Persecució (XVIII)

Anterior

Capítol 18

–Sa Eminència –va dir Mace Windu. Va desactivar el sabre làser i va fer un pas respectuós cap enrere–. Vaig arribar uns minuts abans de la nostra reunió i em vaig trobar amb aquest intrús en la seva avantcambra.

Va fer un gest cap a Boba. Palpatine es va girar. Mirà fixament al caça-recompenses. El Canceller Suprem va assentir amb el cap, gairebé imperceptiblement, a Boba.

–Aquest home no és un desconegut per a mi –va dir Palpatine–. Li estava esperant.

–Esperant! –va exclamar Windu–. Però…

Palpatine es va tornar amb la cara calmada cap al Jedi. Palpatine ja no tenia la veu suau i la figura cortesa que li feia una prominència en el Senat. Ara el Canceller irradiava poder i arrogància.

–S'atreveix a qüestionar-me? –va preguntar–. Aquest caçador de recompenses té informació important… informació vital per a la República! Per ventura interferirà la seva disputa perquè ens la lliuri?

Durant un moment el Jedi no va dir res. Després va assentir.

–No era conscient de la seva reunió. La meva única preocupació era la seva seguretat i la de la República.

Palpatine va agitar una mà cap als guàrdies rojos.

–Com pot veure, no estic desprotegit. Estic, com sempre, agraït pel seu suport. Però ara, Mestre Windu, ha d'anar-se’n.

Palpatine va inclinar el cap cap a la porta. Boba va parpellejar. Ràpidament va recol·locar les armes i va esperar.

Mace Windu es va inclinar lleugerament. Però els seus ulls estaven fixos en Boba.

–Sí, Sa Eminència. El Consell Jedi interrogarà aquest caçador de recompenses després de la seva reunió amb vostè…

–Tal vegada.

Mace Windu va caminar fins a la porta. A l'últim moment es va detenir i va mirar a Boba. Una mirada llarga i dura. Llavors la porta es va tancar darrere d'ell. Boba estava sol amb el Canceller Suprem Palpatine.

–Em sembla tenir un problema amb la gent que arriba d'hora a les seves reunions –va dir el Canceller suaument.

Mirà a Boba i va somriure, però no hi havia cap calor en els seus ulls.

Boba va assentir.

–Lamento les molèsties –va dir.

Va fer un pas endavant, fent un gest pel dolor. El Canceller va assenyalar el casc d’en Boba.

–Pots llevar-te això –va dir amb una veu sinistrament tranquil·la–. Sé qui ets… Boba Fett.

Boba va inspirar bruscament. Llavors va fer el que el Canceller Suprem havia ordenat, i va subjectar el casc a un costat.

–Sé que ets el caça-recompenses més important del clan Hutt –va continuar Palpatine–. També sé que estàs sent perseguit… pel Comte Dooku. I per Durge.

–No vaig a negar-ho –va respondre Boba.

–Dius que tens notícies per a mi. Informació. –Els ulls d’en Palpatine brillaven. Les seves mans van allisar els plecs de les seves cares i llargues robes–. Estic esperant.

Boba va mirar als guàrdies rojos, i Palpatine es va moure perquè Boba li seguís a la seva oficina. Una vegada que van estar sols, Boba va parlar.

–Vostè està en guerra contra els separatistes –va dir Boba–. El Comte Dooku lidera la causa separatista. És el seu enemic més perillós i té vasts exèrcits de droides. Vostè ha reunit una poderosa força de clons. Aquests clons van ser creats per algú anomenat Tyranus. Tyranus és el seu aliat, o això creu vostè.

»Però jo conec la veritat, Canceller.

Boba es va detenir.

Havia arribat el moment perquè revelés el que sabia. El secret que li havia donat força i propòsit durant anys. Ho revelaria ara, al Canceller Suprem.

Aliant-se amb Palpatine, Boba podria guanyar més força. També li pagarien bé per la seva informació. Llavors podria sortir i tornar a Tatooine triomfant, a pesar que Wat Tambor se li havia escapat.

–Estic esperant –va dir Palpatine en veu baixa.

–Em vaig assabentar d'això quan vaig ser presoner del Comte a Raxus Prime. Jo era un nen llavors. Va pensar que no m’havia de témer. Però estava equivocat.

Boba va prendre alè. Llavors va dir:

–El Comte Dooku i Tyranus són la mateixa persona. El seu major enemic ha creat els vostres exèrcits. És un parany.

Palpatine va aixecar el cap. Els seus àvids i profunds ulls centellejaren amb avarícia i amb l'alegria del coneixement. L'alegria del poder.

L'alegria del triomf.

–Ho sé –va dir.

Següent