dimecres, 15 de febrer del 2017

L'amenaça interior (XXI)

Anterior



CAPÍTOL 21

La zona de l'explosió es va sumir en el caos. Hi havia treballadors i jubilats vorzydians per tot arreu, estirats a terra, murmurant o guarint ferides. Tots estaven en estat de xoc. Obi-Wan va seguir a Grath i Tray mentre els vorzydians buscaven als seus familiars entre la multitud.
Per fi, Obi-Wan va descobrir l'hàbit marró d’en Qui-Gon. El seu Mestre estava agenollat ​​al costat d'un cos a terra. Al seu costat hi havia el president Port.
- Pare! -va cridar Grath, i va arrencar a córrer.
El president Port es va donar la volta. Tenia ferides a la cara. Amb una mà es protegia el braç lesionat, que penjava de forma artificial. Amb cura per no fer-li mal. Grath es va acostar al seu pare. No van parlar, es van limitar a abraçar-se usant les antenes, deixant que s'entrellacessin, calmant-se l'un a l'altre.
Obi-Wan es va acostar a Qui-Gon. Li va alleujar veure que el seu Mestre no estava ferit, però els Jedi no es van abraçar. La mirada d’en Qui-Gon va deixar paralitzat al seu padawan. El cos que hi havia a terra era l'àvia de la Tray. Tenia els ulls tancats i el rostre ensangonat.
Tray es va agenollar al costat d'ella sense poder articular paraula.
-Es posarà bé -va dir en Qui-Gon en veu baixa-. Es va donar al cap amb un tros de runa que va sortir acomiadat de l'edifici.
L'anciana va parpellejar, va obrir els ulls i va estendre la mà cap a la seva néta. Tray la va agafar, però la seva cara seguia tenint una expressió horroritzada. Obi-Wan es va donar compte que s'estava culpant a si mateixa.
Qui-Gon va posar la mà a l'espatlla de la Tray.
-La teva àvia és molt valenta.
Tray va mirar agraïda a Qui-Gon, amb els ulls negats de llàgrimes. Ell li va aguantar la mirada per tranquil·litzar-la abans de girar-se cap a Obi-Wan.
-Gràcies a la teva advertència, gairebé tothom va aconseguir sortir de l'edifici a temps.
-Quasi tothom? -va preguntar Obi-Wan. Qui-Gon no va dir res més. Obi-Wan va endevinar qui s'havia quedat dins-. Flip -va dir lentament, sense voler provocar més mal a la Tray. Però ella el va sentir.
-No! –Gemegà la noia-. No, Flip no. Hem de trobar-lo. Hem de treure’l d'allà.
Obi-Wan va assentir solemnement. És clar que havien de trobar a Flip. L'única cosa que faltava era que el trobessin amb vida.

***

Grath va cridar al creixent grup de Lliures que s'estava reunint a la cantonada del que havia estat l'annex a Multycorp.
-Se sent un soroll al soterrani -va explicar-. Hem d'entrar.
L'equip de treballadors havia estat rebuscant per la runa uns minuts abans de sentir el so metàl·lic. Podia ser alguna peça de maquinària que seguia intentant funcionar, o algun animaló, però també podia ser en Flip.
Una dotzena de treballadors corpulents es van ajuntar i van empènyer amb totes les seves forces una gran biga que bloquejava l'entrada al soterrani. No es va moure gens ni mica.
-Hem d’aixecar-la -va cridar Grath-. A la de tres.
Alguns treballadors van mirar escèptics als joves Lliures, però els van deixar col·locar-se al costat d'ells per agafar la biga.
-Una, dues i tres -va comptar Grath. Treballant colze a colze, el grup va alçar la biga, lliscant fàcilment a un costat fins que van crear una obertura d'un metre d'ample.
-Apuntaleu aquest costat -cridà Grath.
L'entrada no era molt gran, però Obi-Wan va poder colar-se per ella.
-Dóna’t pressa, Obi-Wan -li va urgir Grath mentre el jove Jedi descendia cap al fosc soterrani. No havien de dir-li-ho dues vegades. Obi-Wan sabia que les restes de l'edifici eren poc estables. Fins i tot amb la biga apuntalant l'entrada, hi havia moltes possibilitats que es vingués a baix. I si Flip seguia amb vida, potser no li quedés molt de temps.
Obi-Wan es va aturar un instant per ajustar la seva visió a la foscor. Va intentar sentir el soroll metàl·lic. Semblava procedir d'un punt davant d'ell, cap a l'esquerra. Cada vegada era menys freqüent.
Tot d'una, un munt de pols i petits còdols li va caure al cap.
-Compte! -ressonà una veu per sobre-. Vaig amb tu. Obi-Wan.
La llum procedent de l'entrada va quedar bloquejada un moment. Llavors Tray es va deixar caure al costat de l’Obi-Wan.
-El soroll ve d'allà -va assenyalar el noi. Va començar a dirigir-se cap al lloc assenyalat, però Tray se li va avançar.
-Flip? -va cridar ella-. Flip? Aguanta, ja anem -la noia vorzydiana es va ajupir per envoltar una gran peça de maquinària. Es movia ràpidament i fàcilment entre aquella destrossa, i va desaparèixer de la vista d'Obi-Wan, que, però, seguia sentint cridar al seu amic.
- Flip? Flip! –l’exclamació de la Tray no va deixar cap dubte. L’havia trobat. Obi-Wan es va obrir pas entre uns enderrocs per arribar al costat d'ells.
-Flip -va repetir la noia més lentament. Entre Obi-Wan i ella van aconseguir aixecar el gran tros de duracer que mantenia atrapat a Flip pel pit. Agenollant-se al seu costat. Tray li va agafar la mà i va deixar anar dels dits del noi el tros de metall que havia estat utilitzant per cridar-los.
A part d'una contusió al front, el noi semblava estar bé. Però, tot i que ja no tenia pes a sobre, no podia aixecar-se. Obi-Wan va observar-lo intentant parlar i es va adonar que estava malament. Flip va tossir i es va estremir de dolor.
-Tomba’t -li va ordenar Obi-Wan-. No intentis parlar ni moure't -després es va girar cap al a Tray -. Queda't amb ell mentre vaig a per l'ambulància.
Obi-Wan va tornar cap a l'entrada del soterrani i va poder sentir-la parlant amb Flip en veu baixa.
-Ho sento -va murmurar la noia. Després va emetre un sanglot-. Em vaig equivocar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada