Mara va mirar enrere mentre caminava, i va veure que
en Thrawn entrava en un turboascensor, amb el noghri al seu costat. La seva
escorta de milicians també havia desaparegut, i els seus membres s'haurien
dirigit a la secció privada de popa per presentar-se després de complir la seva
missió. Hi havia unes vint o trenta persones al moll, però ningú semblava
prestar atenció.
Era l'única oportunitat que tindria.
Amb l'oïda atenta al crit, o al tret de desintegrador, que anunciaria el seu
fracàs, va envoltar el despatx de l'oficial de pont i va retrocedir cap a la
zona de preparatius.
Hi havia una terminal d'ordinador
just dins de l'arcada, recolzada contra la paret, accessible a la zona de
preparatius de proa i al moll d'atracada de popa. El seu emplaçament la
convertia en un blanc fàcil per a accessos no autoritzats, i com a conseqüència
estaria protegida per un complicat codi d'entrada. Si coneixia bé en Thrawn,
havia de canviar-la cada hora, però el que ni tan sols sabria un gran almirall
és que l'emperador havia ordenat instal·lar una clau privada en tots els
ordinadors principals de cada Destructor Estel·lar. Havia estat la seva
garantia, primer durant la consolidació del seu poder, i després durant
l'apogeu de la Rebel·lió, que cap comandant podria desconnectar-lo de les seves
naus. Ni a ell, ni als seus agents més importants.
La Mara va teclejar el codi
d'entrada privat i es va permetre un tens somriure. En Thrawn podia
considerar-la un correu especialitzat, si així ho desitjava, però ella sabia
que no era cert.
El codi va funcionar, i la Mara va
entrar a l'ordinador.
Va demanar un directori, intentant
reprimir la sensació que els milicians caurien sobre ella d'un moment a un
altre. El codi privat estava inclòs en el sistema, i era impossible d'eliminar,
però si en Thrawn sospitava la seva existència, potser hauria muntat un
dispositiu d'alarma per si algú l'utilitzava. En aquest cas, necessitaria molt
més que una demostració d'humilitat i lleialtat per sortir de l'embolic.
No havia aparegut cap milicià quan
el directori va sortir en pantalla. Va teclejar el codi de la secció cel·lular
i va recórrer la llista amb la mirada, desitjant tenir al seu costat un
androide astromec R2 com el de l’Skywalker. Encara que en Thrawn hagués passat
per alt el codi privat, hauria alertat a l'oficial de pont perquè la vigilés.
Si algú de la torre de control reparava en què la Mara es retardava i enviava a
algú a buscar-la...
Ja ho tenia: la llista de presoners
posada al dia. La va demanar i, alhora, va obtenir un diagrama complet de tot
el bloc de detenció. A continuació, una llista de les tasques encomanades als
homes, amb especial esment als canvis de torn, les ordres del dia, juntament
amb un llistat del curs previst per al Quimera
i les escales a realitzar durant els següents sis dies. En Thrawn havia donat a
entendre que esperaria alguns dies abans de procedir a un interrogatori
oficial, amb l'esperança que l'avorriment, el nerviosisme i la pròpia
imaginació d’en Karrde dobleguessin la seva resistència. La Mara només
albergava l'esperança que pogués tornar abans que aquell període acabés.
Una gota de suor va relliscar per la
seva esquena mentre esborrava la pantalla. Ara venia la part més difícil. Hi
havia reflexionat sobre la idea una dotzena de vegades, mentre travessava el
moll d'atracada, i en cada ocasió havia arribat a la mateixa odiosa conclusió.
Estava gairebé segura que en Karrde hauria apostat a un observador ocult que
vigilés l'aproximació de l’Eteri, que
hauria presenciat el parany estès pels imperials. Si la Mara tornava sana i
estàlvia del Quimera, mai podria
convèncer els homes d’en Karrde que no l’havia venut als imperials. De fet,
tindria sort si no la vaporitzaven quant fes acte de presència.
Era impossible rescatar-lo sola. No
esperava la menor ajuda de la seva organització. Només hi havia una persona a
la galàxia amb la que poder comptar. Només una persona que potser es considerés
en deute amb ell.
Va estrènyer les dents i va demanar
el parador actual d'un mestre Jedi anomenat Joruus C'baoth.
Va tenir la impressió que
l'ordinador trigava excessiu temps en proporcionar-li la informació, i el
borrissol del seu clatell ja s'havia estarrufat quan la màquina va respondre.
Va veure el nom del planeta (Jomark), i va esborrar la pantalla. A continuació,
va fer el possible per esborrar les empremtes de l'operació. Estava abusant
massa del seu temps, i si la sorprenien en un ordinador al qual no podia tenir
accés, es trobaria en una cel·la contigua a la d’en Karrde.
Ho va aconseguir per molt poc. Es
dirigia cap a l'arcada, quan un jove oficial i tres soldats van sortir de
l'hangar amb pas decidit i les armes preparades. Un dels soldats la va veure,
va murmurar alguna cosa a l'oficial...
-Perdó -va cridar la Mara, quan els
quatre es van desviar cap a ella -, poden dir-me on puc trobar l'oficial de
pont?
-Jo sóc l'oficial de pont -va
respondre l'oficial, i la va mirar amb desconfiança, mentre tot el grup
s'aturava -. És vostè la Mara Jade?
-Sí -va respondre la dona, amb la
seva millor expressió despreocupada i innocent -. Em van dir que el seu despatx
estava per aquí, però no ho he sabut trobar.
-Està a l'altre costat de la paret
-va grunyir l'oficial. Es va encaminar cap a la terminal -. Estava jugant amb
això? -Va preguntar, i va prémer les tecles.
-No -li va assegurar la Mara -. Per
què?
-És igual. Encara està tancat -va
remugar per a si.
Va passejar la mirada per la zona,
com a la recerca d'un altre motiu que expliqués la presència de la Mara en
aquesta part, però no va veure res. Va tornar la seva atenció a la dona,
gairebé de mala gana.
-Tinc ordres de proporcionar-li
transport fins al planeta.
-Ja ho sé. Quan vulgui.
La llançadora va desaparèixer en el
cel. La Mara, dreta al costat de la rampa de l’Eteri, l'olor de paviment cremat encara suspès en l'aire, va seguir
amb la vista la trajectòria de la nau imperial.
-Aves -va cridar -. Vinga, Aves, sé
que estàs a prop.
-Dóna’t la volta i aixeca les mans
-va sentir la veu, procedent de l'escotilla de la nau -. Ben amunt. I no oblidis
que conec l'existència de la pistoleta que portes a la màniga.
-Els imperials se l'han quedat -va respondre
la Mara, mentre es tombava i aixecava les mans -. I no he vingut a barallar-me,
sinó a demanar ajuda.
-Si vols ajuda, demana-la als teus
nous amics -va replicar l’Aves -. Tot i que pot que sempre fossin els teus
amics, eh?
La Mara sabia que l'estava
provocant, buscant l'oportunitat d'alliberar la seva ràbia i frustració
mitjançant una discussió o un duel a trets.
-Jo no li vaig trair, Aves. Els
imperials em van capturar i vaig tractar de despistar-los amb l'esperança que
poguéssim escapar, però no va funcionar.
-No et crec -va replicar l’Aves.
Es va sentir el frec de la seva bota
sobre el metall quan va baixar amb cautela per la rampa.
-Sí, em creus. -La Mara va moure el
cap -. En cas contrari, no hauries vingut.
Va notar el seu alè al clatell quan
es va aturar darrere d'ella.
-No et moguis -va ordenar l'home.
Va aixecar la màniga del seu braç
esquerre, que va deixar al descobert la funda buida. Va registrar l'altra
màniga, i després va recórrer els seus costats amb la mà lliure.
-Molt bé, dóna't la volta -va dir, i
va retrocedir.
La Mara va obeir. Estava a un metre
d'ella, el rostre tens, el desintegrador apuntat al seu estómac.
-Aves, si hagués traït en Karrde,
per què hauria tornat, i sola?
-Potser necessitaves treure alguna
cosa de l’Eteri, o potser sigui un
truc per trair als altres.
La Mara es va armar de valor.
-Si de debò creus això -va dir amb
veu serena -, ja pots disparar. No podré alliberar en Karrde sense la vostra
ajuda.
L’Aves va guardar silenci durant un
llarg minut. La Mara va escrutar el seu rostre, procurant fer cas omís de la mà
que empunyava amb força l'arma.
-Els altres no t'ajudaran. La meitat
pensen que vas manipular en Karrde des del moment en què et vas unir a
l'organització. Gairebé tots els altres opinen que ets de les persones que
canvien de bàndol dues vegades l'any.
La Mara va fer una ganyota.
-Això va ser veritat en un altre
temps -va admetre -, però ja no.
- Pots demostrar-ho?
-Sí, alliberant en Karrde. Escolta,
no tinc temps de discutir. Ajuda'm, o dispara.
L’Aves va vacil·lar uns segons.
Després, gairebé de mala gana, va baixar el desintegrador i el va apuntar a
terra.
-Crec que estic signant la meva
sentència de mort -va grunyir -. Què necessites?
-Per començar, una nau -va dir la
Mara, deixant escapar l'aire que, sense adonar-se'n, havia retingut fins ara -.
Més petita i ràpida que l’Eteri. Una
d'aquelles llanxes Skipray que hem tret de Vagran m'aniria bé. També necessito
un d'aquells ysalamiri que portàvem en el Salvatge
Karrde. Si és possible, en una armadura portàtil.
L’Aves va arrufar les celles.
- De què et servirà un ysalamiri?
-Vaig a parlar amb un Jedi.
Necessito una garantia que m'escoltarà.
L’Aves la va examinar uns moments, i
després va arronsar les espatlles.
-Crec que prefereixo no saber-ho.
Què més?
La Mara va moure el cap.
-Ja està.
L’Aves va aclucar els ulls.
- Ja està?
-Exacte. Quan ho tindràs?
L’Aves es va humitejar els llavis
amb aire pensatiu.
-Dins d'una hora, diguem. Saps on és
aquest gran pantà, a uns cinquanta quilòmetres al nord de la ciutat?
La Mara va assentir.
-És una mena d'illa propera a la
part est.
-Exacte. Sobre l’Eteri a l'illa i allà farem el
lliurament.
-Va aixecar la vista cap al vaixell
de càrrega que s'alçava sobre ell -. Si creus que és segur moure'l.
-De moment, sí. En Thrawn em va dir
que havia aixecat totes les ordres de recerca i captura del grup, però el
millor serà que desaparegueu quant me'n vagi. Llançarà tota la flota sobre
vosaltres en cas que aconsegueixi alliberar en Karrde. I serà millor que
sotmeteu l’Eteri a un registre
minuciós, és possible que hagin posat un radi guia a jutjar per la manera com
en Thrawn em va capturar. -Va torçar els llavis -. I coneixent en Thrawn, també
és probable que algú m’estigui seguint. Hauré de desfer-me d'ell abans
d'abandonar el planeta.
-Et donaré una mà -va dir
ominosament l’Aves -. En qualsevol cas, hem de desaparèixer, oi?
-Exacte. -La Mara va fer una pausa,
mentre pensava si necessitava dir-li alguna cosa més -. Crec que això és tot. Anem-nos-en.
-Molt bé. –L’Aves va vacil·lar -. Encara
no sé de quin costat estàs, Mara. Si estàs del nostre..., bona sort.
La dona va assentir, i va sentir un
nus a la gola.
-Gràcies.
Dues hores després, estava amarrada
amb les corretges de seguretat a la cabina de la llanxa. Una estranya i
desagradable sensació de déjà vu s'havia apoderat d'ella, a mesura que
s'endinsava en l'espai. Hi havia sobrevolat el bosc de Myrkr en una nau com
aquesta, diverses setmanes enrere, a la caça i captura d'un presoner fugat. Ara,
com si la història es repetís, anava de nou en persecució d’en Luke Skywalker.
Només que aquesta vegada no el pretenia
matar o capturar. Aquesta vegada anava a suplicar la seva ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada