L’Espasa Fosca (i LXIII)

Anterior

CORUSCANT

63

El cel de Coruscant cremava amb la resplendor d'una infinitat de brillants senyals de foc. Esquadrons de caces ala-X descarregaven núvols de plasma per formar un difús estendard suspès en les altures del crepuscle. Els gasos ionitzats relluïen amb un desplegament de vius colors, desplegant-se pel cel i servint a un doble propòsit: celebrar una altra victòria contra l'Imperi, i també honrar als que havien mort durant les últimes batalles.

En Luke Skywalker esperava immòbil al costat de la Leia i en Han Solo per assistir al servei commemoratiu en honor d’en Crix Madine, però la seva ment es trobava molt, molt lluny d'allà. En Luke se sentia buit, com si estigués gelat per dins. El grup esperava al cim del palau imperial al costat d'una balisa de senyals que llançava els seus encegadors raigs cap als confins de l'atmosfera. Els freds corrents d'aquell aire tan tènue s'agitaven al seu voltant, però en Luke no les sentia.

Els caces ala-X continuaven solcant les altures, escampant el seu espectacle pel cada vegada més fosc cel.

C3PO, acabat de ser polit i fregat, i brillant amb reflexos daurats sota les intenses llums, s'alçava orgullosament al costat de l’R2.

- Oh, R2! -Va exclamar l’androide de protocol-. Tornar a treballar amb tu ha estat un veritable plaer. Tant de bo no haguessis de tornar a Yavin IV per ajudar a l'amo Luke en la seva Acadèmia Jedi.

L’R2 va deixar anar uns quants xiulets i trinats..., i C3PO es va encarcarar, visiblement alarmat.

- Com? Jo? Acompanyar-te a aquesta jungla tan densa i traïdora? Ah, no, no crec que sigui una bona idea! Tinc moltes obligacions importants que atendre a Coruscant i..., i a més això és molt més civilitzat.

L’R2 va deixar anar un esbufec ​​despectiu. Chewbacca, que estava immòbil darrere d'ells amb el seu pelatge pulcrament pentinat i rentat, va dirigir un grunyit ofegat a C3PO. L’androide de protocol va reaccionar amb indignació i va dir al wookiee.

-Ja és més que suficient, Chewbacca -va dir-. Per la teva informació, has de saber que estic exercint a la perfecció el meu important lloc d'ajudant de la mestressa Leia en els seus deures i obligacions com a cap d'Estat.

La Leia va alçar la mirada cap al cel, i els seus foscos ulls van relluir amb la brillantor de les llàgrimes no vessades. Una guàrdia d'honor formava un gran cercle al voltant de la plataforma superior de l'immens palau imperial des de la qual es podien contemplar les impressionants torres de l'horitzó urbà de la ciutat que recobria tot el planeta. En Han estava al seu costat, preocupat però intentant ocultar-ho, i va lliscar un braç sobre les espatlles de la Leia tractant de consolar-la.

El petit Ànakin i els bessons Jacen i Jaina portaven rígides i incòmodes peces de gala, però s'estaven portant molt bé i semblaven percebre l'atmosfera ombrívola i solemne d'aquella reunió.

En Luke va contemplar a la família de la Leia. El fet de veure'ls tan a prop va fer que un estrany dolor li travessés el cor, com si la fulla d'un ganivet esmussat estigués furgant en ell. No sentia gelosia de la seva germana i del seu matrimoni, la Leia i ell havien tingut vides molt diferents, però havia anhelat un futur similar amb la Callista. Només la Callista...

Com dos poderosos Cavallers Jedi, haurien estat la parella ideal. Podrien haver estat increïblement feliços, fets l'un per l'altre i perfectament units..., i així hauria estat si les circumstàncies no haguessin conspirat repetidament contra ells. El rostre d’en Luke va romandre tan immòbil i impassible com el d'una efígie de pedra, una màscara cansada que ocultava les seves emocions. Però el dolor interior que sentia per la pèrdua de la Callista era tan terrible que fins i tot la Leia la podia percebre. La seva germana es va encongir lleument sobre si mateixa i li va llançar una mirada plena de preocupació, però la Leia tenia els seus propis i aclaparadors deures com a cap d'Estat. En Luke li va dirigir un breu assentiment de cap per tranquil·litzar-la.

Se sentia com si sempre se li hagués negat una faceta de la seva humanitat. Seria potser que el fet d'haver-se convertit en Jedi li havia imposat una elecció ignorada, obligant-lo a romandre eternament allunyat de les alegries i els amors que estaven a l'abast de la resta dels éssers humans? En Luke mai s'havia imaginat que el preu a pagar pogués arribar ser tan elevat.

La Leia va anar cap a l'estrada i els guàrdies d'honor de la Nova República es van posar ferms i van mirar fixament cap endavant. La mirada d’en Luke va recórrer els rostres dels herois coberts de condecoracions i medalles que s'havien enfrontat a l'última ofensiva imperial. El seu vell amic, en Wedge Antilles estava rígidament immòbil, amb noves medalles al pit, i l'etèria investigadora alienígena, la Qwi Xux obria i tancava ràpidament els seus ulls color indi al seu costat, com si tornés a sentir-se sorpresa d’estar sent el centre de l'atenció de tots. L'almirall Ackbar portava el seu enlluernador uniforme blanc, orgullós de ser el comandant de la flota de la Nova República.

Els ales-X que havien estat voletejant sobre el cap van acabar la seva exhibició i es van allunyar cap a les estacions de combat orbitals. Les masses de colors que havien estat tremolant en l'aire es van anar esvaint a poc a poc, centellejant amb brillants puntets de foc que es van extingir gradualment.

La Leia va començar a parlar, i dotzenes de sistemes de gravació d'imatges, androides dels noticiaris i representants del Servei d'Informació Galàctica van transmetre el seu discurs a tots els mons de la Nova República.

-Som aquí per celebrar una altra victòria -va començar dient la Leia-, i per reconèixer el que ha costat. L'Imperi ha tornat a intentar enderrocar el legítim govern de la galàxia, i un cop més han fracassat. Sempre els derrotarem, perquè tenim la llum de la nostra part.

Va tornar la mirada cap al Luke, que romania tan immòbil com una estàtua de pedra i mantenia els ulls clavats en el no-res.

-Però aquesta victòria no s'ha obtingut sense dolor i patiments. Molts valerosos lluitadors han mort a bord de diverses naus que van ser destruïdes mentre servien a la Nova República.

» Dos Cavallers Jedi han caigut també. Dorsk 81 es va sacrificar a si mateix per fer retrocedir a una flota de Destructors Estel·lars imperials. La seva acció va salvar les vides dels altres Cavallers Jedi de Yavin IV, que van seguir lluitant fins que l'almirall Ackbar i els seus reforços van poder arribar-hi.

» Potser hàgim d’alegrar-nos que en Dorsk 81 no visqués prou per arribar a assabentar-se que Khomm, el seu món natal, va ser un dels primers objectius del nou atac de l’almirall Daala. Aquest planeta ha quedat devastat, i en aquests mateixos instants la Nova República està enviant ajuda i equips de reparacions en honor del gran sacrifici fet pel seu congènere.

» També hem de recordar la pèrdua de la Callista, la Jedi que, encara que havia perdut els seus poders, va aconseguir provocar la destrucció del Súper Destructor Estel·lar enviant-lo al planeta Yavin, on creiem que van morir tant ella com l’almirall Daala, la nostre temible enemiga.

» En un altre front de la lluita -va seguir dient, tornant-se cap en Wedge -, ens alegra poder informar que s'ha aconseguit evitar que els Hutts obtingueren la seva versió particular del superlàser de l'Estrella de la Mort, que haurien utilitzat per sembrar el caos i la destrucció en molts sistemes pacífics. El general Antilles va dirigir amb èxit l'atac que va acabar amb la destrucció de la superarma coneguda com Espasa Fosca.

» Però aquesta missió també ha tingut un preu molt elevat per a nosaltres. -La Leia va abaixar la veu-. El general Crix Madine sempre va procurar passar desapercebut, raó per la qual no serà molt conegut per a molts de vosaltres. Era el nostre Suprem Comandant d'Intel·ligència. Treballant sempre en la clandestinitat, en Madine es pot atribuir el mèrit de més victòries del que la majoria de nosaltres podem arribar a imaginar i d'haver aconseguit metes que no era políticament possible perseguir d'una manera oberta. En Madine i els seus comandos van seguir la pista de l'arma secreta dels Hutts i van guiar al general Antilles fins al seu parador, encara que els esforços d’en Madine li van costar la vida a ell i al seu equip.

La Leia va fer una pausa, va respirar profundament i es va estremir. En Luke va tornar la mirada cap a ella i va poder sentir el pes de la responsabilitat que requeia sobre la seva germana. Però la Leia era forta, i podia suportar-la. Quan va tornar a parlar, va semblar com si s’estigués dirigint de manera individual i directa a cada ciutadà.

-La Nova República torna a estar fora de perill, gràcies als esforços altruistes dels nostres defensors. Tots hem de seguir contribuint a fer que sigui més forta. –Va empassar saliva -. I que la Força us acompanyi...

En Luke va tornar a Yavin IV amb la intenció de concentrar-se al màxim en els seus deures com a Mestre Jedi, instruint estudiants i creant més defensors de la Nova República.

Aquesta havia passat a ser la seva tasca principal, i l'únic propòsit que li quedava a la vida.

Seguint un impuls nostàlgic, en Luke i l’R2 van tornar a la lluna selvàtica a bord d'un caça ala-X que ja havia estat retirat del servei, el mateix tipus de nau que en Luke havia pilotat feia tant de temps durant les seves primeres batalles en defensa de l'Aliança Rebel. Quan va baixar davant el Gran Temple, en Luke va sentir una, entre dolorosa i reconfortant, punxada de tendresa veient que els seus estudiants Jedi estaven molt ocupats reparant els danys que l'atac imperial havia causat a la vella estructura de pedra.

Va sortir de la seva ala-X i després va usar la Força per treure a l’R2 del seu buit navegacional, i el va anar baixant delicadament fins a dipositar-lo sobre la graella de descens. L’androide astromecànic havia estat utilitzat tantes vegades com a objecte de proves experimentals pels estudiants Jedi que ja s'havia acostumat a ser traslladat d'un costat a un altre per mans invisibles.

En Kyp Durron va anar corrents cap al Luke. Els seus ulls foscos estaven enfosquits per la falta de son.

-Benvingut, Mestre Skywalker -va dir-. Sabíem que no trigaria a venir.

Luke va assentir.

-He d'ajudar a reparar els danys que ha patit Yavin IV-va replicar-. Passi el que passi al nostre voltant, la recerca de nous Cavallers Jedi ha de continuar.

En Kyp va assentir solemnement.

-Vàrem sepultar a Dorsk 81 en la jungla -va dir, i el seu to es va tornar sobtadament vacil·lant -. Al principi vaig pensar que havíem de portar el seu cos a Khomm perquè fos enterrat allà, però...

Luke el va interrompre, movent el cap.

-Ja tenen prou amb els seus morts.

En Kyp estava d'acord amb ell.

-Sí..., i el vaig arribar a conèixer prou bé per saber què pensava i sentia -va murmurar-. Dorsk 81 era un Cavaller Jedi. Hauria preferit descansar aquí, al lloc dels Jedi, abans de ser enviat de retorn a aquest món natal seu del qual va estar intentant escapar durant tant de temps. Mai va aconseguir adaptar-se a Khomm.

En Luke va alçar la mirada cap a Yavin, el malenconiós ull ataronjat que omplia una gran part del cel cobert per les boirines. Els seus sistemes de tempestes semblaven tan plàcids, tan inofensivament suaus i tous... I no obstant això en Luke sabia que la gravetat d'aquell planeta gegantí havia engolit la Callista i a la Daala, i a tota la mola del Cavaller del Martell. Un sotrac va recórrer la seva columna vertebral, i durant un moment va albergar l'esperança que anava a sentir la veu de la Callista i tindria una visió del seu rostre ondulant sobre la superfície del planeta, rebent un missatge que la Callista li enviava des del més enllà.

Però només eren imaginacions seves, i les paraules pronunciades per la veu de la Callista que esperava sentir no van arribar fins al Luke.

La Tionne va anar cap a ell, amb els seus ulls color mareperla resplendint. La seva cabellera platejada va ondular al voltant d'ella quan va moure el cap.

-La nau d'aprovisionament va arribar quan vostè era fora, Mestre Skywalker -va dir-. Tot torna a anar bé, i tots estem treballant en estreta col·laboració..., però faríem més progressos sota la seva direcció.

En Luke es va obligar a somriure i va contemplar en silenci a l'estudiosa i recopiladora de les tradicions Jedi.

-Has fet una feina magnífica, Tionne.

-Oh, gairebé se m'oblidava... -Va dir la Tionne, negant-se a prestar atenció a l'elogi -. La llançadora d'aprovisionament va portar un missatge per a vostè, Mestre Skywalker. L'hem deixat a les seves habitacions. En Luke va arrufar les celles.

- Qui l’envia? -Va preguntar, esperant més problemes.

La Tionne va moure el cap.

-No ho hem reproduït. És un missatge particular.

-Molt bé -va dir en Luke-. Vinga, R2... Anem dins.

En Luke va alçar la mà per saludar els Cavallers Jedi que prosseguien el seu ensinistrament, i que estaven utilitzant els exercicis de prova per completar les reparacions a l'edifici de pedra del Gran Temple.

En Luke va avançar pels freds passadissos plens d'ombres de la piràmide massassi fins arribar a les seves habitacions mentre l’R2 rodava darrere d'ell, emetent ocasionals xiulets i refilets electrònics per demostrar com li complaïa tornar a ser a casa.

En Luke va trobar un cilindre de missatges segellat sobre del seu catre. El va fer rodar al palmell de la mà i va intentar endevinar qui podia haver-li enviat, però no se li va acudir cap nom. Un arrufament de suspicàcia va arrugar el seu nas. No estava molt segur de voler saber-ho. Potser va ser algú que expressava uns condols no desitjats, i això només serviria perquè el seu dolor es tornés encara més profund i terrible.

Es va treure la seva folgada i còmoda granota de vol i es va embolicar en una de les seves túniques Jedi, sentint la familiaritat i el poder associatiu de la Força. Finalment, un cop recobrada la seva aparença habitual de Mestre Jedi, va obrir el cilindre de missatges, va extreure el feix de dades i unir els components perquè reproduïssin l'enregistrament. Una imatge es va formar davant seu, i en Luke va deixar anar un panteix ofegat.

- Callista!

El rostre de la jove, que no podia veure’l, va mantenir la mirada clavada a la llunyania. En Luke no tenia cap manera de saber quan havia estat gravat aquell missatge. La Callista semblava feble i cansada, però també se la veia plena d'una nova força interior.

-Hola, Luke. Suposo que el primer que has de saber és que no estic morta. Si t'he fet patir, ho lamento de debò... No tenia cap forma de tornar. Vaig aconseguir escapar del Súper Destructor Estel·lar pels pèls en un dels últims mòduls d'emergència abans que la nau xoqués amb Yavin.

La Callista va fer una pausa, com si estigués pensant en el que havia de dir a continuació, i després va seguir parlant.

-Després que aconseguís fugir, vaig estar surant a la deriva per l'espai. Els mòduls d'emergència per als alts comandaments del compartiment privat de la Daala disposaven de sistemes de propulsió extra. Però quan vaig estar fora de perill, quan vaig haver aconseguit escapar... Llavors vaig comprendre que no podia tornar al teu costat..., encara no. Em sap greu, Luke.

» Els poders Jedi estan una mica més a prop de mi que abans, però encara no es troben al meu abast. La muralla del costat fosc m'impedeix arribar-hi. Si estic massa a prop teu i treballem junts, temo que tornaré a patir la temptació. Quan estic amb tu, Luke... Ah, llavors el desig de recuperar els meus poders es torna tan terriblement intens que estic disposada a fer qualsevol cosa..., o gairebé qualsevol cosa. No puc córrer aquest risc.

-No, Callista -li va xiuxiuejar en Luke a la seva imatge-. Si us plau...

-He de continuar la meva pròpia odissea -va dir la Callista-. Confio que algun dia tornaré a trobar els meus poders, i així podré tornar al teu costat seguint el meu camí i a la meva manera. Necessito temps, Luke. Només necessito una mica de temps. Et prometo que tornaré..., si arriba el moment en què pugui demostrar-me a mi mateixa que sóc digne del gran Mestre Jedi al qui estimo.

La Callista va empassar saliva. La seva imatge es va allunyar una mica, com si tingués intenció de desconnectar el sistema de gravació, però després es va tornar novament cap al Luke. Els seus ulls grisos estaven molt oberts i brillaven amb una ferma decisió.

-Amb el temps acabarem estant junts, Luke. -La Callista va respirar profundament -. I hi ha molt de temps en l'univers...

La imatge es va esfumar amb un últim parpelleig i en Luke va allargar la mà cap a ella. Els seus dits van fregar l'aire com per a capturar-la encara que només fos un segon més la seva estimada..., però la imatge de la Callista ja no hi era.

Una frenètica pluja d'emocions va girar bojament dins del cor d’en Luke, i una incontenible onada d'alegria es va estendre per tot el seu ésser sabent que la Callista no estava morta després de tot. La Callista seguia estant viva. Estava viva! Però en Luke l'havia perdut, almenys de moment...

Va sortir del Gran Temple i va caminar lentament sota els darrers raigs de sol del capvespre de Yavin IV. Els Cavallers Jedi anaven i venien al seu voltant, molt ocupats en les seves activitats. En Luke va alçar la mirada cap al colossal planeta ataronjat i va enviar els seus pensaments a través de l'espai, transmetent-li a la Callista el seu amor i la seva esperança que arribés el dia en què la seva recerca es veuria coronada per l'èxit.

-Hi ha molt de temps en l'univers -va murmurar -, i amb el temps tu i jo acabarem estant junts, Callista.

Els nous Cavallers Jedi van seguir treballant, units els uns als altres pels llaços invisibles de la Força, i en Luke Skywalker va anar a reunir-se amb ells.

FI

Continuarà...