5
Les dades sobre la
batalla del sistema de Woostri van baixar fins al fons de la pantalla i es van
aturar.
-No m'ho puc creure
-va dir la Leia, i va bellugar el cap mentre deixava l'agenda electrònica sobre
la taula -. Si l'Imperi tingués una superarma capaç de travessar els escuts
planetaris, la utilitzaria en tots els sistemes que ataqués. Ha de ser una mena
de truc, o d'il·lusió.
-Estic d'acord -va dir
la Mon Mothma en veu baixa -. La qüestió és: com convencem a la resta del
Consell i l'Assemblea, per no esmentar els altres sistemes?
-Hem de solucionar
l'enigma del que va passar a Ukio i Woostri -va intervenir l'almirall Ackbar,
amb veu més greu del que és habitual -. I hem de solucionar-lo ràpid.
La Leia va agafar de
nou la seva agenda, mentre dirigia una mirada a l’Ackbar. Els enormes ulls del
Mon Calamari semblaven més cansats, i el seu color salmó normal més descolorit.
Estava esgotat, i mentre la gran ofensiva de l'Imperi els amenacés, no tindria
moltes oportunitats de descansar.
Ni tampoc cap
d'ells.
-Ja sabem que el
gran almirall Thrawn posseeix el talent de comprendre les ments dels seus
enemics -va recordar als altres -. És possible que preveiés quant temps
trigarien a rendir-se els ukians i els woostroides?
- En comparació amb,
diguem, els filvians? –La Mon Mothma va moure el cap lentament -. Un punt
interessant. Això indicaria que la il·lusió no pot mantenir-se durant molt de
temps.
-O que les
necessitats d'energia són excessives -va afegir l'almirall Ackbar -. Si
l'Imperi ha descobert un mètode de dirigir energia invisible contra un escut,
és possible que debiliti una secció durant el temps suficient per disparar una
descàrrega turbolàser a través del forat, però tal proesa requeriria una
potència tremenda.
-I es traduiria en
una sobrecàrrega d'energia sobre l'escut -va assenyalar la Mon Mothma -. Els
nostres informes no apunten res per l'estil.
-És possible que els
nostres informes siguin erronis -va replicar l’Ackbar. Va llançar una breu
mirada al conseller Borsk Fey'lya -, o que hagin estat manipulats per l'Imperi
-va afegir a propòsit -. Coses així ja han passat abans.
La Leia va mirar
també a Fey'lya, i es va preguntar si el vetllat insult a la seva gent
aconseguiria arrencar al bothan del seu silenci voluntari, però en Fey'lya va
seguir assegut amb els ulls clavats a la taula, el seu pelatge color crema
immòbil. Sense parlar, sense reaccionar, potser sense pensar si més no.
A la llarga, va
suposar la Leia, recobraria la seva gosadia verbal i una mica de la seva antiga
força política, però de moment, amb la seva falsa denúncia a l’Ackbar encara
fresca en les ments de tots, continuava sumit en la seva particular penitència.
L'estómac de la Leia
es va tensar de frustració. Un cop més, la inflexible política radical del
bothan perjudicava els interessos de la Nova República. Pocs mesos enrere, les
acusacions d’en Fey’lya contra l’Ackbar havien resultat en una considerable
pèrdua de temps i energia, ara, quan el Consell necessitava tota la perspicàcia
i inventiva que pogués reunir, incloent-hi les d’en Fey’lya, interpretava el
paper de màrtir innocent.
Hi havia dies, i
nits llargues i fosques, en què la Leia desesperava en privat d'aconseguir
mantenir cohesionada a la Nova República.
-Té raó, almirall,
és clar -va sospirar la Mon Mothma -. Necessitem més informació, i com més
aviat.
-L'organització d’en
Talon Karrde continua sent la nostra principal possibilitat -va dir la Leia -.
Té contactes, aquí i en el bàndol imperial. I a jutjar pel que en Luke deia en
el seu últim missatge, en Karrde semblava interessat.
-No ens podem
permetre el luxe de plegar-nos a les conveniències d'un contrabandista -va
grunyir l’Ackbar, i els circells de la seva boca es van tensar de desgrat -. I
el general Bel Iblis? Va lluitar sol contra l'Imperi durant diversos anys.
-El general ja ens
ha cedit els seus contactes d'intel·ligència -va dir la Mon Mothma, i un múscul
de la seva galta es va agitar -. De moment, els estem integrant en el nostre
sistema.
-No em referia als
seus contactes -va insistir l’Ackbar -. Em refereixo al propi general. Per què
no és aquí?
La Leia va mirar la Mon
Mothma, i el seu estómac va empitjorar. En Garm Bel Iblis havia estat una de
les primeres forces implicades en la consolidació d'unitats de resistència
individuals en el si de l'Aliança Rebel, i durant anys havia format una tríada
clandestina de líders, juntament amb la Mon Mothma i el pare adoptiu de la Leia,
Bail Organa, però quan aquest va morir amb els seus en l'atac de l'Estrella de
la Mort contra Alderaan i, a continuació, la Mon Mothma va començar a
concentrar més i més poder entorn de la seva persona, en Bel Iblis va abandonar
l'Aliança i es va independitzar. Des de llavors, havia prosseguit la seva
guerra particular contra l'Imperi, fins que, per casualitat, s'havia creuat en
el camí del corellià Han Solo.
La petició urgent
d’en Han havia empès al Bel Iblis i la seva força de sis Cuirassats en ajuda de
la Nova República, durant la batalla de la Katana. La Mon Mothma, amb paraules
de reconciliació, havia donat la benvinguda al Bel Iblis.
I després, en un
canvi d'actitud, l’havia enviat a reforçar les defenses dels sectors més
allunyats de la Nova República. El més lluny possible de Coruscant.
La Leia encara no
sabia si atribuir a un desig de venjança la decisió de la Mon Mothma, però
altres jerarques de la Nova República recordaven bé al Bel Iblis i el seu geni
tàctic..., i no estaven tan predisposats a concedir a la Mon Mothma el benefici
del dubte.
-L'experiència del
general és necessària en el front de batalla -va dir la Mon Mothma.
-La seva experiència
també es necessita aquí -va replicar l’Ackbar.
La Leia va captar
resignació en la seva veu. El mateix Ackbar acabava de tornar d'una gira per
les defenses de Farrfin i Dolomar, i al matí partiria cap a Dantooine. Amb la
maquinària de l'Imperi en moviment, la Nova República no podia permetre’s el
luxe de bandejar als seus millors comandants.
-Comprenc la seva
preocupació -va contestar la Mon Mothma, amb més suavitat -. Quan la situació
s'hagi estabilitzat, pretenc portar de tornada al general Bel Iblis i posar-lo
al comandament de la planificació tàctica.
«Si estabilitzem la
situació», va corregir en silenci la Leia, tensa de nou. Fins al moment,
l'ofensiva responia als interessos de l'Imperi.
Els seus pensaments
es van interrompre, aclaparada per una sobtada certesa. No, no era el seu
estómac el que es tensava...
L’Ackbar va parlar
de nou.
-Disculpeu -el va
interrompre la Leia, i es va aixecar amb compte -. Lamento la circumstància,
però necessito baixar a la secció mèdica.
La Mon Mothma va
obrir els ulls de bat a bat.
- Els bessons?
La Leia va assentir.
-Crec que ja vénen.
Les parets i el
sostre de la sala de parts eren d'un càlid color torrat, amb sèries
superposades de llums canviants, sincronitzades amb les ones cerebrals de la Leia.
En teoria, contribuïen a relaxar i concentrar a la pacient. A la pràctica, la
Leia ja havia decidit que, després de deu hores de mirar-les, la tècnica havia
perdut tota la seva eficàcia.
Va patir una altra
contracció, la més forta. Va projectar la Força automàticament, utilitzant els
mètodes que en Luke li havia ensenyat per calmar el dolor dels músculs. Si més
no, el part li estava proporcionant l'oportunitat de practicar les tècniques
Jedi.
I no només les
relacionades amb el control del dolor. «No passa res -va calmar a les petites
ments que albergava al seu ventre -. Tot va bé. La mare és aquí.»
No era de gran
ajuda. Atrapats per forces que no podien comprendre, els seus menuts cossos
rebregats i empesos a mesura que es lliscaven lentament cap al desconegut,
aquelles ments sense desenvolupar aletejaven de terror.
Encara que per ser
justos, l'estat del seu pare no era molt millor.
- Estàs bé? -Va
preguntar en Han per enèsima vegada des que havia arribat. Va estrènyer la seva
mà amb una mica més de força, també per enèsima vegada, com per equiparar-la
amb les seves espatlles enfonsades.
-Encara –el va
tranquil·litzar la Leia. Les seves espatlles es van relaxar quan la contracció
va acabar, i va estrènyer la mà d'en Han al seu torn -. Tu tampoc tens bon
aspecte.
En Han va fer una
ganyota.
-En aquests moments
sòl estar ficat al llit -va contestar amb sequedat.
-Serà això.
En Han estava
nerviós com un flam des que s'havia iniciat el procés del part, però feia un
esforç descomunal per dissimular. Més pel bé de la Leia, va pensar aquesta, que
per perjudicar la seva imatge.
-Em sap greu -va dir
la Leia.
-No pateixis -En Han
va mirar a un costat, on el metge i dos androides clínics s'afanyaven al peu
del llit de parts -. Sembla que ja falta poc, cor.
-Compte amb això -va
admetre la Leia, i la seva última paraula va quedar ofegada quan una altra contracció
va exigir la seva atenció -. Oh...
El nivell d'ansietat
d’en Han va augmentar un altre punt.
- Estàs bé?
La Leia va assentir,
amb els músculs del coll massa engarrotats per parlar.
-Abraça'm, Han -va
panteixar, quan va poder tornar a parlar -. Només abraça'm.
-Sóc aquí -va dir en
veu baixa en Han, i va lliscar la seva mà lliure al voltant de la seva
espatlla.
La Leia amb prou
feines el va sentir. En el seu interior, les petites vides que en Han i ella
havien creat començaven a moure’s... Tot d'una, la seva por aletejant es va
convertir en un paroxisme de terror.
«No tingueu por. No
tingueu por. Tot anirà bé. Sóc aquí. Aviat us reunireu amb mi.»
No esperava una
reacció. Les ments dels bessons no estaven desenvolupades per comprendre una
cosa tan abstracte com paraules o el concepte de futurs esdeveniments. De tota
manera va prosseguir, rodejant-los d'amor, pau i consol. Hi va haver una altra
contracció, i l'inexorable moviment cap al món exterior va continuar...
I llavors, davant la
immensa alegria de la Leia, una de les diminutes ments va respondre i la va
tocar d'una forma que cap dels dos bessons havia emprat abans per reaccionar a
les seves carícies no verbals. La por creixent va detenir el seu avanç, i la
Leia va tenir la sobtada imatge mental de la mà d'un nen corbada al voltant del
seu dit. «Sí, sóc la teva mare, i sóc aquí.»
Va donar la
impressió que la menuda ment meditava sobre això. La Leia va prosseguir la seva
tasca de relaxació, i la ment es va apartar una mica d'ella, com atreta la seva
atenció per una altra cosa. Un bon senyal, va decidir la Leia, si aconseguia
distreure’s del que estava passant...
Llavors, davant la
seva sorpresa, el pànic de la segona ment també va començar a esvair-se. La
segona ment, que, segons ella, encara no havia reparat en la seva presència...
Més tard, quan va
recapacitar, tot li va semblar evident, quan no completament inevitable, però
en aquell moment la revelació va ser tan sorprenent que l'ànima de la Leia va
patir un sotrac. Els bessons, que havien crescut junts en la Força mentre
creixien en el seu interior, estaven d'alguna manera harmonitzats, d'una manera
que la Leia mai podria compartir-la per complet.
Va ser un dels
moments més satisfactoris i, alhora, més commovedors de la vida de la Leia. Entreveure
el seu futur, veure els seus fills créixer i enfortir-se en la Força, i saber
que mai compartiria una part de les seves vides.
La contracció es va
suavitzar, la visió agredolça del futur es va convertir en un lleu dolor ocult
en un racó de la seva ment. Un dolor empitjorat per la secreta vergonya de no
haver pensat que en Han encara compartiria menys aspectes de les seves vides.
I de sobte, a través
de la boira mental, una llum brillant va semblar esclatar en els seus ulls. Va
aferrar amb més força la mà d’en Han.
- Què...?
-Ja vénen -va cridar
en Han, i li va tornar l'estreta -. El primer està a mig sortir.
La Leia va
parpellejar i la llum mig imaginària es va apagar quan la seva ment va
abandonar el contacte amb els seus fills. Els seus fills, que només havien
viscut en una resplendor apagada i difusa.
-Apaga aquest llum
-va panteixar -. És massa brillant. Els ulls dels nens...
-Tot va bé -la va
tranquil·litzar el metge -. Els seus ulls s'adaptaran. Molt bé, una última
empenteta.
I després, gairebé
sense previ avís, la primera part va acabar de sobte.
-Ja en tenim un -va dir
en Han, amb veu escanyada -. És... -Va estirar el coll -. És la nostra filla
–va mirar a la Leia, i la tensió del seu rostre es va estendre sobre el
somriure tort que la Leia coneixia tan bé -. Jaina.
La Leia va assentir.
-Jaina -va repetir.
D'alguna manera, els noms que havien triat mai havien sonat com ara -. I en Jacen?
-Entre vostè i jo,
em sembla que està ansiós per reunir-se amb la seva germana -va dir amb
sequedat el metge -. Prepareu-vos a empènyer; fa l'efecte que pretén sortir per
les seves pròpies forces. Molt bé... Empenti.
La Leia va respirar
fondo. Per fi. Després de deu hores de part, després de nou mesos d'embaràs, al
final ja s'entreveia.
No, el final no. El
principi.
Van dipositar als
bessons en els seus braços uns minuts després... i, quan els va mirar i després
va desviar la vista cap al Han, una immensa pau es va apoderar d'ella. Potser
rugia una guerra entre les estrelles, però aquí, i ara, l'univers es trobava en
pau.
-Compte, Cap Murri
-La veu de Murri Deu va ressonar a l'orella d'en Wedge -. Et segueixen.
-Rebut.
En Wedge va desviar
amb brusquedat el seu caça-X. L’interceptor TIE va passar de llarg, escopint
foc làser, i va tractar d'imitar la maniobra d’en Wedge. Mig segon després, un
caça perseguidor el va transformar en un núvol de pols.
-Gràcies, Murri Vuit
-va dir en Wedge.
Va eixugar una gota
de suor que penjava del seu nas i va examinar els analitzadors. De moment, si
més no, semblava que aquell racó de la confusió estava fora. Va imprimir un
lent gir al seu caça i va dedicar a l'escena general de la batalla una veloç
inspecció.
Era pitjor del que
havia temut. Pitjor que cinc minuts abans. Dos Destructors Estel·lars més de
tipus Victòria havien aparegut de l’hiperespai, a tocar d'un dels tres Creuers
Estel·lars Calamari supervivents, i els Destructors Estel·lars estaven vomitant
raigs làser sobre ell.
-Esquadró Murri:
canviïn de curs a vint-i-dos punt vuit -va ordenar, mentre efectuava una
maniobra d’intercepció i es preguntava com ho havien aconseguit els imperials.
Executar un salt tan precís era difícil en circumstàncies ideals; fer-ho en
plena batalla era pràcticament impossible. Un exemple més de l’increïble talent
nou de l'Imperi per coordinar les seves forces.
L’androide astromec
va emetre un refilet d’advertència: es trobaven massa prop d'una massa gran per
saltar a la velocitat de la llum. En Wedge va passejar la vista al seu voltant,
sorrut, i va localitzar per fi al Creuer Interceptor que surava llunyà,
allunyat de la batalla. Pel que sembla, els imperials no volien que cap nau de
la Nova República es marxés de la festa.
Just al davant,
alguns caces TIE dels Destructors Estel·lars Victòria s'acostaven.
-Formació de Porkins
-va ordenar en Wedge al seu grup -. Atenció als flancs. Creuer Estel·lar Orthavan, a la parla Esquadró Murri.
Som-hi.
-Quedeu-vos on sou,
Cap Murri -va contestar una veu Mon Calamariana greu -. Ens superen en nombre
per molt. No podran ajudar-nos.
En Wedge va serrar
les dents. El mon cal devia tenir raó.
-De tota manera, ho
intentarem -va respondre. Els caces TIE estaven gairebé a l'abast -. Aguantin.
-Esquadró Murri, sóc
en Bel Iblis -va intervenir una veu -. Interrompin el seu atac. En el meu punt
de referència, tallin trenta graus a estribord.
En Wedge va contenir
amb esforç l'impuls de dir alguna cosa que li hauria costat un consell de
guerra. Segons la seva opinió, mentre una nau es mantingués incòlume, sempre hi
havia possibilitats de salvar-la. Segons sembla, el general Bel Iblis havia
decidit el contrari.
-Rebut, general -va
sospirar -. Esquadró Murri, atureu-vos.
En Wedge, de mala
gana, va dirigir el seu caça-X a un costat. Els caces TIE van canviar de curs
per seguir-los. Va donar la impressió que vacil·laven per un moment...
I amb un rugit que
es va sentir clarament entre els tènues gasos de l'espai interplanetari, una
formació d'assalt de caces-A va creuar el buit que l'Esquadró Murri acabava de
deixar. Els caces TIE, que es disposaven a imitar la maniobra dels caces X, van
caure en el parany. Abans que poguessin adoptar posició de barricada, els caces-A
els van superar i es van dirigir a tota màquina cap al Creuer Estel·lar
atrapat.
-Molt bé, Esquadró
Murri -va dir en Bel Iblis -. El seu torn. A per ells.
En Wedge va
somriure. Ja hauria de conèixer al Bel Iblis.
-Rebut, general. Esquadró
Murri, anem a donar-los una lliçó.
-I després -va
afegir en Bel Iblis en to ombrívol -, preparin-se a retrocedir.
En Wedge va
parpellejar, i el seu somriure es va esvair. Retrocedir? Va tornar el caça cap als TIE i va contemplar la
principal zona de batalla.
Uns minuts abans, se
n'havia adonat que la situació era greu. Ara, gairebé era desastrosa. La força
d’en Bel Iblis s'havia reduït a dues terceres parts de les quinze naus de
guerra amb què havia iniciat el combat, i la majoria es trobaven agrupades en
una compacta formació de baluard. Una vintena Destructors Estel·lars i
Cuirassats els envoltaven, i picaven sistemàticament les seves defenses.
En Wedge va mirar
als caces TIE que s'acostaven i, darrere d'ells, al Creuer Interceptor. El
Creuer Interceptor, els projectors de gravitació impedien a les naus atrapades
escapar a la velocitat de la llum...
A l'instant següent
es van llançar contra els caces TIE, i ja no hi va haver oportunitat de pensar
més. La batalla va ser aferrissada, però breu. La sobtada aparició dels caces-A
des de la rereguarda de l'Esquadró Murri havia desorientat als TIE. Tres
minuts, potser quatre, i l'Esquadró Murri va quedar lliure.
- I ara què, Cap
Murri? -Va preguntar Murri Dos quan l’esquadró va tornar a formar-se entre les
restes.
En Wedge va creuar
mentalment els dits i va mirar cap a l’Orthavan.
Si l'estratagema d’en Bel Iblis havia fallat...
No. L'atac dels caces-A
havia distret prou l'atac dels Destructors Estel·lars Victòria perquè el Creuer
Estel·lar recobrés l'alè i passés de nou a l'ofensiva. Les bateries turbolàser
i de canons iònics de l’Orthavan no
paraven de disparar contra les naus imperials. Mentre en Wedge contemplava
l'escena, un guèiser de gas supercalentat va brollar de la secció mitjana del
Destructor Estel·lar més proper, i la nau es va allunyar donant voltes. El
Creuer Estel·lar va passar sota el casc destrossat, es va apartar de la batalla
i va posar proa cap al Creuer Interceptor.
-Canvi de rumb cap a
l’Orthavan -va ordenar en Wedge -.
Potser necessiti cobertura.
Tot just havien
sortit les paraules de la seva boca, quan un parell de Cuirassats van sorgir de
l’hiperespai en el flanc de l’Orthavan.
En Wedge va contenir l'alè, però el Creuer Estel·lar avançava a massa velocitat
perquè els Cuirassats l’assolissin. Va passar de llarg sense aturar-se, i quan
els nouvinguts van girar per seguir-lo, l'esquadró de caces-A va efectuar la
mateixa maniobra d'abans. Un cop més, l'eficàcia de la distracció va superar en
molt els danys reals infligits. Quan els caces es van allunyar, ja no hi havia
possibilitat que els Cuirassats arribessin a l’Orthavan.
I els imperials ho
sabien. Darrere d’en Wedge, l'androide astromec va llançar un xiulet: el camp
de pseudogravetat es va esvair quan el llunyà Creuer Interceptor va
desconnectar seus projectors gravitatoris per disposar-se a escapar a la
velocitat de la llum.
El Creuer
Interceptor...
I per fi, va
comprendre. S'havia equivocat: els Destructors Estel·lars Victòria no havien
necessitat dependre d'alguna coordinació mig mística per saltar tan a prop del
Creuer Estel·lar. Els hi havia hagut prou amb volar al llarg d'una trajectòria
hiperespacial que els havia proporcionat el Creuer Interceptor, i esperar fins
que la vora del con gravitatori els atragués a l'espai normal.
En Wedge va torçar
els llavis. Havia après molt de temps enrere que sobreestimar les capacitats de
l'enemic podia ser tan perillós com subestimar-lo. Era una lliçó que hauria de
recordar de nou.
-El camp gravitatori
de l’Interceptor ha caigut -va sonar la veu d’en Bel Iblis en la seva oïda -. A
totes les unitats: confirmin la recepció del missatge i prepareu-vos a
retrocedir cap a les seves posicions.
-Esquadró Murri,
rebut -va dir en Wedge.
Va fer una ganyota
quan va tornar cap a la seva trajectòria d'escapament preprogramada i va mirar
cap a les restes del principal grup de batalla. No hi havia dubte: havien estat
derrotats, i estomacats, i tot el que havia aconseguit la llegendària habilitat
tàctica d’en Bel Iblis havia estat impedir que la derrota es convertís en un
desastre.
I el preu a pagar
seria un altre sistema perdut a mans de l'Imperi.
-Esquadró Murri,
endavant.
-Rebut -va sospirar
en Wedge, i va tirar de la palanca de velocitat lumínica.
Les estrelles es van
transformar en esteles, i un pensament va creuar la seva ment. En el futur,
subestimar a l'Imperi no havia de constituir cap problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada