21
La Mara va jurar per a si, va passar
a la modalitat de planatge i va sol·licitar a l'ordinador el perfil de la paret
del penya-segat. Aterrar sobre la vora estava descartat; posar-se sobre una
zona tan petita sense els retropropulsors encara era possible, però no si un
mestre Jedi oposava resistència tota l'estona. L'alternativa consistia a
dirigir-se cap a l'illa fosca, on tindria més espai per maniobrar, però
quedaria el problema de pujar fins a la vora. Igual passaria si intentava
trobar una zona per aterrar a les muntanyes.
O bé podia admetre la seva derrota,
encendre el propulsor principal, tornar a l'espai i volar sola a per Karrde.
Va estrènyer les dents i va estudiar
el perfil. La pluja de roques havia cessat després del quart impacte. Sens
dubte, el mestre Jedi esperava que s'estavellés sense més esforços per part
seva. Amb una mica de sort, potser podria convèncer-lo que estava acabada,
sense necessitat de destruir la nau. Si trobava una formació adequada a la
paret del penya-segat...
Va localitzar una concavitat més o
menys esfèrica, erosionada fins a crear una capa de roca menys dura. La plataforma
que havia quedat sota de l’esquerda era relativament plana, i prou gran perquè
la llanxa cabés sense problemes.
En tenia prou amb conduir la nau
fins allà. Va creuar mentalment els dits, va aixecar el morro i va connectar el
principal propulsor subllumínic. La resplendor del deixant va il·luminar la
part més propera de la vorera muntanyosa, i va estendre sobre els pics un
mosaic canviant de llums i ombres. La llanxa es va llançar cap endavant i es va
estabilitzar una mica quan la Mara va deixar caure la nau de morro. Va estar a
punt de perdre l'equilibri, però va aconseguir redreçar la nau. La Mara va notar
que la suor relliscava sobre el seu front, mentre intentava controlar la
inestable llanxa. Si en C'baoth sospitava de les seves intencions, no li
costaria molt acabar amb ella.
Va estrènyer les dents, la seva
atenció dividida entre la pantalla d'aproximació, l'indicador de velocitat i
l'accelerador, i va llançar la nau cap al seu objectiu.
Va estar a punt de fracassar. La llanxa
es trobava a deu metres de la plataforma, quan l'estela va fregar la paret del
cingle i va incendiar la roca. Un moment després, el foc va embolcallar la nau.
La Mara va mantenir el seu curs, indiferent a les sirenes d'alarma, i es va
esforçar per veure el seu objectiu entre les flames. No hi havia temps de
pensar en una alternativa, si vacil·lava encara que fossin uns segons, el foc
podia devorar una part considerable de la plataforma i impedir l'aterratge.
Faltaven cinc metres, i la temperatura va començar a elevar-se en l'interior de
la cabina. Tres, un...
Es va sentir un terrorífic grinyol
metàl·lic quan l'aleta ventral va fregar la vora de la plataforma. La Mara va
tallar el propulsor i es va armar de valor. La nau va caure un metre i es va
posar en el sortint sobre la cua. Per un segon, va donar la impressió que anava
a mantenir-se així. Després, va baixar lentament i es va ensorrar sobre els
seus patins d'aterratge.
La Mara es va assecar la suor que
amenaçava amb cegar-la i va demanar un informe de la situació. Li havien
ensenyat que aquesta maniobra era l'última i desesperada alternativa abans
d'estavellar-se. Ara ja sabia per què.
Havia tingut sort. Els patins
d'aterratge i l'aleta ventral estaven destrossats, però els motors,
l’hiperpropulsor, el sistema de suport vital i el casc havien sortit indemnes.
Va posar els sistemes en suspensió, es va acomodar la carcassa de l’ysalamir
sobre les espatlles i es va dirigir a popa.
L’escotilla
principal de babord no es podia utilitzar, ja que s'obria al buit. Hi havia una
escotilla secundària, situada darrere de la torreta de canons làser dorsal. Aixecar
l'escaleta d'accés i pujar per ella amb l’ysalamir a l'esquena era difícil,
però ho va aconseguir després d'un parell d'intents. El metall del casc estava
massa calent per tocar-lo, però el vent fred procedent del llac era un
alleujament, després de l'aire supercalent de l'interior. Va obrir l'escotilla
perquè la nau es refredés i va aixecar la vista.
I va descobrir,
decebuda, que havia calculat malament. En lloc de trobar-se a uns quinze metres
per sota de la part superior del cràter, estava a gairebé quinze metres per
sota. La immensitat del cràter, combinada amb la precipitació de l'aterratge,
havia enganyat a la percepció.
-Res com una mica
d'exercici després d'un llarg viatge -va murmurar per a si.
Va treure el bastó
lumínic de la borsa subjecta al seu cinturó i el va agitar mentre pujava.
L'ascensió no seria divertida, sobretot amb el pes afegit de la carcassa, però
semblava possible. Va subjectar el bastó a l'espatlla del seu vestit de vol i
va començar l'escalada.
Tot just havia
recorregut dos metres quan, sense previ avís, una flamarada va il·luminar la
roca que tenia davant.
L'impacte va
provocar que caigués sobre la llanxa, però dempeus i amb el desintegrador a la
mà. Va aclucar els ulls per protegir-los de les llums bessones que l’enfocaven.
D'un ràpid tret les va apagar. Mentre intentava dissipar els punts porpra que
ennuvolaven la seva visió, va sentir un feble però inconfusible so.
El refilet d'un
androide R2.
- Escolta! -Va
cridar en veu baixa -. Androide. Ets la unitat astromec de l’Skywalker? Si ho
ets, sabràs qui sóc. Ens vam trobar a Myrkr, te'n recordes?
L’androide ho
recordava molt bé, però a jutjar pel to indignat de la rèplica, era un record
que a l'R2 no li feia gaire gràcia.
-Sí, d’acord,
oblida-ho -va dir la dona -. El teu amo té problemes. He vingut per prevenir-lo.
Un altre refilet
electrònic, prenyat de sarcasme.
-És veritat -va
insistir la Mara.
Començava a recobrar
la visió, i va distingir la forma fosca del caça-X, que surava per efecte dels
retropropulsors a uns cinc metres de distància, amb els dos canons làser
d'estribord apuntant a la seva cara.
-Necessito parlar
amb ell ara mateix -va prosseguir la Mara -, abans que el mestre Jedi dedueixi
que estic viva i tracti de rectificar la situació.
Esperava més
sarcasmes, o directa aprovació de l'última possibilitat, però l'androide no va
dir res. Potser havia presenciat la breu batalla entre la llanxa i els pedrots
voladors d’en C’baoth.
-Sí, va ser ell qui
va intentar matar-me -va confirmar la Mara -. Amb el major sigil, perquè el teu
amo no es donés compte i li formulés preguntes molestes.
L’androide va emetre
el que semblava una pregunta.
-He vingut perquè
necessito l'ajuda de l’Skywalker -va dir la Mara, intuint la naturalesa de la
pregunta -. En Karrde ha estat capturat pels imperials, i no puc alliberar-lo
sola. En Karrde, per si ho has oblidat, va ser la persona que va ajudar els
teus amics a tendir una emboscada a aquells milicians que us van capturar a
Myrkr. Esteu en deute amb ell.
L’androide va
esbufegar.
-Molt bé -va replicar
la Mara -. No ho facis pel Karrde, ni per mi. Vull anar a la casa perquè, si
no, el teu amo no esbrinarà fins que sigui massa tard que el seu nou mestre, en
C'baoth, treballa per a l'Imperi.
L’androide va
reflexionar. Després, a poc a poc, el caça va girar fins desviar els làsers de
la Mara i acostar-se a la llanxa. La Mara va enfundar el desintegrador i es va
preparar, preguntant com anava a entrar a la cabina amb la carcassa de
l’ysalamir subjecte a les espatlles.
No tenia per què
preocupar-se. En lloc de maniobrar per permetre-li l'accés a la cabina,
l'androide li va encarar un dels patins d'aterratge.
-És una broma, no?
-Va protestar la Mara, quan va veure el patí que flotava a l'altura de la
cintura, pensant en la llarga caiguda fins al llac, però estava clar que
l’androide parlava seriosament. Al cap d'un moment, va pujar-hi. -Molt bé -va
dir, després d'assegurar-se el millor possible -. Endavant. I atent a les
roques voladores.
El caça va començar
a ascendir. La Mara es va armar de valor i va esperar que en C'baoth reprengués
l'atac, però van arribar al cim sense incidents. Quan l'androide va posar el
caça a terra, la Mara va veure la silueta borrosa d'un home vestit amb una
capa, que esperava en silenci al costat de la tanca que envoltava la casa.
-Tu deus ser en C'baoth
-va dir la Mara, després de baixar del patí i aferrar el seu desintegrador -.
Sempre reps als visitants així?
La silueta va
romandre callada un instant. La Mara va avançar un pas i va experimentar una
inquietant sensació de déjà vu, mentre intentava escodrinyar el rostre mig
amagat per la caputxa. L'emperador tenia un aspecte molt similar la nit en què
va anar a buscar-la a casa seva.
-No rebo visitants,
exceptuant els lacais del gran almirall Thrawn -va dir per fi el desconegut -.
Els altres, per definició, són intrusos.
- Què et fa pensar
que no sóc l'Imperi? -Va contraatacar la Mara -. Per si no ho sabies, seguia el
radiofar imperial d'aquesta illa quan em vas atacar.
A la difusa llum de
les estrelles, va tenir la impressió que en C'baoth somreia.
- I què prova això?
-Va preguntar -. Només que altres persones poden trastejar amb les joguines del
gran almirall.
- I que altres
persones poden utilitzar els ysalamiri del gran almirall? -Va preguntar la Mara,
i va assenyalar la carcassa que portava a l'esquena -. Ja n'hi ha prou. El gran
almirall...
-El gran almirall és
el teu enemic –la va interrompre en C'baoth -. No m’insultis amb negatives
infantils, Mara Jade. Ho vaig veure en la teva ment quan t'acostaves. De debò
creus que pots arrabassar-me al meu Jedi?
La Mara va empassar
saliva, estremida pel fred vent nocturn i el fred encara més glacial que
s'insinuava al seu interior. En Thrawn havia dit que en C'baoth estava boig, i
notava un timbre de bogeria en la seva veu. No obstant això, hi havia alguna
cosa més. Un to acerat, despietat i calculador, alimentat per una sensació de
poder i confiança suprems. Era com tornar a escoltar la veu de l'emperador.
-Necessito l'ajuda de
l'Skywalker -va dir, procurant mantenir la serenitat -. Només necessito que
me'l prestis uns dies.
- I després me'l
tornaràs? -Es va burlar en C'baoth.
La Mara va serrar
les dents.
-Aconseguiré la seva
ajuda, C'baoth, tant si t'agrada com si no.
Aquesta vegada no va
tenir el menor dubte que el mestre Jedi havia somrigut. Un somriure lleu, fantasmal.
-Oh, no, Mara Jade
-va murmurar -. Estàs equivocada. De debò creus que per trobar-te enmig d'un
espai en blanc de la Força em tens a la teva mercè?
-També conte amb
això -va dir la Mara. Va desenfundar el desintegrador i va apuntar al seu pit.
En C’baoth no es va moure, però la Mara va notar de sobte certa tensió en
l'aire que l'envoltava.
-Ningú dirigeix una
arma contra mi amb impunitat –li va amenaçar el mestre Jedi -. Ho pagaràs molt
car.
-Correré el risc.
La Mara va
retrocedir un pas per recolzar l'esquena al caça. A dalt i a la seva esquerra,
va sentir que l'androide R2 refilava per a si.
- Vols apartar-te i
deixar-me passar, o prefereixes fer-ho per força?
En C’baoth va
semblar estudiar-la.
-Podria destruir-te
-va dir. Ja no parlava en to amenaçador, sinó gairebé amb indiferència -. Ara
mateix, i mai arribaries a assabentar-te d'on provenia l'atac, però no ho faré.
Ara no. Fa anys que sento la teva presència, Mara Jade. L'ascensió i caiguda
del teu poder després de la mort de l'emperador et va arrabassar gairebé totes
les forces. I ara t'he vist en les meves meditacions. Algun dia vindràs a mi,
per la teva pròpia voluntat.
-També correré
aquest risc.
-No em creus. –En C'baoth
va exhibir altra dels seus fantasmals somriures -. Però ho faràs. El futur està
predeterminat, la meva jove mig Jedi, igual que el teu destí. Algun dia
t’agenollaràs davant meu. Ho he vist.
-Jo en el teu lloc,
no em refiaria tant dels pressentiments Jedi -va replicar la Mara, mentre
desviava la mirada cap a l'edifici i es preguntava què faria en C'baoth si
cridava el nom de l’Skywalker -. L'emperador practicava sovint aquests
exercicis, però no li va servir de molt al final.
-Potser jo sóc més
savi que l'Emperador -va dir en C’baoth. Va decantar el cap una mica -. He dit
que et retiressis a les teves estances -va dir en veu més alta.
-Sí, és veritat -va
reconèixer una veu familiar, i una nova silueta es va esqueixar de les ombres i
va creuar el pati.
L’Skywalker.
-Aleshores, què fas
aquí? -Va preguntar en C'baoth.
-Vaig notar una
pertorbació en la Força - va respondre el jove, mentre travessava la porta i
sortia a la llum de les estrelles. Tenia els ulls clavats en la Mara, i el
rostre inexpressiu -. Com si una batalla tingués lloc molt a prop. Hola, Mara.
-Skywalker -va
aconseguir articular la dona entre els seus llavis ressecs. Després dels
contratemps soferts des que va arribar al sistema de Jomark, només ara
comprenia l'enormitat de la tasca que s'havia imposat. Ella, que havia anunciat
de manera clara a l'Skywalker la seva intenció de matar-lo algun dia, l’hauria de
convèncer ara que era més digna de confiança que un mestre Jedi.
-Escolta,
Skywalker...
- No t'has equivocat
de persona? -Va preguntar en Luke -. Pensava que volies matar-me.
La Mara gairebé
havia oblidat el desintegrador que apuntava a C'baoth.
-No he vingut a
matar-te. -Les paraules van sonar als seus propis oïdes poc convincents -.
L'Imperi ha capturat en Karrde. Necessito la teva ajuda per posar-lo en
llibertat.
-Entenc. –L’Skywalker
va mirar en C'baoth -. Què ha passat aquí, mestre C'baoth?
- Què més dóna? -Va
replicar el vell -. Malgrat les seves paraules, ha vingut a destruir-te.
Hauries preferit que no li ho impedís?
-Skywalker... -Va
començar la Mara.
Ell va aixecar la mà
per callar-la, amb els ulls clavats en el mestre Jedi.
- Li va atacar o
amenaçar d'alguna manera? -Va preguntar.
La Mara va mirar en C'baoth,
i es va quedar sense alè. L'anterior confiança havia desaparegut del seu
rostre, substituïda per alguna cosa freda i mortífera. Però no dirigida a ella,
sinó a l’Skywalker.
Tot d'una, la Mara
va comprendre. No calia convèncer l’Skywalker de la traïció d’en C’baoth.
D'alguna manera, ja ho sabia.
- Què més dóna
quines fossin les seves accions concretes? -Va preguntar en C'baoth, amb veu
més freda encara que la seva expressió -. El que importa és que és un exemple
viu del perill del que t'he advertit des de la teva arribada. El perill que
aguaita a tots els Jedi, procedent d'una galàxia que ens odia i tem.
-No, mestre C'baoth
-va dir l’Skywalker, amb veu gairebé amable -. Ha de comprendre que els mitjans
són tan importants com els fins. Un Jedi utilitza la Força per saber i
defensar-se, però no per atacar.
En C’baoth esbufegà.
-Un tòpic per als
ingenus, o per als que no tenen suficient saviesa per prendre decisions. Jo
estic per sobre de tot això, Jedi Skywalker, com tu ho estaràs algun dia. Si
decideixes quedar-te.
L’Skywalker va moure
el cap.
-Em sap greu -va dir
-. No puc.
Va donar mitja volta
i va caminar cap a la Mara.
-Llavors, dóna-li
l'esquena a la galàxia -va dir en C’baoth, amb veu ferma i sincera -. La seva
única esperança d'assolir una autèntica maduresa resideix a la nostra guia i
fortalesa. Ho saps tan bé com jo.
L’Skywalker es va
aturar.
-Però acaba de dir
que ens odia -va assenyalar -. Com podem ensenyar a gent que rebutja la nostra
guia?
-Podem curar la
galàxia, Skywalker -va contestar en veu baixa en C'baoth -. Tu i jo podem
fer-ho, junts. Sense nosaltres, no hi ha esperança. Cap en absolut.
-Potser ell pugui
fer-ho sense tu -va intervenir la Mara, amb la intenció de trencar l'encanteri
verbal teixit per C'baoth.
Havia vist a
l'emperador fer el mateix, i les parpelles de l’Skywalker ja estaven bastant
pesades. Massa pesants, de fet. Com els seus, quan s'havia aproximat a Jomark.
Es va apartar del
caça i va avançar cap a l’Skywalker. En C’baoth va fer un lleu moviment, com si
anés a aturar-la. La Mara va aixecar l'arma, i va donar la impressió que el
mestre Jedi abandonava la idea.
Encara que no el
mirava, va saber que la zona immune a la Força que envoltava al seu ysalamir
havia tocat a l’Skywalker. Aquest va inhalar profundament, va redreçar les
espatlles, que s'havien enfonsat sense que ell se n'adonés, i va assentir, com
si comprengués per fi un enigma.
- És així com pensa
curar la galàxia, mestre C'baoth? -Va preguntar -. Mitjançant la coerció i
l'engany?
Tot d'una, en C'baoth
va tirar el cap enrere i va llançar una riallada. Era l'última reacció que la Mara
esperava, i la sorpresa va paralitzar un instant els seus músculs.
El mestre Jedi va
aprofitar aquella fracció de segon per atacar.
Era una pedra
petita, però va sorgir del no-res per colpejar la mà que empunyava el
desintegrador amb força esfereïdora. L'arma es va perdre en la foscor, i va
sentir la seva mà entumida pel dolor.
- Compte! -Va cridar
a l’Skywalker.
Va caure a terra i
va temptejar a la recerca del desintegrador, mentre una altra pedra passava
fregant la seva orella.
Va sentir un
xiuxiueig a la seva esquena, i el terreny va quedar banyat per la llum blanca i
verda de l'espasa de l’Skywalker.
-Posa't darrere de
la nau -va ordenar -. Jo el contendré.
El record de Myrkr
va creuar la ment de la Mara, però abans que pogués obrir la boca per
advertir-li que sense la Força estava indefens, l’Skywalker va avançar un pas
per alliberar-se de la influència de l’ysalamir. L'espasa de llum
llampeguejava, i la fulla va parar dues noves pedres.
En C’baoth, sense
deixar de riure, va aixecar la mà i va llançar un raig blau contra ell.
L’Skywalker va
bloquejar el raig amb l'espasa, i una corona blavosa va envoltar per un moment
la resplendor verda de l'espasa. Un segon llamp va passar de llarg i es va
esvair prop de Mara. Un tercer es va enrotllar al voltant de l'espasa.
La mà de la Mara va
fregar quelcom metàl·lic, el seu desintegrador. El va agafar i va apuntar a
C'baoth.
Tota l'escena va
semblar esclatar davant seu, embolicada en la brillantor de foc làser.
Hi havia oblidat
l’androide del caça. Segons sembla, en C'baoth també ho havia oblidat.
- Skywalker? -Va
cridar, parpellejant per dissipar la boirina púrpura que surava davant seu. Va
arrugar el nas en percebre l'olor d’ozó -. On ets?
-Aquí, al costat
d’en C’baoth -es va sentir la veu de l’Skywalker -. Encara viu.
-Això es pot arreglar
fàcilment -va grunyir la Mara.
Va caminar amb
cautela entre els sots fumejants que el canó làser havia practicat a terra i es
va acostar.
En C’baoth estava
estès d'esquena, inconscient, tot i que encara respirava, amb l’Skywalker
agenollat al seu costat.
-Ni una rascada -va
murmurar la Mara -. Impressionant.
-L’R2 no va disparar
a matar. -Els dits de l’Skywalker van recórrer la cara de l'ancià -. Va ser la
commoció sònica el que el devia derrocar-lo.
-O potser l'ona
expansiva el va llançar per l'aire -va suggerir la Mara. Va apuntar el
desintegrador a la silueta immòbil -. Surt del mig. Acabaré la feina.
L’Skywalker la va
mirar.
-No anem a matar-lo
-va dir -. Així no.
- Prefereixes
esperar que recobri la consciència i torni a presentar batalla? -Va preguntar.
-No cal matar-lo -va
insistir l’Skywalker -. Estarem lluny de Jomark molt abans que desperti.
-Mai perdonis la
vida a un enemic -va replicar la dona -. Sobretot, si t'agrada viure.
-No ha de ser un
enemic, Mara -va dir l’Skywalker, amb aquella irritant seguretat tan pròpia
d'ell -. Està malalt. Potser li cal curació.
La Mara va torçar
els llavis.
-No vas sentir el
que va dir abans que apareguessis. Està boig, d'acord, però no només això. Ara
és molt més fort i perillós. -Va vacil·lar -. Parlava com en Vader i
l'emperador.
Un múscul es va
agitar a la galta de l’Skywalker.
-En Vader s'havia
lliurat al costat fosc -va dir -, però va ser capaç de trencar aquells lligams
i tornar. Potser en C'baoth pugui fer el mateix.
-Jo no apostaria per
això.
La Mara va enfundar
el desintegrador. No podien perdre temps discutint mentre necessités l'ajuda de
l’Skywalker, tindria el privilegi de veto en decisions com aquesta.
-Només recorda que,
si t'equivoques, serà el teu cap el que perdis.
-Ja ho sé. -Va mirar
un cop més a C'baoth, i després va aixecar la vista cap a ella -. Vas dir que en
Karrde tenia problemes.
-Sí -va assentir la Mara,
alleujada pel canvi de tema. Quan l’Skywalker havia esmentat a l'emperador i en
Vader, va recordar amb excessiva claredat aquell somni recurrent -. El gran
almirall l’ha capturat. Necessito la teva ajuda per alliberar-lo.
Es va armar de valor
per fer front a la inevitable negociació, però davant la seva sorpresa, l’Skywalker
es va limitar a afirmar amb el cap i posar-se en peu.
-Molt bé -va dir -.
Anem-nos-en.
L’R2 va accionar els
controls amb un últim ploriqueig electrònic, i el caça es va enlairar.
-Bé, crec que això
no li agrada gens -va dir en Luke, i va tallar el transmissor de la llanxa -,
però crec haver-lo convençut que torni directament a casa.
-Serà millor que
sigui així -va advertir la Mara des del seient del pilot, amb els ulls atents a
la pantalla de navegació -. Introduir-se en un magatzem de subministraments
imperials ja serà prou difícil, però encara ho seria més amb un caça-X
trepitjant-nos els talons.
-Tens raó.
En Luke la va mirar
de reüll i es va preguntar si ficar-se en la nau amb ella havia estat una idea
intel·ligent. La Mara havia retirat l’ysalamir a la part posterior, i en Luke
sentia l'odi que traspuava sota la seva consciència. Evocava desagradables
records de l'emperador, l'home que havia estat el mestre de la Mara. Es va
preguntar, també, si es tractava d'un parany que li conduiria a la mort.
Però mantenia el seu
odi a ratlla, i no va detectar cap engany.
És clar que tampoc
havia detectat els enganys d’en C’baoth, fins que gairebé va ser massa tard.
En Luke es va
remoure en el seient, i es va posar vermell en pensar amb quanta facilitat
l'havia entabanat en C'baoth. Es va obligar a recordar que la inestabilitat
mental d’en C’baoth era autèntica. I encara que aquesta inestabilitat no
arribés a extrems de bogeria, com Mara havia afirmat, bé podia dir-se que en C'baoth
estava malalt.
I si també era cert
que treballava per a l'Imperi...
En Luke es va
estremir. «La dotaré de poders inimaginables», havia dit el mestre Jedi sobre
la Leia. La frase diferia de la dirigida per Vader a Luke a Endor, però el
sentit era idèntic. Amb independència del que en C'baoth hagués estat abans, en
Luke estava segur que ara caminava pel camí de l’indret fosc.
Tot i així, en Luke
havia ajudat a Vader a sortir d'aquell sender. Podria fer el mateix per
C'baoth?
Va rebutjar el
pensament. Encara que el destí d’en C’baoth estigués entrellaçat amb el seu,
era massa aviat per planejar futures interaccions. Ara, necessitava
concentrar-se en la tasca immediata, i deixar que la Força guiés el futur.
- Com va trobar en Karrde
el gran almirall? -Va preguntar a la Mara.
La dona va prémer
els llavis, i en Luke va captar una breu punxada d’autoretret.
-Van posar un
radiofar direccional a bord de la meva nau. Els vaig conduir al seu amagatall.
En Luke va assentir,
pensant en el rescat de la Leia i la posterior fugida de la primera Estrella de
la Mort, a bord del Falcó.
-Amb nosaltres també
van utilitzar aquest truc. Per això van descobrir la base de Yavin.
-Tenint en compte el
que els va costar, no entenc per què et queixes -va dir amb sarcasme Mara.
-Imagino que a
l'emperador no li va complaure -va murmurar en Luke.
-No, no li va
complaure -va dir la Mara, amb veu vetllada pels records -. En Vader gairebé va
morir per culpa d'aquella relliscada. -Va mirar les mans d’en Luke amb
deliberació -. De fet, va ser quan vas perdre la mà dreta.
En Luke va flexionar
els dits de la mà dreta artificial, i va sentir un eco fantasmal del dolor
punyent que l'havia recorregut quan l'espasa de llum d’en Vader va tallar pell,
músculs i ossos. Cert fragment d'un antic aforisme de Tatooine va creuar la
seva ment: alguna cosa sobre que el mal es transmetia de generació en
generació...
- Quin és el pla?
-Va preguntar.
La Mara va respirar
fondo, i en Luke va percebre l'esforç emocional que realitzava per oblidar el
passat.
-Karrde es troba
retingut a bord de la nau insígnia del gran almirall, el Quimera. Segons el seu pla de vol, s'aturaran d’aquí a quatre dies
en el sistema Wistril per recollir subministraments. Si forcem la marxa,
arribarem allà amb unes hores d'avantatge. Ens desfarem de la llanxa, ens
apoderarem d'una llançadora d'abastament, i pujarem al Quimera.
En Luke va
reflexionar. Semblava agafat pels pèls, però no tant.
- Què passarà quan
estiguem a bord?
-El procediment
imperial exigeix que tots els
tripulants de les llançadores romanguin tancats a les naus mentre els homes del
Quimera procedeixen a descarregar. Si
més no, així era fa cinc anys. Significa que haurem de crear certa distracció
per sortir de la llançadora.
-Sembla arriscat. -En
Luke va moure el cap -. Seria millor no cridar l'atenció.
- Se t’ocorre cap
altra idea?
En Luke va arronsar
les espatlles.
-Encara no, però
tenim quatre dies per pensar. Ja sortirà alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada