Tarkin (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

DISSOLUCIÓ

El Conquesta, un destructor estel·lar de classe Secutor, estava suspès en òrbita fixa sobre la instal·lació Dos del Moll Profund de la Marina Imperial en Càrida, a mig milió de quilòmetres del planeta homònim. En el pont, el Vicealmirall Rancit rebia una actualització del comandant de la nau.

—Senyor, l’Agulla Carronya ha revertit a l'espai real, rumb zero-zero-tres eclíptic. El blanc està fixat, s'han calculat les opcions de foc i totes les bateries d'estribord estan preparades.

Rancit va fer un últim cop d'ull a la miríada de naus que componien la força d'assalt i es va tornar cap al finestral del pont.

—Preparin-se per disparar a la meva ordre.

—Esperem instruccions...

—Ignori aquesta ordre —va dir una veu profunda des de la part posterior del pont de comandament.

Rancit, el comandant i diversos oficials i especialistes propers es van donar la volta a l’uníson i van veure arribar a Darth Vader precipitadament per la passarel·la elevada, amb la seva capa onejant darrere d'ell i un esquadró de soldats d'assalt armats al seu deixant.

—Lord Vader —va dir Rancit, genuïnament sorprès—. No m'han anunciat la seva presència a bord.

—I han fet bé, vicealmirall —va dir Vader i es va girar cap a l’oficial del pont—. Comandant, ordeni als seus tècnics que escanegin l’Agulla Carronya a la recerca de formes de vida.

El comandant va mirar a Rancit, que va assentir dubitativament.

—Faci el que li ordena.

Vader es va detenir al centre de la passarel·la i va recolzar les seves mans enguantades sobre els malucs.

—I bé, comandant?

Aquest es va ajupir per mirar una pantalla per sobre de l'espatlla d'un especialista i va tornar a incorporar-se.

—Els escàners no detecten cap ésser viu —va mirar a Rancit amb perplexitat—. Senyor, la corbeta està buida i sembla estar navegant amb el pilot automàtic.

Rancit va negar amb el cap.

—Això no és possible.

Vader li va mirar.

—Els seus amics dissidents van desertar de la nau abans de saltar a l’hiperespai, vicealmirall.

La perplexitat de Rancit va donar pas a una clara alarma.

—Els meus amics dissidents, Lord Vader?

—No es faci el sorprès —va dir Vader—. Tota aquesta farsa la va organitzar vostè des del principi.

Rancit va tancar els punys i va tibar la mandíbula mentre el comandant de la nau i els altres intercanviaven mirades de preocupació. Vader va anar cap a un dels seients davanters, va aixecar una mà i la va tancar en un puny.

—No es mogui, vicealmirall —Vader va assenyalar amb un dit a l'oficial del pont—. Ordeni als comandants de la flotilla de la força d'assalt que abandonin els llocs de combat.

L'oficial del pont va assentir i va anar fins al tauler de comunicacions.

—Ara mateix, Lord. Vader.

Vader va tornar a girar-se cap a Rancit.

—Va arribar a un tracte amb alguns dels seus antics agents d'intel·ligència. Estaven descontents per alguns successos esdevinguts al final de la guerra i buscaven una manera de venjar-se de l'Imperi. I vostè la hi va proporcionar. Els va permetre accedir a tecnologia confiscada i va facilitar el robatori de la nau del Governador Tarkin després de fer-li caure en el parany amb les holotransmissions falses. Els hi va subministrar informació estratègica en tot moment, la qual cosa li converteix en còmplice de les morts de milers dels nostres efectius i la destrucció d'instal·lacions imperials.

Vader va caminar fins als finestrals i va tornar sobre els seus passos, fins a col·locar-se a un metre de Rancit.

—Els va assegurar als seus amics conspiradors que podrien atacar Càrida i seguir amb la seva campanya de terror. Però, planejava trair-los aquí, matar-los i eliminar així a tots els testimonis de la seva traïció. El fet d'haver predit on apareixerien i haver posat fi a la seva campanya li faria guanyar-se el favor de l'Emperador i... I què, vicealmirall? Què pretenia aconseguir, exactament?

Rancit li va mirar amb menyspreu.

—M'ho pregunta precisament vostè?

Vader no va dir res durant una bona estona i després va fer una respiració profunda.

—Poder, almirall? Influència? Potser solament se sentia menyspreat, potser creia que vostè també havia d'haver estat nomenat moff.

Rancit no va obrir la boca.

—Si com a mínim hagués estat més llest que els seus amics conspiradors —va continuar Vader en un fals lament—. Pensi el molt que hagués crescut la consideració que l'Emperador li tenia d'haver estat capaç de predir que serien ells els que li trairien i acabarien concloent amb èxit el pla que tenien pensat des del principi.

La curiositat es va colar en la rígida expressió de Rancit.

—Quin pla?

—Mai van voler que aquest sistema fos el seu objectiu final, vicealmirall. El tracte que van fer amb vostè solament els hi va donar carta blanca per dur a terme la seva pròpia missió. Es van traslladar a una altra nau i ara van camí del seu veritable objectiu.

—On? —va preguntar Rancit incisivament.

—Això no és assumpte seu. Sàpiga també, vicealmirall, que l'Emperador sospita de vostè des de fa molt. Va permetre que fos desenvolupant el seu pla per intentar caçar a tots els implicats en la conspiració.

Rancit va recobrar l'ànim.

—Quin és l'objectiu, Vader? Digui-m'ho.

—La seva inquietud està fora de lloc —va dir Vader en un to assossegat però amenaçador. Va aixecar la mà dreta i va començar a ajuntar els dits, però es va detenir—. No. Vostè mateix ha triat el mètode de la seva execució.

Es va tornar cap a l'esquadró de soldats d'assalt.

—Tinent Crest, escortin al Vicealmirall Rancit fins a una càpsula de salvament. Jo donaré l'ordre de llançar-la i serà el propi almirall, quan arribi a certa distància d'aquesta embarcació, qui donarà l'ordre de disparar per destruir-la —Vader va mirar a Rancit per sobre de la seva espatlla—. Dóna la seva aprovació, vicealmirall?

Rancit grunyí.

—No penso suplicar-li, Vader.

—No serviria de res.

Vader va fer un gest amb el cap cap als soldats d'assalt i aquests van envoltar a Rancit.

—Finalment —va dir Vader mentre Rancit era escortat per la passarel·la—. El Moff Tarkin li envia records.

***

Una nau de guerra esperava a l'ombra d'una lluna plena de cràters d'un sistema estel·lar del golf de Tatooine, en direcció al Nucli.

L'embarcació no l'havia fabricat cap gran conglomerat de construcció naval, per la qual cosa no tenia ni nom ni signatura registrada. Era un batibull, una barreja de mòduls, peces, turbolàsers i canons d'ions adquirits pels acobladors en dipòsits d'excedents imperials, a ferrovellers d'espai profund, a contrabandistes i altres implicats en la venda de peces robades i armament prohibit. La nau s'assemblava sobretot a un vaixell de càrrega de classe Providència dels Cossos d'Enginyers Voluntaris de Dac Lliure quarren, encara que era més rodanxona i no disposava de torre de comunicacions posterior. En el seu ventre albergava diversos esquadrons de caces droide i l'armament ho operaven droides controlats per la computadora. Però la nau la comandaven éssers intel·ligents... en aquest cas un grupet d'humans, un koorivar i un gotal, a més d'un enginyer de naus estel·lars mon cal. Era el tipus d'embarcació dels pirates de la Vora Exterior en els anys de postguerra. De fet, era la mateixa nau capital que s'havia mostrat breument en la base Sentinella, unes setmanes abans.

—Tornem al punt de partida —li estava dient Teller a Artoz en l'hangar de caces estel·lars. Vestit amb un vestit de vol, portava un casc sota un braç i estava al costat d'un caçacaps Z-95 modificat amb un hiperimpulsor rudimentari... el mateix model que Hask havia usat per preparar l’holovídeo fals que havien transmès a la base Sentinella.

Per a benefici de Knotts i el grapat de pilots, Artoz va dir:

—El comboi tornarà a l'espai real en els confins d'aquest sistema i seguirà en subllum fins a l'estació imperial de proveïment de Pii. Des d'allà, escortaran naus de subministraments fins a la base Sentinella i Geonosis.

—Aquest comboi no —va dir Knotts. El fastiguejat intermediari humà havia ajudat a pilotar la nau apedaçada des del seu amagatall, prop de Lantillies—. Rancit ens va fer un gran favor en destinar a un altre lloc part de l'escorta del comboi.

—Ens va prometre cels buidats a Càrida i ens els ha donat aquí —va dir Teller—. No tenia motius per creure que importés deixar vulnerable el comboi. Solament estava movent les naus d'un costat per a un altre per donar-se notorietat.

—Alguna notícia de Càrida? —va preguntar Knotts.

—El rastre de proves que ho relaciona amb nosaltres és massa laberíntic perquè ningú pugui seguir-ho —va dir Teller—. Es diran de tot per no haver pogut atrapar-nos, però suposaran que senzillament hem abandonat la causa.

—A Rancit no li farà cap gràcia quedar-se sense el seu ascens —va dir Knotts—. Ens buscarà per haver-lo traït.

Teller es va encongir d'espatlles i va mirar a Artoz.

—Qualsevol suggeriment que faci Rancit sobre la nostra implicació en l'atac al comboi solament empitjoraria les coses per a ell, que és el que l’ha deixat desprotegit. Tindrà sort si el jubilen d'Intel·ligència Naval amb la pensió intacta. No estarà en condicions de representar cap amenaça per a nosaltres.

—I Tarkin? —va preguntar el mon cal.

—Recuperarà el que queda de la seva benvolguda corbeta —va dir Knotts abans que Teller pogués respondre.

—Ningú responsabilitzarà a Tarkin de res del que ha passat —va afegir Teller—. És un moff. A més, no va ser idea seva anar a Murkhana —va sacsejar el cap enèrgicament—. Suposo que seguirà al comandament de la base Sentinella.

Knotts va assentir.

—La qüestió és si vindrà a per nosaltres.

—Oh, pots comptar amb això —va dir Teller—. Haurem de dispersar-nos. El Sector Corporatiu és probablement la nostra aposta més segura.

Ningú va dir res durant un temps, fins que Knotts va intervenir:

—Quin retard els suposarà la destrucció del comboi?

Artoz va contestar:

—El treball sol en les peces de l’hiperimpulsor ha durat tres anys abans de ser enviades a l'estació Desolació. Fins i tot amb els plànols millorats i redoblant els seus esforços, sospito que els retardarà quatre anys.

Teller va somriure lleument.

—Tant de bo tinguéssim més informació sobre el que es porten entre mans a Geonosis.

—És una espècie de plataforma d'armament —va dir Knotts—. Què més necessitem saber?

Teller li va mirar.

—Suposo que res. Sí podem seguir retardant-los amb els nostres cops... Quan la resta de la galàxia conegui a l'Emperador tan bé com nosaltres, no estarem sols en aquesta lluita.

Una ombra de dubte es va dibuixar en els enormes i brillants ulls de l’Artoz.

—Amb les drassanes fabricant destructors estel·lars de classe Imperial, cap revolta podrà esgarrapar si més no la cuirassa de l'Emperador. Encara que puguem seguir sabotejant la construcció del que sigui que construeixen a Geonosis, caldrà incorporar alguna cosa nova al còctel si volem que la rebel·lió triomfi. Sí, la gent començarà a conèixer la veritable cara de l'Imperi, però la superioritat numèrica mai servirà de res... No contra l'Emperador, Vader i l'exèrcit què estan creant. I no espereu que el Senat els contingui, perquè ara és fins i tot menys eficaç que durant la República.

Teller va sacsejar el cap desafiadorament.

—Podem decidir ara mateix que tot és inútil i abandonar o conservar l'esperança i fer tot el que puguem.

—Aquesta decisió mai s'ha discutit —va dir Artoz.

—Per Antar IV, llavors. I per un futur millor —va dir Knotts.

Diversos caps van assentir per mostrar el seu acord.

Cala va arribar corrent a l'hangar quan els pilots reunits es dirigien als seus respectius caces estel·lars.

—El comboi de subministraments ha sortit de l’hiperespai. Els bloquejadors de comunicacions i HoloNet estan activats. I tots els canons preparats.

Knotts va allargar la mà cap a Teller.

—Bona sort aquí fora.

Teller va encaixar la mà del seu vell amic i es va posar el casc. Es va tornar cap a Cala i va dir:

—Digues-li a Anora i Hask que esperem un holovídeo de primera categoria galàctica.

***

L'atac contra el comboi de l'estació de combat portava temps en curs quan l’Executrix va sortir de l’hiperespai tan a prop d'una petita lluna que va alterar la seva òrbita. Tarkin i diversos oficials estaven davant els finestrals quan els estels van tornar a prendre forma. El governador, amb les cames separades i les botes posades, les mans a l'esquena, el pèl canós tirat cap enrere del seu alt front, com empès pel vent, semblava el mascaró de proa de l'embarcació, reptant a l'enemic a enfrontar-se a ell en un combat a mort.

—Senyor, han bloquejat el repetidor d’HoloNet local —va informar un especialista a la seva esquena—. Per això el comboi no ha rebut la nostra alerta. De moment les nostres contramesures han aconseguit mantenir obertes les xarxes de batalla i tàctica.

—Podem comunicar-nos amb algun dels transports del comboi? —va preguntar Tarkin sense donar-se la volta.

—Negatiu, senyor. És possible que ni tan sols apareguem en els seus escàners encara.

—Segueixi intentant-ho.

Les quadriculades naus de càrrega i els transports que formaven el comboi s'havien apinyat perquè les canoneres i fragates de la seva escorta formessin un cercle defensiu al voltant d'ells, però els làsers enemics estaven afeblint el perímetre, permetent que els droides caces s'infiltressin per les escletxes i fustiguessin a les naus més grans.

—Senyor, l'anàlisi de combat mostra una nau capital reforçada per una fragata Nebulosa-B, múltiples caces tridroides, i tres... o quatre caces estel·lars. Dos remolcadors amics, dos canoneres escorta i més d'un esquadró de CRA-170 estan ja fora de combat.

Tarkin va assimilar la informació.

La mateixa nau de guerra apedaçada de classe Providència, el mateix eixam de caces droide i caces estel·lars vells. Però aquesta vegada ell comandava la contraofensiva i l'objectiu de l'enemic no era la base Sentinella sinó les peces de l’hiperimpulsor que tant li preocupaven des que havia partit cap a Coruscant.

Va donar l'esquena als finestrals i va baixar de la galeria d'observació per veure una simulació de l'atac que havia sorgit sobre l’holotaula. La defensa circular muntada per l'escorta imperial estava sent desmantellada pel foc constant de les naus de guerra. Hi havia trossos de canoneres i fragates volant entre un núvol frenètic de CRA-170 i caces droide en una batalla campal.

—Els caces Ala-V han desenganxat —li va informar el suboficial que li havia seguit des de la galeria—. La xarxa tàctica està operativa i el comandant de l'esquadró espera les seves ordres.

—Han d'atacar a la fragata i el vaixell. I deixar els caces droides als escortes del comboi.

Tarkin va observar un moment la simulació, després va tornar a reunir-se amb els oficials davant els finestrals. En traslladar les naus a sistemes amenaçats per l’Agulla Carronya, Comandament i Control Naval havia deixat indefens el comboi. Havien caigut en el parany dels dissidents, com Tarkin. Si no li haguessin obligat a anar a Coruscant mai hauria permès que destinessin l'escorta defensiva del comboi a un altre lloc i li dolia no haver insistit més en la necessitat de romandre a Sentinella. Solament esperava que l'Emperador hagués triat bé en decidir destapar l’estratagema de Rancit i els segrestadors de naus. Que estiguessin tots atrapats a les seves xarxes. Va ajustar els ulls per mirar la nau enemiga, preguntant-se si la tripulació que havia robat l’Agulla Carronya anava a bord o si s'havien amagat en algun lloc després d'abandonar la corbeta.

—El vaixell enemic s'està recol·locant —va dir l'oficial del pont—. Sembla que intenten situar el comboi entre ells i nosaltres.

Tarkin va assentir per a si mateix mentre veia com la nau desapareixia darrere del comboi, recordant la tàctica que els dissidents havien emprat en el buc cisterna de Phindar. Sí, és la mateixa tripulació, va pensar.

—El comandant de l'esquadró informa d'una forta resistència per part dels caces enemics —va dir algú a la seva esquena—. Tenen problemes per disparar a les naus capital. Els escàners d'anàlisis indiquen que dos dels transports del comboi han sofert danys greus.

Tarkin, es va tornar cap a l'especialista.

—Seguim, sense comunicació amb el líder del comboi?

—Sí, senyor. No podem superar els bloquejadors.

Aquella no era una bona notícia. Tarkin no podia estar segur de quin dels transports transportava subministraments quotidians i quin les peces essencials per a l'estació de combat mòbil.

La veu de Jova li va murmurar a cau d'orella: «la glòria és l'única companya digna en la tomba d'un home».

—Comandant —va dir, girant-se abruptament—, dirigeixi's al cor de la batalla.

El comandant, un home alt de pèl negre, es va apartar dels finestrals per aproximar-se-li.

—Amb permís, Governador Tarkin, no tenim forma d'advertir als aliats que ens creuarem pel camí.

Tarkin va arrufar els llavis.

—Se sortiran del camí o no ho faran, comandant.

—No ho discuteixo, però, encara que aconseguim penetrar el cercle defensiu sense incidents, amb prou feines hi ha espai suficient perquè passem entre els transports.

—Ja ens preocuparem per això al seu degut moment. No penso seguir a aquesta nau donant grans marrades —va entretancar els ulls—. Gloria o mort, dames i cavallers.

—Sí, senyor!

Quan el comandant es va allunyar, Tarkin va mirar a l'oficial del pont.

—Les nostres bateries no han de disparar fins que jo doni l'ordre. Alerti al comandant de l'esquadró que ara com ara els seus pilots i ell són tota la nostra artilleria. Als caces droides els costa reaccionar davant el caos. Vull que els nostres caces estel·lars trenquin la formació i improvisin, disparant a discreció.

—Entesos, senyor.

Tarkin va recuperar el componiment. Aquella era la forma de conquistar i governar de l'Imperi: mitjançant el poder i la por.

L’Executrix va travessar el batibull de caces estel·lars i va arribar al cor de la batalla, on les naus de càrrega i els transports estaven sent metrallats pel foc de canons i turbolàsers de la fragata Nebulosa-B i el vaixell de càrrega. L'encegadora llum de les explosions brollava a l'altre costat dels finestrals.

—Que totes les bateries concentrin el seu foc en la fragata —va ordenar Tarkin.

L'espai local es va il·luminar quan dotzenes de descàrregues d'energia disparades pel destructor estel·lar van convergir en la fragata. Els seus escuts es van veure superats i les descàrregues van començar a passar-li factura, aniquilant l'apèndix ventral tipus timó de la Nebulosa i tallant el masteler que connectava l'armadura principal de la nau amb el mòdul de motors. Oberta de bat a bat, la nau escampà el seu contingut per l'espai i va esclatar, arrossegant a nombrosos droides caça en el seu devastador final.

—Velocitat de combat —va dir Tarkin.

L’Executrix va sortir disparada cap endavant, penetrant com una agulla entre dos dels transports més grans, amb la proa punxeguda apuntant directament a la nau enemiga, que va semblar encabritar-se en reacció a l'implacable avanç del destructor estel·lar.

L'oficial del pont va parlar.

—El comandant de l'esquadró informa que els estan destrossant.

Tarkin seguia mirant fixament la nau. No s'estava girant, com havia fet a Sentinella. Aquell era el moment en el qual tot l'escenari anava a canviar, aquell era el moment en el qual els dissidents anaven a demostrar el seu compromís infrangible amb la seva causa.

—Ordeni immediatament als caces estel·lars que es col·loquin al nostre deixant i que protegeixin el comboi costi el que costi —va dir finalment.

—La nau està canviant de vector —va cridar un especialista en la seva orella dreta—. Va a màxima velocitat cap al líder del comboi.

Tarkin va seguir amb la mirada el sobtat viratge de la nau cap a babord i la va veure accelerar.

—Deu graus a babord. Que les bateries d'ions d'estribord obrin foc constant. Corri cap a la llum dels làsers!

***

Si Teller no anava amb compte, aquella sorpresa podia matar-lo. L'atac llampec contra el comboi s'havia iniciat sense incidents, amb diverses embarcacions imperials de suport destruïdes i les naus de càrrega acorralades, fins que un destructor estel·lar, sens dubte el de Tarkin, havia revertit a l'espai real i havia posat la batalla potes enlaire. Els Ales-V estaven delmant als droides caça i havien destruït un caçacaps i un dels tikiar, deixant sols a la nau de Teller i el tikiar pilotat per un koorivar al que havia entrenat en Antar IV. La nau de guerra en si estava ara llançant-se al cor de la batalla com si desitgés trobar-se cara a cara amb el destructor estel·lar, encara que en realitat estava en una trajectòria de col·lisió amb la nau de càrrega més voluminosa del comboi. L'energia començava a espetegar per tot el casc mentre continuava el seu desesperat avanç cap als transports.

Si Tarkin pretenia confondre'ls ho havia fet brillantment. Els caces Ala-V estaven creant tal caos que resultava impossible predir què seria el següent que faria Tarkin. Un comandant més cautelós podria haver traçat un rumb que envoltés el caos, però Tarkin estava portant la seva gegantesca nau a l'ull de l'huracà, posant en risc no solament la seva pròpia vida sinó la dels seus pilots i tots els altres tripulants.

Teller hi havia fet repetits intents per contactar amb Salikk i els altres per la xarxa de batalla. De sobte, les interferències es van acabar i la cara de Salikk va aparèixer intermitentment en la pantalla de la cabina.

Teller va anar directe al gra.

—Allunya't i salta a hiperespai ara que encara pots —li va dir al gotal.

—Torno amb tu, Teller —va dir Salikk entre un núvol de fum que s'alçava sobre el pont de la nau de guerra.

—Allunya't d'aquest destructor estel·lar!

Salikk va negar amb el cap.

—Estem decidits a combatre.

—Tindries més possibilitats de sobreviure si et llancessis contra una supernova!

Anora es va inclinar darrere de la cadira del capità per aparèixer en la imatge.

—Teller, no has vist mai cap holodrama? Se suposa que ets tu el que ha de sobreviure per continuar la lluita.

Teller va fer una ganyota cap a la càmera de la cabina.

—Ara no sóc jo el que es posa dramàtic. Per ventura sóc l'únic que manté el sentit comú?

—Fes-li cas —va dir Salikk—. Jo sempre t'agrairé els anys extra de vida que em vas concedir després d’Antar.

Teller va arrufar el gest.

—Estúpid genet espacial!

Salikk va ignorar l'insult.

—Estic transmetent les coordenades de salt al teu caça. Fot el camp del combat quan Tarkin estigui concentrat en nosaltres. L’hipermotor del caçacaps s'ocuparà de la resta.

Anora va assentir sòbriament.

—De totes maneres, sembla que estàvem destinats a ser màrtirs, Teller.

—Canvi i tallo —va dir Salikk abans que Teller pogués respondre.

***

—Els escuts del vaixell estan caient —va informar un tècnic.

—El vaixell de càrrega és modular —va dir Tarkin—. Si no podem volar-lo a trossos com a mínim podrem desmantellar-lo. Ordeni a armament que apuntin als punts d'acoblament.

La llum coherent de les bateries de làsers de l’Executrix travessava l'espai local, agullonant al vaixell com una bèstia acorralada per caçadors amb llances. Sortien enderrocs de les obertures irregulars que tenia en el ventre i els sistemes d'il·luminació començaven a parpellejar de popa a proa. Dos mòduls arrencats de l'armadura principal van sortir disparats donant tombs i van esclatar. Els motors subllum refulgiren i es van apagar.

—Els droides caça s'estan desactivant —va dir el tècnic—. La proporció senyal-interferència de l’HoloNet supera el cinquanta per cent.

—Els nostres làsers deuen haver aconseguit donar a la computadora central —va dir l'oficial del pont.

El vaixell de càrrega, amb la proa seccionada i els escuts deflectors traient espurnes, seguia desmuntant-se davant l'atenta mirada de Tarkin i els altres. Els droides caça volaven a la deriva, com fulles portades pel vent. Malparada pels canons del destructor estel·lar, el que quedava de la nau virà cap a estribord i li va mostrar el ventre al vencedor.

—Alto-el-foc —va dir Tarkin.

L'ordre amb prou feines havia sortit dels seus llavis quan un especialista va parlar.

—Dues naus han sortit de l’hiperespai.

Per un instant Tarkin va pensar que havia caigut en un altre parany, però el tècnic va dir:

—Els destructors estel·lars Submís i Executor, de l'estació imperial de proveïment Pii.

—Senyor, hem perdut a un dels caçacaps —va dir un altre tècnic—. Els sensors indiquen que pot haver saltat a l’hiperespai.

—El trobarem —va dir Tarkin—. Entretant, preparin un escamot d'abordatge. Vull a tota la tripulació de la nau viva.

***

L'Emperador, tot sol en el cim de l'agulla del palau, ajustà els ulls per mirar Coruscant, estenent-se als seus peus com un decorat de teatre. El cel s'estava aclarint després de la neteja realitzada pel control meteorològic del Districte Federal i els gratacels i les altíssimes mònades brillaven com noves. El poder del Costat Fosc recorria el seu cos com una transfusió de sang neta.

Allà fora hi havia gent que el volia mort, uns altres que envejaven el seu estatus i encara uns altres que solament desitjaven estar prou a prop d'ell per sadollar-se amb les molles que se sacsejava del damunt. Aquella mera idea gairebé era suficient per transformar el seu fàstic en tristesa per les dificultats de la plebs. Però les males pràctiques de la República continuaven: corrupció, decadència, set de glòria. Un àtic en un edifici exclusiu, una posició que obrís portes en el Nucli, valuosíssimes col·leccions d'obres d'art, les millors viandes, els millors servents... Mai havia necessitat res d'allò, ni quan era senador, ni quan era canceller suprem, i si s'havia aficionat al luxe havia estat solament per satisfer les seves fantasies de joventut i, per descomptat, perquè era el que s'esperava d'ell. Ara solament responia davant el Costat Fosc i aquest volia un altre tipus d’extravagàncies.

Havien desemmascarat una conspiració i eliminat un emprenyament. Havien gastat energies innecessàries i malgastat recursos. El Costat Fosc acabaria donant-li una clarividència infal·lible, però fins a llavors el futur seguia sent imprevisible, enfosquit per les possibilitats i les incessants turbulències en la Força. S'havia convertit en senyor de tot el que veien els seus ulls, però encara tènia molt per aprendre. Els actes dissenyats per derrocar-lo del seu pedestal no acabarien amb la solució del seu últim fiasco. Però bregaria amb qualsevol que volgués reptar-lo amb la mateixa precisió que havia exterminat als Jedi.

I no permetria que ningú el distragués del seu objectiu, que no era un altre que desentranyar els secrets que molts Mestres Sith havien investigat abans que ell: la manera de controlar el poder del Costat Fosc per remodelar la realitat mateixa, per crear un univers propi. No la mera immortalitat que Plagueis tant havia anhelat, sinó la màxima influència.

A mesura que el seu Imperi creixia, incorporant cada vegada més sistemes exteriors a la seva cleda, també s'estenia el seu poder, fins que tots els éssers de la galàxia quedessin atrapats en el seu jou fosc.

***

El registre del mòdul restant del vaixell va revelar la presència de tretze tripulants morts (humans, koorivars i gotals) i el doble de supervivents, amb la mateixa barreja d'humans, humanoides i no-humans. Tarkin va entrar des d'una de les rescloses d'aire del mòdul quan els esquadrons de soldats d'assalt que els havien capturat els conduïen a una sala en ruïnes. El sòl estava banyat en escuma antiincendis i l'aire empestava a circuits cremats i peces foses.

Tarkin va esperar que emmanillessin als presoners i els fessin formar en dues files abans de realitzar una inspecció. Va començar per la fila de darrere, parant-se a mirar a cada ser abans de passar al següent. Quan es va donar la volta per passar a la fila davantera, un somriure petulant va suavitzar la seva expressió.

—Anora Fair —va dir, detenint-se davant l'única humana captiva—. Encara que veig que ha canviat de pentinat —va inclinar l'esquena cap enrere per mirar a la resta de la fila i els seus ulls es van posar en una esvelta femella zygerriana de pelatge vermell—. I vostè deu ser Hask Taff. Tinc entès que l’Agulla Carronya ha estat del seu grat.

Cap de les dues va dir res ni va deixar de mirar al capdavant... Tampoc esperava que ho fessin. Un pas lateral el va col·locar enfront d'un home de mitjana edat i ulls plorosos.

—Ah, el famós intermediari de Lantillies en persona —va dir Tarkin—. És molt amable per la seva banda haver vingut, Knotts.

L'intermediari va seguir mirant al capdavant i tampoc va contestar.

Tarkin va donar uns passos i es va detenir per mirar a un mon cal.

—El doctor Artoz, suposo —es va apartar de la fila per dirigir-se a tots—. Però on està Teller? —quan el silenci ja s'havia perllongat suficient, va dir—. El van abandonar a la seva sort en algun altre mòdul? Va caure víctima d'algun caça estel·lar? —va fer una pausa, va arquejar una cella i va afegir—. Ha escapat?

Es va quedar callat una estona.

—Diguin-me, va ser el nostre difunt Vicealmirall Rancit el que va acudir a vostès o van ser vostès els qui es van aproximar a ell? —Tarkin va mirar a Knotts—. Au vinga, Knotts, tant Teller com vostè van servir a les seves ordres durant la guerra, no és cert? Pel que sembla la seva traïció li va enxampar per sorpresa i va arruïnar la traïció que ell els hi tenia preparada —va tornar a esperar—. No tenen res a dir? Ni unes últimes proclames? Cap insult contra l'Imperi ni l'Emperador?

—No trigarà a caure del seu pedestal, Tarkin —va dir Anora Fair, dedicant-li una mirada furiosa—. I la caiguda no serà suau.

Ell va somriure sense mostrar les dents.

—I jo que esperava que es disculpessin per l'estat en què han deixat la meva nau.

Ella va aconseguir moure les seves mans emmanillades i dedicar-li un gest obscè, fins que un dels soldats d’assalt li va donar un cop en el clatell amb el seu rifle blàster.

—Massa verí per a una boca tan bonica —va dir Tarkin, fent un pas enrere per tornar a examinar als presoners—. Algú més ha de dir res o haig de suposar que ha parlat en nom de tots? —en veure que ningú responia es va encongir d'espatlles—. Bé, no importa. Estic segur que quan arribem a Coruscant trobarem maneres de fer-los deixar anar la llengua.

 Següent