27
L'alerta
d'aproximació va grallar, i en Luke es va redreçar en el seu seient. Després de
cinc dies, ho havien aconseguit.
-Allà anem -va dir
-. Preparat?
-Ja em coneixes -va
dir en Han, des del seient del copilot -. Jo sempre estic preparat.
En Luke va mirar de
reüll al seu amic. De portes a fora, en Han semblava d'allò més normal, en la
mesura del possible, però en Luke havia notat alguna cosa durant els últims
dies: un estat d'ànim més fosc, fins i tot trist, que no l'abandonava des que
havien sortit de Coruscant. Ara, també era present i, mentre en Luke examinava
el rostre d’en Han, va distingir solcs de tensió en la seva pell.
- Estàs bé? -Va
preguntar.
-I tant. Molt bé.
-Els solcs es van intensificar -, però, per una vegada, m'hauria agradat que
triessin a un altre per anar d'excursió per la galàxia. Saps que la Leia i jo
no hem passat un sol dia junts? Feia un mes que no ens vèiem, i no ens han
permès ni un sol dia.
En Luke va sospirar.
-Ja ho sé. De
vegades, tinc la sensació que vaig accelerat des que vam sortir de Tatooine amb
els androides i en Ben Kenobi.
En Han va moure el
cap.
-No la veia des de
feia un mes -va repetir -. Semblava el doble d’embarassada que quan se'n va
anar. Ni tan sols sé què els ha passat a ella i a Chewie; només va tenir temps
de dir-me que aquests noghri s'han posat del nostre costat. A saber què
significa això. Tampoc he pogut sostreure res a Chewie. Diu que és la seva
història, i que ja l'explicarà ella. He estat a punt d'escanyar-lo.
En Luke va arronsar
les espatlles.
-Ho has d'assumir,
Han. Ho fem tot molt bé.
En Han va esbufegar,
però la tensió del seu rostre es va esvair en part.
-Sí, és clar.
-Per ser més exacte,
jo diria que som a la llista de les persones en què la Leia pot confiar -va
continuar en Luke, més seriós -. Fins que descobrim a l'espia de l'Imperi a
palau, la llista seguirà sent molt curta.
-Sí. –En Han va fer
una ganyota -. Algú em va dir que els imperials en diuen Força Delta. Tens idea
de què o qui podria ser?
En Luke va negar amb
el cap.
-No. Ha de ser algú
proper a l'Assemblea, per descomptat. Fins i tot al Consell. L'únic cert és que
hem de descobrir-lo com més aviat.
-Sí. –En Han es va
remoure i va estendre la mà cap a les palanques d’hiperpropulsió -.
Preparats...
Va tirar de les
palanques. Un moment després, es trobaven a la negror de l'espai.
-Allà anem -va
anunciar.
-Perfecte. -En Luke
va mirar al seu voltant, i una esgarrifança involuntària va recórrer la seva
esquena -. Just al mig d'enlloc.
-Ja hauries d'estar
acostumat a aquesta sensació -va comentar en Han, i va demanar una anàlisi dels
sensors.
-Gràcies, però no
vull acostumar-me a quedar-me encallat entre sistemes, amb un hiperpropulsor
avariat.
-No em referia a
això -va dir en Han amb cara d'innocència, mentre connectava el comunicador -.
Estava parlant de Tatooine. Wedge?
-Sóc aquí -es va
sentir l’al·ludit per l'altaveu.
-Sembla que tenim un
blanc en zero-quatre-set punt u-sis-sis -va informar en Han -. Preparat per
volar?
-Preparat i ansiós.
-D'acord. –En Han va
donar un últim cop d'ull per la portella i va accionar l'obertura de
l'escotilla del celler -. Endavant.
En Luke va estirar
el coll per mirar a la direcció indicada pel Han. Al principi, només va
distingir l'habitual embull d'estrelles, que brillaven sobre la negror total
circumdant, però després va veure la resplendor més suau de les llums de
posició d'una nau. Els seus ulls van escrutar l'espai que els esperava, mentre
el seu cervell prenia nota de la distribució de les llums. Tot d'una, la imatge
es va configurar.
-És un Cuirassat, no
hi ha dubte.
-Hi ha un altre més
enllà d’aquest, i tres més a babord, una mica més avall -va assenyalar en Han.
En Luke va assentir
quan els va localitzar. Un estrany formigueig va recórrer el seu cos. La flota
Katana. Només ara s'adonava del poc que havia cregut en la seva existència.
- Quin examinem? -Va
preguntar.
-El més proper,
suposo -va dir en Han.
-No -va respondre en
Luke a poc a poc, intentant concretar la vaga impressió que l'havia assaltat -.
No. Provarem... Aquell. Va assenyalar una configuració de llums que distava uns
pocs quilòmetres.
- Algun motiu en
particular?
-No sé -va admetre
en Luke.
Va notar que en Han
el mirava fixament. Després, el seu amic va arronsar les espatlles.
-D'acord -va
acceptar -. Triarem aquest. Wedge, ho has sentit?
-Rebut, transport
-va confirmar la veu d’en Wedge -. Ens situarem en posició d'escorta al vostre
voltant. Fins ara, sembla inofensiu.
-Bé -va dir en Han
-. De tota manera, no us en refieu. -Va connectar al circuit el comunicador del
transport i va consultar el seu crono -. On ets, Lando?
-A l'escotilla de
càrrega -va respondre en Calrissian -. El trineu està carregat i disposat a
enlairar-se.
-Molt bé -va dir en
Han -. Ens encaminem cap a l'objectiu.
Ja estaven a prop
del Cuirassat, i en Luke va distingir el seu perfil, il·luminat per les
estrelles. De forma més o menys cilíndrica, amb mitja dotzena de càmeres
armades al voltant de la secció mitjana, i una proa que algú l’havia descrit una
vegada com una cloïssa gegantina rosegada, l'aspecte de la nau era gairebé
arcaic, però es tractava d'una falsa impressió. El Creuer Pesat Cuirassat havia
estat la columna vertebral de la flota de l'Antiga República, i encara que no
era tan esvelt com el Destructor Estel·lar imperial que l'havia substituït, les
seves immenses bateries turbolàser emmagatzemaven encara un poder aterridor.
- Com pugem a bord?
-Va preguntar al Han.
-Aquí està el
principal moll d'atracada. -Han va indicar un rectangle de llums amb prou
feines perceptible -. Entrarem per ell.
En Luke va mirar el
rectangle amb aire pensatiu.
-Si hi cabem.
Els seus temors es
van demostrar infundats. L'entrada era més gran del que aparentava, i el moll
encara més. En Han va introduir el transport amb summa habilitat i li va
imprimir un gir de cent vuitanta graus per quedar de cara a l'obertura.
-Molt bé -va dir,
després d'aterrar. Va deixar els sistemes en suspensió i es va descordar les
corretges -. Acabem d'una vegada.
En Lando, en Chewbacca
i els quatre tècnics els esperaven a l'escotilla de càrrega. Quan en Han i en Luke
van arribar, van comprovar que els tècnics semblaven una mica desorientats, amb
aquells desintegradors penjant del seu costat.
- Has comprovat
l'aire, Anselm? -Va preguntar.
-Res anormal -va
informar el cap dels tècnics, i va lliurar una agenda electrònica al Han perquè
la inspeccionés -. Millor del que era previsible, després de tants anys. Encara
funcionaran els androides encarregats de la neteja.
En Han va donar un
cop d'ull a les anàlisis, va tornar l’agenda i va moure el cap en direcció a
Chewbacca.
-Molt bé, Chewie.
Obre l'escotilla. Tomrus, tu conduiràs el trineu. Vigila que no hi hagi espais
buits en les plaques de gravetat. No m'agradaria que el trineu rebotés al
sostre.
L'aire del moll feia
olor d'una forma estranya, una combinació d'oli i pols, va decidir Luke, amb un
lleu toc metàl·lic, però estava net.
-Molt impressionant
-va comentar, mentre el grup caminava darrere del trineu retropropulsor, en
direcció a l'escotilla principal -. Sobretot després de tant de temps.
-Aquells sistemes
d'ordinadors estaven dissenyats per durar -va comentar en Lando -. Quin és el
pla, Han?
-Ens dividirem. Tu,
Chewie, Anselm i Tomrus agafareu el trineu i us anireu cap a la part
d'enginyeria. Nosaltres pujarem al pont.
Per al Luke, va ser
un dels passejos més rars de la seva vida, precisament perquè tot semblava molt
normal. Els llums dels amplis passadissos funcionaven a la perfecció, així com
les plaques de gravetat i la resta sistemes. Les portes per les quals se sortia
del passadís s'obrien de manera automàtica quan algú del grup s'acostava massa,
revelant tallers de mecànica en òptim estat, sales plenes de material i salons
per a la tripulació. Els lleus sorolls mecànics dels sistemes se sentien en tot
moment, i de tant en tant entrellucaven algun robot antic atrafegat en les
seves feines. Era com si la nau hagués estat abandonada ahir.
Però no era així.
Les naus portaven mig segle flotant en la negror de l'espai, i els seus
tripulants no les havien abandonat, sinó que havien mort entre aquestes parets,
presos de la bogeria. En Luke, mentre caminava pels deserts passadissos, es
preguntava com s'haurien realitzat tan ingent tasca els robots de manteniment,
alhora que es desembarassaven dels cadàvers.
El pont estava
bastant lluny del moll, però van arribar per fi.
-Bé, ja som aquí -va
anunciar en Han pel seu comunicador, mentre s'obrien les portes que separaven
el pont de l'avantsala de comunicacions, gairebé sense soroll -. No es veuen
danys aparents. Què heu descobert en els motors subllumínics?
-Tenen mal aspecte
-va informar en Lando -. En Tomrus diu que sis dels vuit convertidors
principals d'energia estan desincronitzats. Encara està efectuant l'examen,
però jo diria que aquest trasto no anirà enlloc sense una reparació general.
-No em sorprèn en
absolut -va replicar amb sequedat en Han -. I l’hiperpropulsor? Hi ha alguna
possibilitat que puguem traslladar el Cuirassat fins a les rodalies d'alguna
drassana?
-L’Anselm ho està
mirant. Jo no confiaria en això.
-Ja. Bé, de totes
maneres hem vingut a fer una ullada, no ha posar-lo en moviment. Veurem quins
sistemes de control encara funcionen i fotrem el camp.
En Luke va aixecar
la vista cap a la part superior de les portes lliscants, i va examinar la
complicada placa subjecta sobre elles.
-És el Katana -va murmurar.
- Com? –En Han va
estirar el coll per mirar -. Ah. -Va desviar la vista cap al Luke -. Per això
volies pujar en aquest?
En Luke va negar amb
el cap.
-Suposo que va ser
una intuïció de la Força.
-Han, Luke -els va
interrompre la veu d’en Wedge -. Tenim visita.
En Luke va notar que
el cor saltava dins del seu pit.
- Des de quina
direcció?
-Trajectòria 2-10
punt 21. Configuració... És una fragata d'escorta.
En Luke va deixar
escapar un silenciós sospir.
-Serà millor que
truquem per informar d'on estem.
-De fet, ens estan
cridant -va dir Wedge -. Us passo la trucada.
-... tà Solo, sóc el
capità Virgili, de la fragata d'escorta Quenfis
-va sonar una nova veu pel comunicador d’en Han -. M’escolta?
-Aquí Solo. Truco
des de la nau Katana, de l'Antiga
República...
-Capità Solo,
lamento informar-lo que vostè i el seu grup queden detinguts -el va interrompre
en Virgili -. Tornaran immediatament a la seva nau i es disposaran a rendir-se.
Les paraules d’en
Virgili, i l’estupefacte silenci que va seguir, van despertar ressons a la
coberta d'observació, situada per sobre, darrere el pont del Quenfis. Assegut davant el tauler
principal, en Fey'lya va dirigir un somriure burleta a la Leia, una altra una
mica menys insolent a Karrde, i va tornar la seva atenció a les llunyanes
esteles dels caces-X.
-Fa la impressió que
no li prenen seriosament, capità -va dir per l'intèrfon -. Potser es
convenceran si llança cap a ells els seus esquadrons de caces-X.
-Sí, conseller -va
contestar en Virgili a l'instant.
La Leia va parar
l'orella, en va, per si captava algun senyal de ressentiment en la veu. Gairebé
tots els capitans de naus de guerra que coneixia se sentirien molt molestos
davant la perspectiva de rebre ordres d'un civil, sobretot d'un civil amb una
experiència militar tan ínfima com la del bothan, però en Fey'lya no hauria
escollit el Quenfis per aquesta
missió si en Virgili no fos un dels seus partidaris. Una indicació més, per si
calia, de qui manava aquí.
-Caces-X,
enlairin-se.
Es van produir una
sèrie de sacsejades quan els dos esquadrons van abandonar la nau.
-Capità Solo, sóc el
capità Virgili. Respongui, si us plau.
-Capità, aquí el
comandant Wedge Antilles, de l'esquadró Murri -el va interrompre la veu d’en Wedge
-. Puc preguntar-li qui l'ha autoritzat a aturar-nos?
-Permeteu-me, capità
-va dir en Fey’lya, i va prémer l'interruptor de comunicacions en el taulell -.
Comandant Antilles, sóc el conseller Borsk Fey'lya. Encara que dubto que ho
sàpiga, el capità Solo està duent a terme una operació il·legal.
-Ho sento, conseller
-es va afanyar a contestar en Wedge -, però em sembla impossible. La consellera
Leia Organa Solo ens va donar l'ordre.
-I aquesta nova
ordre procedeix de la pròpia Mon Mothma -va dir en Fey’lya -. Per tant, la seva
autorització és...Què li fa
pensar que no tinc proves?
- Pot demostrar-ho?
Va donar la
impressió que en Fey'lya se sorprenia.
-Tinc l'ordre davant
meu, comandant. Podrà examinar-la quant pugi a bord.
-De moment,
comandant, l'origen de l'ordre de detenció és irrellevant -va intervenir en Virgili,
amb indicis d'irritació en la seva veu -. Com a oficial superior, li ordeno que
es rendeixi i porti el seu esquadró a bord de la meva nau.
Va seguir un llarg
silenci. La Leia va desviar la vista cap a Karrde, assegut prop d'ella, però la
seva atenció estava concentrada a la bombolla de transpariacer, i la seva
expressió era inescrutable. Potser estava recordant l'última vegada que havia
estat en aquest lloc.
-Oblida-ho, Wedge
-es va sentir la veu d’en Han -. No val la pena que et juguis un consell de
guerra. Aneu-vos-en, ja no us necessitem. M'alegro de sentir la seva veu,
Fey'lya.
Es va sentir el
soroll del comunicador al desconnectar-se.
- Solo! -Va bordar
en Fey’lya, inclinat sobre el comunicador com si li servís d'alguna cosa -.
Solo! -Es va tornar i va mirar a la Leia amb ulls flamejants -. Vingui aquí!
-va ordenar, i va assenyalar l’intercomunicador amb el dit -. Vull que torni.
La Leia va moure el
cap.
-Em sap greu,
conseller. Quan es posa així, no fa cas a ningú.
El pelatge d’en
Fey’lya es va allisar.
-L'hi demanaré una
vegada més, consellera. Si es nega...
No va poder
concloure la seva amenaça. La Leia va distingir un parpelleig de cua d'ull, i
abans que pogués girar-se, les alarmes del Quenfis
es van desencadenar.
- Què...? -Va cridar
en Fey’lya. Es va aixecar d'un salt i va mirar frenèticament al seu voltant.
-És un Destructor
Estel·lar imperial -va dir en Karrde -. I sembla que ve cap aquí.
-Tenim companyia,
cap Murri -va anunciar un pilot de caça, quan va sentir les alarmes del Quenfis pel comunicador -. Destructor
Estel·lar, acostant-se des u-set-vuit punt vuitanta-sis.
-Ho tinc -va
confirmar Wedge.
Va allunyar el seu
aparell dels caces procedents del Quenfis
i va donar un gir de cent vuitanta graus. Era un Destructor Estel·lar, sens
dubte, davant del Quenfis, separats
pel Katana.
- Luke? -Va cridar.
-El veig -va
respondre l'al·ludit -. Ens dirigim al moll d'atracada.
-D'acord. Espera...
-Es va interrompre en Wedge. Un nombrós grup d'esteles havien aparegut de sobte
per la part inferior del Destructor Estel·lar -. Ens ataquen -va dir -. Vint
punts... Naus lleugeres, a jutjar per l'estela.
-Afanyem-nos -es va
sentir la veu d’en Han -. Gràcies per l'avís. Aneu cap al Quenfis.
El comunicador va
emmudir.
-Com un llamp -va
murmurar en Wedge -. Esquadró Murri, procediu.
El capità Virgili va
intentar dir alguna cosa pel canal obert. En Wedge va canviar a la freqüència
privada del seu esquadró, va imprimir el màxim de potència al seu caça i es va
llançar cap al Katana.
L’esquadró Murri va
girar i es va dirigir cap al Destructor Estel·lar.
-Van a atacar –va
panteixar en Fey’lya -. Han d'estar bojos.
-No van a atacar;
busquen protecció -va dir la Leia, mentre contemplava l'escena que es
desenvolupava a l'altre costat de la bombolla i intentava calcular punts
d'intercepció. Els anava a anar molt just -Hem d'apropar-nos i donar-los el
nostre suport -va dir -. Capità Virgili...
-Capità Virgili,
ordeni als seus caces que tornin a l'instant - la va interrompre en Fey'lya -.
Navegació prepararà el salt a la velocitat de la llum.
- Està insinuant que
els abandonem, conseller? -Va preguntar en Virgili, estupefacte.
-El nostre deure,
capità, consisteix a sortir vius d'aquí i donar l'alarma -va replicar amb
acritud en Fey'lya -. Si l'esquadró Murri insisteix a desobeir les ordres, no
podem fer res per ells.
La Leia es va posar
dreta.
-Capità...
En Fey’lya va ser més
ràpid, i va tancar el comunicador abans que la princesa pogués parlar.
-Jo comando aquí,
consellera -va dir el bothan, mentre la Leia avançava cap a ell -. Autoritzat
per la pròpia Mon Mothma.
-A la merda la seva
autoritat.
Va estar temptada
per un moment de treure l'espassa de llum i partir en dos aquell fofo rostre.
Es va reprimir amb
un esforç. L'odi conduïa directament al costat fosc.
-La Mon Mothma no va
pensar que pogués passar una cosa per l'estil -va dir, procurant mantenir
serena la veu -. Fey’lya, el meu germà i el meu marit hi són fora. Si no els
ajudem, moriran.
-I si els ajudem,
també -va dir amb fredor en Fey'lya -. I els seus fills.
Un punyal de gel va
travessar el cor de la Leia.
-Això no és just -va
xiuxiuejar.
-La realitat no sol
ser justa. I la realitat, en aquest cas, és que no dilapidaré homes i naus per
una causa perduda.
- No està perduda!
-Va insistir la Leia. La seva veu es va trencar a causa de la desesperació. No,
no podia acabar així, després de tot el que en Han i ella havien superat junts.
Va avançar un altre pas cap a Fey'lya.
-El Quenfis es retirarà -va dir en Fey’lya
en veu baixa, i un desintegrador va aparèixer de sobte a la mà -. I ni vostè ni
ningú va a evitar-ho.
-Informi dels
sensors, capità -va anunciar l'oficial al comandant del Justicier -. No es capten formes de vida en els altres Cuirassats
de la zona.
-Per tant, s'estan
concentrant només en aquest -va assentir el capità Brandei -. Serà el que
atacarem. Els rebels no obriran foc contra una nau ocupada pels seus. Només es
disposa a interceptar-nos aquest esquadró de caces?
-Sí, senyor. La fragata
d'escorta i els altres dos esquadrons encara no han reaccionat. Els haurem
agafat desprevinguts.
-Potser.
En Brandei es va
permetre un lleu somriure. Sempre passava el mateix amb els rebels. Combatien
com a animals embogits quan no tenien res a perdre, però si assaborien la
victòria i l'oportunitat de gaudir dels plaers de la guerra, ja no sentien
tantes ànsies per arriscar les seves vides. Un dels molts motius que explicaven
per què l'Imperi acabaria derrotant-los.
-Ordeneu a les naus
lleugeres que adoptin formació defensiva -va indicar l'oficial de comunicacions
-. I que dos esquadrons de caces TIE interceptin a aquests caces-X.
Va tornar a
somriure.
-I envieu un
missatge al Quimera. Informi al gran
almirall que hem bloquejat l'enemic.
En Han va contemplar
durant uns instants a les naus imperials que s'acostaven, va efectuar ràpids
càlculs sobre temps i distàncies, i va procurar fer cas omís dels nerviosos
tècnics congregats a la porta del pont.
- No hauríem
anar-nos-en? -Li va urgir al Luke. En Han va prendre una decisió.
-No, no marxem -va
dir, i va connectar el comunicador -. Sortiríem en aquest transport just per donar-nos
de nassos amb aquestes naus lleugeres i els caces TIE. Lando?
-Aquí -es va sentir
la veu tensa d’en Lando -. Què passa?
-Imperials a la
vista. –En Han es va acostar al panell de direcció de tir i va indicar als
tècnics que es reunissin amb ell -. L'esquadró Murri es disposa a
interceptar-los, però fa la impressió que en Fey'lya i els seus van a fugir.
En Lando va proferir
un jurament.
-No podem permetre
que en Wedge els faci front sol.
-No ho farem -li va
assegurar en Han -. Mireu en quin estat es troben les bateries turbolàser.
Controlarem els trets des d'aquí. I afanyeu-vos. Quant trenquin la formació, no
podrem atrapar-los.
-D'acord.
En Han va agafar el
comunicador del seu cinturó.
- Com ho veus, Shen?
-Sembla bastant
sòlid -va dir la veu apagada del tècnic des de sota del tauler de control -.
Kline?
-Les connexions
també semblen correctes -va informar l'altre tècnic, ocupat en un altre tauler
situat a l'altre costat de la sala -. Si aconseguim que l'ordinador activi el
sistema... Anem a veure. -Va mirar al Han-. Tot llest.
En Han va asseure’s
davant el tauler de les armes, va recórrer amb la vista l'estranya disposició
dels controls i es va preguntar si tots aquests esforços serien en va. Tot i la
perfecció dels seus aparells, aquests Cuirassats necessitaven una tripulació
mínima de dos mil persones.
Però els imperials
no esperarien que una nau abandonada disparés. Això esperava, almenys.
-Allà anem -va
murmurar, mentre demanava la visualització de l'objectiu.
Les naus lleugeres
seguien en formació, i utilitzaven els seus escuts per protegir-se dels trets
llançats pels caces-X que s'aproximaven. Els caces TIE, més ràpids, ja els
havien assolit, formant un eixam que envoltava al grup per tot arreu.
-Només podràs
disparar una vegada -va murmurar en Luke.
-Gràcies -va grunyir
en Han -. Just el que necessitava escoltar.
Va contenir l'alè i
va prémer amb suavitat els botons de tret. El Katana va patir una sacsejada i, mentre els turbolàsers vomitaven
raigs, en Han va sentir la doble explosió d'un grup de condensadors que es
desintegraven, però en Luke havia encertat: el primer tret de la nau havia
estat l'últim. No obstant això, havia valgut la pena. Els raigs havien arribat
a la formació de naus lleugeres en el mateix centre. Tot d'una, va tenir la
impressió que tota la força imperial esclatava, en una successió de múltiples
explosions. Durant uns segons, explosions secundàries i núvols de runa van
ocultar el resultat del tret. Després, va aparèixer un grapat de naus indemnes.
Unes poques més es van unir, però el moviment d'aquest grup indicava que havien
resultat greument danyades.
-Crec que has
derrocat a cinc naus lleugeres –va informar en Kline, que observava l'escena
mitjançant uns macroprismàtics atapeïts contra la seva cara -. I alguns caces
TIE, també.
-Adopten maniobres
evasives -va anunciar en Luke.
-Bé -va dir en Han.
Es va aixecar i va treure el comunicador -. És suficient. Lando?
-Quin desastre has
provocat -va respondre l'al·ludit -. T'has carregat l'acoblament d'energia de
la conducció de tir i un dels generadors, com a mínim. Què fem ara?
-Preparar-nos per
l'abordatge. Ens trobarem al passadís principal de babord, a la part davantera
del moll d'atracament, i muntarem un dispositiu de defensa.
-D'acord.
En Han va
desconnectar el comunicador.
-Anem -va dir.
-Haurà de ser un bon
dispositiu -va comentar en Luke, mentre sortien del pont i es dirigien al
passadís de babord -. Les nostres possibilitats han de ser de quaranta contra
una.
En Han va moure el cap.
-No em parlis de
possibilitats -el va amonestar, i va consultar el seu crono. Podia passar en
qualsevol moment -. A més, mai se sap quan les possibilitats poden canviar.
-No podem
abandonar-los -va repetir la Leia, a penes conscient que estava parlant a
Fey'lya com ho faria a un nen -. El meu marit i el meu germà hi són fora, i una
dotzena de bons pilots. No podem deixar-los en mans dels imperials.
-El deure cap a la
Nova República està per sobre de les consideracions personals, consellera -va
replicar en Fey’lya. El seu pelatge va ondular, com valorant positivament la
seva agudesa, però va seguir aferrat amb fermesa el desintegrador -. Estic
segur que ho entén.
-No es tracta de
simples consideracions personals -va insistir la Leia, fent un esforç descomunal
per conservar la serenitat -. És...
-Un moment. –En Fey'lya
la va interrompre i va tocar l'interruptor de l’intèrfon -. Quant falta per
passar a la velocitat de la llum, capità?
-Un altre minut -va
respondre la veu d’en Virgili -. Potser dos.
-El més ràpid que
pugui, capità. –En Fey'lya va tancar l'intèrfon i va mirar la Leia -. Què
estava dient, consellera?
La Leia va procedir
a concentrar-se. Si en Fey'lya desviava una mica la mirada, potser podria
abalançar-se sobre ell, però de moment es trobava atrapada. El seu domini
rudimentari de la Força no servia per a apoderar-se del desintegrador, o
desviar-lo, i estava a un metre de l'espasa de llum.
-La importància d’en
Han i en Luke per a la Nova República és vital -va dir -. Si moren o són
capturats...
-El Katana està disparant -va anunciar amb
calma en Karrde. Es va aixecar per gaudir de millor vista.
La Leia va veure que
les llunyanes naus imperials quedaven embolicades en flames uns segons.
-Coneixen a fons els
secrets de la Nova República, Fey'lya. Vol que l'Imperi s'apoderi d'aquest
coneixement?
-Tinc por que no
comprèn la postura del conseller, Leia -va dir en Karrde, apropant-se a la
princesa. Va passar davant d'ella i, alhora, va deixar una agenda electrònica
sobre la consola de localització -. Vostè està preocupada per la seva família,
naturalment -va continuar, i va avançar un parell de passos abans de tornar-se
cap a Fey'lya -. El conseller Fey'lya té altres prioritats.
-Estic segura -va
remugar la Leia, amb la gola seca, i va observar l'agenda que en Karrde havia
deixat. A la pantalla es llegia un breu missatge.
Connecteu l'intèrfon i el comunicador.
Va aixecar la vista.
El desintegrador d’en Fey’lya seguia apuntant-la, però els ulls violetes del
bothan s'havien desviat cap a Karrde. La Leia va serrar les dents, va
concentrar la seva atenció en el tauler que hi havia darrere del conseller, va
projectar la Força i l'intèrfon es va connectar sense cap soroll. Un altre
esforç, i també el comunicador
-No entenc -va dir a
Karrde -. Quines altres prioritats pot tenir el conseller Fey'lya?
-És molt senzill -va
reposar en Karrde -. La supervivència política és l'única motivació del
conseller Fey'lya. Fuig de la batalla perquè ha portat a la nau als seus
partidaris més acèrrims, i no es pot permetre’s el luxe de perdre’n cap.
La Leia va
parpellejar.
- Com? Jo pensava...
- Que aquesta era la
tripulació habitual del Quenfis? -En
Karrde va moure el cap -. De cap manera. Només queden el capità i els oficials
més antics, i gairebé tots estaven del seu costat. Per això en Fey'lya
necessitava unes hores abans d'abandonar Coruscant, per efectuar canvis de
destinació i assegurar-se que tot el món a bord li fos lleial. -Va somriure -.
Cap tripulant ho va saber, naturalment. Van rebre la impressió que era un
dispositiu de seguretat especial.
La Leia va assentir,
estremida. No era només el capità; tota la nau donava suport a Fey'lya.
La qual cosa
significava que tot havia acabat, i que ella havia perdut. Encara que pogués
neutralitzar en Fey’lya, havia perdut.
-Per tant -va
prosseguir en Karrde -, ja pot imaginar les poques ganes que té en Fey'lya
d'arriscar la vida de qualsevol per una cosa tan passada de moda com la
lleialtat cap als camarades. Sobretot, després d'haver-se pres tanta feina per
convèncer-los de la gran estima que sent cap als soldats rasos.
La Leia va dirigir a
Karrde una mirada penetrant, comprenent per fi les seves intencions.
- És això cert,
conseller? -Va preguntar a Fey'lya, en to d'incredulitat -. Tota aquesta
campanya a favor dels militars no era altra cosa que una martingala política?
-No sigui estúpida,
consellera -va replicar en Fey’lya, i el seu pelatge va ondular de menyspreu -.
De quina altra cosa serveixen els soldats als polítics?
- Per això no li
importa que morin els homes de l’esquadró Murri? -Va preguntar en Karrde -. Per
què prefereixen mantenir-se al marge de la política?
-A ningú li importa
que els seus enemics morin -va replicar en Fey’lya amb fredor -. I tots aquells
que no estan del meu costat són enemics. -Va fer un gest amb el desintegrador
-. Confio, capità Karrde, en què no necessiti dir res més.
En Karrde va desviar
la vista cap a la portella.
-No, conseller. Crec
que ja ha parlat prou.
La Leia va seguir la
seva mirada. Entre el Quenfis i el Katana, en grups de dos i tres, els
esquadrons de caces d’en Fey’lya anaven a donar ajut en Wedge. Abandonaven al
polític que acabava de definir els límits de la seva consideració pel seu
benestar.
-Sí -va murmurar la
princesa -. Ja ha parlat bastant.
En Fey’lya va
arrufar les celles, però la porta es va obrir abans que pogués parlar. Va
aparèixer el capità Virgili, flanquejat per dos soldats.
-Conseller Fey'lya
-va dir amb tibantor -. Li prego amb el major respecte que torni a la seva
cambra. Aquests homes l'acompanyaran.
El pelatge d’en Fey’lya
es va allisar.
-No comprenc,
capità.
-Anem a clausurar
aquesta sala, senyor -va dir en Virgili, amb veu respectuosa però tensa.
Es va acostar al
seient del bothan i es va inclinar sobre l'intèrfon.
-En parla el capità
-va dir -. Tothom als llocs de batalla.
L'alarma es va
desencadenar, i la Leia va llegir en els ulls d’en Fey’lya que comprenia per
fi.
- Capità...?
-Ha de saber,
conseller, que alguns de nosaltres no considerem la lleialtat tan passada de
moda -el va interrompre en Virgili, i es va girar cap a la Leia -. Consellera
Organa Solo, m'agradaria que es reunís amb mi al pont. Hem cridat a un Creuer
Estel·lar perquè ens doni suport, però trigarà una estona a arribar-hi.
-Haurem de
contenir-los fins llavors -va dir la Leia, posant-se dreta. Va mirar a Karrde
-. Gràcies -li va dir en veu baixa.
-No ha estat per
vostè o la seva guerra -la va prevenir en Karrde -. La Mara i la meva gent
poden arribar d'un moment a un altre. No m'agradaria que s'enfrontessin sols a
un Destructor Estel·lar.
-No ho faran -va
prometre en Virgili -. Conseller?
-És una causa
perduda -va murmurar en Fey’lya, intentant-t’ho per última vegada, a la vegada
que lliurava el seu desintegrador a un soldat.
-Perfecte -va
somriure en Virgili -. La Rebel·lió també va ser considerada una causa perduda.
Disculpi’m, conseller. He de dirigir el combat.
El Quimera recorria la regió que en
Pellaeon deia en privat «El Dipòsit», quan va arribar l'informe del Justicier.
-Interessant -va
comentar en Thrawn -. Han reaccionat amb més rapidesa de la que esperava.
-En Karrde haurà
decidit ser generós -va comentar en Pellaeon, mentre examinava l'informe.
Cinc naus lleugeres
i tres caces TIE destruïts, un dels Cuirassats, segons sembla, en poder dels
rebels i participant en la batalla. Feia la impressió que tenia lloc una
escaramussa important.
-Recomano que enviem
un altre Destructor Estel·lar en la seva ajuda, almirall -va dir -. Potser
altres naus més poderoses de la Rebel·lió s'estiguin desplaçant cap al lloc
dels fets en aquests moments.
-Nosaltres mateixos
acudirem, capità -va respondre en Thrawn -. Navegació: posin rumb a la flota
Katana.
L'oficial de
navegació no es va moure. Va seguir assegut al seu lloc, d'esquena a ells,
anormalment rígid.
- Navegació? -Va
repetir en Thrawn.
-Missatge des de la
línia de vigilància, almirall -va anunciar de sobte l'oficial de comunicacions
-. Fragata de classe Llàncer no identificada acaba d'entrar en el sistema i
s'acosta. Insisteix en parlar amb vostè, en persona i immediatament.
Els ulls brillants
d’en Thrawn es van entornar mentre premia l'interruptor del comunicador. Tot
d'una, en Pellaeon va comprendre qui anava a bord de la nau.
-A la parla Thrawn
-va dir el gran almirall -. El mestre C'baoth, suposo?
-Suposa molt bé -va
retrunyir la veu d’en C’baoth a través dels altaveus -. Vull parlar amb vostè,
gran almirall. Ara mateix.
-Ens dirigim en
ajuda del Justicier -va dir en Thrawn,
mentre llançava una ullada a l’immòbil oficial de navegació -. Com ja sabrà,
potser. Quan tornem...
-Ara, gran almirall.
En Pellaeon es va
moure amb sigil en el tens silenci i va demanar la trajectòria prevista de la
nau d’en C’baoth.
-Trigarem 15 minuts,
com a mínim, en pujar-lo a bord -va murmurar.
En Thrawn va
xiuxiuejar entre dents. En Pellaeon sabia en què estava pensant. A la inestable
situació d'una batalla, un retard de quinze minuts podia suposar la diferència
entre la victòria i la derrota.
-Capità, ordeni al Peremptori que ajudi al Justicier -va dir per fi el gran
almirall -. Ens quedarem aquí per evacuar consultes amb el nostre aliat.
-Gràcies, gran
almirall -va dir en C’baoth. Tot d'una, l'oficial de navegació va llançar una
exclamació ofegada i es va ensorrar a la seva cadira -. Agraeixo la seva
generositat.
En Thrawn va
desconnectar el comunicador d'una manotada. Va cridar a dos guàrdies del pont
amb un gest.
-A la infermeria -va
dir, indicant a l'oficial de navegació, que començava a remoure’s.
- On suposa que en C'baoth
va trobar el Llàncer? -Va murmurar en Pellaeon, quan els guàrdies van ajudar a
aixecar a l'oficial de navegació i el van traslladar a popa.
-Va haver de
segrestar-lo -va dir en Thrawn amb veu tensa -. Ens ha enviat missatges des de
distàncies de diversos anys llum, i sap molt bé com controlar a la gent. Pel
que sembla, ha après a combinar ambdues habilitats.
Un calfred va
recórrer l'esquena d’en Pellaeon.
-No estic segur que
m'agradi, senyor.
-A mi m'agrada tan
poc com a vostè, capità -va admetre en Thrawn, i va tornar el cap per mirar per
la portella -. Potser ha arribat el moment de reconsiderar el nostre acord amb
el mestre C'baoth -va afegir en to pensatiu -. De reconsiderar-lo amb molta
cura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada