II
- Noone! Inepte i
inútil sac de cucs de grava! - La veu d’en Guttu va ressonar en els estrets
confins de la seva càmera d'audiències.
Gràcies als Fats,
està de bon humor, va pensar en Noone. Va obrir els braços en un exuberant gest
i es va apropar al hutt recolzat.
- Excel·lentíssim
Guttu! -Va respondre en Huttès -. Benefactor benvolent i patriarca pater...
- No t'acostis més.
– En Guttu va detenir-lo amb un gest ondulant de la seva inflada mà. Gran fins
i tot per a ser d’un hutt, cada any que passava en Guttu semblava menys una
criatura racional i més un pegot pastós de massa sense coure. Sovint presumia
de no haver-se mogut per si mateix en 150 anys.
En aquest moment, el
hutt estava xuclant la cuixa rostida d'algun desafortunat animal de ramat. La
peça d'un metre de llarg brillava humida sota la tènue il·luminació apuntant a
la seva boca cavernosa. En Noone va observar el seu voltant la cambra
d'audiències. L'olor de ranci seguia sent el mateix, igual que els ostentosos
tapissos i les catifes apilades absurdament. L'au camallarg clapat, que agitava
les ales i cobria les catifes amb plomes gastades, era un estrany afegit.
Inclinant el seu petit cap, la criatura examinava el sòl a la recerca de molles
o bestioles.
En Guttu es va
inclinar cap endavant, mirant intensament a la inesperada acompanyant d’en
Noone.
- Qui és la teva
ombra? - Va retrunyir. La seva aerocadira va gemegar mentre els seus repulsors
compensaven el canvi en la distribució del pes.
En Noone va
assentir.
-Les meves
disculpes. Kels, el Gran Guttu. La Kels és l'última addició a la nostra alegre
tropa. Ara mateix no és més que una aprenenta, però crec que estareu d'acord en
què els seus talents ens fan més formidables que mai. És la ment mestra que va
ordir el robatori de cristalls de facetes de foc a Druckenwell, va posar el
guant a les quatre corones de...
- Us estareu
preguntant per què us he convocat. – En Guttu clarament no estava interessat en
l'historial de la Kels, que en Noone suposava que era fictici en la seva
majoria. El lladre va mostrar la seva cara més atenta.
- Fa dos dies un
humà va ser assassinat. Era el comptable d'un prestador rodià anomenat Vop
l'usurer... un empleat menor d'un criminal inferior. No m'importa gens cap
d'ells. – En Guttu es va aclarir la gola, amb un clapoteig greu i humit -. Però
el crim va ser orquestrat pel meu repel·lent rival, Ritinki el Bimm.
- El Bimm? -Va dir
la Kels amb incredulitat, aparentment aliena a l’urgent gest de callar d’en
Noone -. Esteu dient que un d'aquests petits pacifistes és un cap criminal?
L'esclat de riure
d’en Guttu va sonar com un tro.
- Ah, humans! - Va
rugir -. Tan pestilentment comuns, i tan culturalment ignorants. Hi ha
excepcions per cada regla, estimada. Fixa't en mi, per exemple -va continuar,
pronunciant amb cura cada paraula com si estigués parlant amb un nen rebel -.
Els Hutts tenen una injusta reputació d'hedonistes cruels i egoistes, i
golafres immoderats. I no obstant això, només et cal fer-me una ullada per adonar-te
que això no és cert. -A continuació, com si el tingués escrit en un guió, va
deixar anar un sísmic rot.
- Eh... sí, és clar
-va dir la Kels amb vacil·lació.
En Guttu li va
somriure radiant, i després va tornar la seva mirada de nou cap en Noone.
- En Ritinki i en
Vop planegen fer una amistosa "trobada de ments" a bord de la nau
ramat ithoriana Cançó dels Núvols
demà passat a la nit. He descobert que en Vop ha pensat usar la reunió com a
oportunitat per obtenir en secret una caixa forta segellada dels ithorians. Els
diners ja han canviat de mans. El comptable anava a escapolir-se després del
sopar i recollir la mercaderia.
-Però ara és mort
-va comentar en Noone.
- Precisament. En
Ritinki també va tenir notícies del pla. Va liquidar solapadament i de forma
abjecta al comptable d’en Vop, i va introduir el seu propi duplicat en el seu
lloc. I en Vop, aquest estúpid de mirada perduda, no té ni idea! - La fofa
massa d’en Guttu es va sacsejar en una riallada.
- De manera que el
duplicat d’en Ritinki recull la caixa i li lliura al seu mestre, no a Vop – va
especular en Noone -. Què és, un clon?
- Bah. Ni tan sols
en Jabba podria crear un clon. El més probable és que es tracti d'una alteració
quirúrgica, però en Ritinki podria haver optat per una holodisfressa. No
importa, perquè no funcionarà. - Els ulls d’en Guttu es van estrènyer fins a
esdevenir ranures daurades -. Aneu a robar la caixa abans que ell hi arribi
allà.
En Noone va empassar
saliva. Estava tement que per aquí fossin els trets.
-No em defraudis,
Cecil Noone. Els vrblthers estan famolencs en aquesta època, i conec una banda
de lladres que seria un exquisit menú de quatre plats.
-Vaja... - Va
murmurar en Noone, sentint com si s'hagués enfonsat diversos centímetres a la
catifa.
En Guttu va introduir
el tros de carn oliosa en la seva immensa boca, i després el va tornar a
treure.
- Perdoneu-me. He
oblidat les obligacions d'un amfitrió. Si us plau, preneu una mica de robba. - Amb els seus gruixuts dits, va
separar un tros de greix blanc com la llet i el va sostenir, com si li estigués
oferint al seu nashtah de mascota una llaminadura especial. En Noone va avançar
uns passos i va acceptar el tremolós tros.
En Guttu va arrencar
una altra tira de la cuixa i la va llançar amb aire absent a la cantonada oposada,
on va rodar sota un tapís de mal gust que representava la Tercera Batalla de
Vontor. L'au clapada grallà famolenca. En un remolí de plomes, es va abalançar
sobre el tros.
En Noone va prémer
temptativament el tros de robba amb
la punta dels dits. Estava humida i brillava pel greix i la saliva del hutt.
- Llavors -va dir -,
quins són els detalls de la trobada? I el temps d'arribada de la nau ramat?
També... - Va caure mentre aixecava la vista. En Guttu l’estava fulminant amb
la mirada de forma severa. Respirant profundament, en Noone es va dur a la boca
l'amarg tros de cartílag i va somriure amb les dents premudes. En Guttu li va
tornar el somriure.
- Quammo us donarà
una tauleta de dades a la sortida. Ara, si m’excuseu, he de començar el meu
dinar vespertí. Tornareu d'aquí a dos dies amb la caixa forta.
En Noone es va girar
per marxar, però la Kels tenia una pregunta més.
- La caixa... Què hi
ha dins?
- Estimada -va dir
en Guttu amb una riallada -, no tinc ni idea. Però si fa que dos dels meus
competidors s’apunyalin per l'esquena d'aquesta manera, ho vull.
***
La Kels va recolzar
una mà contra la paret per mantenir l'equilibri quan la sobrecarregada
llançadora es va alçar tremolosa de la plataforma d'aterratge. Els plats van
bategar, i un dels carrets de càtering que li arribaven a l'altura de la
cintura va xocar dolorosament contra els seus genolls. Es va allisar el seu net
uniforme blanc i va llançar una mirada a l'altre costat de la cabina de
passatgers cap a Noone, que estava assegut al seu seient encoixinat amb els
arnesos fermament cordats i vestia un impecable uniforme de lli similar al seu.
Ell li va somriure intentant tranquil·litzar-la.
Ella va passar la
mirada a la finestra al costat del cap d’en Noone i observà les parpellejants
torres de Nar Shaddaa passar disparades davant ella quan el pilot de la
llançadora va començar un lent gir ascendent. La lívida superfície de Nal
Hutta, l'inflat planeta del qual Nar Shaddaa era la lluna, estava començant a
treure el cap sobre el dentat horitzó de ferrociment.
Havia passat dia i
mig des de la seva trobada amb Guttu. Quan ells dos havien tornat al Borgove, tant en Dawson com la Sònax
havien udolat indignats davant l'enormitat de la tasca i el poc temps que
tenien per preparar-la.
- Dos dies! - Havia
dit furiós Dawson, amb els seus ulls brillants examinant les lectures que
anaven apareixent a la tauleta de dades d’en Guttu -. Dos dies per pujar a bord
d'això -va dir, mostrant-los la tauleta, on es podia veure l'esquema d'una
colossal nau ramat ithoriana amb forma de platet - i robar la seva preciosa
caixa? Era conscient aquest llimac malaltís que segellaran tot el trànsit aeri
per mantenir la reunió en privat? Fins després de la reunió, no es permetrà
atracar a la nau ramat a cap comerciant, agent de compres, o botànic. A ningú.
- Tant Vop com
Ritinki saben que els seus rivals intentaran eliminar-los durant la trobada -
havia comentat Noone -. Probablement tampoc confiïn l'un en l'altre, el que
significa que cada un d'ells portarà el seu propi exèrcit personal de matons de
seguretat. Afegeix en això el fet que cada un d'ells planeja sortir de la nau
amb aquesta misteriosa caixa forta, i podem esperar que la nau ramat realment
estigui tan fermament segellada com la closca d'un ou. No ens estem enfrontant
a cap estúpid.
La Sònax havia
oscil·lat a un costat i a un altre, un dels seus tics característics que
indicava nerviosisme o frustració continguda.
- Llavorsss com
entrem?
Després de sis hores
de suggeriments que conduïen a carrerons sense sortida, i que variaven des del
més convencional (fer-se passar per un equip de manteniment) al més ridícul
(embolicar-se en xarxes de camuflatge i esperar que els ithorians els pugessin
a bord com noves i estranyes formes de vida per al zoo de la nau ramat), va ser
el sopar el que finalment els hi va inspirar un pla viable.
La Sònax havia
captat una trucada subespacial que la Cançó
dels Núvols havia enrutat pel satèl·lit 355-D del sistema de comunicacions.
El menjar de la festa s’anava a encarregar a una empresa externa.
No resultava estrany
que no hi hagués molta demanda per a empreses de càtering a Nar Shaddaa. La
major part dels habitants de la lluna eren vagabunds indigents, contrabandistes
incultes, o decadents senyors hutt com en Guttu. Estimables Sibarites estava a
punt de tancar les portes per sempre quan la transmissió de la Cançó dels Núvols va arribar pel
comunicador. La petició va fer que s'estengués el pànic a l'empresa de dos
mesos d'antiguitat.
Estimables Sibarites
tenia una plantilla de dotze persones; prèviament eren divuit, però un hutt que
va patir una indigestió va llançar a sis dels seus xefs a una nebulosa propera.
Aquest treball tornaria a la moribunda empresa al benvingut camí de la
solvència, però per poder encarregar-se d'un esdeveniment tan gran, havien
necessitat doblar la seva plantilla en quatre hores.
S'havien realitzat
trucades frenètiques a les cuines privades dels més antics clans hutt,
disculpant-se per la brevetat dels terminis però sol·licitant poder contractar
qualsevol amb experiència culinària per a un treball temporal. Tres dotzenes
d'éssers van expressar el seu interès; només set van arribar a aparèixer a
Estimables Sibarites al matí següent. Es va fer una comprovació rutinària als
historials dels nouvinguts, se'ls va proporcionar uniformes blancs nets i se’ls
va posar a treballar preparant els entrants per al sopar de la nit i
carregant-los en tres llançadores llogades. Gràcies a un senzill arranjament
informàtic per part de la Sònax, dues de les cares noves pertanyien a Noone i
Kels.
Els motors de la
llançadora van gemegar malaltissament quan la maldestra nau superava
l'atmosfera i lliscava sota la mola, cremada i a la deriva, d'una corbeta
classe Rondador. La Kels sabia que l'espai al voltant de Nar Shaddaa estava
cobert de restes gastades com aquesta. Esperava que el pilot hagués tingut el
sentit comú de desviar una mica d'energia addicional als escuts de partícules.
Amb un sotrac i un
so queixós dels compensadors d'acceleració, la llançadora es va inclinar
bruscament per evitar un emplaçament turbolàser abandonat amb forma de
rosquilla que girava lentament. A través del brut parabrisa visible just
darrera del respatller de la cadira del pilot, el seu destí va aparèixer a la
vista.
La Cançó dels Núvols era una visió
impressionant, un titànic disc de bronze de gairebé un quilòmetre de diàmetre.
La seva vora estava puntejada de badies d'atracada i rescloses, mentre que el
seu nucli albergava una elevada cúpula de transpariacer que cobria arbrets i
cuidats jardins d'aigua. Com la major part de les naus ramat, la Cançó viatjava per les rutes
hiperespacials de la galàxia venent mercaderia rara i inusual a tot aquell qui
volgués acostar-se. Per norma, els ithorians de coll de cullera fomentaven la
interacció amb altres espècies. Que una nau ramat fora llogada perquè hi
tingués lloc una conferència privada i exclusiva era un fet sense precedents.
La seva nau es va
col·locar en situació darrere de les altres dues llançadores del càtering i van
seguir els seus deixants fins a l'hangar més proper. El palpitant rectangle
blau que indicava el camp de contenció atmosfèrica creixia de mida. Conforme el
pilot feia preparatius per a l'aterratge, una veu aguda va parlar a l'altura
del colze de la Kels.
- I quant porteu
treballant a la cuina d’en Tagta? - La veu era irritantment aguda, amb un
accent de melindrosa educació -. Aquest negoci nostre és un mocador, i no
recordo haver vist les vostres cares abans.
La Kels va abaixar
la mirada cap a qui havia parlat, un humà grassonet i rabassut amb un bigoti
absurdament punxegut. Ell i els seus dos companys, dos humanoides desmanegats i
amb pell daurada d'una espècie que la Kels no havia vist mai abans, havien
arribat aquell matí amb l'ajuda temporal. No estava clar si sospitava alguna
cosa, o simplement estava sent amistós. Ràpidament, va recordar la seva
tapadora.
- Dubto que ens
hagueu vist. Ens van traslladar al Palau d'Hivern d’en Tagta fa dues setmanes.
El nostre amo es troba actualment a la seva residència permanent de Nar Hekka,
així que vam decidir obtenir uns crèdits addicionals.
La llançadora es va
posar a l'hangar amb una sacsejada i un cop sec. Les portes de càrrega del
darrere es van obrir amb un xiuxiueig.
- Ah. Bé, més us val
que mai ho esbrini -va dir l'homenet amb un esbufec -.
Tinc entès que en Tagta pot ser bastant inflexible.
- Podem tenir cura
de nosaltres mateixos, saps? - Va exclamar la Kels, descordant-se els arnesos
de l'espatlla. No tenia ganes de xerrar amb un cuiner massa curiós.
L'home va deixar
anar aire sobtadament, amb soroll, com si li haguessin donat un cop de puny en
la seva àmplia panxa.
- Bé! -Els seus dos
companys ja estaven empenyent carros per la rampa de popa. Es va donar la volta
per seguir-los -. Estigues fora del meu camí, amateur -va exclamar amb
arrogància per sobre l'espatlla -. Vaig aprendre amb el mateix gran xef
Porcellus.
- Prima donna -va
murmurar la Kels per a si mateixa, movent el cap amb desdeny.
En Noone li va fer
una mirada expectant i va col·locar les dues mans contra un carro de metall
etiquetat com ARREL CHARBOTA AL PÚDING DE GUMBAH.
- Comença
l'espectacle.
Van empènyer el
carro a la badia de l’hangar buit cap als serpentejants passadissos que
conduïen al pati principal. En Noone va disminuir gradualment el pas fins que
el grup que els precedia va desaparèixer en una cantonada, i llavors van girar
abruptament a un passadís lateral i d'allà a un nínxol de manteniment. La Kels
va deixar anar els tancaments de la cantonada del carro, obrint de bat a bat el
panell lateral. En lloc de púding de gumbah, el carret contenia un plat molt
menys apetitós. Un tynnan i una sluissi, horriblement premuts.
La Kels es va
agenollar i es va inclinar cap a ells.
- Passant una bona
estona? - Va xiuxiuejar amb un somriure.
En Dawson va
grunyir. L'espatlla de la Sònax pressionava la seva orella, i el seu colze se
li clavava en un ull. Ell, per la seva banda, tenia els dos peus encaixats a la
part més fina de la cua d'ella. Agafava el sac de detonadors protectorament
contra el seu pit.
- Oh, sí - va
grunyir -. Ajuda'ns a sortir d'aquí, gracioseta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada