Espora (i Ep)

Anterior

Epíleg

—Així que tinc un riure malvat, eh? —va preguntar Zak. Va deixar anar una riallada pretesament malvada.

—Ni tan sols t'hi acostes —va respondre Tash.

Estaven a bord de Badia Tafanda, descansant en un dels molts parcs de la ciutat flotant. Tots ells estaven alleujats excepte Fandomar, que estava asseguda amb la mirada abaixada i murmurant per a si mateixa en to trist.

La seva teoria havia resultat correcta. Quan el forat es va obrir en el costat del destructor estel·lar, l'aire de l'interior va escapar, tal com havia ocorregut en la instal·lació minera. Espora i els seus subordinats van ser incapaços de segellar el dany, i aviat tota la nau va ser exposada a l'espai sense aire.

Espora va ser neutralitzat.

Poc després que el Venjança perdés energia i comencés a surar a la deriva, Zak es va desmaiar. Quan va tornar en sí un parell d'hores més tard, no recordava el moment de la seva infecció. Ni ell ni Hoole havien demanat detalls, la qual cosa li semblava bé a Tash. Encara empal·lidia davant el pensament dels estranys tentacles sorgint per les seves boques i ulls. No necessitava descriure-ho.

Hoole es va acostar a ells.

—La Mortalla s’ha proveït —va dir el seu oncle—. És hora d'anar-nos-en.

Tash va posar la mà sobre l'espatlla de Fandomar.

—Estaràs bé?

Fandomar va sospirar.

—No ho sé. He comès un crim molt pitjor que el del meu marit —va dir—. Ell va revelar la nostra tecnologia secreta per salvar als arbres bafforr. Jo he traït la Llei de la Vida i he ajudat a destruir a tota aquesta gent del destructor estel·lar.

—Però probablement has salvat incomptables vides fent-ho —va respondre Hoole.

—A més —va argumentar Tash—, tu no li vas fer res a aquests imperials. Únicament estaves seguint-me.

Fandomar va parpellejar.

—Em temo que la meva consciència no pot ser tan indulgent com vosaltres.

Tash es va posar dempeus.

—Si us plau, no et sentis malament, Fandomar. Ets una heroïna. Vull dir, Espora està mort, no? —va preguntar—. Si Zak, l'oncle Hoole i aquests quatre ithorians han tornat a la normalitat, Espora ha d'haver mort.

Fandomar va assentir.

—Això espero.

Als voltants del camp d'asteroides, els equips de rescat imperials rebuscaven entre les restes del Venjança que suraven a l'espai. No quedava molt per recollir, però havien rebut l'ordre d'escanejar les escombraries espacials amb sensors extra-sensibles. L'ordre havia provingut del mateix Jerec, que havia sobreviscut a la destrucció escapant a bord d'una Mosca Estel·lar moments abans.

Els equips de rescat es van queixar, i van escombrar el camp d'asteroides de nou. Amb prou feines hi havia res que valgués la pena.

Fins ara, uns pocs objectes petits havien escapat a la seva atenció. Si seguien buscant, podrien trobar, a la deriva entre els enderrocs, uns pocs caces TIE indemnes, el nucli de la computadora de la nau amb tots els seus secrets imperials intactes, i, a prop, un cos humà i un objecte fosc de la grandària d'un puny humà. Tenia l'aspecte d'una llavor gran.

El cadàver no era important... només el cos d'algú anomenat Hodge, qui una vegada havia estat el principal soci d'una estació minera. Havia mort quan el destructor estel·lar va perdre el seu aire.

Al costat d'ell, surava el petit objecte de la grandària d'un puny.

I esperava. Eventualment, algú el trobaria. Algú podria recollir-lo...

FI