Crèdits Fàcils (III)

Anterior

III

-Acabat. –L’Sconn va somriure mentre sortia de la consola d'accés a terra del caminant.

La Kalieva va badallar, fent un gest per assenyalar les primeres llums de l'alba i va arrufar les celles.

-I just a temps.

L’Sconn va obrir uns ulls com plats mentre es llançava de nou a l'estació del pilot.

- Per què no em vas dir quina hora era?

- Estava adormida!

-Genial... simplement genial -va murmurar l’Sconn mentre posava l'AT-AT en moviment -. T'ho juro, si surto d'aquesta, mai tornaré a robar res.

-Quina llàstima. Un xip d'augment d'intel·ligència et vindria realment bé.

-Res. Especialment princeses llengudes...

Es va fer el silenci mentre maniobrava el caminant a través de la immensa ciutat capital de Ryell fins que la Kalieva finalment va parlar.

- De veritat creus que ho aconseguirem?

L’Sconn va mirar el seu cronòmetre.

-Si podem arribar a la regió dels afores abans de les 11:00 hores, ho aconseguirem.

- Què passa després d'això?

-El capità al que vaig pagar per avançat s'enlairarà en el seu transport, amb els meus diners, però sense nosaltres.

-Afanya't.

- Què creus que estic fent?

L’Sconn va maniobrar iradament l'AT-AT per girar una cantonada, i el caminant es va trobar al bell mig d'una gran desfilada imperial.

Hi va haver un moment de silenci al pont de comandament, i la Kalieva es va tornar lentament per mirar l’Sconn.

-Aconseguiràs que ens matin -va dir secament.

Els costats dels carrers estaven plens de plataformes repulsores elevades que contenien el que semblava ser tots els ciutadans de la ciutat. El caminant de l’Sconn es va introduir directament en la formació al costat d'altres quatre, que conformaven la rereguarda de la gran processó Imperial. Al capdavant de la desfilada anava una legió de soldats d'assalt, diversos vehicles repulsors, i una falange d'unitats AT-ST.

Era un espectacle impressionant, i la multitud reunida va començar a aplaudir i a llançar oohs i ahhs de sorpresa davant el poder imperial allà reunit. Nens en equilibri sobre les espatlles dels seus pares assenyalaven amb entusiasme veient els enormes caminants AT-AT, que es movien amb el mateix caminar maldestre de les bèsties rythii natives que havien vist en els zoològics Reials.

En marcat contrast amb la resta de l'alta tecnologia, la llotja reial era una relíquia d'una altra època. Construït amb una armadura de fusta, la tribuna del rei s'alçava per sobre de tot excepte els rascaestrelles que els envoltaven. Quan les tropes imperials visibles van passar al costat a la llotja real, van saludar als seus ocupants, que incloïen al rei, al Moff Caerbellak i la Variise.

El rei K'ntarr va mirar el seient buit al seu costat i va arrufar les celles amb disgust.

-La meva filla pagarà car haver faltat en aquest esdeveniment. M'està fent quedar malament.

En Caerbellak va mirar de cua d'ull a l'home, amb el seu lleuger sobrepès i el seu vanitós conjunt multicolor.

-No puc imaginar-me com podria empitjorar-ho -va dir el Moff amb un somriure sardònic.

***

-Bé, almenys les coses no poden anar pitjor.

L’Sconn es va tornar cap a la Kalieva i va arrufar les celles.

-Mai, mai diguis això. Les coses sempre poden...

Una veu va crepitar pel comunicador del caminant.

-Ja era hora que s'unís a nosaltres, Unitat 718-A. Si en Caerbellak descobreix que vas arribar tard, demanarà el teu cap.

L’Sconn va mirar a la princesa, que va arronsar les espatlles, mentre agafava el comunicador.

-Llavors potser no hagi de saber-ho... Jo, eh, encara tinc una caixa sencera de brandi savareen en els barracons, saps?

A continuació hi va haver un insuportable moment de silenci i la Kalieva va fer una mirada atemorida. El lladre va arronsar les espatlles.

-Mitja caixa i tracte fet.

-Fet. –L’Sconn va apagar el comunicador i va exhalar -. Sort que l'Imperi no és el que solia ser.

- I ara què?

-Ara, vam desfilar passant la multitud, seguim endavant sortint de la ciutat, i ens dirigim als afores a la nostra cita amb el transport.

Per primera vegada, l’Sconn va somriure al seu cronòmetre.

-I tot amb temps de sobres...

***

En Celomar, assessor del Moff Imperial, va xiuxiuejar a cau d'orella d’en Caerbellak, i després es va apartar ràpidament quan el Moff es va posar dret d'un salt.

- Què vols dir amb què el prototip ha desaparegut?

En Celomar va semblar encongir físicament sota la mirada fulminant d’en Caerbellak.

-Creiem que ha estat robat, senyor.

-Quina deducció tan enginyosa... jo hauria pensat que només l’havíem deixat en un altre lloc. I tant que ha estat robat, idiota! L'única pregunta és: qui ho va fer?

El rei es va quedar esbalaït, elevant la seva veu una octava.

- Robat!

En Caerbellak es va donar la volta per enfrontar-se a K'ntarr. La veu del Moff es va convertir en un xiuxiueig perillós.

-Baixa la veu, idiota. Aquest petit contratemps romandrà en secret encara que hagi de tallar llengües personalment. Sota cap circumstància vaig a permetre que aquesta situació es converteixi en un altre incident compromès per a l'Imperi.

Si el rei ho va sentir, no va donar cap mostra d'això ja que simplement va seguir parlant.

-Però... però, això no pot ser. La nostra seguretat...

-Va ser del tot insuficient. Sabia que hauria d'haver exigit protecció imperial als Laboratoris Rythani.

-Però...

-Però, erròniament, li vaig creure quan em va dir que el prototip estaria fora de perill fins a la seva presentació.

El rei es va posar dempeus ràpidament, amb una mirada d'ira justa en els seus ulls.

-Rodaran caps per això. Li ho asseguro!

-Aquesta és la primera afirmació correcta que he sentit sortir dels seus llavis. –En Caerbellak va agafar el coll de les robes rei, atraient-lo cap a ell -. Escolti, aquest prototip s'ha de trobar en l'acte i en silenci per qualsevol mitjà necessari. Mataré cada ésser viu d'aquest planeta si cal, però el trobaré juntament amb les persones responsables del seu robatori.

- Com s'atreveix? Exigeixo que m'alliberi immediatament!

-Vostè no està en condicions d'exigir res. A partir d'aquest moment, imposo la llei marcial en aquest planeta.

- Guàrdies!

Els dos guàrdies rythani cuirassats van avançar, agafant les seves armes, i llavors dos homes van caure a terra de la llotja, amb fumejants forats de blàster a l'esquena.

La Variise es va aturar sobre els seus cossos, mirant fredament el rei sorprès per sobre de les dues armes de butxaca que sostenia.

-Em temo que no li poden ajudar -va somriure en Caerbellak-. Però vostè pot ajudar-se a si mateix si em proporciona alguns sospitosos.

- Però no en tinc ni idea!

-Puc suportar molts dels defectes d'un ximple, bon rei, però no puc perdonar la inutilitat. –En Caerbellak va treure el seu blàster, posant la punta sota el nas del rei -. Vostè serà el primer a morir... encara que sens dubte no serà l'últim.

***

En aquell moment, el caminant de l’Sconn passava al costat a la llotja real. Veient a Caerbellak apuntant el seu blàster al capdavant del seu pare, la Kalieva es va inclinar cap endavant en el seu seient i va cridar.

- Pare! No!

L’Sconn va apartar la seva mirada d'en Caerbellak i el rei per mirar la Kalieva, veient com les llàgrimes corrien per la cara de la noia. El lladre va ponderar la seva elecció... Si no feia res, el seu pare moriria. Si actuava, la seva oportunitat d'escapar es reduiria gairebé a zero i els matarien a tots.

Pensant-ho bé, es va adonar l’Sconn, en realitat no hi havia elecció possible...

***

- Caerbellak!

La veu amplificada va sorprendre momentàniament al Moff. Va tornar lentament la seva mirada, fins que va veure que un dels caminants de la desfilada s'havia aturat, amb el cap girat a un costat per posar-se davant d'ell.

- Què? -Impactat pel que estava veient, en Caerbellak amb prou feines va poder pronunciar la paraula.

-Hi ha una cosa que hauria de saber, senyor -va ser l’eixordadora resposta.

- Què? -Va repetir el Moff, insegur de poder articular una paraula diferent.

-Vostè és un autèntic cuc espacial.

La cara d’en Caerbellak va passar per tres tons diferents de vermell.

- Qui ets?

-El tipus que té el seu prototip. Així que sigui bo...

El Moff es va quedar bocabadat.

La veu de la Kalieva va ressonar des del caminant.

- Papa!

El rei es va sorprendre.

- Kalieva?

- Algú morirà! -Va rugir el Moff, agitant la seva pistola amenaçadorament.

-Vaja, quin geni. Suposo que per això és vostè el Moff...

I aquestes van ser les últimes paraules abans que els canons de la barbeta del caminant cobressin vida amb un rugit...

L’Sconn va somriure mentre la meitat dels suports d'ancoratge de la tribuna reial cedien, fent que s'espolsés violentament. En Caerbellak, la Variise i el rei van caure a terra de la llotja quan van perdre el suport sòlid. Tota l'estructura semblava gemegar, però va aguantar.

La Kalieva es va girar per mirar-lo.

- Estàs boig?

-Això m'han dit -va respondre el lladre arronsant les espatlles.

- Podries haver matat el meu pare!

-Però no ho he fet. I si té una mica de sentit comú, sortirà fugint immediatament. –L’Sconn posar l'AT-AT en moviment, fent que la Kalieva caigués de nou sobre el seu seient -. I nosaltres també...

***

- Està ferit, senyor?

En Caerbellak va apartar bruscament a la seva guardaespatlles mistryl.

-Estic bé -va grunyir el Moff mentre s'espolsava la pols de l'uniforme cerimonial i assenyalava al caminant fugitiu-. Detingues-los!

La Variise va assentir.

- I la princesa?

- No m'importa! Mata'ls a tots dos si així ho desitges, però porta-me'n aquest prototip de tornada!

La Variise va somriure, i en un moviment fluid es va girar, va fer unes passes corrent i va saltar de l’oscil·lant llotja, aterrant sense problemes a la part posterior del caminant.

Oblidant el perill, el rei es va llançar cap endavant.

- No! No pots matar la meva filla! És un ostatge innocent!

La llotja va començar a cruixir i agitar-se, fent que el rei caigués ensopegant en els braços del Moff. En Caerbellak va recuperar el control sobre el rei, clavant el seu blàster a l'estómac de l'home.

-Faré el que em sembli... i això inclou ordenar qualsevol mort que desitgi. Així que, si vol seguir vivint, farà el que jo digui. -El Moff va empènyer el rei cap endavant -. Ara comenci’s a moure, la seva altesa, abans que els dos siguem abatuts per les circumstàncies...

***

L’Sconn es va tornar cap a la Kalieva.

- Has sentit alguna cosa?

La princesa va assentir amb el cap, assenyalant la part posterior del caminant.

-Sonava com si vingués d'allà...

-Jo ho comprovaré. Tu pren els controls.

-Però no sé el que he de fer -va dir la Kalieva.

-Llavors estaràs en la teva salsa.

Molesta, la Kalieva va agafar els controls mentre l’Sconn s'aixecava i entrava en el tub d'accés contingut al coll del caminant, retrocedint cap a la coberta de tropes.

L’Sconn va avançar a través de la fosca coberta de tropes, agafant fortament el mànec del seu bastó atordidor. Va maniobrar a través del compartiment amb la intenció de comprovar que l'esfera duracer estava ben subjecta. Va veure que ho estava i va somriure, alleujat. El lladre li va donar un copet tranquil·litzador.

-No et preocupis... tot va bé.

Va ser llavors quan el fuet d'acer va envoltar la seva gola. L’Sconn va clapotejar, deixant caure el bastó atordidor retrocedint i perdent l'equilibri. El lladre va caure d'esquena i es va trobar mirant la Variise, que tenia l'altre extrem del fuet a la mà. Va somriure al lladre caigut, i després va canviar l'expressió a una ganyota mentre premia un botó al mànec.

L’Sconn va deixar escapar un crit esgarrifós quan el fuet va cobrar vida envoltada d'energia crepitant.

-Crec que vaig a gaudir veient-te morir, retorçant-te com el petit i miserable cuc askarià que ets...

Lluitant contra l'insuportable dolor, l’Sconn va aixecar el braç lleugerament, deixant caure la seva màniga per revelar el seu làser de canell. Grunyint, va encendre el feix, apuntant amb ell per tallar el fuet més o menys per la meitat. Separada de la seva font d'alimentació, l'espiral d'acer al voltant del coll de l’Sconn va tornar a la normalitat. La punta tallada va espurnejar violentament, enviant un pols d'energia retroalimentada de tornada pel mànec, a la Variise.

La mistryl va cridar quan va ser atrapada per la crepitant energia, amb una sacsejada prou potent com per llançar el seu cos contra la paret. El mànec fumejant va caure dels seus dits tremolosos mentre lliscava fins a terra. Feixos d'energia carregada continuaven recorrent el seu cos.

L’Sconn va aprofitar l'oportunitat per treure’s ràpidament el fuet del seu coll. Va ensopegar tractant de posar-se dret mentre les últimes convulsions commocionaven encara el seu cos. El lladre va aconseguir agafar-se a la paret per no caure de nou a terra i va fer una pausa per recuperar l'alè.

-He de dir-te... que estic commocionat de veure que una dona tan bella pugui ser tan cruel. –L’Sconn va veure la càrrega residual que encara parpellejava al voltant del cos d'ella i va somriure -. Hmm. Suposo que saps el que se sent.

L’Sconn va localitzar el seu bastó atordidor i va tractar d'agafar-lo, només per cridar quan un ganivet fi com una agulla va colpejar contra el seu braç. Retirant-se, es va donar la volta a temps de veure la Variise carregant contra ell. El lladre va caure sobre la seva esquena a la vegada que aixecava les cames. El lladre va dirigir els seus peus a l'estómac de la mistryl que es llançava sobre ell, deixant-la sense alè i aprofitant del seu impuls... Fent palanca amb les seves cames, l’Sconn va llançar la Variise volant per sobre d'ell. La mistryl es va estavellar a la paret lateral, colpejant amb el seu cos el panell sensor que controlava la rampa d'assalt...

La Variise va rodar cap endavant, assegurant-se de mantenir-se lluny de la rampa, que anava baixant cap a l'espai buit fora del vehicle. A l'altra banda, l’Sconn s'estava posant lentament dret, encara una mica feble pel fuet de commoció. Veient que, per la seva banda, el seu oponent encara estava tractant posar-se dempeus, el lladre va aprofitar l'oportunitat per empènyer-lo. Desafortunadament, la Variise estava més que preparada per això.

Abans que la colpegés, la Variise es va inclinar cap endavant, fent que les cames de l’Sconn ensopeguessin amb ella. Ella va utilitzar immediatament l'oportunitat per intentar clavar-li les ungles esmolades a la gola. L’Sconn la va agafar pels braços, intentant evitar que li s'esquincés alguna cosa vital al coll.

A mesura que es retorçaven pel terra, el vent va començar a entrar violentament per l'escotilla oberta, bufetejant-los a tots dos. L’Sconn va utilitzar la seva força per fer que la Variise rodés sobre ell, deixant-la cap per amunt just a la vora de l'escotilla.

L’Sconn la va començar a empènyer cap a fora amb un somriure.

-Crec que és hora que desembarquis... Si us plau, compte amb el graó.

En resposta, la Variise va clavar un cop de genoll ben col·locat que va convertir la visió de l'Sconn en un salt a l'hiperespai amb estrelles i tot.

-Ups. Se m'ha relliscat la cama... -Amb totes les seves forces, la Variise va imitar el moviment del lladre i va fer que l’atordit Sconn rodés sobre ella... directament fora de l'escotilla, a les urpes del vent.

L’Sconn va esgarrapar l'aire mentre queia, i els seus dits es van agafar de la vora inferior de la rampa, la qual, sense terra en què posar-se, estava oberta en l'aire. Prement la seva adherència per subjectar-se contra les fortes ratxes de vent, el lladre es va atrevir a mirar cap avall, empassant saliva calculant l'altura. La caiguda de deu metres al dur terra de sota definitivament el mataria.

La Variise va mirar l’Sconn, que estava atrapat en una situació extremadament precària.

-T'ho vaig advertir, lladre... -La dona va somriure i li va apuntar amb un blàster de mà -. Només perdono una vegada. I ja vas tenir la teva oportunitat.

-Està bé... Realment no ho lamento -va dir l’Sconn, afermant la seva precària adherència mentre arquejava el canell dret.

Un moment abans que la Variise premés el gallet, l’Sconn va disparar el seu làser de canell, dirigint el feix per realitzar un tall a la mà amb què ella sostenia l'arma. La mistryl va cridar de dolor, deixant caure el blàster. L’Sconn va estendre la mà, agafant l'arma, i va obrir foc ràpidament.

La mistryl es va refugiar a l'interior mentre els trets de blàster explotaven al seu voltant, i un dels trets li va fregar espatlla. L’Sconn va llançar l'arma i va ficar la mà en una de les seves butxaques, traient un dels seus explosius tèrmics especials de mitja esfera. El lladre el va adherir ràpidament a la rampa, el més amunt que va poder arribar, i després el va utilitzar com agafador per enfilar-se de tornada a l'interior del caminant. Quan va treure la part superior del cos a la coberta de tropes, un blàster de mà hi era esperant-lo per donar-li la benvinguda.

La Variise va esbossar un somriure cruel mentre sostenia el canó de l'arma apuntant-li a la cara.

-Crec que és hora que desembarquis...

Sense previ avís, l’Sconn la va agafar de sobte del braç i la va tirar cap endavant. L'arma va disparar i el tret va sortir a tota velocitat per l'escotilla sense causar danys, seguit ràpidament per la Variise. En l'últim segon, la mistryl es va agafar de la part inferior de la rampa.

L’Sconn es va posar dret i es va tornar per mirar cap avall a la Variise.

-M'encanta la ironia, a tu no?

Ella va grunyir al lladre mentre aquest treia un petit dispositiu platejat i acariciava un dels seus botons. Els seus ulls es van obrir com plats passant la seva mirada des del dispositiu a la mitja esfera col·locada entre ella i l’Sconn.

-No aniràs a...

-Per descomptat que no -va dir, i després va prémer el botó -. Ups. Se m'ha relliscat el dit...

L'aparell va emetre un xiulet i la semiesfera va donar un to de resposta. L’Sconn va saltar a l'interior quan l'explosió que va seguir va sacsejar tot el caminant. Un moment després, el lladre va treure el cap amb cautela per l'escotilla. Tant la rampa com la Variise havien desaparegut.

El lladre va assentir amb satisfacció.

-Sembla que la meva sort està canviant per fi.

Tan aviat com les paraules van sortir dels seus llavis, tot el caminant es va sacsejar de nou cap endavant, enviant l’Sconn donant tombs a terra de la coberta de tropes.

Següent