Vida i obra d'Obi-Wan Kenobi (XIII)

Anterior

CAPÍTOL NOU

En Luke està en perill.

Aquest advertiment va arribar sobtadament i inesperadament al Ben Kenobi. Només havia donat uns passos fora de casa i portava una compacta caixa d'eines, per revisar el seu evaporador d'humitat quan la sensació el va colpejar. Definitivament havia un disturbi en la Força.

En Ben es va congelar en el camí, aturant-se sota l'evaporador. Es va aferrar de manera automàtica a la caixa d'eines. Havia estat vivint a Tatooine durant tretze anys, i encara que abans havia sentit pertorbacions en la Força, mai havia sentit una com aquesta.

La va generar en Luke? en Ben no estava segur. En Luke tenia tretze anys ara. D'acord al que en Ben coneixia, el nen encara no sabia res de la Força, però era possible que en Luke actués com un transmissor.

Amb la seva mà lliure, en Ben va tirar de la seva caputxa, deixant al descobert el seu cap a la calor sufocant. Un vent càlid bufava constant des de terra del desert, portant amb si la pols i el so característic dels anomenats reptadors dels Jawes que encara no arribava a veure.

En Ben sabia que havia de mantenir la calma. Respirant profundament, va tancar els ulls. Va relaxar la seva ment, descartant el soroll dels motors del reptador, es va obrir a la Força.

Gairebé immediatament, va tenir una visió amb colors fluint-ne, alguna cosa sense forma movent-se ràpidament de color marró i...

Tempesta de sorra!

... Verd... un dewback corrent ràpid, deixant al Luke i un altre noi darrere seu. En Ben no podia distingir l'altre nen, però va sentir que era un dels amics d’en Luke... i no era en Biggs Darklighter.

Un accident, en Ben es va adonar. Atrapats en una tempesta de sorra... el dewback els va tirar...

Els nois estaven envoltats per alts murs.

... En un canó. On?

Amb els ulls encara tancats, en Ben va sentir que sota d'ell els seus peus es van moure, voltejant-lo fins que es va aturar, mirant cap al sud-est. Ignorant la calor dels sols que abraçaven la part posterior del seu coll. Segons més tard, a través dels ulls tancats, va visualitzar una formació distintiva, roques dentades que planaven sobre els canals d'un llit sec del riu.

La cadena muntanyosa Ja-Mero.

En Ben va sospirar quan va obrir els ulls per mirar a través dels Deserts de Jundland. Va veure un núvol boirós suspès sobre la zona de crestes de Ja-Mero, aproximadament a setanta quilòmetres de distància. Ho va fer perquè tothom sabia que en aquest lloc es poden perdre entre els canons retorçats fins i tot amb bon clima, i perquè la foscor cauria en poques hores, va saber que en Luke i el seu amic podrien necessitar ajuda més aviat que tard.

Per no posseir un speeder!

En Ben ràpidament va calcular quantes hores el portaria arribar a les muntanyes Ja-Mero si viatjava a peu, va comprovar el seu cinturó multifuncional per assegurar-se que portava les racions adequades. Mentre caminava cap al front de casa i col·locava la caixa d'eines a terra prop de la porta principal, se li va acudir que podria tractar de posar-se en contacte amb l'Owen Lars, però immediatament va rebutjar la idea. La casa dels Lars estava uns altres setanta quilòmetres més enllà de les muntanyes Ja-Mero, a més a més l'Owen acabava d'insistir que no necessitaven ajuda d’en Ben. El neci tossut probablement aniria a buscar al Luke i sol aconseguiria perdre’s o morir.

En Ben sabia que tant l’Owen com la Beru estarien molt preocupats si tenien alguna idea de la situació d’en Luke, però no hi havia res que poguessin fer al respecte. En Luke estava en perill, i no hi havia temps per perdre. Si hi hagués alguna possibilitat de trobar als nois a boca de nit, hauria de fer-ho per si mateix.

En Ben va començar a caminar lluny de casa.

- Setanta quilòmetres -, va murmurar mentre es va sacsejar la pols de la seva barba. - No crec que vagi a trobar fàcilment un taxi.

En aquest moment, el reptador Jawa va aparèixer a la vista. El vehicle tipus Mamut es desplaçava cap a l'oest a través del canó Xèlric Draw, en direcció a Mos Espa.

- Ah! -, va dir en Ben amb un somriure irònic. - El meu taxi!

El reptador es movia ràpid, i en Ben imaginava que els Jawes estaven ansiosos per arribar al seu destí. Assolint-los amb la Força, va visualitzar el cap Jawa a bord del vehicle, i després va projectar un pensament: Has de parar per revisar els motors.

Com a resposta, el reptador es va aturar sorollosament prop de la base del cingle sota la casa d’en Ben, i després diversos Jawes es van escolar fora del vehicle. En Ben caminava pel cingle per trobar-se amb els Jawes, els quals li van dir que s'havien detingut per revisar els motors. En Ben no es va sorprendre que no trobessin res dolent.

En Ben es va reunir amb el cap Jawa. Uns minuts més tard, el reptador es va allunyar del penya-segat, portant al Ben amb ell. Quan el vehicle va girar cap als deserts de Jundland, la majoria dels Jawes estaven confosos pel seu canvi de rumb, però el cap Jawa va insistir que seria un plaer dur al Ben cap a les muntanyes Ja-Mero.

El vent udolava quan el reptador es va aturar a poca distància de la boca d'un estret canó. En Ben va sortir, tirant el seu mantell sobre el cap per allunyar la coïssor de la sorra sobre el seu rostre. A mesura que el reptador donava volta i s'allunyava, en Ben es va avançar, entrant en el canó.

Per molt que esperava amb interès el dia en què podria conèixer al Luke, no tenia idea de si aquest seria aquest dia. Va haver d'admetre que existia la possibilitat que en Luke i el seu amic poguessin trobar la manera de sortir del canó sense ajuda, i no veia cap raó per revelar la seva presència al Luke a menys que fos absolutament necessari.

En Ben seguia movent-se. Aventurant-se més dins del canó, l'aire es va tornar notablement més fred. La tempesta de sorra feia difícil veure més enllà d'uns quants metres en qualsevol direcció. En veure la posició dels sols, va estimar que la foscor total arribaria en menys de trenta minuts. Es va preguntar com estaria preparat en Luke per sobreviure fora de la casa dels Lars. Si ell és tan impulsiu com el seu pare, ell creurà que està preparat per a qualsevol cosa, encara que no ho està, va pensar.

Algunes pedres al fons del canó havien estat remogudes, possiblement potejades per un animal gran, podria ser el dewback que en Ben havia visualitzat abans. Va seguir el rastre de l'animal, fins que va arribar a una bifurcació en el canó. Alguna cosa en l'aire li va dir que prengués el camí de l'esquerra, el qual va acabar portant-lo a una corba que el va portar a una altra bifurcació.

Això és com un laberint, va pensar en Ben mentre prenia el sender de la dreta, que era lleugerament més ample que l'altre. Aclucant els ulls, va mirar cap amunt i més enllà de les parets del canó, més enllà de les ràfegues de sorra, va observar una franja de cel porpra on s'apreciaven tènues algunes estrelles. Ell no necessitava les estrelles per orientar-se, però en Luke podria necessitar-les, ja que seria fàcil per a qualsevol persona perdre tot el sentit de l'orientació en el fons del canó.

Baixant la mirada, va seguir en l'envoltant foscor. A través del vent, escoltava ocasionalment sons de les criatures que habitaven dins el canó. Cap d'elles semblava amenaçadora, però en Ben va haver de concentrar-se per filtrar els sorolls distraients mentre buscava als nois.

Un petit llangardaix, invisible, ocult en una de les moltes esquerdes de la paret a la dreta d’en Ben, va deixar escapar un grinyol d'ansietat. Un moment després, en Ben va sentir que un brunzit s'acostava veloçment, ajupint-se ràpidament va veure diversos skettos batent les seves ales per l'aire. Els rèptils voladors de quatre ales, van passar pel seu costat, volant per on ell havia vingut fins que van desaparèixer en un revolt. En Ben sabia que els skettos normalment es quedaven al seu lloc durant les tempestes de sorra, i es va preguntar què els havia espantat.

I llavors va sentir un rugit que li va gelar la sang. Fort com el tro, que semblava venir just de la següent corba del canó, en Ben va reconèixer el crit a l'instant.

Un Drac Krayt!

Els seus ulls es van engrandir amb alarma, però ja estava en moviment, corrent tan ràpid com podia cap a la corba. Però quan va sortir va trobar una altra bifurcació, aturant-se bruscament. No hi havia ni rastre de la bèstia.

Un ressò, es va adonar, a la vegada que va sentir que en Luke era viu..., espantat, però encara amb vida. En Ben gairebé es va maleir per no haver distingit el rugit com un ressò abans d'anar corrent cap a l'acció amb massa entusiasme com un aficionat. Es va quedar congelat en la intersecció natural del canó, esperant seguir un altre so, i esperant que no fossin crits humans.

Un moment després, es va sentir un soroll sord, com si un ariet colpegés una paret del canó. El xoc va reverberar per sota de la canal a l'esquerra d’en Ben. Va córrer cap al barranc, amb la vista cap endavant, movent-se sense dubtar passant sobre les pedres irregulars. Mentre corria, les seves fosses nasals van percebre lleugerament l'olor desagradable de carn ensangonada, després va córrer directament a la font. Era un dewback obert en canal.

En Ben no es va aturar a examinar el dewback sacrificat que pràcticament ocupava tot el sender davant seu. Va passar sobre del cos i va seguir corrent. Va escoltar un soroll de cops constants, però va ser després de diversos passos que es va adonar, amb molèstia, que el so provenia del seu propi cor, que bategava amb una força inusualment ràpida. M'estic fent vell, va pensar amb tristesa.

Es va centrar en els batecs del seu cor, els quals van disminuir i es van estabilitzar mentre seguia corrent. El pas entre les parets va portar al Ben a la part superior d'una cornisa que donava a una zona més àmplia, però encara tancada. Mirant en la foscor, va veure un drac krayt, un krayt salvatge amb gana i enfurismat, corrent directament cap a l’obertura d'una esquerda. I dins de l'esquerda hi havia dues figures greixoses.

- Luke! - Va cridar en Ben, sense pensar o preocupar-se a revelar la seva presència o la identitat d’en Luke. El gran cap banyut del drac es va estavellar contra la paret exterior de l'esquerda, saltant pedres per l'impacte.

Des de l'interior de l'esquerda, l'amic d’en Luke cridava:

- Estem morts!

No del tot, va pensar en Ben amb gran alleujament, però llavors el drac krayt es va fer enrere i es va preparar per carregar de nou. Usant la Força, en Ben es va acostar a la ment primitiva del drac Krayt.

La monstruosa bèstia de sobte es va aturar i va grunyir, deixant al descobert les seves groguenques i llargues dents. Llavors va sacsejar el seu ample cap, com si estigués tractant de treure’s alguna cosa, esbufegant molt fort abans d'allunyar-se de l'esquerda. Va intentar ser poderós i afamat com ho era el krayt, i sense poder desfer-se de la idea que havia entrat de sobte en el seu cervell li va dir:

- Estàs molt cansat. Molt, molt cansat. Dorm.

A causa de què les ràfegues de sorra continuaven bombardejant la zona, el Krayt es va recolzar sobre el terra del canó, tancant els seus ulls, i va començar a roncar en un to bastant aspre.

En Ben alleujat, va baixar del sortint i va passar prop del dormit Krayt per acostar-se a l'esquerda. A mesura que s'acostava a la posició en què estaven els dos nois amagats, va sentir gemegar l'amic d’en Luke:

- Mai trobarem el camí a casa! Trobaran els nostres ossos algun dia... només ossos vells...

En Ben es va aclarir la gola i els nois van saltar de l'esquerda, en tornar el cap cap a ell. Els dos nois tenien les seves ulleres de sorra al voltant dels seus colls i estaven vestits de manera similar amb túniques blanques i polaines, típiques dels agricultors d'humitat. Quan els ulls d’en Luke es van trobar amb els seus, de sobte en Ben es va adonar que en Luke tenia la mateixa edat que ell, quan va fer el seu primer viatge a Ilum.

En Ben va decidir que es tractava, després de tot, del dia en què finalment es presentaria al Luke.

- Sóc en Ben Kenobi, - va dir. - No tenim molt de temps si haig de portar-los a casa nois.

En Luke va panteixar:

- Saps... Saps el camí a la granja dels Lars?

Sabent que era millor per al Luke no saber quina era la seva missió a Tatooine, en Ben va simular estar pensatiu i va dir:

- Lars? Ja, són l’Owen i la Beru Lars?

En Luke va assentir amb el cap.

- Ha passat molt temps des que els vaig veure -, va dir en Ben - però sí, crec que conec el camí.

Va fer un gest perquè els nois es col·loquessin les seves ulleres i el seguissin. Sortint de l’estreta esquerda, van caminar darrere d’en Ben, que els va portar al voltant del Krayt dormit. Encara que els nois no tenien idea d'on es dirigien, van confiar en Ben i el van seguir a través dels racons que es convertien en el canó.

Els vents van començar a apagar-se a mesura que sortien del canó, i la majoria del cel nocturn estava clar per sobre de la zona en què en Ben havia baixat del reptador. El jove amic d’en Luke es va quedar atònit pel canvi abrupte en el clima, balbotejant:

- Què va passar?

- Estem a l'ull de la tempesta -, va dir en Ben, amb els ulls en els núvols que semblaven estar agitant-se en l'horitzó.

- Si mantenim un pas ràpid -, va dir en Luke - podem viatjar amb ell el temps suficient per trobar un refugi segur.

L'amic d’en Luke va negar amb el cap i després va caure de genolls. En Ben es va ajupir per examinar al nen i va confirmar que només estava exhaust. Aixecant la seva mirada cap al Luke, en Ben va dir:

- Jo puc portar al teu amic si pots mantenir el ritme, noi.

- Luke -, va respondre el jove Luke. - Luke Skywalker.

En Ben el va mirar amb curiositat, preguntant-se si el noi l’havia sentit quan ell l’havia cridat pel seu nom en el canó. Si en Luke l’havia sentit, no ho va esmentar, sinó que va fer un gest cap a l'altre noi i li va dir:

- El meu amic és en Windy Starkiller. Vam tenir molta sort que el Krayt es quedés adormit quan ho va fer.

-Sí, - va dir en Ben mentre aixecava a Windy sobre la seva esquena. - Sort. - Tot i que sabia que la sort no va tenir res a veure amb allò del Krayt, no va veure necessari dir-li al Luke més del que necessitava saber. Ell no està llest per la veritat, va pensar en Ben. Marxant amb Windy a l'esquena, amb en Luke al seu costat, i els estels sobre el seu cap, els seus pensaments es van desviar cap al dewback, que certament no havia tingut sort aquell dia.

Potser en Luke mai estarà a punt.

En Ben va mirar al Luke i va veure que el seu llavi inferior tremolava.

- Alguna cosa està malament, jove Luke?

- Estava pensant en el nostre dewback -, va respondre en Luke. - Pertanyia al Windy, però tots dos ens fèiem càrrec d'ell. El seu nom era Huey.

En Ben va trobar interessant que ell i en Luke estiguessin pensant en el dewback a la vegada, però es va quedar en silenci mentre caminava al costat d’en Luke, esperant que el noi continués.

- Jo tinc la culpa de la seva mort, - va dir en Luke. - Windy i jo estàvem avorrits, i alguns dels nois grans ens havien estat dient que érem “poca cosa”, per això... vam decidir muntar a Huey cap als erms.

En Ben va assentir lleugerament amb el cap per mostrar que estava escoltant.

En Luke va dir:

- Vaig aconseguir que el matessin perquè volia demostrar que jo no era “poca cosa”. – Anava donant puntades de peu a la sorra. - Va ser una estupidesa venir aquí sols, i Huey va pagar per això.

Ajustant-se en Windy sobre la seva esquena, en Ben va dir:

- El meu jove amic, has après una valuosa lliçó sobre la responsabilitat. Recorda-la sempre. Esdeveniments en la nostra vida tenen conseqüències que afecten la vida dels altres.

En Luke va mirar al Ben de reüll, i en Ben es va adonar de l'expressió una mica desconcertada del noi, que les seves paraules podrien haver aclaparat al noi. En Ben va afegir:

- Tot en la vida està connectat.

En Luke semblava pensar en això per un moment, després va assentir amb el cap. En Ben va pensar, si més no escolta.

Quan en Ben va sentir que la seva esquena li comença a fer mal per l'esforç de portar al Windy, el vent va començar a refermar-se novament. En Ben va assenyalar amb el seu barbat mentó cap un turó proper, el qual s'assemblava a una silueta d'una soca enorme d'arbre dibuixat contra les nuvolades fosques.

- Conec un lloc segur més endavant, - va dir en Ben. - Anem a refugiar-nos allà.

Mentre els vents udolaven fora de la barraca d’en Ben, en Luke i un recuperat Windy es van asseure amb ell. En Ben havia assegurat el camuflatge de la porta de la barraca, i els nois estaven feliços de compartir les racions que els va oferir. Després d'empassar un comprimit de nutrients, en Luke li va preguntar educadament:

- Quant de temps fa que viu a Tatooine, Sr Kenobi?

En Ben es va acariciar la barba i va contestar:

- Més temps que alguns, suposo, però no tant com altres.

- Oh! - va dir en Luke, aparentant no haver-se adonat que en Ben no havia respòs a la seva pregunta. Desitjós per aprendre més, en Luke va continuar: - Té família aquí?

En Ben va moure el cap.

- Només jo.

- Huh, - va dir en Luke. - Jo visc amb la meva tieta i el meu oncle. Beru i Owen Lars. Vostè va dir que els coneix?

Sabent que en Luke podria dirigir la seva conversa cap a l’Owen, en Ben va dir amb cautela:

- Recordo on viuen, però lamento que en realitat mai vaig arribar a conèixer-los. No gaire bé.

Els ulls d’en Luke es van il·luminar quan va respondre:

- Estic segur que estaran encantats de veure’l, sobretot després que en Windy i jo els diguem com ens va ajudar.

Això seria agradable, va pensar en Ben, però dubtava que l’Owen estigués feliç de veure’l.

- Els meus pares voldran donar-li les gràcies, també, - va intervenir en Windy. En Ben es va limitar a somriure.

- Si no és molt preguntar, - en Luke va continuar, - què feia aquesta nit en els deserts de Jundland?

En Ben va dir:

- Aquí és on jo visc.

En Luke va quedar bocabadat.

- Vostè viu als erms? - Ell i en Windy es van mirar sorpresos. A continuació, en Luke li va tornar la mirada al Ben i va afegir: - Vostè sol?

En Ben va arronsar les espatlles i va dir:

- Bé, un home ha de viure en algun lloc.

- No s'ha sentit sol alguna vegada?

- No, en absolut. Mentre tingui als sols al matí i les llunes a la nit, estaré raonablement satisfet.

En Windy va dir:

- Viu vostè en una casa, o en un lloc com, umm...? - Va moure les seves mans, fent un gest cap a l'interior de la barraca.

En Ben es va posar a riure.

- De fet, jove Windy, jo visc en una casa.

En Luke va dir:

- Potser podríem visitar-lo algunes vegades, Sr Kenobi?

- Ho gaudiria molt -va dir en Ben. - Però si us plau, diga'm Ben.

- És clar... Ben.

- Però abans que algú de nosaltres segueixi fent plans de viatges -, va dir en Ben -, anem a tractar de descansar una mica. Podrem parlar més cap al matí.

Els pares preocupats d’en Windy ja estaven a la granja dels Lars, drets al costat de l’Owen i la Beru, quan en Ben va arribar amb els dos nens. L’Owen sostenia el seu rifle làser. En Windy va córrer directament cap a la seva mare que el va embolicar en els seus braços.

- Ell és el Sr Kenobi! -En Windy va quedar sense alè. - Ell ens va salvar d'un drac Krayt!

La mare d’en Windy va mirar al Ben i li va dir:

- Gràcies, senyor Kenobi! - El pare d’en Windy li va donar uns copets al seu fill a l'esquena mentre somreia agraït al Ben.

En Ben li va tornar el somriure amb timidesa, i després va mirar l’Owen, qui tenia el nas arrufat cap al Ben.

En Luke va arribar al costat de la Beru i va exclamar:

- El Senyor Kenobi ens explicava històries sobre com viure al Mar de Dunes... Va ser genial! Pot quedar-se per una estona?

Sense dubtar-ho, l’Owen va respondre amb fermesa:

- El senyor Kenobi ha de marxar ara.

Hi va haver un moment d’incòmode silenci. A continuació, la Beru, clarament indignada, va mirar al seu marit i li va dir:

- Owen Lars!

Fent cas omís de la seva dona, l’Owen es va avançar i va agafar el braç d’en Ben.

- Et vull fora de la meva propietat -, va dir l’Owen -, i no tornis! - Donant-li una empenta al Ben.

En Ben va trontollar cap enrere, però a l'instant va recobrar l'equilibri. Mirant cap a l'altre costat d'on estava l’Owen, va mirar al Luke. En Ben esperava parlar més amb en Luke, que semblava atordit pel comportament de l'Owen. Però tot el que va fer va ser esbossar un lleu i trist somriure cap al Luke, abans de girar i allunyar-se.

Tornant a casa als Erms de Jundland.

Següent