El rescat (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

LA BATALLA

—Mou-te, noi! —va bordar K-4D8 empenyent a Milo, que es va ensopegar, i va agafar la mà del seu pare. Auric es va tornar, i va mirar al droide i als soldats d'assalt que anaven darrere d'ell.

—Llançar a terra al nostre fill no farà que anem més ràpid —va dir enfadat.

—Té raó —va afegir Tarkin entrant en el túnel—. No hi ha necessitat de ser desagradable. Només penseu que com més ràpid us mogueu, abans estareu fora de perill en la meva nau.

—No anem a entrar en la teva nau —va escopir Rhyssa—. Hauràs de matar-nos primer.

—Com vulguis —va dir Tarkin. I va avançar, conduint-los fins a l'hangar.

L’Agulla Carronya es trobava en l'altre costat de l'espai cavernós, i estava dotat amb torretes brillants. Droides d'energia anaven d'un costat cap a un altre al voltant del tren d'aterratge de la nau, i Milo va poder veure un parell d'oficials que s'apressaven per la passarel·la mentre feien les comprovacions finals. A l'interior, tot estava fosc.

—Milo, mira —va murmurar Auric, i Milo es va tombar per seguir la mirada del seu pare.

Més enllà de l'entrada de l'hangar, tot era un caos. El gas vermell arribava en onades, ocultant gran part del pati. Però Milo podia veure prou.

Podia veure cossos tombats en el terra, alguns immòbils, uns altres arrossegant-se lentament. La majoria eren oficials imperials, els que estaven fora quan el primer gas va descendir. Però també va veure uns quants soldats d'assalt i, per aquí i per allà, grans figures grises.

Va sonar una explosió, ones de calor que feien retrocedir el fum vermell. Mentre el soroll desapareixia, Milo va veure la primera línia d'atac dels agarians, que avançaven irregularment cap al complex. Com una difusa paret grisa, arribaven corrent i rodant per l'espai obert del pati. Els soldats d'assalt es retiraven, mentre intentaven repel·lir als enemics amb els blàsters i els llançaflames. Però els agarians eren massa; sobrepassaven en nombre als soldats, retornant el foc amb projectils de gas i boles plenes de pinxos.

El Governador Tarkin mirava en silenci; si estava d'alguna manera pertorbat pel que veia, es negava a mostrar-ho.

—Puja'ls a bord —va dir a K-4D8—. Ràpid, ja.

El droide va agafar a Milo de l'espatlla, gairebé aixecant al noi del terra, mentre caminava cap a la nau. Els soldats van empènyer a Auric i Rhyssa cap endavant; els oficials de l’Agulla Carronya creuaven l'hangar, acostant-se a ells.

—Està tot llest i preparat, senyor.

—Bé —va dir Tarkin—. Protegiu als presoners. Jo mateix pilotaré la nau.

Milo va sentir un tret de blàster molt a prop. Es va tornar quan el fum de la porta de l'hangar desapareixia, revelant a un grup de figures negres.

—Alto! —va ordenar l’agarià més proper—. Deixeu-los anar! —Milo va reconèixer aquesta veu.

Tarkin es va donar la volta quan ja estava pujant per la passarel·la. Els soldats d'assalt es van col·locar en formació, cobrint al governador. K-4D8 es va detenir, agafant a Milo pel coll.

—Deixeu-los anar —va repetir Hffrr, amb la seva veu suau que rebotava per tot l'hangar—. Ara.

Els seus companys es van detenir. Hi havia set d'ells, que anaven des d'un alt bolet a un parell de monstres amb quatre braços que tenien la meitat de grandària que un caça TIE.

Tarkin va mirar als agarians amb repugnància, com si fossin l'encarnació de tot el que detestava d'aquest planeta.

—Aquestes persones són els meus presoners —va anunciar—. Vindran amb mi.

Hffrr va fer un pas endavant.

—Estàs al comandament aquí?

—Sóc l'autoritat en Agaris —va confirmar el governador—. Em dic Tarkin.

—Taaah-kin —va dir Hffrr—. Sí. Conec el teu nom. Tenim als teus homes.

El governador va serrar les dents.

—Això m'imaginava. Estan morts?

—No —va negar Hffrr—. Només estan dormits. Si abandoneu aquest planeta, us els retornarem.

Tarkin li va llançar un gest de menyspreu.

—Si aquests homes són prou ximples per ser capturats, no em responsabilitzo d'ells.

Hffrr va donar un altre pas més.

—Aquesta és la teva elecció —va dir—. Però no us aneu a portar a aquestes persones.

Tarkin va sospirar.

—Ja m'estic cansant d'això —va dir—. K-4D8! Mata'ls, entès?

El droide negre va assentir una vegada.

—Encantat —va dir, i va obrir foc.

Un dels agarians es va esfondrar, desprenent un gas verd del seu cos. La resta es va cobrir darrere d'una pila de caixes mentre els soldats d'assalt els hi disparaven. Les espurnes van volar i van incendiar l'hangar.

—Auric i Rhyssa, cobriu-vos! —va cridar Hffrr, i alguna cosa va rodar cap als soldats, una petita planta rodona. Els Graf es van ajupir quan el fong-granada va explotar, martellejant amb dards l'armadura dels soldats d'assalt i derrocant-los. Milo estava protegit pel cos metàl·lic de K-4D8; el droide amb prou feines es va moure quan tres dards li van perforar el xassís negre.

Els agarians van avançar, amb Hffrr liderant la càrrega mentre corrien i rodaven contra el transbordador. Tarkin es va detenir per un moment, i va mirar cap als soldats caiguts i els agarians que se li acostaven. Llavors es va donar la volta i va pujar per la passarel·la, que es va aixecar darrere d'ell.

K-4D8 es va endinsar en l'hangar, amb Milo, que arrossegava els seus peus per la pedra, subjectat pel coll. El noi li va donar una puntada per intentar alliberar-se, però K-4D8 amb prou feines ho va notar. Milo va veure dos soldats posant-se dempeus, i llavors van començar a disparar salvatgement. Un dels grans agarians va caure, embolicat en gas verd.

Rhyssa va aferrar pel canell al soldat que tenia més a prop i li va llevar el blàster. Auric es va encarregar de l'altre i van lluitar sobre les pedres. Milo va veure que el seu pare embolicava les seves mans al voltant del coll del soldat.

Llavors va haver-hi un rugit i una gran ona de calor, i l’Agulla Carronya va començar a elevar-se. En la finestra de la cabina Milo va poder percebre el cap de Tarkin, inclinat sobre els controls mentre treia la nau de l'hangar. Els propulsors van rugir i la caverna es va omplir de llum i de calor. Un instant després, la nau havia desaparegut, creuant els núvols i esvaint-se en el cel ennuvolat.

—Deixa anar a Milo! —va ordenar Hffrr fent un pas cap a K-4D8. A les seves mans portava un blàster, que havia agafat d'un dels soldats caiguts—. Deixa’l anar, i et deixaré viure.

El droide es va redreçar. Milo es va ajupir una mica als seus peus, amb K-4D8 encara agafant-lo pel coll.

—Atura’t on estàs —va ordenar el droide negre—. Alto, o mataré al teu benvolgut noi.

—Et destruiré a tu primer. —Hffrr va aixecar el blàster i va apuntar al brillant cap de K-4D8. El monstre de metall i el prim agarià eren de la mateixa grandària—. Deixa’l anar, o usaré les teves pròpies armes per acabar amb tu.

—No ho crec —va respondre K-4D8— Ets feble. No em mataràs.

Hffrr no va dir res, amb la mà tremolosa on agafava la pistola.

—És una màquina —li va instar Rhyssa—. No està viu. Dispara.

Hffrr la va mirar confós.

—Però parla —va dir—. Pensa.

—No és el mateix —va insistir Auric al costat de la seva dona—. Fes-ho. Salva a Milo.

Hffrr va mirar el blàster, després al droide. Milo podia percebre el conflicte en la seva fina cara grisa. Llavors Hffrr, lentament, va baixar l'arma.

—És un ser sensible. No puc disparar-li.

—Jo, en canvi, no tinc aquest problema. —La veu va ressonar des del fons de l'hangar, des de la foscor.

K-4D8 es va donar la volta, arrossegant a Milo amb ell. Alguna cosa va emergir de les ombres, acompanyat del so d'una serra metàl·lica.

—Deixa’l anar —va ordenar CR-8R mentre avançava amb les seves enormes cames de metall—. Ara.

Lina corria darrere d'ell. Va veure a Milo i es va quedar gelada, amb una mà en la boca i l'altra aferrant un tub oxidat.

—Sembles... diferent —va dir K-4D8, alçant el seu rifle d'assalt.

—Em sento diferent —va coincidir CR-8R.

De sobte K-4D8 va disparar i es va ajupir al mateix temps. El tret no li va donar a CR-8R per poc centímetres. El droide negre no va ser tan ràpid; CR-8R li va donar en l'espatlla, d’on van saltar espurnes. La seva mà es va obrir involuntàriament, amb el que va alliberar a Milo.

K-4D8 va deixar anar un crit de frustració i va estirar el braç per atrapar al noi. Però, abans que pogués fer-ho, CR-8R es va llançar contra ell, amb la serra enlaire. A continuació la va baixar, clavant les dents d'acer en el braç de K-4D8. El droide negre es va tornar i va aferrar a CR-8R amb un enorme puny de metall. Van començar a lluitar, estomacant-se amb les seves extremitats i provocant pluges d'espurnes.

Trencaven les pedres cada vegada que els seus peus xocaven contra el terra.

Al principi, CR-8R tenia avantatge, amb la seva serra que estripava els cables exposats de l'espatlla de K-4D8. Després, el droide negre es va ajupir, va col·locar el seu rifle contra el tors de CR-8R i va disparar dues vegades. L'armadura de CR-8R era forta, però els trets el van llançar cap enrere. Va ajupir el cap i va carregar de nou, aferrant el rifle de K-4D8. El següent tret es va perdre en l'aire, i va estar a punt de donar-li a Lina mentre corria cap al seu germà.

Es van refugiar darrere de l'ala d'un caça TIE, i van observar als droides mentre es cascaven furiosament.

—Què li ha passat a Cràter? —va preguntar Milo sorprès.

—És una llarga història —explica Lina—. Però li queda bastant bé, no?

—Crec que va guanyant —va dir Milo. Llavors va aixecar la veu—. Vinga, Cràter! Arrenca-li els braços!

—Ho intento, senyor Milo —li va cridar CR-8R, i va donar un cop a K-4D8 que el va llançar per l'aire. El droide negre va aterrar d'esquena amb un cruixit—. Queda't aquí —va ordenar CR-8R, acostant-se—. O t'aixafaré. Ningú toca al senyor Milo i surt airós.

K-4D8 es va aixecar. Tenia un braç tort i cables tallats en el buit de l'espatlla.

—Jo lluito per l'Imperi —va dir. El seu vocalitzador tenia danys que provocaven que la seva veu sonés lenta i seriosa—. Jo lluito!

I va avançar amb determinació, amb el cap inclinat cap endavant. Quan es va produir el contacte, CR-8R es va trontollar cap enrere. K-4D8 es va balancejar salvatgement, colpejant amb el seu enorme puny una vegada i una altra en el mateix punt feble de CR-8R. Per a horror de Milo, el va aconseguir travessar i van saltar espurnes mentre K-4D8 el retorçava i esquinçava amb els dits. CR-8R va deixar anar un gemec elèctric, i va caure cap enrere amb oli vessant-se pel seu pit.

—No! —va cridar Lina mentre es posava dempeus. Va sortir corrent de l'ombra del caça, empunyant la seva canonada.

CR-8R lluitava per separar la seva esquena del terra, com un insecte que intenta aixecar-se, però el seu voluminós cos era massa pesat. K-4D8 va col·locar un peu sobre el seu tors, mantenint-lo tendit. Va baixar el seu rifle d'assalt i el va pressionar contra el cap de CR-8R. Milo sabia que si destruïa aquests circuits cranials, el seu amic no podria tornar. CR-8R desapareixeria per sempre. Es va posar dempeus per seguir a la seva germana.

—Nens, no! —va cridar Auric, i Milo va fer un cop d'ull cap enrere i va veure als seus pares corrent darrere d'ells, amb les mans esteses. Hffrr estava amb ells, i creuaven l'hangar.

Però Milo i Lina els van ignorar i van córrer cap a K-4D8, mentre cridaven com animals. Lina va empunyar la canonada i va batre al droide en la seva articulada esquena. Es va produir un fort so metàl·lic. Li va batre una vegada i una altra, amb tanta força com va poder. Milo va entrar en acció i va aferrar el braç armat de K-4D8.

El droide grunyí amb frustració.

—Nens —va dir—. Ingenus.

—No deixarem que li facis res —va cridar Milo—. De cap manera!

K-4D8 es va inclinar fins que el seu cruel rostre es va quedar a uns centímetres del de Milo.

—Us mataré primer a vosaltres —va bordar—. Després acabaré amb el vostre amic.

I va aixecar la seva arma, arrossegant a Milo amb ella. El nen es va aferrar fort per intentar fer baixar al droide, però no era prou pesat. El rifle va girar cap a la Lina. Milo va poder distingir alguna cosa que es movia de cua d'ull, alguna cosa que s'alçava des del terra.

Lina va fer un pas enrere quan K-4D8 es va tornar. Va sostenir la canonada enfront d'ella, i Milo va recordar les velles històries que els seus pares els hi explicaven abans d'anar a dormir sobre els Jedi i els sabres làser. Lina es va encarar al droide, amb un rostre ferm i la canonada alçada. K-4D8 rigué i li va apuntar.

Va haver-hi un xiscle metàl·lic i Milo va sentir la calor de les espurnes que li van esquitxar un costat de la cara. K-4D8 es va trontollar i Milo va caure, girant-se per veure que l'alt droide negre seguia alçat, amb una expressió de sorpresa en el seu rostre. El seu cap va començar a vibrar, com si estigués a punt d'explotar. Alguns fragments d'acer i plàstic van sortir disparats del seu coll.

Llavors es va produir un soroll sord i un xiuxiueig, i el cap de K-4D8 es va desplomar cap endavant. Va rebotar contra el seu pit i va caure rodant cap al terra, aterrant amb un fort cop metàl·lic. El droide negre va caure de genolls, i Milo va saltar cap enrere mentre el cos decapitat es desplomava com un arbre.

Darrere d'ell, va aparèixer CR-8R, aixecant triomfant la seva serra elèctrica. Però les seves articulacions es van afeblir i ell, també, es va trontollar fins caure sobre el seu blindat cul.

Lina va córrer cap al droide, envoltant amb els seus braços el seu cap. Morq es va pujar sobre l'espatlla de CR-8R i li va llepar la cara amb entusiasme.

Milo va somriure.

—Això ha estat sens dubte la cosa més increïble que he vist en la meva vida.

CR-8R va alçar la mirada cap a ell.

—M'alegra ser d'ajuda, com sempre.

Rhyssa es va unir al grup, atenta a la figura immòbil de K-4D8.

—Crec que ni tan sols et vaig programar per a la batalla, Cràter —va dir.

El droide va assentir feblement.

—Descobrirà molts canvis, senyora Rhyssa.

Auric va creuar l'hangar per reunir-se amb Hffrr. Estava contemplant el pati, de braços plegats. La batalla havia acabat i, a través del fum, Milo va poder veure als agarians que aixecaven als oficials inconscients i els alineaven sobre les pedres. Els soldats d'assalt supervivents estaven asseguts en grup, amb els braços sobre els seus caps en senyal de rendició. Els agarians havien recollit les seves armes i les estaven amuntegant en un fossat més enllà del pati. Mentre Milo observava, la terra es va obrir i es va empassar les armes, que van desaparèixer de la seva vista.

—Tarkin tornarà —va comentar Auric a Hffrr—. Ho saps, veritat?

—Ho sé —va assentir Hffrr—. Ho vaig veure en els seus ulls. Tornarà, i ho destrossarà tot.

—I què aneu a fer? —va preguntar Auric—. No podeu enfrontar-vos a ell. Us traurà de l'òrbita si és necessari.

—És hora de marxar-nos —va dir Hffrr—. Ja ho esperàvem des de fa un temps. Els preparatius ja estan llestos.

—Marxar-vos? —va preguntar Milo, acostant-se—. Marxar-vos com? No teniu naus.

Hffrr li va somriure.

—Ja ho veuràs, jove Milo —va dir amb seguretat—. Ja ho veuràs.

 Següent