Capítol
19
Boba
va dubtar.
–Vostè…
ja ho sabia?
Palpatine
va assentir. Les seves mans es van lliscar dins dels plecs de les seves
vestidures.
–No
hi ha res que jo no sàpiga –va dir–. Res que sigui digne de saber-se, de totes
maneres.
–Però…
però… per què?
Palpatine
va agitar la mà, ordenant silenci.
–Aquesta
informació no et concerneix, Boba Fett. És només meva.
Palpatine
va mirar amb atenció a Boba, després va continuar:
–He
sentit molt sobre la teva destresa com a rastrejador i caçador de recompenses.
Sé com va morir el teu pare. Sé qui li va matar i per què. Quan vas arribar
aquí, sabia que estaves donant caça al Mestre Jedi.
Boba
estava quiet, sorprès.
–Ja
he disposat que la teva nau sigui portada aquí des del Temple Jedi –va dir Palpatine–.
Seràs escortat a ella en uns instants. Deixaràs Coruscant immediatament. I no
diràs res d'aquesta trobada a ningú… mai.
Palpatine
va retirar la mà de la seva túnica. La hi va oferir a Boba. Un xip brillant de
crèdits va brillar en el seu palmell.
–Això
hauria de ser suficient per compensar-te, caçador de recompenses. Crec que
tenim un acord i crec que compartim un enemic comú.
La
boca de Palpatine es va corbar amb un somriure petit i sinistre. Boba li va
mirar, després al xip de crèdits. Va prendre el xip, llavors va assentir amb el
cap.
–Mai
diré una paraula –va respondre Boba.
–Serà
millor que no ho facis –va dir Palpatine amb calma. Des del passadís es va fer
ressò el so dels guàrdies rojos.
Boba
va tornar a posar-se el casc sobre el cap. Va fer una ganyota, però podria
viure amb el dolor. Podria viure amb això tornant a Tatooine.
Podria
viure amb un munt de coses, amb la fortuna que Palpatine li havia donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada