Camí de destrucció (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

La Rain es regirava en el seu somni, tot i així no es va despertar. Algú l'estava cridant, però no volia contestar. En el seu somni podia imaginar que encara estava de tornada a casa amb els seus cosins, gaudint d'una vida simple però feliç. Si despertava, sabia que hauria d'enfrontar la veritat: aquesta vida s'havia anat per sempre.

Desperta, Rain...

Es va esvair en el moment en què el Jedi -el Mestre Torr, era el seu nom- els havia reclutat per unir-se a l'Exèrcit de la Llum. Mai havia volgut unir-se realment. Però en Bug i en Tomcat, els seus cosins, hi anaven tots dos. Eren la seva única família, i ella no volia que la deixessin enrere. Era jove -només tenia deu anys- però era poderosa en la Força. I per això el Mestre Torr l'havia deixat anar també.

Els hi havia dit que els estava portant a Ruusan, on es convertirien en Jedi. Només que això mai va ocórrer. La seva llançadora havia estat atacada tan aviat com van entrar a l'atmosfera. El següent que va passar va ser només una taca borrosa, però ella recordava una explosió i crits. Una ala de la nau havia estat estripada i de sobte estava caient. Les restes fumejants de la llançadora es van convertir en una taca al cel sobre ella mentre anava en espiral fora de control i queia avall, avall, avall fins...

Rain desperta!

Laa!, la Laa l'havia salvat, i era la Laa la qui l'estava cridant ara. Lentament va obrir els ulls i es va asseure, encara grogui.

Rain va dormir per molt. Ara Rain ha de despertar.

-Estic desperta, Laa -va dir ella al bouncer que surava sobre ella. La Laa l'havia salvat d'aquella caiguda, atrapant-la mentre queia des dels centenars de metres sobre la superfície de Ruusan.

Mals somnis, Rain.

-No -va respondre ella-. No mals somnis, Laa. Vaig somiar que estava de tornada a casa. -La Laa mai li parlava realment; ella només escoltava les paraules dins del seu cap. Es comunicaven a través del poder de la Força, li ho havia explicat un cop a la Laa. Però sempre que la Rain contestava, deia les paraules en veu alta.

Mals somnis de camí.

La Rain va arrufar les celles, tractant d'esbrinar exactament el que la Laa estava tractant de dir-li. A vegades, quan els bouncers parlaven dels somnis realment volien dir altres coses. A vegades era com si els bouncers tinguessin visions del futur. Ella recordava el que la Laa li havia dit just abans que tot el bosc hagués esclatat en flames: Mals somnis, Rain. Somnis de mort.

Els focs havien matat la majoria dels altres bouncers. Els supervivents s'havien tornat tots bojos. Tots excepte la Laa. D'alguna manera la Rain l'havia salvat. Ella havia utilitzat la Força, escudant-les a totes dues de la mort ardent i la destrucció, encara que no estava del tot segura de com ho havia fet. D'alguna manera simplement havia... passat. Ara a ella i la Laa no els hi quedava ningú excepte l'una a l'altra.

Mals somnis de camí, va repetir el bouncer.

Un parell d'hores abans havia sentit una cosa estranya: el sòl ressonant sota els seus peus com si alguna cosa hagués explotat molt, molt lluny. Era això del que estava parlant la Laa? Era aquest el mal somni? O la seva amiga estava tractant d'advertir-la sobre alguna cosa que encara no havia passat?

-No entenc -va dir ella, mirant al voltant, als arbustos que envoltaven la clariana on s'havia tombat a dormir. Ella no veia res fora del normal. No encara, en qualsevol cas.

Adéu, Rain.

Hi va haver una pena dolorosa en les paraules de la Laa que van apunyalar al cor de la Rain com un ganivet, però encara no sabia de què estava parlant el bouncer.

Abans que pogués preguntar, hi va haver un so des dels arbustos. Ella va girar per veure a dos homes que arribaven irrompent a la clariana. Ella podia dir immediatament que eren Jedi: portaven les mateixes túniques marrons que el Mestre Torr, i ella va veure els sabres làser penjant dels seus cinturons. Cada un portava també un gran rifle blàster.

- Bouncer! -va cridar un-. Compte!

Ells van reaccionar tan ràpidament que els seus moviments no van ser més que una taca mentre obrien foc. Per quan el crit va sortir dels llavis de la Rain, la seva amiga ja estava morta.

Ella encara estava cridant quan el primer Jedi va córrer cap a ella.

-Estàs bé, petita? -va preguntar ell, ajupint.

Instintivament, ella se li va llançar a la jugular. No sabia com ho havia fet; ni tan sols era un pensament conscient. Ella només sabia que havia disparat a la seva amiga. Havia matat la Laa!

-Quin problema tens...? -La seva veu va ser tallada mentre ella picava el seu coll amb la Força. Els ulls del seu company es van obrir com plats d'horror, però abans que pogués fer qualsevol altra cosa ella li havia trencat el seu coll també.

Només llavors la Rain va deixar de cridar. En el seu lloc va començar a plorar, sanglots ben carregats que retorçaven el seu cos mentre ella grimpava per pressionar contra el pèl verd tou del cos encara calent de la Laa on havia caigut a terra.

En Bane la va trobar aquí: una jove nena humana sanglotant sobre les restes d'un dels bouncers nadius de Ruusan. Els cossos de dos joves Jedi estirats a prop, els seus caps torts en angles obscens amb els seus cossos. Li va portar només un instant esbrinar que havia d'haver passat.

La noia va mirar amunt cap a ell mentre s'aproximava, els seus ulls inflats i vermells. Va suposar que tenia nou anys, deu com a molt. Podia percebre el poder de la Força cremant en ella, alimentat pel dolor i la ira i l'odi. Fins i tot si no l'hagués percebut, la Jedi trencada als seus peus donava un testament mut a les seves habilitats.

Ell no va parlar, però es va quedar en silenci. El plor de la noia es va aturar. Ella va xarrupar pel nas i se'l va netejar amb la part del darrere de la seva mà. Llavors es va alçar dreta i va fer un pas temptatiu cap a ell.

-Qui ets tu? -va exigir ell, la seva veu profunda i amenaçant.

Ella no es va retirar ni fugir, encara que la seva resposta va ser vacil·lant.

-Em dic Rain... vull dir Zannah. Els meus cosins solien dir-me Rain, però estan morts ara. Zannah és el meu veritable nom.

En Bane va assentir, entenent per complet. Rain: un sobrenom, un nom de la infància i la innocència. Una innocència perduda ara.

-Saps qui sóc? -va preguntar ell.

Ella va assentir i va donar un altre pas cap endavant.

-Ets un Sith.

-No em tens por?

-No -va insistir ella movent el cap, encara que en Bane sabia que no estava sent completament honesta. Podia percebre la seva por, però estava enterrada sota emocions molt més fortes: dolor, ràbia, odi, i el desig de venjança.

-He matat molta gent -li va advertir en Bane-. Homes, dones... fins i tot nens.

Ella es va estremir però va mantenir el terreny.

-Jo sóc una assassina, també.

En Bane va mirar per sobre d'ella als cossos Jedi, llavors va tornar la seva atenció de tornada a la petita noia dreta, desafiant, davant seu. Era ella l'escollida? Li havia portat la Força per aquesta ruta de tornada a la seva nau? Li havia portat aquí en aquest moment exacte simplement perquè pogués trobar la seva aprenenta?

Va fer l'última pregunta, la més important.

-Coneixes els camins de la Força? Entens la veritable naturalesa del Costat Fosc?

-No -va admetre la Rain, mai baixant la seva mirada de la d'ell-. Però pots ensenyar-me. Sóc jove. Aprendré.

FI