CAPÍTOL TRETZE
Gràcies als
ensenyaments d’en Qui-Gon Jinn, l’Obi-Wan Kenobi era un amb la Força.
Ja havia estat alguna
vegada en aquest lloc, però en una aïllada gota d'aigua dins d'un gran mar,
però ara estava dins el propi mar. Era un mar que presentava superfície o fons,
que corria per tot arreu i en tot. La Força transcendia el temps i l'espai.
Civilitzacions ascendeixen i cauen, les estrelles es formen i moren, però la
Força no tindrà fi.
Com una entitat
espiritual, l’Obi-Wan no estava lligat a les lleis de la física. Podia viatjar
a través de la galàxia, d'un món a un altre amb només pensar en el viatge. Ell
no només podia comunicar-se amb els vius, sinó manifestar una il·lusió del seu
jo físic anterior. Fins i tot podia comunicar-se amb els esperits dels seus
companys, en cas de ser mútuament compatibles.
Després de la
destrucció de l'Estrella de la Mort, l’Obi-Wan limitava la seva comunicació amb
Luke Skywalker. Això no era perquè els poders de l’Obi-Wan hagin disminuït,
sinó perquè sabia que hi havia moltes coses que en Luke podria aprendre només
de la vida, no només dels seus amics, sinó que també dels seus enemics. Més
precisament, hi havia coses que en Luke havia d’aprendre per si mateix, i
altres vegades les va aprendre pel seu ensenyament. En Ben era un esperit guia,
no un manefla.
Però l'esperit de
l’Obi-Wan sempre es va mantenir vigilant. Després que en Luke accidentalment va
arribar a un estat catatònic, tractant d'usar la Força per meditar, l’Obi-Wan
va entrar en els somnis d’en Luke i el va guiar perquè se sobreposés a la seva
por innata cap a Darth Vader. I quan els molt desprevinguts Luke i Leia, que
encara no coneixien el fet que eren germans, van confrontar a Vader a Mimban,
l’Obi-Wan va intervenir de nou, reforçant les habilitats d’en Luke per
ajudar-lo a derrotar al Senyor Fosc.
En Vader hauria d'haver mort a Mimban, l’Obi-Wan va
pensar amb tristesa. De la mateixa manera que hauria d'haver mort a Mustafar,
Yavin, i més llocs dels que podria anomenar.
I, no obstant això en
Darth Vader seguia viu.
L’Obi-Wan sent tan
poderós en esperit, no tenia influència sobre el Senyor dels Sith. De fet,
estar a prop seu era una experiència esgotadora per a qualsevol entitat.
I havia altres
perills a considerar. En Yoda li havia dit que els antics Senyors Sith havien,
almenys una vegada, desenvolupat una arma anomenada la bomba mental per
destruir als Jedi i capturar les seves ànimes. L’Obi-Wan no sabia si en Palpatine
o en Vader posseïen o eren capaços de crear una bomba mental o si aquest tipus
d'armes podria consumir un esperit ja existent, però sabia que si es permetia
caure en algun parany Sith, seria de poca utilitat per al Luke.
Va ser tres anys
després de la Batalla de Yavin, quan l'Aliança Rebel s'havia traslladat al
planeta gelat de Hoth, que en Ben es va manifestar com una visió d’en Luke. En
Luke havia escapat per si mateix de les urpes d'un wampa sanguinari, però va
resultar ferit i estava perdut, lluny de la base rebel. Esgotat per la seva
lluita per sobreviure i pels vents sota zero que el colpejaven de totes
direccions, en Luke es va desplomar contra el dur sòl cobert de neu.
L’Obi-Wan li va
parlar.
- Luke... Luke.
Lentament, en Luke
va aixecar el cap com si li pesés massa. L’Obi-Wan va aparèixer com una lluent
forma espectral a curta distància d'ell. L’Obi-Wan va poder veure l'expressió
confusa d’en Luke, preguntant-se si estava al·lucinant. En Luke va dir en veu
alta:
- Ben?
En Ben li va
contestar:
- Has d’anar al
sistema Dagobah.
- Sistema Dagobah? -En
Luke va repetir encara confós.
- Allà aprendràs d’en
Yoda -, l’Obi-Wan va continuar -, el Mestre Jedi que em va instruir.
En Luke va gemegar.
- Ben... Ben.
L’Obi-Wan sabia que
en Luke estava en xoc. Però també sabia que l'ajuda arribaria en segons, en la
forma d’en Han Solo muntant a un tauntaun. En Han Solo creia que havia trobat
al Luke per pura sort, però va ser l’Obi-Wan qui havia guiat a la muntura d’en
Han cap al nord de la cova de gel del wampa.
L’Obi-Wan es va
desmaterialitzar just un moment abans que en Han arribés al lloc on estava en
Luke.
L'esperit de
l’Obi-Wan vigilava la recuperació d’en Luke dins d'un tanc de bacta a la base
rebel, així com durant la terrible batalla de Hoth. Quan els rebels van ser
forçats a evacuar, on va observar els progressos d’en Luke. No va intervenir
quan en Luke va estavellar la seva ala-X en els pantans de Dagobah, ja que no
volia que en Luke es fóra abans que completés el seu entrenament.
L’Obi-Wan va ser
testimoni secret del moment en què en Luke, sense saber-ho, havia conegut a
Yoda, que es va mostrar reticent a presentar-se fins que es va convèncer de la
convicció d’en Luke per estudiar els camins dels Jedi. L’Obi-Wan va veure fins
i tot amb sorpresa com Yoda es va oferir per portar al Luke a conèixer “el
Mestre Jedi”, només per dur al Luke a la seva pròpia cabana de sostre baix en
les grans arrels d'un arbre antic.
Dirigint-se al Luke
mentre preparava alguna cosa de menjar en una olla al vapor, en Yoda, li va
dir:
- Per què
convertir-te en un Jedi vols? Hmmm?
- Suposo que
principalment pel meu pare -, va respondre en Luke.
- Ah, el teu pare, -
va dir Yoda amb interès. - Poderós Jedi era, mmm, poderós Jedi, mmm.
- Au, vinga! -En
Luke va dir amb enuig. - Com saps res del meu pare? Ni tan sols saps qui sóc. Au,
no sé el que estic fent aquí! És una pèrdua de temps.
En Yoda va apartar
la mirada d’en Luke i va recolzar el seu pes en la crossa Gímer que utilitzava
com a bastó. L’Obi-Wan va sentir la decepció del vell Mestre Jedi, fins i tot
abans que ell ho digués:
- Ensenyar-li no
puc. El noi paciència no té.
- Aprendrà a tenir
paciència -, va dir l’Obi-Wan en veu alta, creant-se una mica de ressò de la
seva veu dins de la cabana.
Sorprès per la veu
etèria, en Luke va mirar al voltant de la barraca, a la recerca de l’Obi-Wan.
- Hmmm -, va
murmurar Yoda. Es va tornar lentament per fer front al Luke. Parlant-li a
l’Obi-Wan, va dir:
- Molta ira dintre
d'ell, com el seu pare.
La veu de l’Obi-Wan
va respondre:
- Era jo diferent
quan tu em vas ensenyar?
- Hah -, va dir
Yoda. - Ell llest no està.
Finalment en Luke es
va aturar a la recerca de l’Obi-Wan i va mirar als vells i savis ulls del seu
amfitrió. En Luke sense alè esmentà:
- Yoda!
En Yoda va assentir
amb el cap.
- Estic llest, -En
Luke va protestar. - Jo... Ben!... Jo... jo puc ser un Jedi! Ben, digues-li que
estic a punt. – Posant-se dret, xocant el seu cap amb el sostre de la cabana.
- A punt estàs? -En
Yoda va dir amb desdeny. - Què saps tu d'estar llest? Durant vuit-cents anys he
entrenat Jedis. Consells de qui ha de ser entrenat jo sé! Un Jedi el compromís
més profund de tenir ha, més seriosa la ment. - Inclinant el cap enrere per fer
front a l’invisible Obi-Wan, en Yoda va continuar: - Fa molt temps estat
observant l’he. Tota la seva vida va mantenir la seva mirada en altres coses...
cap al futur, cap a l'horitzó. Mai la seva ment estava cap a ell. Hmm? En el
que estava fent. Hmmm. – Va aixecar el seu bastó Gímer assenyalant al Luke. -
Aventura..., eh! Emoció! Eh! Un Jedi aquestes coses no anhela. - Després
baixant el bastó Gímer, va mirar al Luke i li va dir: - Imprudent ets!
L’Obi-Wan va dir:
- Així era jo, si
te’n recordes.
- És massa vell, -
va dir en Yoda amb fermesa. - Sí, massa vell per començar l'entrenament és.
En Luke va dir
desesperat:
- Però he après
molt.
En Yoda el va mirar
de reüll. Voltejant-se a veure cap a on provenia la veu de l’Obi-Wan va
preguntar:
- Acabarà el que
comenci?
Sense esperar la
resposta de l’Obi-Wan, en Luke va respondre:
- No et fallaré.
En Yoda va tornar a
mirar al Luke, qui va dir..
- No tinc por.
- Oh -va dir Yoda,
aclucant els ulls. Baixant la seva veu en to teatral, va dir:
- En tindràs, en
tindràs.
L'entrenament d’en
Luke va ser brutal. No només per les carreres d'obstacles on havia d’escalar
lianes i saltar a través del pantà carregant a Yoda en la seva esquena, sinó
també pels exercicis de meditació per obrir-se a la Força. En Luke obeïa cada
instrucció d’en Yoda i mai es va rendir.
L'esperit de
l’Obi-Wan observava en silenci el progrés d’en Luke, sobrepassant cada
desafiament. Cada dia es torna més fort,
pensava l’Obi-Wan.
Tot i això, en Luke
estava limitat pels seus propis dubtes, i pel seu impuls per fer front al
perill. Havia entrat a una cova on l’Indret Fosc de la Força era
inexplicablement fort, només per tenir un enfrontament de malson amb una
aparició d’en Darth Vader. S'havia negat a creure que la Força es podria
utilitzar per elevar la seva enfonsada nau Ala-X fins que en Yoda li va mostrar
que era possible. Encara més aclaparadores eren els seus temors, especialment
després de la meditació on havia tingut una visió del futur, d'una ciutat en
els núvols, on els seus amics Leia i Han estaven patint.
- He d'anar amb ells
-, va dir en Luke.
En Yoda va sospirar.
- Decidir en com
servir-los millor a ells has. Si et vas ara, ajudar-los pots. Però destruiràs
tot pel que ells han lluitat i patit.
I no obstant això,
en Luke va decidir deixar Dagobah. Mentre queia la nit, en Luke es va posar el
seu vestit taronja de vol i va comprovar el seu equip, mentre que l’R2-D2 es va
posicionar a l'entrada per al droide astromecànic de l'ala-X.
- Luke! - Va dir
Yoda, mirant des d'una lloma propera. - Completar l'entrenament has.
- No puc treure’m
aquesta visió del meu cap -, li va contestar en Luke, mentre s'afanyava a
inspeccionar la seva nau. - Ells són els meus amics, he d’ajudar-los.
- D'anar no has! -En
Yoda va dir amb desesperació.
En Luke va mirar en Yoda
i va dir:
- Però si no vaig, en
Han i la Leia moriran.
- No pots saber
això, - va respondre la veu sense cos de l'esperit de l’Obi-Wan. Si en Yoda no pot convèncer al Luke de
quedar-se, potser jo pugui.
Voltejant-se en
resposta a la veu de l’Obi-Wan, en Luke va veure com una llum poc brillant va
començar a intensificar-se en l'aire darrere d’en Yoda. Llavors la llum es va
materialitzar en la forma de l’Obi-Wan, que va dir amb gravetat:
- Fins i tot en Yoda
no pot veure la seva destinació.
- Però puc ajudar! -En
Luke va dir. - Sento la Força!
- Però no pots
controlar-la -, va dir l’Obi-Wan. - Aquest és un moment perillós per a tu, ja
que seràs temptant pel Costat Fosc de la Força.
En Yoda va dir:
- Si, si. A
l’Obi-Wan escoltar has. La Cova. Recorda que a la cova fallar vas!
- Però he après molt
des d'aleshores, Mestre Yoda -, va dir en Luke mentre tornava la seva atenció
cap al seu ala-X. - Prometo que tornaré i finalitzaré el que vaig iniciar.
Tenen la meva paraula.
L’Obi-Wan va dir:
- Ets tu i les teves
habilitats el que busca l'Emperador. Per això està fent patir als teus amics.
- És per això que he
d'anar, - va dir en Luke.
- Luke -, va dir
l’Obi-Wan -, No vull perdre’t de la mateixa manera com vaig perdre en Vader. -Per a si mateix, l’Obi-Wan va afegir,- De la manera com vaig perdre a l’Ànakin.
- No ho faràs -va
dir en Luke.
En Yoda va dir:
- Detinguts ells de
ser han. D'això tot depèn. Només un Cavaller Jedi completament entrenat i amb
la Força com a aliada, a Vader i al seu Emperador podrà derrotar. - Com en Luke
continuava col·locant-se el més nou del seu equip dins de l'ala-X. En Yoda va
continuar. - Si el teu entrenament ara acabes, si el camí fàcil i ràpid tries,
com Vader ho va fer, en un agent del mal et convertiràs.
- Paciència -, va
dir amb èmfasi l’Obi-Wan, esperant que en Luke portés aquesta paraula amb ell.
Responent, en Luke
va dir amb veu trencada:
- I sacrificar al
Han i la Leia?
En Yoda va
contestar:
- Si pel que van
lluitar honres... si!
En Luke va assolir
l'esglaó més baix de l'escala retràctil de l'ala-X i va apartar la mirada de
l’Obi-Wan i Yoda. L’Obi-Wan va dir:
- Si decideixes
enfrontar-te a Vader, ho faràs sol. No puc interferir.
- Entenc, - va
murmurar en Luke.
Pujant l'escala cap
a la cabina oberta de la nau va dir:
- R2, encén els
convertidors.
Encenent els motors
de l'ala-X, l’Obi-Wan va dir:
- Luke, no cedeixis
davant l'odi, això porta cap a l’Indret Fosc.
- Fort Vader és, -
va afegir Yoda. - Aplica el que après has. Salvar-te pot.
- Ho faré -, va dir
en Luke mentre es col·locava el casc. - I tornaré, ho prometo. - La tapa de la
cabina va baixar i es va tancar, i l'ala-X es va elevar i va ascendir cap al
cel nocturn.
Aixecant en Yoda la
mirada per veure la partida de l'ala-X, la lluminosa aparició de l’Obi-Wan es
va esvair en la foscor. En Yoda va sospirar, va mirar cap a terra, i va moure
el cap tristament.
- Dir-t’ho vaig -,
va dir. - Imprudent és. Ara la situació pitjor és.
La veu sense cos de
l’Obi-Wan va dir:
- Aquest noi és la
nostra última esperança.
En Yoda va tornar a
mirar cap al cel i va dir:
- No. Un altre hi
ha.
L’Obi-Wan sabia que en
Yoda parlava de la germana d’en Luke, la Leia. Encara que la Leia compartia
llaços de sang amb en Luke i certament era de voluntat fèrria, i encara que
l’Obi-Wan sempre havia respectat les creences d’en Yoda, d'alguna manera seguia
convençut que només una persona podia derrotar els Senyors Sith, i aquesta
persona era en Luke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada