Carrer d'ombres (XXIX)

Anterior

29

Jax va aterrar de costat, va rodar, i es va posar dempeus en un sol moviment elegant, deixant que la Força fes la major part del treball. En algun punt durant la maniobra va activar el sabre làser, encara que no podria haver dit quan. La fulla —escarlata, va notar una remota part de la seva ment— va cremar en tota la seva longitud en un batec.

Llavors es va trobar dempeus i enfront de l’Aurra Sing.

Encara que mai abans s'havia trobat amb ella, la seva aparença no deixava dubtes sobre la seva identitat. En qualsevol cas va tenir poc temps per plantejar-li-ho, doncs la seva espasa ja estava xiulant cap a ell. Era un sabre làser verd, i la seva resplendor tintà tot del mateix to de llautó corroït. Tot, excepte la pell verda de la twi'lek: que es va tornar verd grisenc com el fruit madur del txee.

Jax només va tenir temps suficient de registrar que la Laranth estava fatalment ferida o morta, i que estava directament en el camí del segon arc descendent de l'espasa, abans de llançar-se en un intent desesperat per bloquejar-lo.

Ho va fer, però amb prou feines. Les fulles van cruixir en xocar, l'aire es va omplir d'ozó, i els dos sabres làser es van separar. La fulla de la Sing havia estat desviada just prou per evitar la Laranth. Va travessar el sòl suspès del passadís elevat, tallant els seus suports. Jax va donar un salt cap enrere i va aterrar sobre la secció encara dempeus, amb el sabre làser preparat per a un altre atac.

Darrere d'ell, els seus camarades van caure a l'abisme.

No hi havia temps per la més mínima reacció, doncs Sing tornava a llançar-se contra ell. A diversos metres per sota, un camp tractor d'emergència activat automàticament per la desintegració del corredor va atrapar als seus companys. Queien lentament, però no tenia temps d'observar; amb prou feines tenia temps de respirar. Ella li va assestar una fúria de cops gairebé tan vociferants com els juraments i malediccions que els acompanyaven.

—Tem-me, Jedi! Sóc Aurra Sing, Nashtah, assot de la teva classe! Aguaito en els teus somnis més foscos! Bec sang Jedi; Nio en les seves entranyes! Els teus malsons ara tenen un nom, hierofanta, i aquest nom és Aurra Sing!

Ell va sentir la Força fluint al voltant d'ella. Tenia força considerable, però era salvatge i indisciplinada i, com a tal, difícil d'anticipar. Mai abans havia sentit res semblat, i certament mai havia sentit res igual.

Per fi es va detenir un moment en la seva acalorada lletania. Alçant el seu sabre làser, ell va lliscar la seva cama dreta cap enrere i va elevar la brunzidora barra sobre el seu cap.

—Ets la caça-recompenses, llavors —va dir ell.

Alçant la seva arma, la dona li va mostrar un somriure feral. Externament, era bella; fins i tot sense un avantatge endocrí, podria eclipsar la Dejah. El que Jax va sentir dins d'ella, no obstant això, eliminava completament qualsevol impressió exterior. Ella tenia un ànima horrible.

—Maneges bé un sabre làser, presa —sobtadament ella es va inclinar cap endavant, i els seus ulls carmesins es van prémer. Llavors la fúria els va omplir, o almenys, va pensar ell, va eliminar l'últim trosset de seny; no és que hi hagués molt per començar, i ella va rugir, —d'on has tret això? —ella va indicar el seu sabre làser.

Ell li va dir la veritat:

—Un conegut me’l va enviar —es va encongir d'espatlles—. Suposo que ja no el volia.

Ella va anar cap a ell, i era increïblement ràpida; més ràpida que qualsevol amb el qual s'hagués creuat mai. Només la Força li permetia anticipar les seves reaccions; d'una altra manera, segurament hauria perdut extremitats en el primer minut. Era tot el que podia fer per esquivar l'huracà de cops que li estava assestant: tall-tall-tall-empenta-diagonal-tall!

Ell va saltar cap enrere per escapar, va sentir la calor del sabre làser socarrimant el seu peu dret quan va travessar la seva bota i va tallar part del taló.

Tal vegada fer-la perdre el control no era un pla tan bo després de tot...

Mentre volava cap enrere, Jax va llançar un tall darrere seu amb la seva arma. Un panell de transpariacer recentment instal·lat es va fer miques sota l'impacte del seu sabre làser, just a temps per permetre-li travessar-lo il·lès. Va caure dempeus en la teulada.

En un instant, Sing li va seguir. Va volar per l'obertura, amb els ulls entretancats, i els braços estirats per equilibrar-se. El seu sabre làser era una barra de virídium en la penombra.

Ella va llançar un tall cap avall, amb força, molt ràpid! Sense la Força, hauria estat seccionat en dos. En lloc d'això, abans que pogués pensar, el seu cos es va moure sol, embolicat per cables d'energia. Inesperadament, la seva mà es va alçar per bloquejar l'espasa de l’Aurra amb la seva. Els llampecs escarlata i maragda van tornar a encegar-los momentàniament.

Unit per la força del seu descens, el seu cop li va enviar cap enrere de nou, a través de la teulada de la construcció. Gairebé cau per la vora més allunyada.

Darrere d'ell, diversos autòmats massissos estaven treballant dur demolint i construint. En un confortable post de comandament en alguna part, un ser supervisor probablement estaria recolzat en una adaptocadira, observant a les gegantesques màquines fer tot el treball. Miraria ell o ella a una pantalla, captant la baralla enmig de tot el treball pesat, deixant a un costat la inevitable tassa de caf i cridaria a seguretat? Duraria la baralla prou com perquè arribés l'ajuda?

Ella es va abalançar sobre ell una altra vegada. Era ràpida, forta, i bona, però també era temerària. Ella ho havia dit: la seva passió jeia a caçar Jedi, no lluitar amb ells. Estava acostumada a copejar fort i ràpid, una veta escarlata en la nit. No estava acostumada a combatre amb adversaris experts durant molt temps.

Jax va continuar retrocedint, bloquejant, deixant que la Força li controlés completament. Un moviment en fals i seria llescat. La seva millor opció era esperar, deixar que es cansés abans d'intentar acabar amb ella. Assumint que pogués aguantar més que ella. Ella era humanoide, però no humana; podia haver-hi regles diferents per a la seva classe. Ja tenia la certesa que el seu percentatge de contracció muscular accelerada era molt més alt que la d'ell. Ell estava cansant-se, i ella semblava tan ràpida i forta com quan havien començat.

Ja estaven entre les màquines. Elevadors pesats i dipositants del compost, verificadors d'unió, emissors i sintetitzadors voleiaven, brunzien i retrunyien al seu voltant. Sing continuava empenyent-li cap enrere, cap enrere, sempre cap enrere. Jax es va deixar portar. Volia que ella pensés que estava guanyant.

Tal vegada així era...

Almenys ella havia detingut la seva diatriba. Estava començant a pensar que ella intentava matar-li amb paraules.

—No hi ha necessitat de morir —va dir ella, com si llegís la seva ment.

Ella li va llançar una andanada d'atacs tallants, cap pensat per fer un dany important, sinó per preparar-li per al cop mortal.

—De debò? Què creus que planeja fer amb mi el teu cap? Comprar-me l'esmorzar?

—No és assumpte meu, Jedi. Rendeix-te ara i tal vegada puguis negociar alguna cosa amb ell. No ho facis, i et mataré ara mateix. Un futur incert és millor que cap, no estàs d'acord?

Ella va carregar sense esperar una resposta, i la seva seqüència d'atac va ser massa ràpida perquè ell la seguís conscientment. La Força va respondre, els seus fils li van manipular com una marioneta, però el seu cos no seria capaç de seguir així molt més. Ell va bloquejar, contraatacà, va ser bloquejat, i es va ajupir just a temps mentre ella intentava tallar-li el cap.

Això no anava bé. Necessitava fer alguna cosa, i aviat, o...

Sing s'estava impacientant. El maleït Jedi es negava a rendir-se, si bé la Força era tot el que li mantenia en aquest moment.

Ella no estava segura de com s'havia fet amb el seu sabre làser; molt probablement havia tingut una trobada d'alguna classe amb Typho. Els detalls no li interessaven: estava totalment concentrada a recuperar-lo, i no li importava massa com fer-ho. Si això significava arrencar-lo dels freds dits morts de la seva mà tallada, ella estava segura que Lord Vader ho entendria. Però ella volia que això acabés, i aviat. La seva estamina durava més que la de molts humanoides, però quan s'esvaïa, ho feia ràpid.

Fins i tot reconèixer la possibilitat del fracàs no era una opció. Ella derrotaria aquest Jedi forà.

Qualsevol altra cosa era inconcebible.

Un moviment de cua del seu ull dret va captar l'atenció d’en Jax. L'energia dels seus sabres làser va xocar i va xiuxiuejar una vegada més, i ell va deixar que l'impacte li enviés trontollant-se cap a l'activitat que havia sentit. Tot per al que va tenir temps va ser una ràpida mirada.

No podia lluitar amb més força. Havia de lluitar amb més intel·ligència.

La màquina era un gran reposticador, o fabber. Mastegava matèria primera que semblava sorra des d'una sitja elevada, llavors va col·locar una planxa translúcida damunt de la teulada com a recobriment dur i impermeable. La sitja elevada tenia un camp de seguretat que resplendia en blau clar, per evitar que caiguessin coses en el dipòsit de matèries primeres. Savi, perquè el fabber ingeriria qualsevol cosa que caigués en ell i reestructuraria el material en la seva extrusió.

Un pla desesperat va sorgir en el seu cap.

Va provar un atac, una sèrie bàsica i simple de la Forma II que havia après en la seva joventut. En realitat no era una amenaça; els moviments estaven dissenyats com a defensa contra un sabre làser oponent.

Sing va fer això justament, bloquejant els atacs amb facilitat. Ella va riure.

—Una defensa indigna d'un Padawan? Vinga, pots fer-ho millor, veritat?

—Realment no —va dir ell. Però tot el que volia era una mica d'espai per córrer, que els moviments li havien proporcionat. Es va girar, va córrer tres passos, i va saltar amb tota la Força que va poder reunir, aconseguint aterrar en la barra de control sobre el fabber, amb els braços girant en una farsa per recuperar l'equilibri: sabia que Sing estaria just darrere d'ell; ni tan sols tindria temps de girar-se i enfrontar-la, i ella usaria el camp de seguretat del dipòsit de matèries primeres com a graó abans de llançar-se cap a ell fent-li perdre l'equilibri fàcilment del seu penjador.

La va sentir, usant la Força. El brillant botó vermell en el panell de control estava al costat de la seva bota danyada. Jax va esperar fins que va sentir que la Sing aterrava en el camp. Llavors va trepitjar el botó.

El camp es va apagar.

Sing va cridar mentre queia en la sorra que es removia.

El seu sabre làser va tallar un solc d'energia fosa a través d'ella, fonent la sorra amb un color verd grumollós: llavors es va apagar quan ella va perdre l’agafada en l'empunyadura.

Sing va alçar la mirada cap a ell mentre s'enfonsava sota la sorra. Aquesta s'agitava mentre era absorbida per la màquina. L'últim que va veure d'ella va ser una taca de cabell vermell.

Es va donar la volta i es va dirigir cap a un proper tub de descens, adonant-se que els seus amics ja haurien d'haver arribat al sòl...

Següent