YAVIN IV
62
Disset Destructors
Estel·lars suraven en el buit a prop dels límits del sistema de Yavin després
d'haver rebut l'ordre de no avançar més i no enfrontar-se a les
aclaparadorament superiors forces rebels que havien convergit sobre aquestes
coordenades, una nau de combat darrere l'altre, per defensar l'Acadèmia Jedi.
Durant més d'un dia tot havia estat confusió, però els rebels semblaven estar
restablint l'ordre.
Poc després de la
destrucció del Cavaller del Martell, la majoria dels Destructors Estel·lars de
la classe Victòria es van anar a tota velocitat per tornar al seu punt de cita
en els Sistemes del Nucli. La flota d’en Pellaeon havia esperat, convertida en
una amenaça distant incapaç de fer res.
-Hem detectat un
altre mòdul d'evacuació, vicealmirall -va dir el cap de sensors.
En Pellaeon va
tabalejar amb els dits sobre la barana del pont de comandament i va lliscar la
seva mà dreta per sobre del seu bigoti.
-Molt bé -va dir-.
Centrin les mires en aquestes coordenades i recollint-lo. Crec que ja no falten
molts.
-Aquest és
lleugerament diferent, senyor -va dir el cap de sensors-. Està transmetent en
una de les freqüències de comandament. Porta força temps en l'espai.
En Pellaeon va sentir
que li donava una bolcada el cor.
- Un mòdul de
comandament? Porteu-lo a nostre hangar davanter. Vaig a baixar allà per estar
present quan hi arribi.
Va anar amb pas
ràpid i decidit cap al turboascensor i va descendir sobre la seva plataforma,
sentint-se molt vell. La flota imperial havia quedat terriblement malmesa. La
batalla lliurada a Yavin IV havia acabat amb la derrota més absoluta per les forces
imperials. El Cavaller del Martell havia caigut envoltat de flames: el navili
de combat més poderós de la recentment unificada flota de la Daala, així com un
símbol del poder imperial, havia estat destruït per una combinació de sort cega
capritxosament inclinada del costat dels rebels i temerària determinació.
El vicealmirall va
entrar a l'hangar d'atracada davanter en el mateix instant en què el casc
recobert de cicatrius espacials del mòdul travessava els camps de retenció
atmosfèrica. En Pellaeon es va sentir envaït per una sobtada onada d'esperança
veient-lo: era un altre mòdul llançat des del Cavaller del Martell, però el seu
blindatge era més gruixut i no tenia senyals d'identificació externs. Resultava
obvi que era un dels mòduls reservats als comandaments. Una capa de gebre havia
començat a acumular-se damunt d'ell.
En Pellaeon no sabia
què pensar. No tenia ni idea de què havia de fer l'Imperi a continuació, o de
com podien evitar que aquella catàstrofe tan completa i sense pal·liatius
suposés la seva fi. La pèrdua de moral seria devastadora. Va donar un pas cap
endavant. Fileres de guàrdies de les tropes d'assalt romanien immòbils al
costat dels murs de l'hangar d'atracament amb les seves armes preparades per
fer foc, per si es donava el cas que el mòdul hagués estat proveït d'alguna
trampa letal.
Però abans que en
Pellaeon pogués obrir l'escotilla, la gruixuda planxa es va obrir per si sola:
algú havia utilitzat un panell d'accés intern. L'atmosfera estancada va brollar
de l'interior del mòdul amb un xiuxiueig per barrejar-se amb l'olor oliosa i
metàl·lica de l'hangar del Tempesta de Foc, i l’almirall Daala va sortir per
l'escotilla.
El seu rostre estava
tacat de sutge. El seu uniforme color verd oliva, normalment tan impecable,
estava brut i ple d’estrips. La Daala tenia sang en una galta, però en Pellaeon
no va poder veure si era seva o d'una altra persona.
El vicealmirall va
sentir un alleujament tan gran de veure-la que va notar com li flaquejaven els
genolls. La Daala sabria què havien de fer. La Daala podria donar les ordres
necessàries per reagrupar les restes de la flota imperial.
L’almirall es va
anar alçant lentament. La seva mirada es va trobar amb la d’en Pellaeon mentre
es passava les mans pel seu malparat uniforme.
-Vicealmirall Pellaeon
-va dir en un to estranyament àton i sense vida, com si estigués empenyent les
paraules a través de les seves dents al preu d'un terrible esforç de voluntat-.
A la vista d'aquest desastre, jo..., jo presento la meva dimissió formal.
Renuncio al meu rang i li lliuro el comandament de totes les forces imperials.
L'instant de silenci
que va seguir a aquella declaració va ser tan devastadorament aclaparadora com
l'estrèpit d'una allau.
-Obeiré les seves
ordres i ajudaré de qualsevol manera possible en la tasca de reconstrucció de
l'Imperi, però penso que ja no sóc capaç de manar sobre tants magnífics soldats
-va seguir dient la Daala-. No se'ls pot demanar que exposin les seves vides en
el camp de batalla i que jurin lleialtat a una persona que ha estat derrotada
en tantes ocasions.
La Daala va saludar
a Pellaeon amb un moviment rígidament precís i implacable, sense permetre que
la intensa mirada dels seus ulls color verd maragda s'apartés ni un sol moment
del seu rostre. Els soldats de les tropes d'assalt es van posar ferms mentre
absorbien àvidament tots els detalls d'aquella escena.
-Però almirall... No
puc acceptar la seva decisió. La necessitem per reconstruir...
-Ximpleries,
vicealmirall -va dir la Daala-. Ha de ser fort. Segueixi el camí que li marquin
les seves conviccions. Necessitem una oportunitat per recuperar-nos d'aquest
desastre. Necessitem la seva fortalesa.
La Daala va romandre
immòbil al seu costat i va clavar la mirada en els seus ulls durant uns
moments.
-Ara està al
comandament de l'Imperi, Pellaeon -va dir per fi.
I va seguir
rígidament immòbil en posició de ferms fins que en Pellaeon va acabar
tornant-li la salutació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada