L'amenaça interior (i XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

En tan sols dos dies, el complex de jubilats va canviar significativament. Gairebé totes les portes estaven obertes, inclosa l'entrada principal que donava al pati. Després de la jornada laboral, hi havia vorzydians de totes les edats anant d'un costat a un altre. De tant en tant se sentia un riure pels passadissos antany deserts.

Obi-Wan es dirigia al costat d’en Qui-Gon cap a la sortida, estupefacte amb el canvi. Els vorzydians necessitarien temps per plorar la mort d’en Flip i el mal que havien causat. Les diferències generacionals no se solucionarien ràpidament, però Obi-Wan tenia esperances.

Es va escoltar la veu d'un vorzydià al passadís. Obi-Wan va somriure i es va aturar en sec. Semblava la veu d’en Grath.

-Mestre, espera -va dir l’Obi-Wan. Es va dirigir cap a la procedència del so i va veure que no s'equivocava.

Grath estava assegut en una de les habitacions. Va mirar de nou i va veure que en lloc de llits, aquella sala contenia cadires i taules disposades per conversar. S'havia convertit en una mena de sala d'estar.

Obi-Wan es va mostrar encantat davant la renovada sala, però va percebre la tristesa en l'aire.

Grath es va aixecar i va saludar al seu amic.

-Estàvem parlant d’en Flip -va explicar-. Les coses que va fer segueixen resultant doloroses, però ens ajuda molt compartir els records -va assenyalar als altres presents, uns quants Lliures, el seu pare, Tray i l'àvia de la Tray, Ina. Tots van saludar a Obi-Wan amb una tremolor d'antenes.

Grath es va girar cap a Obi-Wan.

-No te n'aniràs ja, oi?

Obi-Wan es va alegrar de veure que Qui-Gon entrava a la sala evitant que hagués de respondre a la pregunta. La veritat és que anaven de tornada a Coruscant.

-President Port -la veu d’en Qui-Gon era càlida i profunda. Va travessar la saleta en dos gambades i li va donar la mà al president-. No està al seu despatx. No té feina?-Qui-Gon va mostrar un somriure alegre.

El president Port li va donar la mà, però no li va tornar el somriure.

-Ens heu ensenyat que hi ha feina més important a fer -va dir humilment-. Moltes gràcies.

-Ara anàvem a donar-vos les gràcies -va dir Grath-, però ens hem aturat un moment a parlar amb Ina i estàvem compartint records d’en Flip.

Obi-Wan va somriure lleument. Les generacions de vorzydians per fi passaven temps juntes, compartint els seus sentiments. I, malgrat el dolor causat per la mort d’en Flip, semblaven estar gaudit.

-Volem agrair-los-ho -va dir el president Port formalment-. Gràcies per ajudar-nos amb les relacions amb Vorzyd V... -el president Port amb prou feines podia trobar les paraules adequades. Les seves antenes tremoloses van fregar el cap del seu fill, regirant-li el pèl-. I les relacions aquí a Vorzyd IV.

Qui-Gon va assentir, acceptant l'agraïment.

-Ah, i tenim un nou pla -va dir la Tray animadament.

Per un moment. Obi-Wan va pensar que els anava a parlar d'una altra malifeta dels Lliures.

-Els joves ens ajudaran a construir una zona d'aire lliure -va explicar la Ina.

-Els treballadors també ajudaran -va afegir en Grath-. El meu pare va retallar la setmana laboral en un dia perquè tinguin temps.

Els vorzydians es van mirar entre si i van agitar les antenes suaument de darrere endavant, com si les bressolés una suau brisa. Obi-Wan es va adonar que mai els havia vist tan vius i tan alegres com en aquest moment.

-Encara queda molt per fer -va dir el president Port-, però hem de començar. I junts ho aconseguirem.

-Sé que ho fareu -va assentir Qui-Gon-, però em temo que és hora que tornem a Coruscant. Tenim feina a fer.

-Clar, és clar -va dir el president Port.

Els vorzydians es van acomiadar dels Jedi, i Obi-Wan va seguir al seu Mestre cap a la sortida. Obi-Wan sabia que tenien feina a fer, i era una feina que havien de realitzar junts.

-Ja tenim molta feina avançada, padawan -va dir en Qui-Gon, endevinant els pensaments d'Obi-Wan. Van sortir al pati, i Qui-Gon es va aturar davant del seu aprenent-. I tot i que ja hem deixat enrere el començament, la veritat és que encara no hem arribat al final.

Obi-Wan va assentir.

-Ho sé. Ens queda molt per aprendre.

-Però has madurat molt -va reconèixer Qui-Gon-. Estic orgullós de tu. Obi-Wan. Orgullós del que has arribat a ser. És un honor ensenyar-te i treballar amb tu. No hauria pogut demanar un padawan millor.

Obi-Wan va somriure.

-A treballar, llavors -va dir.

-Sí -va assentir Qui-Gon-. A treballar.

FI