Únic en la seva espècie (II)

Anterior

II

L’Sconn va obrir d'un cop la reixeta superior i va sortir a l'exterior del conducte que s'obria al sostre del bar. Tornant-se cap avall, va ajudar ràpidament a la Shandria a sortir al seu costat.

-Això ha estat força sorprenent -va dir.

-Gràcies. Però tu em vas rescatar primer. Només estava tornant el favor.

Un somriure va despertar lentament a la cara, com un sol enlluernador.

L’Sconn gairebé va començar a posar-se vermell, i va apartar la mirada.

-Bé, jo, eh, això és... -Es va aclarir la gola -. Gràcies... I de res. -Va mirar cap avall pel conductors. Serà millor que ens posem en marxa. No trigaran molt de temps a esbrinar per on hem desaparegut.

-Llavors, i ara què?

-Bona pregunta.

El lladre es va inclinar cap endavant, apuntant per la vora de la teulada. Dues barredores d'assalt es trobaven estacionades davant de la façana. Una guàrdia considerable observava la part davantera de l'edifici, envoltant a un home alt i prim, amb un nas en forma de bec ganxut. Pel seu uniforme, la seva postura envanida i la seva posició vigilada de relativa seguretat, l’Sconn va assumir que l'home era l'imperial al comandament.

Arrufant les celles, el lladre va gatejar pel sostre i va revisar la part posterior de l'edifici. El lliscador d’assalt que havia vist abans a la boca del carreró estava encara allà. Podia veure dos soldats d'assalt vigilant la porta del darrere.

L’Sconn va fer un gest a la Shandria i va assenyalar al vehicle.

- Pots pilotar una d'aquestes coses?

Ella va assentir amb el cap.

- Per què?

L’Sconn va somriure, prenent la vara amb les dues mans. Prémer el petit interruptor al centre del mànec i amb un suau brunzit, ambdós extrems de l'arma van començar a carregar-se un cop més amb energia paralitzant.

La Shandria va arrufar els llavis.

-Vaja, vaja... estem plens de sorpreses, oi?

-Encara no has vist res.

El lladre va somriure i després es va tornar i va saltar del sostre. La Shandria va veure amb sorpresa com aterrava just entre els soldats d'assalt, que no esperaven que els caigués cap companyia des de dalt.

El primer dels soldats va rebre un cop de la vara atordidora just al centre, caient inert a terra. El segon va aconseguir aixecar el seu blàster, però l’Sconn va ser més ràpid. La seva vara va colpejar com una letal serp d'acer. La punta de l'arma va colpejar l'arma del soldat, fent-la volar en espiral per l'aire. L’Sconn va llançar dos ràpids cops a la panxa del soldat indefens, enderrocant-com una roca.

Sense perdre el ritme, el lladre va agafar llavors en l'aire el rifle del soldat i es va donar la volta just quan el pilot del lliscador d’assalt sortia de la seva nau, pistola blàster en mà. El pilot va rebre dos ràpids trets de l'arma capturada de l’Sconn i va caure a terra.

L’Sconn es va girar per mirar cap a la Shandria i va fer una teatral reverència. Mentre s'aixecava de nou, va quedar completament sorprès veient la Shandria sostenint un petit blàster de mà apuntant directament cap a ell. Abans que pogués moure’s un centímetre, va disparar.

El tret va passar just sobre el seu cap i un grunyit de dolor va sonar darrere seu. L’Sconn es va girar per veure com un altre imperial, vestit de manera similar al pilot, queia a terra. L'home s'estava subjectant el pit amb una mà i en l'altra sostenia la pistola desintegradora que hauria disparat al lladre per l'esquena.

-Se t’oblidava el copilot, cervell de làser -va dir la Shandria mentre saltava per reunir-se amb ell.

L’Sconn va assentir lentament, murmurant el seu agraïment.

***

L’imperial de nas ganxut, el comandant Daraada, esperava molest que es trobés a la dona. Malauradament, les seves tropes d'assalt de gallet fàcil havien eliminat a dos dels espies de la Nova República. Els dos últims de la cèl·lula que havia estat tractant d'exposar durant mesos.

Encara quedava la dona, naturalment, però era la més jove del grup i sabria relativament poc d'una cèl·lula de la Nova República que ja estava prou coberta de secret. Per no parlar de què les morts significaven dues víctimes d'interrogatori menys per al comandant. I per molt que ell hagués gaudit de les sessions de tortura extra, atrapar la dona amb vida era molt més important. Ella tenia la targeta de dades robada. A més d'un munt d'altres fets interessants a l'espera de ser revelats en un mar de dolor, va pensar el comandant Daraada amb un somriure.

En Daraada devia la seva infame notorietat a no emprar un interrogador imperial. Gaudia tant d'aquesta tasca ell mateix com per cedir aquest plaer a una altra persona. Els plaers senzills eren sempre els millors. Des del seu ascens, tenia menys temps per gaudir d'aquestes coses, de manera que gaudia amb els presoners vius.

Quan la dona hagués parlat, i la targeta de dades fóra recuperada, potser es guanyés un altre ascens. Un que el portaria fora del pudent planeta al qual estava assignat actualment. El comandant va fer una pausa momentània en la seva contemplació per olorar el viciat aire venaarià, barrejat amb l'olor de cervesa barata. No per molt més temps, va pensar alegrement. Les seves tropes havien tallat totes les vies d'escapament.

La Shandria L'hnnar ja era pràcticament seva, i qui fos aquell ximple que havia intentat ajudar-la també estava atrapat. En Daraada no necessitava treure cap informació de l'aspirant a heroi, de manera que només tindria el seu cap. Potser en una pica de força, va reflexionar el comandant, clavada a l'exterior del Centre de Comandament Imperial. Un missatge per a la resta de la ciutat..., per fer saber a la població que l'Imperi encara anava de debò, i el seu puny de ferro agafava amb fermesa els mons que encara seguien sota la seva influència. Quan s'hagués aconseguit això, la nouvinguda Nova República i les faccions Imperials traïdores serien les pròximes de la llista per sentir la seva encaixada inflexible.

En Daraada va somriure amb malícia, fent pujar i baixar el seu llarg nas mentre assentia per a si mateix. Sí, això era precisament el que faria, tan aviat com els capturés. Un moment més, i estarien en les seves urpes. Com s'atrevien tan sols a pensar a desafiar a l'Imperi? ¡O a desafiar el gran comandant Gaevril Daraada, ja posats!

 En aquell moment, el gran comandant Gaevril Daraada va abandonar les seves reflexions advertint un lliscador d'assalt allunyant-se del bar rugint a tota velocitat. El va mirar ajustant els ulls, comprovant les marques.

No podia ser! O sí? En Daraada va aixecar el seu comunicador i el va portar als llavis.

-Comandant Daraada a grup C. Informi.

La seva única resposta va ser el silenci. En Daraada va córrer donant la volta a l'edifici, seguit per mitja dotzena de sorpresos soldats d'assalt que es van afanyar a seguir el seu líder.

El comandant va girar corrent la cantonada i va quedar totalment bocabadat. El carreró estava buit, a excepció de quatre dels seus homes que estaven escampats pel brut paviment i entre els contenidors d'escombraries. Els seus ulls es van obrir de cop i l'únic que va poder fer va ser oferir un furiós crit.

***

-Llavors, quina és la teva història?

La Shandria va aixecar la vista dels controls i va somriure.

-Ets de la Nova República, oi? -Va preguntar ell.

- Com ho saps?

-Cap de vosaltres cediu mai cap informació fàcilment. Pregunta quina hora és i et miraran com si fossis un agent de l’OIS. Hàbit dels dies de la rebel·lió, suposo...

-Ja saps aquesta màxima humana..., els vells hàbits són difícils de matar.

-I també ho són els rebels...

La Shandria va ampliar el seu somriure i va sacsejar el cap amb sorpresa.

- Per què m'estàs ajudant? Vull dir, ets un complet estrany. Estàs arriscant la teva vida per mi i jo ni tan sols sé el teu nom!

L’Sconn va estendre la mà.

-Sienn Sconn. Encantat de conèixer-te.

- Shandria L'hnnar -va dir ella, prenent-li la mà -. I no has contestat la meva pregunta.

- Quina pregunta?

La Shandria va grunyir.

-I tu deies que nosaltres guardàvem secrets.

L’Sconn va riure per uns moments, i després va semblar posar-se mortalment seriós.

-Odio l'Imperi.

-Molta gent també. Però no tots fan alguna cosa.

-Bé, aquest tipus de coses no és precisament un hàbit per a mi.

Ella el va mirar apreciativament.

-Potser ho hauria de ser...

-Sembla que m'ha confós amb un heroi, senyora. -L’Sconn va sacsejar el cap emfàticament -. Jo només sóc un tipus normal tractant de guanyar-se la vida.

- I a què et dediques, de totes maneres?

L’Sconn la va mirar, després es va mossegar el llavi.

-Jo, eh... Bé, suposo que jo sóc el que anomenen un "especialista en adquisicions".

La Shandria va esbossar un somriure irònic.

-Oh. Així que ets un vulgar lladre.

El rostre de l’Sconn va enrogir.

-Puc ser moltes coses, però no sóc vulgar. I algunes persones poden dir-vos lladre, però d’altres encara us diuen rebels, fins i tot amb la vostra Nova República... Això no fa que la descripció sigui veritable. -Va respirar fondo i va continuar-: Si algú vol alguna cosa, em contracta per "adquirir-la". Cosa que faig, si, i només si crec que l'objectiu s'ho mereix. I això són generalment simpatitzants imperials obscenament rics. Si això em converteix en lladre davant els teus ulls, que així sigui.

-Em sap greu. No volia ofendre't.

-Ei, sóc un lladre, recordes? En un planeta perdut, ni més ni menys. No sóc fàcil d'ofendre.

-No tan perdut. Si sabessis el que estava passant aquí...

-No m'ho diguis. No vull saber-ho.

-Per això l'Imperi encara segueix aquí. Massa gent prefereix la benedicció de la ignorància.

El silenci va envair el control del lliscant d'assalt. Finalment, l’Sconn es va aclarir la gola.

-Llavors, on exactament s'atura aquest transport?

-Port Estel·lar Ven-Kavi. He de sortir d'aquest planeta. Tinc informació que ha d'arribar a la Nova República immediatament. Informació que podria salvar milions de vides.

-Així que d'això es tracta. Sembla que no som tan diferents després de tot.

- Què vols dir?

-Vull dir que jo robo béns materials. Tu robes dades.

La Shandria va arrufar les celles.

-No és el mateix en absolut.

- Per què no?

-Tu robes per obtenir un benefici econòmic. Jo ho faig el que faig pel bé comú.

-Bé, jo també. -L’Sconn es va assenyalar al pit amb el polze -. El meu bé comú.

La Shandria va sospirar, disminuint la marxa del lliscador d’assalt. Va prémer un botó, obrint la porta mentre el vehicle acabava d'aturar-se.

L’Sconn va donar un cop d'ull a la sortida i després a ella.

- Què estàs fent?

-Et deixo marxar. Això no és assumpte teu. Em vas ajudar a escapar. I estic agraïda per això. Si hi ha alguna cosa que pugui fer per compensar-te...

-Espera un moment.

- Què?

- No vaig a arronsar-me ara! Has de portar la teva informació a la Nova República. -Va prémer el botó i va tancar la porta -. I creu-me, necessitaràs tota l'ajuda que puguis aconseguir.

-Però...

-Abans, al Binari, et vaig fer una promesa. I jo sempre compleixo les meves promeses.

-Ets una persona difícil d'entendre, Sienn Sconn.

-T'ho vaig dir... únic en la meva espècie -li va somriure i li va fer l'ullet -. Ara, anem-nos-en.

***

- Ràpid! ¡Acceleri aquesta cosa! És una ordre! -El comandant Daraada va colpejar la part posterior de la cadira del pilot i va mirar per l'escut visor. Les dues barredores d'assalt anaven a la recerca del vehicle robat, però la seva presa portava un gran avantatge. No importava. Ell els atraparia -. On són ara?

-Acaben de passar la plaça Herak -El copilot es va tornar per mirar el comandant -. Sembla que es dirigeixen cap al port espacial, senyor.

-Sí, sí. Tractant de dur a terme la seva fugida. Doncs bé, no ho permetré! ¡Aquesta targeta de dades no sortirà d'aquest planeta! -Va aixecar el seu comunicador-. Hi parla el comandant Daraada. Posi’m amb el Governador Imperial Vaerganth immediatament. És una emergència.

Una veu cansada va ressonar pel comunicador.

- Què passa ara, Daraada?

- La rebel es dirigeix ​​cap al port espacial!

Un riure sarcàstic va ressonar pel comunicador.

- Quina rebel?

-La que té la targeta de dades que conté els plànols del projecte Orrad. Ha de desviar el Venjador immediatament.

-Impossible. Està compromès amb les forces terroristes en el Front Sud.

- Però això és de la màxima prioritat!

- Igual que aquests maleïts terroristes! I no vaig a comprometre el nostre únic Destructor Estel·lar en la recerca d'una sola rebel!

-Caces TIE, llavors. Segurament podria permetre’s prescindir d'uns pocs...

-Es troben enmig d'un combat aeri que en aquest moment estan perdent. No puc ajudar-lo, Daraada. Haurà d'arreglar-se-les sol. ¡Per això se li paga!

- Això és un ultratge! La targeta de dades en poder de la rebel és de gran importància per a l'Imperi. ¡Informaré d'això immediatament!

- A qui, a l'Emperador? A tots els cabdills imperials bojos que tracten d'assumir aquest lloc? Si us plau, Daraada. Estalviï’m les seves estúpides amenaces.

-Bé -va xiuxiuejar en Daraada -. Ho faré jo mateix. Daraada fora. -Encara furiós, el comandant va canviar la freqüència del seu comunicador -. Hi parla el comandant Daraada, dirigint-se a l'Autoritat del Port Estel·lar Ven-Kavi. Tinc un lliscador d'assalt robat dirigint-se cap a vostès. Escolteu, i escoltin amb atenció. A bord d'aquest vehicle es troben una espia de la Nova República i el seu còmplice. Vull que tota la seguretat disponible bloquegi l'entrada principal. Res ha de passar. I fins que jo doni l'ordre, cap nau ha d'obtenir autorització de sortida o d'aterratge sota cap circumstància. Mantinguin totes les naus en un patró d'espera. Està clar?

-Sí, senyor –va crepitar en resposta el comunicador.

-Bé. Ara posem-nos en marxa. -En Daraada es va tornar cap al seu oficial d'operacions-. Executeu el codi d'emergència Delta. Operatiu Especial 1312.

L'oficial va quedar en xoc.

- El caçador de recompenses, senyor?

-Faci-ho.

El copilot es va girar.

-No serem capaços de capturar-los abans que arribin al port espacial, senyor.

-No necessitem fer-ho, la seguretat del lloc estel·lar proporcionarà la barrera davantera. Tot el que necessitem fer és tancar la rereguarda. -En Daraada va somriure maliciosament-. I en Graphyt farà la resta...

Següent