Camí de destrucció (XXXI)

Anterior

31

L'escena que va donar la benvinguda al General Hoth mentre el seu exèrcit s'acostava al camp de batalla era tan inesperada com acollidora. S'havia preparat per a una visió de lúgubre i sagnant matança, combat ferotge sense cap bàndol cedint o demanant caserna. Hi havia imaginat que els cossos dels morts estarien escampats, trepitjats sota els peus d'aquells que encara lluitaven desesperadament per continuar amb les seves vides. Havia arribat esperant veure una guerra.

En el seu lloc estava testificant una cosa tan increïble que la seva reacció inicial va ser una de sospita. Era un truc? Una trampa? Les seves pors van ser ràpidament apaivagades quan va reconèixer les cares familiars i somrients d'altres Jedi al seu voltant.

Mentre supervisava el resultat de l'última batalla de Ruusan, la seva pròpia cara trencà en un somriure. Només hi havia un grapat de morts, i per les seves vestimentes estava clar que pocs d'ells havien servit a l'Exèrcit de la Llum. La majoria dels enemics havien estat presos presoners: estaven asseguts en calma a terra en grans grups, envoltats per Jedi armats. Tot i així encara que els Jedi estaven vigilant de prop els seus enemics capturats, s'estaven rient i fent broma els uns amb els altres.

Es va estendre amb la Força, i va sentir onada rere onada d'alleujament i goig sorgint de les tropes d'en Farfalla. Els soldats sota el seu comandament van ser ràpids en sentir-lo, també. En veure la victòria òbvia, van trencar files i van córrer animant-se i rient per unir-se als seus companys en la celebració. Hoth va resistir l'impuls de cridar una ordre de reagrupar-se i simplement els va deixar anar.

La interminable guerra havia acabat!

Però mentre caminava a través de les multituds arremolinant-se, acceptant les salutacions i felicitacions dels seus seguidors, es va adonar que alguna cosa anava malament. El camp de batalla estava ple de Sith plàcids, desarmats... però no va veure ni a un sol Lord Fosc entre els seus nombres.

La imatge del Mestre Farfalla corrent a tota velocitat cap a ell des de l'altre extrem del camp va fer poc per alleujar la seva intranquil·litat.

-General -va dir en Farfalla, detenint-se i esbufegant per respirar. Va colpejar en una ràpida salutació. L'absència de la seva típica reverència extravagant va alimentar encara més la preocupació acumulant d'en Hoth.

-Haig d'haver trigat més a reunir les meves forces del que vaig pensar -va fer broma el general, esperant que la seva intranquil·litat fos simplement paranoia fora de lloc-. Sembla que ja heu guanyat la guerra.

En Farfalla va capcinejar.

-La guerra no ha acabat. No encara. Kaan i la Germandat... els veritables Sith... s'han refugiat a les coves. Alliberaran algun tipus d'arma Sith. Una cosa anomenada una bomba mental.

Una bomba mental? En Hoth havia sentit esmentar aquesta arma feia temps, estudiant als peus del seu Mestre abans al Temple Jedi a Coruscant. D'acord als registres llegendaris, els Sith antics tenien l'habilitat de forjar al Costat Fosc en una esfera concentrada de poder i llavors alliberar la seva energia en una única explosió, devastadora. Tots aquells sensibles a la Força -Sith i Jedi per igual- serien consumits per l'explosió, els seus esperits atrapats en el gran buit creat en l'epicentre de la detonació.

-En Kaan està boig? -va dir el veu alta, encara que la pròpia pregunta era resposta suficient.

-Hem de desallotjar, general -va insistir en Farfalla-. Allunyar a tothom el més ràpid possible.

-No -va respondre en Hoth-. Això no funcionarà. Si ens retirem, Kaan i la Germandat escaparan. No els portarà molt reunir suport i començar aquesta guerra de nou.

-Però què hi ha de la bomba mental? -va exigir en Valenthyne.

-Si en Kaan té tal arma-, va explicar seriosament el general -llavors la utilitzarà. Si no aquí, llavors en qualsevol altra part. Potser en els Mons del Nucli. Potser en la pròpia Coruscant. No puc permetre-ho.

-En Kaan vol testificar la meva mort. He d'entrar a la cova per enfrontar-m'hi. He de forçar-lo a detonar la bomba aquí a Ruusan. És l'única manera d'acabar això de veritat.

En Farfalla va caure sobre un genoll.

-Llavors jo aniré al seu costat, General. Com ho faran tots els que em segueixen.

Estenent les seves mans fortes, aguerrides, el General Hoth va prendre a Farfalla per les espatlles i el va alçar sobre els seus peus.

-No, amic meu -va dir amb un sospir-, no pots caminar en aquest viatge amb mi.

Quan l'altre va començar a protestar va alçar una mà per silenci i va continuar.

-Quan Kaan alliberi la seva arma, tots dins d'aquesta cova moriran. Els Sith seran escombrats, però no deixaré que això passi amb tot el nostre Orde. La galàxia tindrà necessitat dels Jedi per reconstruir una vegada que aquesta guerra s'acabi. Tu i els altres Mestres heu de viure perquè guieu i defenseu la República com ho hem fet des de la seva fundació.

No hi havia una discussió real contra la saviesa de les seves paraules, i després d'un moment de deliberació el Mestre Farfalla va deixar caure el seu cap en una acceptació muda. Quan va mirar amunt de nou hi havia llàgrimes en els seus ulls.

-Segur que no aniràs sol? -va protestar ell.

-Tant de bo pogués -va respondre en Hoth-. Però si ho faig els Lords Foscos simplement em derrotaran amb els seus sabres làser. Això no solucionaria res. En Kaan ha de veure que la seva única opció és rendir-se o... -ell va deixar el pensament en silenci.

-Necessitaràs suficients Jedi per convèncer la Germandat que una batalla física seria inútil. Almenys cent. Un nombre menor i no llençaran la bomba mental.

En Hoth va assentir.

-No se li ordenarà a ningú entrar amb mi. Demana voluntaris. I assegura't que entenen que cap de nosaltres sortirà mai.

Malgrat el perill, virtualment cada membre de l'Exèrcit de la Llum es va oferir voluntari per a la missió. El General Hoth es va adonar que no s'hauria d'haver sorprès. Després de tot aquests eren Jedi, disposats a sacrificar-ho tot -fins i tot les seves vides- pel bé més gran. Al final va fer el que sabia que faria tot el temps: ell mateix va escollir qui l'acompanyaria a una mort segura.

Va seleccionar exactament a altres noranta-nou per anar amb ell. La decisió era agonitzantment difícil. Si escollia menys, els Sith podrien ser capaços de lluitar camí a fora de la cova i escapar, només per detonar la seva bomba mental en una altra part. Però com més escollís, més vides Jedi estaria desaprofitant inútilment.

Escollir qui aniria amb ell era encara més difícil. Aquells Jedi que havien servit al seu costat més temps, aquells que s'havien unit a l'Exèrcit de la Llum al mateix principi de la campanya, eren els que coneixia millor. Sabia quant havien donat ja en aquesta guerra, i aquests eren els últims que voldria portar a la seva condemna. Tot i així aquests eren els que tenien un major dret a quedar-se al seu costat quan la fi finalment arribés, i quan tot es va haver dit i fet així va ser com va fer la seva selecció. Aquells amb més experiència anirien amb ell; els altres retrocedirien amb Lord Farfalla.

Els cent Jedi -els noranta-nou mes el propi Hoth- estaven nerviosos a l'entrada dels túnels. El cel amunt s'estava tornant fosc mentre la nit queia i els ominosos núvols de tempesta s'arremolinaven. Tot i això, el general no va donar l'ordre d'avançar. Volia donar-li a Farfalla i als altres temps suficient per marxar. Si hagués estat possible, hauria ordenat a tots aquells que no anaven a la cova deixar Ruusan. Però no hi havia temps. Simplement haurien d'arribar el més lluny possible, llavors va esperar estar més enllà de l'abast de la bomba mental d'en Kaan.

Mentre les primeres gotes de pluja van començar a caure, es va adonar que no podia esperar més, i va donar l'ordre d'avançar. Van marxar cap a dins del túnel de forma ordenada, baixant a les cavernes lluny sota la superfície del planeta.

La primera cosa de la qual es va adonar Hoth mentre baixaven, era com de fred que es va tornar ràpidament el túnel, com si tota la calor hagués estat succionada. El següent que va sentir va ser la tensió en l'aire. Realment bategava amb un poder vast, inimaginable tot just mantingut a ratlla; el poder del Costat Fosc. No es va permetre a si mateix pensar en el que passaria quan aquest poder fos alliberat.

Van avançar lentament, alerta de trampes o d'una emboscada. No en van trobar cap. De fet, no van veure senyals dels Sith en absolut fins que van arribar a la gran caverna central, al cor del sistema de túnels.

El General Hoth va liderar el camí, un bastó de llum en una mà i el seu sabre làser desenfundat en l'altra. Mentre caminava cap a la caverna, el seu bastó de llum de sobte va parpellejar i es va tornar molt tènue. Fins i tot la il·luminació del seu sabre làser semblava morir, tornant-se el més fi tall d'incandescència.

Mentre els seus ulls s'acostumaven a les ombres denses, va ser capaç d'esbrinar les formes dels Lords Sith drets en un cercle a l'altre extrem de la cova. Miraven cap a dins, les seves mans elevades cap al seu centre. S'alçaven sense moviment, les seves boques penjant obertes, els seus trets distesos, els seus ulls en blanc. Curosament, es va aproximar a les formes quietes, preguntant-se si estaven vius, morts, o atrapats en algun estat de malson entre tots dos estats.

Apropant-se més va poder esbrinar una única figura al centre del cercle: Lord Kaan. No l'havia vist al principi; el centre de l'anell estava més fosc que la resta de la cova. Semblava haver-hi un núvol negre surant sobre ell, circells de foscor tintada estenent-se cap avall per embolicar i retorçar-se al voltant d'ell en una abraçada sinistra.

Una mirada al líder de la Germandat i qualsevol esperança que tingués el general de convèncer Lord Kaan que atengués a raons va morir. La cara del Lord Sith estava pàl·lida i tensa; els seus trets estirats com si la seva pell s'hagués tornat massa tensa pel seu crani. Una fina capa de gel cobria el seu pèl i pestanyes. La seva expressió era una de cruel arrogància, i el seu ull esquerre tremolava i es retorçava incontrolablement. Mirava just cap endavant amb una intensitat gelada, sense parpellejar i immòbil mentre Hoth i els seus Jedi lentament omplien la caverna.

Només després que tots els Jedi estiguessin dins va parlar.

-Benvingut, Lord Hoth. La seva veu era tensa i forçada.

-Estàs tractant d'espantar-me, Kaan? -va preguntar en Hoth, caminant cap a endavant-. No temo la mort -va continuar ell-. No m'importa morir. No em faria res que tots els Jedi morissin si significa la fi dels Sith.

En Kaan va girar el seu cap ràpidament d'un costat a un altre, els seus ulls llançant-se cap enrere i cap endavant per la cova com si estiguessin comptant els Jedi que s'alçaven davant seu. El seu llavi es va corbar en una burla, llavors va alçar les seves mans.

El general va fer el seu moviment, llançant-se cap endavant per intentar acabar amb la vida d'en Kaan abans que pogués deslligar la seva arma definitiva. No va ser prou ràpid. El Lord Fosc va ajuntar les seves mans amb força... i la bomba mental va explotar.

En un instant cada ànima vivent a la cova va ser bufada de l'existència. Robes, carn, i ossos van ser vaporitzats. Les estalactites, les estalagmites, fins i tot les enormes columnes de pedra van ser reduïdes a núvols de pols. L'eco ressonant de l'explosió va rodar per cada túnel, esquerda, i fissura que portava fora de la caverna mentre l'onada destructiva d'energia començava a dispersar-se.

La Githany estava atrapada en el laberint de passatges subterranis. En fugir del ritual d'en Kaan havia perdut les seves pertinences, i ara vagava sense rumb cap avall quilòmetre rere quilòmetre de túnels naturals mentre buscava en va una sortida cap a la superfície.

A la tènue llum del seu bastó de llum va veure una petita obertura a la seva esquerra i la va seguir diversos metres fins que es va convertir en un carreró sense sortida. Cridant una maledicció, es va girar i va començar a caminar de tornada de nou.

Estava furiosa. Furiosa amb Kaan per portar a la Germandat a la vora de la destrucció. Furiosa amb si mateixa per seguir-li. I furiosa amb Bane. No hi havia dubte en la seva ment que d'alguna manera ell havia orquestrat tot això. Hi havia manipulat a Kaan i la resta de la Germandat, dirigint-los cap a la seva pròpia destrucció. Tot i així, aquesta traïció no era el que l'omplia d'ira. En Bane l'havia abandonat. L'havia fet a un costat amb els altres, deixant-la morir mentre s'anava a reconstruir als Sith.

Davant d'ella el túnel es ramificava en dues direccions. Es va aturar, atraient la Força per aguditzar els seus sentits esperant trobar alguna pista de quin camí prendre. Al principi no hi havia res. Llavors va captar el més lleu murmuri d'una brisa arribant des del túnel de l'esquerra. L'aire feia una olor fresca i neta: duia a la superfície!

Mentre corria amunt pel passadís, la seva frustració i ira van marxar. Anava a sobreviure! El sòl irregular va començar a inclinar-se de forma aguda cap amunt, i ella podia veure una ombra de llum natural lluny en la distància. Ella va redoblar els seus esforços, i els seus pensaments van tornar a com es cobraria la seva venjança.

Hauria de ser subtil i astuta. Hi havia subestimat a Bane massa vegades en el passat. Aquesta vegada seria pacient, sense colpejar-lo fins que estigués segura que el moment era el correcte.

El primer pas era trobar-lo i oferir ser la seva aprenenta. No hi havia cap dubte en la seva ment que acceptaria. Necessitava algú que li servís; era el camí del Costat Fosc. Ella aprendria als seus peus, subjugant-se a la seva voluntat. Portaria anys, potser dècades, però en el seu moment ell li ensenyaria tot el que sabia. Només llavors, després que tots els seus secrets fossin seus, ella es tornaria en contra seu. Ella es convertiria en la Mestra i prendria un aprenent per si mateixa.

La fugida estava a menys de cinquanta metres quan la Githany va sentir els primers efectes de la bomba mental. Va començar amb una tremolor a terra. El seu instint inicial va ser la por a un terratrèmol o un esfondrament que l'enterraria sota tones de pols i pedres a la vista de la superfície. Però quan va sentir el poder del Costat Fosc precipitant-se pel passadís cap a ella, es va adonar que patiria una destinació molt més horrible. Aquells en l'epicentre de l'explosió havien estat vaporitzats. Atrapada en les vores del radi de la bomba mental, la Githany no tenia tanta sort. L'onada d'energia pura del Costat Fosc escombraria per sobre d'ella un instant després. Penetrà en ella com un vent terrible, succionant l'essència de vida del seu cos i estripant el seu esperit de la seva closca corpòria. La seva carn marcida i encongida, els seus trets bells momificats abans que ni tan sols tingués temps de cridar. I llavors, tan ràpidament com havia arribat, l'onada va passar. Per un moment gelat la seva closca sense vida va romandre en perfecte equilibri, abans de caure i colpejar contra el terra, desintegrant-se en cendres.

A la superfície a molts quilòmetres de distància, Farfalla i els altres Jedi van sentir el terra sacsejar-se, i van saber que el seu general ja no hi era. Un moment després, les seves ments van explotar amb els crits torturats dels Jedi i Sith atrapats en l'explosió, la seva força vital esquinçada i xuclada cap al buit al cor de l'explosió.

Molts dels Jedi van plorar d'angoixa, entenent quin gran sacrifici havia estat el dels seus camarades caiguts. Els esperits dels morts estaven units per a tota l'eternitat, per sempre, congelats en estasi.

El Mestre Valenthyne Farfalla, ara líder del que quedava de l'Exèrcit de la Llum, va sentir la pena tan profundament com qualsevol d'ells. Però aquest no era el moment de lamentar-se. Amb el pas del General Hoth, la vara del comandament era seva per carregar amb ella, i hi havia coses que encara necessitaven fer-se.

-Capità Haduran, reuneixi un equip -va ordenar ell-. Anem a buscar en l'àrea de dins i al voltant dels túnels per a supervivents. -Sabia que cap criatura vivent podria haver suportat el poder de la bomba mental, però era possible que un parell de Sith haguessin fugit abans de la detonació. Després de tot el que s'havia sacrificat, no tenia cap intenció de deixar que ningú de la Germandat escapés.

El capità li va fer una ràpida salutació i es va girar per anar-se'n. Just abans que se n'anés en Farfalla va afegir,

-I faci que les seves tropes mantinguin un ull sobre els bouncers. L'últim ritual Sith els va portar a la bogeria. Qui sap què els ha fet aquest últim.

-I si els veiem, senyor?

-Dispareu a matar.

* * *

A molts quilòmetres en direcció oposada, Darth Bane també va sentir les vibracions de l'explosió. Va percebre l'onada d'energia del Costat Fosc passar sobre ell, prou forta per deixar-lo tremolant fins i tot en aquesta distància. Una vegada que es va haver anat es va estendre amb la Força per buscar qui podria haver escapat. Com s'esperava, no va sentir res. Tots s'havien anat: Kaan, Kopecz, Githany... tots ells.

La Germandat de la Foscor havia estat purgada. Fins on els Jedi sabien, els Sith estaven ara extints. En Bane pretenia mantenir-ho així.

Ell era l'únic Lord Fosc dels Sith, l'últim del seu tipus. La càrrega de reconstruir l'Orde cauria sobre ell. Però aquesta vegada ho faria bé. En lloc de molts, només hi hauria dos: un Mestre i un aprenent. Un per encarnar el poder, i l'altre per anhelar-lo.

Per sobreviure, els Sith havien d'esvair-se, convertir-se en criatures de mites, llegendes, i malsons. Ocults dels ulls dels Jedi, podrien buscar els secrets perduts del Costat Fosc fins que tot el seu poder fos seu per comandar-lo. Només llavors -un cop que la victòria sobre els seus enemics fora segura esqueixarien el vel d'ombres i es revelarien a si mateixos.

El camí per davant seria llarg i difícil. Prendria anys o dècades abans que poguessin colpejar a la Llum una vegada més. Potser fins i tot segles. Però en Bane era pacient; entenia el que estava per venir i el que havia de fer. Encara que potser ell no visqués per veure el triomf del Costat Fosc, aquells que el seguirien continuarien el seu llegat. Algun dia en el futur distant, la República cauria i els Jedi moririen, i tota la galàxia s'inclinaria davant un Lord Fosc dels Sith. Era inevitable; era el camí del Costat Fosc.

Satisfet que el seu treball a Ruusan estigués fet, va començar la llarga caminada cap a on havia amagat la seva nau. Sabia que els Jedi restants anirien a la recerca de supervivents, però per quan hi arribessin faria temps que s'hauria anat.

Tot i així, una cosa li pertorbava. Perquè tot això passés havia de trobar un aprenent apropiat. Un poderós en la Força, però tot i així que no estigués temptat pels ensenyaments dels Jedi. En algun lloc necessitava trobar a un nen mereixedor de convertir-se en hereu de tot el poder del Costat Fosc.

Següent