3
A poc a poc, com si
pugés una llarga i fosca escala, la Mara Jade va despertar d'un somni profund.
Va obrir els ulls, va passejar la vista per l'habitació suaument il·luminada i
es va preguntar on galàxies es trobava.
Era una zona mèdica,
a jutjar pels biomonitors, les mampares plegables i les altres llits escampats
al voltant. Però no estava en cap de les instal·lacions d’en Karrde, almenys
que ella conegués.
No obstant això, la
disposició sí que li va resultar familiar. Era una sala de recuperació
imperial.
Feia la impressió
que estava sola, però sabia que la situació no es prolongaria. Va baixar del
llit en silenci, es va aclofar a terra i va efectuar un ràpid inventari del seu
estat físic a la vegada. Ni dolors, ni molèsties, ni marejos, ni ferides
visibles. Es va posar la túnica i les sabatilles que l'esperaven al peu del
llit i es va encaminar amb sigil cap a la porta, preparant-se mentalment per
silenciar o incapacitar allò que l’esperés fora. Va fer un gest en direcció al
pany i, quan el plafó es va obrir, va sortir a una avantsala de recuperació...
I es va aturar de
sobte, una mica desorientada.
-Ah, hola, Mara -va dir
en Ghent com si res. Va aixecar la vista de la terminal d'ordinador sobre la
qual estava inclinat, i va tornar a concentrar la seva atenció en la màquina -.
Com et trobes?
-No massa malament.
La Mara va
contemplar al noi i va passar revista a una sèrie de nebulosos records. Ghent,
un empleat d’en Karrde, potser el millor expert en informàtica de la galàxia. El
fet que estigués assegut davant d'una terminal significava que no eren
presoners, llevat que el seu raptor fos tan abismalment estúpid com per
permetre a un expert jugar amb un ordinador.
Però no havia enviat
al Ghent al quarter general de la Nova República a Coruscant? Sí, és clar.
Seguint les instruccions d’en Karrde, abans de reunir alguns membres del seu
grup i guiar-los cap a la batalla per la flota Katana.
Durant la qual havia
llançat el seu Z-95 contra un Destructor Estel·lar imperial... i havia hagut de
saltar... i havia aconseguit amb gran brillantor dirigir la seva cadira
ejectable cap a un raig d’ions. La qual cosa havia cremat el seu equip de
supervivència, enviant-la cap a les profunditats de l'espai interestel·lar,
perduda per sempre.
Va passejar la vista
entorn seu. Pel que sembla, «per sempre» no havia durat tant com preveia.
- On som? -Va
preguntar, tot i que ja suposava quina seria la resposta.
Tenia raó.
-A l'antic palau
imperial de Coruscant -va contestar en Ghent, i va arrufar les celles -.
Pavelló metge. Han hagut de reconstruir algunes de les teves pautes
neurològiques. No te'n recordes?
-Vagament -va admetre
la Mara.
A mesura que les
últimes teranyines desapareixien del seu cervell, totes les peces del
trencaclosques van encaixar. L’avariat sistema vital del seu seient ejectable,
i un estrany atordiment mentre derivava cap a la foscor. Hi hauria patit
privació d'oxigen, abans que la localitzessin i transportessin a la seva nau.
No, en plural no:
ell. Només hi havia una persona capaç de descobrir un seient ejectable avariat
entre tota la vacuïtat i les restes de la batalla. En Luke Skywalker, l'últim
Cavaller Jedi.
L'home al que anava
a matar.
MATARÀS AL LUKE
SKYWALKER!
Va donar un pas
enrere i es va recolzar a la polleguera de la porta. Una sobtada debilitat es
va apoderar dels seus genolls quan les paraules de l'emperador van despertar
ressons en la seva ment. Estava aquí, en aquest planeta i en aquest edifici,
quan ell va morir sobre Endor. Havia vist a través de la seva ment el moment en
què en Luke Skywalker el va matar i va arruïnar la vida de la Mara.
-Veig que ja s'ha
despertat -va dir una veu nova.
La Mara va obrir els
ulls. La nouvinguda, una dona d'edat madura coberta amb una túnica de metge, va
travessar l'habitació a grans gambades, seguida per un androide metge.
- Com es troba?
-Bé -va dir la Mara,
i va experimentar el sobtat impuls d’apunyalar a l'altra dona. Aquestes
persones, aquests enemics de l'Imperi, no tenien dret a envair el palau de
l'emperador...
Va respirar fondo i
va reprimir aquell sentiment. La doctora s'havia aturat en sec, amb un
arrufament de celles molt professional a la cara. En Ghent, que havia oblidat
per un moment els seus estimats ordinadors, la va mirar atordit.
-Em sap greu -va
murmurar la Mara -. Crec que encara estic una mica desorientada.
-Molt comprensible
-va assentir la dona -. Al cap i a la fi, fa un mes que està en aquell llit.
La Mara la va mirar
atònita.
- Un mes?
-Bé, gairebé un mes
-es va corregir la doctora -. També va passar cert temps en un tanc de bacta. No
es preocupi, els problemes de memòria recent són freqüents durant les
reconstitucions neurològiques, però gairebé sempre desapareixen després del
tractament.
-Entenc -va
respondre mecànicament la Mara. Un mes. Havia perdut tot un mes. I en aquest
temps...
-Hem disposat una
cambra de convidats per a vostè a la planta superior, quan se senti preparada
per abandonar això -va continuar la doctora -. Em permet preguntar si ja està
disposada?
La Mara la va mirar.
-Seria fantàstic -va
dir.
La doctora va treure
un comunicador i el va connectar. Mentre parlava, la Mara es va apropar al
Ghent.
- Com ha evolucionat
la guerra durant l'últim mes? -Va preguntar.
-Oh, l'Imperi ha
provocat els problemes de costum -va dir en Ghent, i va assenyalar al cel -. En
qualsevol cas, la gent d'aquí està molt inquieta. L’Ackbar, en Madine i els
altres van d'un lloc a un altre com bojos, amb la intenció de repel·lir-los o
liquidar-los... Alguna cosa per l'estil.
La Mara sabia que no
li arrencaria més informació sobre els esdeveniments. A part de certa
fascinació pel folklore dels contrabandistes, al Ghent només li interessava
manipular ordinadors.
La Mara va arrufar
les celles, i va recordar amb retard per què en Karrde havia ordenat al Ghent
que anés al palau.
-Espera un moment
-va dir -. L’Ackbar ha recuperat el comandament? Vols dir que l'han declarat
innocent?
-És clar. Aquell
sospitós dipòsit bancari sobre el qual va muntar tant enrenou el conseller
Fey'lya era un frau total. Els paios que van realitzar aquell assalt electrònic
al banc el van introduir en el seu compte a la vegada. Devia ser la
Intel·ligència Imperial... Tot el programa feia olor a ells. Ho vaig demostrar
als dos dies d'arribar aquí.
-Imagino que es van
quedar molt satisfets. Per què segueixes aquí?
-Bé... -Per un
moment, en Ghent va semblar sorprès -. Ningú ha vingut a buscar-me, per
començar -El seu rostre es va il·luminar -. A més, tenim el problema d'aquest
codi secret que algú està utilitzant per enviar informació a l'Imperi. El
general Bel Iblis diu que els imperials en diuen Font Delta, i que transmet la
seva informació des de palau.
-I t'ha demanat que
ho investiguis -La Mara va moure el cap, i va notar que el seu llavi es torçava
-. Suposo que no et pagaran res...
-Bé... –En Ghent va
arronsar les espatlles -. Potser m'ho van oferir, però la veritat és que no
me'n recordo.
La doctora va tornar
el comunicador al seu cinturó.
-La seva guia
arribarà dins d'un moment -va explicar a la Mara.
-Gràcies.
La Mara va resistir
la temptació de replicar que coneixia millor el palau adormida que qualsevol
guia a plena llum del dia. Cooperació i educació, aquestes eren les claus per
convèncer-los que els proporcionessin una nau, de manera que en Ghent i ella
sortissin d'aquest lloc i de la seva guerra.
La porta es va obrir
darrere de la doctora, i una dona alta de cabell blanc va entrar a l'habitació.
-Hola, Mara -va
saludar, i va somriure amb gravetat -. Em dic Wínter, i sóc ajudant personal de
la princesa Leia Organa Solo. M'alegro de veure-la recuperada.
-I jo me n'alegro de
ser aquí -va contestar la Mara, intentant conservar les bones maneres. Una
altra persona relacionada amb l’Skywalker. Just el que necessitava -. Suposo
que és vostè la meva guia.
-La seva guia, la
seva ajudant, qualsevol cosa que necessiti durant els pròxims dies. La princesa
Leia m'ha demanat que la cuidi fins que el capità Solo i ella tornin de Filve.
-No necessito una
ajudant, i no necessito que em cuidin -va replicar la Mara -. Només necessito
una nau.
-Ja me n'he ocupat d'això. Confio que aviat trobarem
alguna cosa per a vostè. Mentrestant, vol que li ensenyi les seves estances?
La Mara va fer una
ganyota. Els usurpadors de la Nova República li oferien graciosament
hospitalitat en el que abans havia estat la seva llar.
-És vostè molt amable
-va contestar, procurant eliminar el sarcasme de la seva veu -. Vens, Ghent?
-Avança't -va dir en
Ghent, absent, la vista clavada a la pantalla de l'ordinador -. Vull treballar
una mica més.
-Aquí estarà bé -la
va tranquil·litzar la Wínter -. Acompanyi’m, si us plau.
Van sortir de
l'avantsala i la Wínter la va conduir al darrere del palau.
-En Ghent té una
suite contigua a la seva -va comentar la Wínter mentre caminaven -, però crec
que només l'ha trepitjat dues vegades durant el mes. Es va instal·lar
temporalment en l'avantsala de recuperació, per poder seguir de prop la seva
evolució.
La Mara no va poder
per menys que somriure. En Ghent, que passava el noranta per cent de les hores
que no dormia aïllat del món exterior, no s'ajustava a la seva idea d'un
guardaespatlles o una infermera, però era la idea el que comptava.
-Agraeixo que la
seva gent s'hagi ocupat de mi -va dir a la Wínter.
-És el mínim que
podíem fer per agrair-li la seva ajuda en la batalla de la Katana.
-Va ser idea d’en
Karrde -va replicar la Mara -. Donin-li les gràcies a ell, no a mi.
-Ja ho hem fet, però
vostè també va arriscar la seva vida per nosaltres. No ho oblidarem.
La Mara va llançar
una mirada de reüll a la dona de pèl blanc. Havia llegit els informes de
l'emperador sobre els líders de la Rebel·lió, incloent-hi el de la Leia Organa,
però el nom de la Wínter no li sonava en absolut.
- Des de quan està
al servei de l’Organa Solo? -Va preguntar.
-Vaig créixer amb
ella a la cort real d’Alderaan -va dir la Wínter, i un somriure agredolç va
corbar els seus llavis -. Vam ser amigues durant la infància, i quan va fer els
primers passos en la política galàctica, el seu pare em va destinar al seu
servei. He estat amb ella des de llavors.
-No recordo haver
sentit parlar de vostè durant la Rebel·lió -va sondejar amb delicadesa la Mara.
-Vaig passar la
major part de la guerra d'un planeta a un altre; treballava amb Provisions i
Adquisicions. Si els meus col·legues aconseguien introduir-me en algun dipòsit
o magatzem amb qualsevol pretext, després els dibuixava un plànol del lloc on
estaven els productes que necessitaven. Com a conseqüència, els atacs eren més
ràpids i segurs.
La Mara va fer un
capcineig quan va comprendre.
-Vostè era la
persona a qui anomenaven «Infal·lible». La de la memòria perfecta.
El front de la Wínter
es va arrugar lleument.
-Sí, era un dels
meus noms en codi. Vaig tenir molts al llarg dels anys.
-Entenc.
Recordava abundants
referències en els informes d'Intel·ligència anteriors a Yavin relatius al
misteriós rebel anomenat «Infal·lible», moltes de les acalorades discussions al
voltant de la seva possible identitat. Es va preguntar si els recollidors de
dades tan sols s'haurien acostat.
Van arribar als
turboascensors situats ara a la part posterior del palau, una de les principals
renovacions que l'emperador havia impulsat en l'antiquat disseny de l'edifici,
quan s'havia apoderat d'ell. Els turboascensors estalviaven moltes pujades i
baixades per les enormes escales que es trobaven en les parts més públiques de
l'edifici..., i també emmascaraven certes millores que l'emperador havia fet al
palau.
- Quin és el
problema d’aconseguir-nos una nau? -Va preguntar la Mara, mentre la Wínter
estrenyia el botó de trucada.
-El problema és
l'Imperi -va contestar la Wínter -. Han llançat un atac en massa contra
nosaltres, i hem mobilitzat totes les naus disponibles, de vaixells de càrrega
lleugers cap amunt.
La Mara va arrufar
les celles. Atacs en massa contra forces superiors no encaixaven amb els
mètodes del gran almirall Thrawn.
- La situació és
greu?
-Bastant greu.
Ignoro si ho sabia, però ens van arrabassar la flota Katana. Ja s'havien portat
gairebé 180 Cuirassats quan vàrem arribar. Combinada amb els seus nous recursos
il·limitats de tripulants i soldats, l'equilibri del poder s'ha decantat cap al
seu costat.
La Mara va assentir,
amb un sabor amarg a la boca. Dit així, si semblava propi d’en Thrawn.
-La qual cosa
significa que gairebé em vaig matar per res.
La Wínter va
dibuixar un somriure tens.
-Si li serveix de
consol, també ho va fer molta gent.
El turboascensor va
arribar. Van entrar, i la Wínter va teclejar les coordenades de les zones
residencials del palau.
-En Ghent va
esmentar que l'Imperi estava causant problemes -va comentar la Mara quan el
vehicle es va elevar -. No em vaig adonar que qualsevol cosa capaç de penetrar
aquesta perpètua boira en què viu devia ser seriosa.
- «Seria» és poca
cosa -va dir en to ombrívol la Wínter -. Durant els últims cinc dies hem perdut
el control de quatre sectors, i tretze més estan al caure. La major pèrdua van
ser les fàbriques de menjar d’Ukio. D'alguna manera, van aconseguir
apoderar-se'n sense destruir les defenses.
La Mara va notar que el seu llavi es
torçava.
- Algú es va adormir davant el
tauler?
-Segons els informes preliminars no –La
Wínter va vacil·lar -. Corren rumors que els imperials van utilitzar una nova
superarma, capaç de perforar l'escut planetari d’Ukio. Encara estem intentant
verificar-ho.
La Mara va empassar saliva; visions
d'informes tècnics de l'antiga Estrella de la Mort van acudir a la seva
memòria. Una arma semblant en mans d'un estrateg com el gran almirall Thrawn...
Va rebutjar el pensament. Aquesta no
era la seva guerra. En Karrde havia promès que mantindrien la neutralitat.
-El millor serà que em posi en
contacte amb Karrde, suposo, a veure si pot enviar a algú a recollir-nos.
-Serà més ràpid que esperar que una
de les nostres naus quedi lliure -va admetre la Wínter -. Va deixar una targeta
electrònica amb el nom d'un contacte mitjançant el qual podeu enviar el missatge.
Va dir que sabria el codi xifrat que hauria d'utilitzar.
El turboascensor els va deixar a la
planta de Convidats del president, una de les poques seccions del palau que
l'emperador havia deixat aïllades durant el seu regnat. Caminar per la planta,
amb les seves antiquades portes de frontisses i mobles de fusta tallats a mà,
era com retrocedir mil anys en el passat. L'emperador solia reservar les
estances d'aquella secció als emissaris nostàlgics dels vells temps, o als que
podia impressionar mitjançant la seva acurada continuïtat d'aquella era.
-El capità Karrde va deixar algunes
peces de roba i efectes personals de vostè, després de la batalla de la Katana
-va dir la Wínter. Va obrir una de les portes tallades -. Si es va oblidar
alguna cosa, m'ho fa saber, perquè és possible que no serà capaç de
subministrar-li. Tingui la targeta electrònica que he esmentat -va afegir, i la
va treure de la seva túnica.
-Gràcies.
La Mara va inhalar una profunda
glopada d'aire mentre agafava la targeta. Aquesta suite en particular estava
feta en la seva major part de fusta Fijisi, procedent de Cardooine, i a mesura
que el delicat perfum l'envoltava, els seus pensaments van retrocedir als
rutilants dies de suprem poder i majestuositat imperials...
- Necessita alguna cosa més?
El record es va esvair. La Wínter es
trobava dreta davant d'ella... i els dies gloriosos de l'Imperi havien
desaparegut.
-No, gràcies -va dir. La Wínter va
assentir.
-Si voleu quelcom, truqui a
l'oficial de guàrdia -va dir, i va assenyalar l'escriptori -. Més tard estaré
lliure. Ara m'espera una reunió del Consell.
-No es preocupi -va dir la Mara -. I
gràcies per tot.
La Wínter va somriure i va marxar.
La Mara va respirar una altra glopada de fusta Fijisi, i va rebutjar amb un
esforç les restes d'aquells records. Estava aquí, i ara. Com tantes vegades li
havia insistit l'emperador, el primer era adaptar-se al seu entorn. La qual
cosa significava no assemblar-se a una fugitiva d'un pavelló metge.
En Karrde li havia deixat una bona
selecció de roba: un vestit mig formal, dos conjunts discrets que podria portar
als carrers d'un centenar de planetes sense cridar l'atenció, i quatre túniques
/ vestits de vol, com les que solia portar a bord de la nau. Va triar una
d'aquestes, es va canviar i va començar a examinar les coses que en Karrde li
havia deixat. Amb una mica de sort, i una mica d'intuïció per part d’en Karrde...
Allà hi havia: la funda del diminut
desintegrador que se subjectava a l'avantbraç. No tenia el desintegrador, per
descomptat, ja que el capità de l’Inexorable
l'hi havia tret, i no era probable que els imperials l'hi tornessin aviat.
Cercar un duplicat en els arsenals de la Nova República seria una pèrdua de
temps, encara va sentir la temptació de demanar-li un a la Wínter, a veure com reaccionava.
Per fortuna, existia un altre mitjà.
Cada planta residencial del palau
imperial comptava amb una assortida biblioteca, i en cadascuna de les
biblioteques hi havia una col·lecció de múltiples targetes titulada Història
completa d’en Corvis Menor. Tenint en compte com de vulgar que havia estat la
història d’en Corvis Menor, les possibilitats que algú baixés la col·lecció del
prestatge eren mínimes. Sobretot, perquè no hi havia targetes electròniques a
la caixa.
El desintegrador era d'un estil una
mica diferent del que la Mara havia perdut a mans dels imperials, però la
càpsula d'energia encara estava carregada, i va encaixar en la funda del seu
avantbraç. Amb això n'hi havia prou. Ara, passés el que passés, almenys tenia
l'oportunitat de defensar-se.
Es va detenir, amb la caixa a les
mans, i una pregunta va acudir a la seva ment. Què havia volgut dir la Wínter,
quan s'havia referit a una font inesgotable de tripulants i soldats? Haurien
caigut un o més sistemes de la Nova República en poder dels imperials? O potser
en Thrawn havia descobert un planeta colonial desconegut fins aleshores, i
reclutat a la seva població?
Hauria d’esbrinar-ho en algun
moment, però abans necessitava enviar un missatge xifrat al contacte d’en
Karrde. Com més aviat sortís d'aquest lloc, millor.
Va tornar a col·locar al seu lloc la
caixa buida, va sentir el confortable pes de l'arma subjecta al seu braç
esquerre, i es va dirigir a la seva cambra.
En Thrawn va aixecar els seus ulls
vermells de l'obra d'art alienígena, d'aspecte podrit, que apareixia en el
doble anell de pantalles que envoltaven la seva cadira de comandament.
-No -va dir -. De cap manera.
En C’baoth, lentament i
deliberadament, va desviar la vista de l'estàtua woostroide hologràfica que
estava mirant.
- No? -Va repetir, amb veu
estentòria, com una tempesta que s'aproximés -. Què vol dir?
-La paraula és molt explícita -va
reposar amb fredor en Thrawn -. I també la lògica militar. Ens manquen mitjans
per a un atac frontal a Coruscant, així com de les línies de proveïment i bases
necessàries per a un setge tradicional. Qualsevol atac seria inútil i
perjudicial, i per tant, l'Imperi no en llançarà cap.
El rostre d’en C’baoth es va
aombrar.
-Vagi amb compte, gran almirall
Thrawn -va advertir -. Jo regeixo l'Imperi, no vostè.
- De debò?
En Thrawn va estendre la mà cap
enrere per acariciar l’ysalamir arquejat sobre la seva esquena, en la seva
carcassa alimentària.
En C’baoth es va aixecar en tota la
seva alçada, amb ulls flamejants.
- Jo governo l'Imperi! -Va cridar, i
la seva veu va despertar ressons a la sala de comandament -. M’obeirà, o
morirà!
En Pellaeon es va endinsar cautelós
una mica més en la bombolla anti-Força que envoltava l’ysalamir d’en Thrawn. En
els moments en què mantenia el control sobre si, en C’baoth semblava més segur
que mai, però a la vegada, aquests violents esclats de bogeria clònica eren
cada vegada més freqüents i virulents. Com un sistema sobrecarregat que acaba
per rebentar.
Fins ara, en C’baoth no havia matat
a ningú ni destruït res. Segons l'opinió d’en Pellaeon, només era qüestió de
temps.
Potser en Thrawn havia tingut la
mateixa idea.
-Si em mata, perdrà la guerra -va
recordar al Mestre Jedi -. I si perd la guerra, la Leia Organa Solo i els seus
bessons mai seran seus.
En C’baoth va avançar un pas cap a
la cadira de comandament d’en Thrawn, amb ulls cada vegada més ardents. Tot
d'una, va donar la impressió que s'encongia a la seva alçada normal.
-Mai no hauria parlat d'aquesta
manera a l'emperador -va dir, gairebé amb petulància.
-Al contrari. En no menys de quatre
ocasions vaig dir a l'emperador que no desaprofitaria les seves tropes i naus
en atacar a un enemic que encara no estàvem preparats per derrotar.
En C’baoth va esbufegar.
-Només un boig parlaria d'aquesta
forma a l'emperador. Un boig o algú cansat de la vida.
-L'emperador pensava el mateix -va
admetre en Thrawn -. La primera vegada que em vaig oposar, em va cridar traïdor
i va lliurar la meva força de xoc a una altra persona -El gran almirall va
acariciar de nou al seu ysalamir -. Després de la seva destrucció, no va tornar
a fer cas omís de les meves recomanacions.
Durant un llarg minut, en C’baoth va
estudiar el rostre d’en Thrawn, mentre una sèrie d'emocions es transparentaven
a la cara, com si la ment oculta darrere tingués dificultats per controlar els
seus pensaments i sentiments.
-Podria repetir el truc d’Ukio -va
suggerir per fi -, el dels creuers camuflats i les descàrregues de turbolàser
planificades. Jo l'ajudaria.
-És molt generós per part seva. Per
desgràcia, també seria una pèrdua d'energies. Els líders rebels de Coruscant no
es rendirien amb tanta facilitat com els llauradors d’Ukio. Per perfecta que
fos la planificació, no trigarien a adonar-se que els trets de turbolàser que
impactaven a la superfície no eren els mateixos que els disparats pel Quimera, i arribarien a la conclusió
lògica -Va indicar les estàtues hologràfiques que omplien la sala- . D'altra
banda, el poble i els líders de Woostri són una altra cosa. Igual que els
ukians, abriguen un fort temor cap al desconegut i el que perceben com
impossible. No menys important, propendeixen a exagerar desmesuradament els
rumors amenaçadors. L'estratagema del creuer camuflat funcionaria molt bé aquí.
La cara d’en C’baoth va tornar a
tenyir-se de porpra.
-Gran almirall Thrawn...
-Pel que fa a la Leia Organa Solo i
els seus bessons -el va interrompre amb suavitat en Thrawn -, seran seus en
l'instant mateix en qualsevol moment.
L'incipient furor es va esvair.
- Què vol dir? -Va preguntar amb
cautela C'baoth.
-Vull dir que atacar Coruscant i
apoderar-nos de l’Organa Solo per la força és poc pràctic. No obstant això,
enviar a un grup petit perquè la segresti és factible. Ja he ordenat a
Intel·ligència que prepari una ordre per en aquest propòsit. Abans que acabi el
dia estarà disposat.
-Un comando -El llavi d’en C’baoth
es va torçar -. He recordar-li els continus fracassos dels seus noghri sobre
això?
-Ho admeto -va dir en Thrawn, amb
una estranya nota ombrívola en la seva veu -. Per això, els noghri no
participaran.
En Pellaeon va mirar sorprès el gran
almirall, i després va llançar una ullada involuntària cap a la porta que
donava accés a l'avantsala, on esperava en Rukh, el guardaespatlles d’en Thrawn.
Des que lord Darth Vader havia entabanat als noghri perquè entressin al perpetu
servei de l'Imperi, els arterosos alienígenes de pell grisa havien insistit a
jugar-se el seu honor en cada missió. Ser apartats d'una, sobretot tan
important com aquesta, seria com una bufetada a la cara. O una puntada a
l'estómac.
- Almirall? -Va murmurar -. No estic
segur...
-En parlarem més tard, capità -va
dir en Thrawn -. Per ara, l'únic que m'interessa saber és si el mestre C'baoth
està preparat per rebre els seus joves Jedi -va arquejar una cella negra
blavosa -. O si només prefereix parlar del tema.
En C’baoth va somriure tot just.
- He de prendre les seves paraules
com un desafiament, gran almirall Thrawn?
-Prengui-les com vulgui. Només
assenyalo que un tàctic prudent considera el cost d'una operació abans de
fer-la. Els bessons de l’Organa Solo naixeran d'un moment a un altre, cosa que
significa que s'haurà d'encarregar de dos nadons, a més de la pròpia Organa
Solo. Si no està segur de poder manejar la situació, seria millor ajornar
l'operació.
En Pellaeon es va preparar per a una
altra explosió de bogeria clònica, però, davant la seva sorpresa, no es va
produir.
-L'únic interrogant, gran almirall
Thrawn -va reposar amb suavitat en C'baoth -, és saber si uns nadons
representaran massa problemes per a les seves ordres imperials.
-Molt bé -va assentir en Thrawn -.
Dins de trenta minuts ens reunirem amb la resta de la flota. En aquest moment,
es traslladarà al Cap del Mort per
ajudar en l'atac a Woostri. Quan torneu al Quimera
-va arquejar una cella de nou -, ja ens haurem apoderat dels seus Jedi.
-Molt bé, gran almirall Thrawn –En C'baoth
va tornar a alçar-se i va apartar la seva llarga barba blanca de la túnica -.
Però l'hi adverteixo: si em falla aquest cop, les conseqüències seran molt
desagradables.
Va donar mitja volta i va sortir de
la sala de comandament.
-Sempre és un plaer -va comentar en
Thrawn a sota veu quan la porta es va tancar. En Pellaeon va empassar saliva.
-Almirall, amb el degut respecte...
- Està preocupat per la meva promesa
de treure a l’Organa Solo del lloc més segur, possiblement, de tot el territori
controlat per la Rebel·lió?
-En realitat sí, senyor. Se suposa
que el palau imperial és una fortalesa inexpugnable.
-Sí, és cert -va admetre en Thrawn
-, però va ser l'emperador qui el va transformar en això... i, com en moltes
altres coses, l'emperador es va reservar petits secrets sobre el palau. Que va
compartir amb alguns dels seus favorits.
En Pellaeon va arrufar les celles.
Secrets...
- Com una entrada secreta? -Va
insinuar. En Thrawn va somriure.
-Exacte. I ara que per fi podem
assegurar que l’Organa Solo es quedarà una temporada al palau, val la pena
enviar un comando.
-Però no un comando noghri.
En Thrawn va abaixar la vista cap a
la col·lecció d'escultures hologràfiques que l'envoltava.
-Alguna cosa falla en els noghri,
capità -va dir en veu baixa -. Encara no sé el que és, però sé que existeix. Ho
intueixo cada vegada que em comunico amb els dinastes d’Honoghr.
En Pellaeon va pensar en aquella
estranya escena de mesos enrere, quan el tremolós enviat dels dinastes noghri
va pujar a bord per comunicar la notícia que el presumpte traïdor Khabarakh
havia escapat de la seva custòdia. Fins ara, tot i els esforços desplegats, no
havien pogut capturar-lo.
-Potser segueixen encara inquiets
pel cas d’en Khabarakh -va suggerir.
-Ja els convé -va dir amb fredor en Thrawn
-, però hi ha alguna cosa més. I fins que ho esbrini, els noghri seguiran sota
sospita.
Es va inclinar cap endavant i va
pressionar dues tecles del tauler. Les escultures hologràfiques es van esvair,
i van ser substituïdes per un mapa tàctic de la posició actual dels principals
camps de batalla.
-De moment, però, hem de reflexionar
sobre dos assumptes més urgents -va continuar, i va tornar a reclinar-se a la
butaca -. Primer, hem de dissuadir al nostre cada vegada més arrogant Mestre
Jedi d'aquesta idea equivocada que té dret a governar el meu Imperi. L’Organa
Solo i els seus bessons serviran al nostre propòsit.
En Pellaeon va pensar en els altres
intents previs de capturar l’Organa Solo.
- I si el comando fracassa?
-Hi ha possibilitats –el va
tranquil·litzar en Thrawn -. Malgrat el seu poder, i que és impredictible,
encara és possible manipular al mestre C'baoth -Va assenyalar el mapa tàctic -.
El més important en aquest moment és conservar el ritme de la nostra campanya
bèl·lica. Fins ara, els terminis es van complint. La Rebel·lió ha resistit amb
més fermesa de la que sospitàvem en els sectors de Farrfin i Dolomar, però
d'altra banda, els sistemes que havíem seleccionat es decanten pel poder
imperial.
-Encara no considero tan sòlides les
nostres conquestes -va indicar en Pellaeon.
-Precisament -va assentir de cap en Thrawn
-. Cadascuna depèn que mantinguem una presència imperial sòlida i visible. Per
a això, és vital que continuï el subministrament de clons.
Va fer una pausa. En Pellaeon va
contemplar el mapa tàctic, i la seva ment es va accelerar mentre buscava la
resposta que en Thrawn esperava d'ell. Els cilindres de clonació Spaarti,
amagats durant dècades al magatzem particular de l'emperador a Wayland, es
trobaven en un lloc segur. Sepultats sota una muntanya, custodiats per una
guarnició imperial i envoltats per nadius hostils, tothom desconeixia la seva
existència, llevat dels principals comandants imperials.
Es va quedar petrificat. Els
principals comandants imperials i potser...
-La Mara Jade -va dir -. Està
convalescent a Coruscant. Coneixerà l'existència del magatzem?
-Aquesta és l'autèntica qüestió -va
corroborar en Thrawn -. Hi ha moltes possibilitats en contra... Jo coneixia
nombrosos secrets de l'emperador, i em va costar molt trobar Wayland, però no
podem córrer aquest risc.
En Pellaeon va assentir i va
reprimir un calfred. S'havia preguntat per què el gran almirall havia triat un
esquadró d'Intel·ligència per a aquesta missió. Al contrari que els menús
habituals, les unitats d'Intel·ligència estaven entrenades en mètodes no
militars, com ara l'assassinat...
- Un sol comandament s'encarregarà
de les dues missions, senyor, o enviarà dos?
-Un comando hauria de ser suficient.
És raonable, ja que ambdós objectius estan íntimament relacionats. Neutralitzar
la Jade no implica el seu assassinat.
En Pellaeon va arrufar les celles,
però abans que pogués preguntar a Thrawn què volia dir, el gran almirall va
tocar el seu tauler i un plànol del sector d’Orus va substituir l’holograma
tàctic.
-En l'interval, crec que ja és hora
de subratllar la importància de Calius saj Leeloo per als nostres enemics. Ens
ha arribat algun informe nou del governador Staffa?
-Sí,
senyor –En Pellaeon ho va consultar a la seva agenda electrònica -. L’Skywalker
va marxar al mateix temps que la nau esquer, i se suposa que ha seguit la seva
trajectòria. Si és així, arribarà al sistema de Poderis d’aquí a unes trenta
hores.
-Excel·lent. Enviarà un informe a
Coruscant abans d'arribar a Poderis, sens dubte. La seva consegüent desaparició
hauria de convèncer-los que han trobat la ruta del nostre trànsit de clons.
-Sí, senyor -va dir en Pellaeon,
però va callar els seus dubtes sobre les possibilitats de provocar la
desaparició de l’Skywalker. En Thrawn devia saber el que feia -. Una altra
cosa, senyor. Va arribar un segon informe després de l'enviat per l’Staffa, en
un codi xifrat d'Intel·ligència.
-Del seu ajudant, Fingal -va assentir
en Thrawn -. Un home tan vel·leïtós com el governador Staffa gairebé demana a
crits que se li assigni un espia discret. Hi havia algunes discrepàncies
respecte a l'informe del governador?
-Només una, senyor. L'informe
proporcionava una completa descripció del contacte de l’Skywalker, un home que l’Staffa
va descriure com a agent seu. La descripció d’en Fingal suggereix que l'home
era, en realitat, Talon Karrde.
En Thrawn va compondre una expressió
pensativa.
-Vaja. Suggereix en Fingal alguna
explicació de la presència d’en Karrde a Calius?
-Segons ell, hi ha indicis que el
governador Staffa manté des de fa anys amb Karrde un acord comercial particular.
En Fingal diu que anava a ordenar la detenció de l'home per interrogar-lo, però
no va poder trobar el mètode adequat, sota pena d'alertar l’Skywalker.
-Sí -va murmurar en Thrawn -. Bé...
Ja està fet, i no suposaria problemes, si només fos una qüestió de contraban. En
qualsevol cas, no podem permetre que els contrabandistes ensumin al voltant
dels nostres esquers, no sigui que per accident descobreixin més del compte. En
Karrde ja ha demostrat que és capaç de causar infinitat de problemes.
En Thrawn va contemplar en silenci,
durant uns instants, el pla del sector d’Orus. Després, va mirar en Pellaeon.
-De moment, hem de concentrar-nos en
altres assumptes. Prepareu un curs cap al sistema de Poderis, capità. Vull que
el Quimera arribi abans de quaranta
hores -Va somriure lleument -. I ordeni al comandant de la guarnició que ens
prepari una digna recepció. Potser d'aquí a dos o tres dies podrem oferir al
nostre benvolgut Mestre Jedi un inesperat regal.
-Sí, senyor –En Pellaeon va
titubejar -. Almirall... Què passarà si lliurem l’Organa Solo i els seus
bessons a C'baoth, i és capaç de transformar-los en el que ell desitja? Ens
enfrontaríem a quatre, en lloc de a un de sol. Cinc, si aconseguim capturar l’Skywalker
a Poderis.
-La preocupació és innecessària -va replicar
en Thrawn, i va bellugar el cap -. Transformar l’Organa Solo o l’Skywalker
costaria molt de temps i esforços a C'baoth. Passarà molt temps més fins que
els nens creixin prou per constituir un perill, independentment del que faci
amb ells. Molt abans que això passi -els ulls d’en Thrawn van centellejar -,
haurem arribat a un acord satisfactori amb el nostre Mestre Jedi sobre la
distribució del poder de l'Imperi.
En Pellaeon va empassar saliva.
-Comprès, senyor -va quequejar.
-Bé. En aquest cas, ja pot marxar,
capità. Torneu al pont.
-Sí, senyor.
En Pellaeon va girar sobre els seus
talons i va travessar la sala. Sentia tensos els músculs del seu coll. Sí, per
descomptat que comprenia. En Thrawn arribaria a un acord amb C'baoth..., o
ordenaria assassinar el Mestre Jedi.
Si podia. En Pellaeon va decidir que
no li agradaria apostar pel resultat.
O estar a prop quan passés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada