Espora (XIX)

Anterior

Capítol 19

La Tash virà bruscament quan un asteroide va sortir del no-res i gairebé s'estampa en la part davantera de la seva Mosca Estel·lar.

Va comprovar l'escàner, esperant que el Venjança s'hagués quedat enrere.

Hi havia guanyat terreny.

Espora els seguia.

Tash no estava segura de per què Espora volia anar en persecució d'ells. Després de tot, tenia tot un destructor estel·lar a la seva disposició... per què perseguir a unes poques víctimes més? Havia apostat per alguna cosa que Fandomar li havia dit; que Espora estava abocat a infectar a tots els éssers que es trobava. La criatura ho havia confirmat quan va perseguir als ithorians en el bosc.

Espora volia que tots s'unissin a ell.

Mentre les dues Mosques Estel·lars es movien ràpidament entre els asteroides, el Venjança es va llançar cap endavant. El seu punxegut extrem davanter va tallar com un ganivet entrant en el camp d'asteroides. Els poderosos turbolàsers desintegraven qualsevol roca espacial que s'acostés massa. Els asteroides que no eren destruïts rebotaven en els escuts deflectors del destructor.

Fins ara, tot bé, va pensar Tash. Va prendre unes quantes respiracions profundes, tractant de recuperar la consciència en la Força que havia posseït un parell de minuts abans.

—No funcionarà, ho saps —li va murmurar Espora a cau d'orella.

A Tash gairebé li salta el cor per la boca. Zak estava despert. Havia parlat a través del comunicador del seu casc, i el d'ella ho havia captat.

Tash va tractar de calmar el seu accelerat cor. La Mosca Estel·lar no proporcionava atmosfera pròpia, es va recordar. L'interior de la petita nau era com el buit de l'espai. Espora no podia infectar-la. I atès que Zak estava lligat, tampoc representava una amenaça.

—Penso avisar a l'Imperi —va amenaçar-lo Tash—. Seràs perseguit i destruït abans que puguis infectar a ningú més.

—Mai tindràs l'oportunitat —va dir Espora amb la veu d’en Zak. Tash es va sorprendre de com de malvat que podia sonar el seu germà—. T'uniràs a mi. Seràs una part de mi. No vols ser una amb la Força? No és això el que em vas dir?

—Li ho vaig dir a Zak! —va etzibar Tash.

Es va desviar just a temps per evitar un altre asteroide. Espora estava tractant de distreure-la. No l’havia d'escoltar.

—La Força no és res —va continuar Espora—. Si alguna vegada va existir, va pertànyer als Jedi que van morir fa anys. Jo puc oferir-te més. Uneix-te a mi, i t'uniràs a milers, a milions d'unes altres persones —Espora rigué—. Tu ets just el que havia estat esperant. Jerec pensa que estic boig per perseguir-te, però jo controlo a la tripulació, per la qual cosa jo controlo la nau. Està just aquí, amb mi, en el pont del destructor estel·lar.

Per un instant, Tash es va deixar impressionar pel poder d'Espora. Podia estar en molts llocs alhora. Estava amb Tash en la Mosca Estel·lar, i estava a bord de la nau imperial. Era aterridor.

—Jerec no sap de la teva sensibilitat en la Força —va continuar Espora—. Però jo sí. Haig de dir-li-ho? —es va burlar la criatura—. O hauria de guardar-m’ho per a mi? Ja saps que no ets prou forta com per detenir-me. Ni tan sols t'acostes a ser-ho. Una vegada estiguis sota el meu control, et faré el meu hoste primari. Estaré amb tu.

Tash va albirar el que havia estat buscant. Un cúmul d'asteroides de grandària lunar esquitxats amb forats cavernosos. Es va dirigir cap al centre del cúmul.

—Primer, hauràs d'agafar-me —va dir ella a través de les dents premudes.

Una vegada més, Espora esclatà en rialles.

—El camp d'asteroides no em detindrà. El Venjança és prou poderós com per sobreviure a les col·lisions. Els asteroides no són res.

Tash es va submergir en l'enorme cúmul d'asteroides, la seva Mosca Estel·lar vola rabent entre les roques com un mosquit dels pantans voleiant entorn a una rajada de nerfs.

Per darrere, el destructor estel·lar continuava llaurant-se un camí, amb bateries senceres de turbolàsers disparant alhora. Desenes d'asteroides s'havien desintegrat convertint-se en pols espacial.

Ones d'enderrocs van ploure sobre els grans asteroides, causant vibracions en la roca.

Dins dels asteroides, unes criatures es van agitar.

El destructor estel·lar va entrar en el cúmul.

Espora va somriure.

—Ja et tinc.

Tash va sentir un raig tractor fixat en la seva diminuta Mosca Estel·lar. La nau es va congelar instantàniament en el seu lloc. Havia estat capturada.

Al mateix temps, alguna cosa enorme i gris va sortir llançat com un míssil des d'una caverna. El llimac espacial mai abans s'havia trobat amb res de la seva pròpia grandària, i es va llançar cap endavant amb entusiasme.

El cuc gegant va atacar, colpejant el Venjança abans de rebotar en els escuts del destructor estel·lar.

—Ho veus? —va dir Espora a través de la boca d’en Zak—. La meva nau pot resistir...

La boca d’en Zak va deixar de moure's.

Un altre llimac espacial havia atacat des d'un altre angle. El destructor estel·lar es va sacsejar.

—Què estaves dient? —va dir Tash.

El raig tractor la va deixar anar. Tash va prémer l'accelerador i va escapar del cúmul d'asteroides.

Per darrere d'ella, el Venjança tractava de canviar de rumb, però era atacat una vegada i una altra. Els dos llimacs espacials eren massa obstinats, o massa estúpids, per donar-se per vençuts. I Tash dubtava que Espora sabés com comandar el destructor estel·lar. Es movia amb lentitud, mandrosament. La nau va ser copejada una dotzena de vegades abans que se les hi manegués per donar la volta.

Per llavors, els escuts estaven caient, i sense els seus escuts, el destructor estel·lar no podia defensar-se dels asteroides. I amb gairebé dos quilòmetres de llarg, era un gran objectiu. Roques espacials es van estavellar contra el seu casc en un centenar de punts diferents. Columnes de foc van començar a aixecar-se de la seva coberta principal. Un moment després, el pont va explotar.

Tash va veure un enorme forat obrir-se a un costat de la nau estel·lar. Mentre arribava a la vora del camp d'asteroides, es va imaginar el buit de l'espai apressant-se per trobar-se amb Espora.

Següent