Camí de destrucció (XXX)

Anterior

30

Les coves eren fredes i humides, però estaven lluny de ser fosques. Els murs de roca i el sostre estaven enfilats amb vidres que atrapaven la tènue llum dels bastons de llum, reflectint i refractant la seva il·luminació a través de la caverna. Petits embassaments brillaven a terra, i enormes estalagmites es projectaven cap al sostre. Un bosc invertit d'estalactites penjava cap avall. En alguns llocs, les protrusions a terra i sostre realment s'havien fusionat, unides per segles de dipòsits de sediments de les gotes d'humitat. Les enormes columnes eren magnífiques: enormes, tot i així al mateix temps delicades i fràgils.

En Kaan no tenia temps per meravellar-se davant la bellesa natural dels seus voltants. Sabia que els exploradors Jedi havien marcat els seus èxodes cap al seu refugi subterrani. I sabia que el General Hoth no esperaria molt abans d'anar darrere seu.

La caverna, encara que gran, estava plena de gom a gom amb la resta de la Germandat. Cada Lord Sith supervivent -amb la notable excepció d'en Darth Bane- estava reunit amb ell allà per fer la seva última resistència. La resta del seu exèrcit estava protegint les entrades principals cap als túnels subterranis, amb ordres de contenir l'inevitable atac Jedi tant com fos possible.

Finalment aquells de l'exterior serien superats, però en Kaan estava confiat que els seus números retardarien a Hoth prou perquè el ritual de la bomba mental es completés.

-Reuniu-vos al voltant meu -va cridar als altres-. És hora.

La Githany sabia que hi havia alguna cosa molt malament amb Lord Kaan. Hi havia sospitat que alguna cosa anava malament quan havien fugit davant els reforços Jedi que arribaven. Quan van aterrar de tornada al campament, en Kaan havia desaparegut a la tenda de comunicacions, llavors va reaparèixer moments després i s'havia anat cap a la seva pròpia tenda sense dir ni una paraula. Però quan va sorgir de la seva tenda, la força irresistible del seu carisma estava de nou al seu lloc. Va arribar a ells no com un líder derrotat buscant fer una esmena, sinó com un heroi conqueridor, desafiant i indoblegable. Es va aixecar orgullós, la imatge del poder i la glòria.

Ell els hi va parlar, la seva veu forta i les seves paraules atrevides, radiant autoritat. Ell va parlar de liderar-los en una unió de les seves ments, un ritual que superaria de lluny el que en Bane havia liderat feia només unes hores. Els hi va parlar d'una arma terrible que deslligarien contra els seus enemics. Va revifar la seva fe i esperança en revelar l'existència de la bomba mental.

Els hi havia promès la victòria, com ho havia fet moltes vegades abans. I, com sempre havien fet en el passat, la Germandat li havia seguit una vegada més. Li havien seguit fins en aquesta cova, encara que la Githany no estava segura de si havien estat portats, o atrets.

Ella l'havia seguit juntament amb tots els altres, impulsada per la passió de les seves paraules i la pura magnitud de la seva personalitat i presència. Tots els pensaments que pogués ser inestable o incapaç de liderar-los havien estat oblidats en l'intoxicant pelegrinatge a través de la nit al refugi d'aquesta cova. Quan van arribar a la seva destinació, tot i així, la carrera exhilarant s'havia esvaït, reemplaçada per una concisa i innegable claredat. I ella finalment havia vist la veritat revelada en la il·luminació dels bastons de llum reflectits en els vidres dels murs de la caverna.

L'aparença i els vestits d'en Kaan no eren normals, a part de la pols, brutícia, i sang de la batalla recent. Però ara la Githany podia veure una mirada esbojarrada en els seus ulls; estaven ben oberts i salvatges i brillaven amb una intensitat fera, espurnejant tan brillants com els trossos de vidre al seu voltant. Aquells ulls li portaven records de la nit en què l'havia sorprès a la seva tenda. La nit que havia vist la seva visió de la tornada d'en Bane.

Hi havia semblat malgirbat i frenètic, perdut i confós. Per un breu moment ella l'havia vist com realment era: un fals profeta, incapaç de veure a través dels seus propis enganys. I llavors la visió parpellejant havia desaparegut, oblidada fins aquest instant.

Ara, però, el record es mantenia tornant, i la Githany sabia que estava seguint a un home boig. L'arribada dels reforços Jedi i la paralitzant derrota havien fet que alguna cosa dins d'ell saltés. En Kaan estava portant-los a la seva condemna, i cap dels altres podia percebre-ho.

Ella no es va atrevir a parlar en contra seu. No aquí en aquesta cova, envoltat dels seus, fanàticament lleials de nou, seguidors. Volia colar-se fora, esmunyir-se en silenci fora en la foscor més enllà de la radiació dels bastons de brillantor, i escapar d'aquest destí horrible. Però estava atrapada per la multitud de cossos que sorgien cap endavant a les ordres d'en Kaan.

-Reuniu-vos. Més a prop. Formeu un cercle; un anell de poder.

Ella va sentir la seva mà sent agafada fermament pel canell i sent estirada de manera que el seu cos pressionés contra el seu. Fins i tot en el fred de la cova, el seu toc era gèlid.

-Queda't al meu costat, Githany -va xiuxiuejar ell-. Compartirem aquest moment d'exaltació.

Més fort ell va cridar,

-Uniu les vostres mans acord unim les nostres ments.

Els dits de la mà dreta es van embolicar al voltant de la seva esquerra, agafant-la en una agafada freda com el gel i indestructible com el duracer. Un dels altres Lords Sith va prendre la seva altra mà, i ella sabia que tota esperança d'escapar s'havia evaporat.

Al costat d'ella, en Kaan va començar a cantar.

La Githany no era l'única que percebia alguna cosa malament amb Lord Kaan. Com tots els altres, Lord Kopecz havia estat escombrat en l'excitació de la bomba mental. S'havia animat com la resta dels altres quan Kaan va descriure com destrossaria als Jedi i empresonaria els seus esperits. I s'havia unit ansiosament en la multitud que l'havia seguit a la cova.

Ara, però, el seu fervor es va esvair. Estava pensant racionalment de nou, i es va adonar que el pla era totalment dement. Estaven a la zona zero de la detonació de la bomba mental. Qualsevol arma prou poderosa com per destruir els Jedi els destruiria també.

En Kaan els havia promès que la força de les seves voluntats combinades els permetria sobreviure a l'explosió, però ara Kopecz tenia els seus dubtes. La promesa feia pudor de pensament de desig nascut d'una ment desesperada que rebutjava admetre la derrota. Si en Kaan hagués tingut aquesta bomba mental tota l'estona, per què no l'havia utilitzat abans?

L'única resposta lògica era que tenia por de les conseqüències. I encara que en Kaan, en la seva bogeria, pogués haver deixat anar aquesta por, Kopecz encara estava prou entenimentat com per aferrar-se a la seva.

La resta dels Sith van pressionar cap endavant en resposta a l'ordre d'en Kaan, però en Kopecz lluità contra l'impuls de la multitud i es va moure en direcció oposada. Cap dels altres va semblar adonar-se'n.

Un mur de cossos envoltà a Kaan, bloquejant gran part de la llum dels bastons de llum. A les ombres, el twi'lek es va moure amb cura cap a la sortida principal de la caverna, sorprenentment en silenci per una llarga estona. No es va girar o mirar enrere mentre entrava al túnel per anar cap a la superfície, i va accelerar el pas només quan va escoltar a la Germandat començar un cant lent, rítmic.

Escapar era impossible, és clar. Per llavors els Jedi ja haurien ocupat tot el complex de túnels, envoltat-los. Aviat s'enfrontarien a les tropes Sith de fora en la superfície, tractant de trencar a través de la seva barricada per anar darrere d'en Kaan i acabar l'última gran batalla de Ruusan. En Kopecz no sabia si ho aconseguirien a temps. Part d'ell realment esperava que ho fessin.

Al final, tot i així, volia assegurar-se que no li importava. S'uniria als defensors a la superfície en una última resistència contra els Jedi. La mort era inevitable; estava disposat a acceptar aquest fet. Però també sabia que era millor morir d'un sabre làser o un tret de blàster a ser atrapat per la detonació de la bomba mental.

El cant era simple, i després de repetir-lo sol una vegada, a Kaan se li va unir la resta de la Germandat. Van recitar el catecisme poc familiar en un ritme constant, regular. Les seves veus rebotaven fora dels murs de la caverna, les paraules antigues barrejant-se i tornant-se a barrejar en el contrapunt mentre feien ressò a través de la cova.

La Githany podia sentir el poder començant-se a reunir al centre de l'anell, com un remolí ferotge girant més i més ràpid. Va sentir l'estirada dels seus pensaments conscients mentre eren arrossegats cap avall, la seva consciència, la seva ment, i fins i tot la seva identitat engolits en el vòrtex. La freda humitat de la cova es va esvair, com ho va fer la reverberació de les seves veus. Ja no podia olorar la floridura i els fongs creixent a les cantonades ocultes, o sentir la pressió de les mans que agafaven les seves. Finalment, la brillantor dels vidres reflectants i la pàl·lida llum dels bastons de brillantor es va fondre.

Som un. La veu era d'en Kaan, tot i així era seva, també. Nosaltres som el Costat Fosc. El Costat Fosc és nosaltres.

Encara que ella ja no podia escoltar el so del seu cant podia percebre-ho, fins i tot mentre la seva ment lliscava més i més profundament cap al centre. Adonant-se que aviat perdria tant l'habilitat com el desig d'alliberar-se del ritual d'en Kaan, va tractar de lluitar contra el que li estava passant.

Era com nedar contra la implacable ressaca del cor de l'oceà. Va sentir les paraules del seu mantra recurrent prenent forma física. Es van embolicar al voltant de la seva voluntat col·lectiva, atrapant-la, donant-li forma, i doblegant-la en una forma ràpidament fusionant...

Sent el poder del Costat Fosc. Rendeix-te a ell. Rendeix-te davant el tot unificat. Deixa que ens convertim en un.

Des de les profunditats de si mateixa la Githany invocar les seves últimes reserves de resistència. D'alguna manera van ser suficients, i va ser capaç d'alliberar la seva ment del conclave profà.

Ella va trontollar cap enrere amb un panteix, els seus sentits aixafant-la com una inundació irrompent a través d'un mur de contenció. La vista, el so, l'olor, i el tacte van tornar tots alhora, aclaparant seva ment frenètica. La llum dels bastons de llum s'havia tornat lleu i tènue, com si estigués sent, també, engolida pel ritual. El cant va continuar, tan fort ara que realment li feia mal a les orelles. La temperatura havia caigut tan abruptament que era capaç de veure el seu alè, i diminuts cristalls de gebre havien començat a formar-se en les estalactites i per les vores dels diminuts tolls i estanys.

Tot d'una es va adonar que ni Kaan ni ningú més tenia agafades les mans. Estaven tots drets a l'anell, amb els braços alçats cap al seu centre, ignorants al món del seu voltant. Al principi, semblava com si no estiguessin agafant res, però mentre els seus ulls s'ajustaven a la penombra, va captar una visió d'una estranya distorsió en l'aire.

La Githany no va poder suportar mirar-la, tan sols un moment. Hi havia alguna cosa terrible i antinatural en el teixit ondulant de la realitat, i llavors es va girar per l'horror.

En Bane tenia raó, es va adonar ella. En Kaan ens ha portat a la ruïna!

Hi va haver un lleu adherència en la seva ment. Un suau estirada que ràpidament es va anar tornant més forta, amenaçant-la amb atreure-la cap als altres. Ella va trontollar lluny de la cerimònia profana i els seus condemnats celebrants, ajustant els ulls per veure el seu camí pel pas irregular.

En Bane va tractar d'advertir-me, però no li vaig escoltar. Els seus pensaments eren un batibull caòtic de penediment, desesperació, i por. Fins i tot mentre una part del seu cervell la castigava pel seu error, una altra estava forçant-la a retrocedir de l'abominació que estava sent engendrada per la Germandat.

La seva retirada la va portar a una de les parets de la caverna i ella la va seguir, buscant una sortida. La compulsió del ritual s'estava tornant més forta. Ella podia sentir-los cridant, convidant-la a unir-se als altres i compartir el seu destí.

Ella no tenia cap pla, cap sentit del que estava fent. Simplement havia d'escapar, fugir, sortir. Allunyar-se d'allà abans que fos xuclada de nou. Un petit espai es va obrir a la pedra: una estreta entrada al túnel prou àmplia perquè es colés. Ella va estrènyer el seu cos contra la fissura, la pedra dentada tallant les seves robes i pell.

El dolor no era res per a ella. El món físic s'estava esvaint de nou. Desesperadament, la Githany va aconseguir llançar-se cap endavant, xocant contra el terra, llavors va reptar frenèticament amb les seves mans i genolls sota el túnel.

Lluny. Havia d'arribar lluny. Lluny del ritual. Lluny d'en Kaan. Lluny de la bomba mental abans que fos massa tard.

* * *

Els soldats Sith protegint l'entrada als túnels subterranis eren forts en nombre però febles en esperit. Oferien només una resistència simbòlica a Farfalla i la resta de les unitats d'avanç Jedi que van anar darrere d'ells. L'última batalla de Ruusan ràpidament es va transformar en una rendició en massa, amb l'enemic deixant caure les seves armes i pregant per les seves vides.

En Farfalla va caminar entre les seves tropes, supervisant l'escena. El General Hoth era a prop darrere el gruix de l'exèrcit. Estaria sorprès de trobar la guerra ja acabada quan arribés.

-Com va? -va preguntar en Farfalla a un dels comandants de la unitat.

-Les tropes Sith ens superen en nombre 3-1 -va respondre el comandant bruscament-. I estan tractant de rendir-se al mateix temps. Això ens portarà una estona.

En Farfalla li va fer una rialla de tot cor i li va colpejar l'espatlla.

-Ben dit -va estar d'acord-. A vegades crec que la gent només segueix als Sith perquè saben que ens els portarem vius si perden.

-No t'atreveixis a portar-me amb vida, Farfalla -trinà una veu. Girant el cap agudament, va veure un twi'lek fornit ferit a terra.

El twi'lek ferit va lluitar per posar-se dempeus, i en Farfalla va estar sorprès de veure que portava les túniques d'un Lord Sith. La seva cara estava tan coberta de sang regalimant, la majoria pròpia, que li va portar un moment al Jedi reconèixer-lo.

-Kopecz -va dir al final, recordant dels dies que ja havien passat, abans quan Kopecz havia estat un Jedi-. Estàs ferit -va continuar en Farfalla, estenent la seva mà en una oferta d'amistat-. Baixa les teves armes i podrem ajudar-te.

La mà carnosa del twi'lek va carregar per bufetejar-lo.

-Jo vaig escollir el meu bàndol fa temps -va escopir ell-. Promet-me mort, Jedi, i et faré un advertiment. Et diré el pla d'en Kaan.

Una mirada a les ferides del Lord Fosc li va dir a Farfalla que el seu enemic no tenia molt per viure en qualsevol cas.

-Què saps?

En Kopecz va tossir, ennuegant-se en la sang que pujava per la seva gola.

-Promet-m'ho, primer -va panteixar ell.

-Et garanteixo la mort, si és el que realment busques. Ho juro.

El twi'lek va riure, una escuma rosa bombollejava dels seus llavis.

-Bé. La mort és una vella amiga. El que en Kaan ha planejat és molt pitjor. -I li va explicar a Farfalla el que sabia sobre la bomba mental, les seves paraules enviant un calfred baixant per l'esquena del Mestre Jedi. Quan Kopecz va acabar, va inclinar el seu cap i va prendre alè profundament per reunir les seves forces, llavors va activar el seu sabre làser.

-Em vas prometre mort -va dir ell-. Desitjo caure en combat. Si et fas enrere del tot, tu seràs el que mori avui. Ho entens?

El Mestre Farfalla va assentir amb serietat, encenent la seva pròpia arma.

Lord Kopecz va lluitar valentament malgrat les seves ferides, encara que no era rival per a un Mestre Jedi fresc i sense ferir. Al final, Farfalla va complir la seva promesa.

Següent