CAPÍTOL 22
La Tray es va mantenir
el més a prop que va poder de la gravillitera mentre Flip era tret lentament
del soterrani. Grath anava d'un costat a un altre, nerviós, quan van sortir a
l'exterior. Qui-Gon es va adonar que el noi volia parlar amb Flip, però que
alguna cosa li ho impedia.
Qui-Gon va mirar al
seu padawan i li va urgir mentalment a què l’animés, però Obi-Wan ja s'estava
acostant al líder dels Lliures. Qui-Gon no va aconseguir a sentir el que el seu
padawan dir al vorzydià, però la veritat és que allò li va donar valor per fer
unes passes cap al ferit.
Grath li va posar la
mà a l'espatlla i es va acostar a ell per parlar-li en veu baixa. Encara que en
Flip no podia respondre, per la seva mirada es va endevinar que tot estava
perdonat. Grath i Flip es van acariciar les antenes per un moment. Llavors, les
d’en Flip es van desprendre de sobte, i es va quedar immòbil. Hi havia mort.
- No! –Gemegà la Tray,
i es va abalançar sobre Flip, recolzant el cap a pit-. No -xiuxiuejà-. Tu no.
Grath va consolar la
Tray acariciant-li l'esquena.
-No és culpa teva Tray
-va dir suaument-. Flip era una persona autònoma que prenia les seves pròpies
decisions. Tots vam fer el que crèiem que calia fer.
Tray va mirar agraïda
a Grath, amb els enormes ulls plens de llàgrimes. Després va abaixar el cap.
-Però el nostre mètode
no era el bo -va dir.
-Jo opino el mateix -va
dir Grath-. No obstant això ara hem emprès un altre camí. El camí cap a la pau.
Tray va assentir
lentament. Qui-Gon es va adonar que amb el temps acabaria assumint la mort d’en
Flip, però no podia fer-ho ràpidament.
Grath va contemplar el
cos sense vida d’en Flip i es va ajupir per dedicar-li una breu comiat. Tray va
fer el mateix, i després uns pocs Lliures. Els infermers van cobrir-lo amb una
pesada manta grisa i van ficar la gravillitera en el transport.
Grath, Tray i Obi-Wan
van romandre en silenci mentre el transport s'allunyava. Lentament, més lliures
van començar a reunir-se al voltant del trio, enllaçant els seus braços i
emetent un brunzit. El so era suau al principi, però va començar a créixer en volum
i intensitat. Estava ple de dolor. El jove grup havia passat per moltes coses i
ara havia d'acceptar la mort d'un d'ells. No
seria fàcil, va pensar Qui-Gon. I encara quedava molta feina a fer, i molts
reptes.
Quan l'últim dels vorzydians
ferits va ser traslladat a la unitat mèdica, i per fi la pols es va assentar,
hi va haver un moment de calma. Però molt aviat va acabar.
Un iracund treballador
vorzydià va assenyalar amb el dit els Lliures.
-Mireu el que heu fet
-va dir assenyalant els enderrocs-. I ara com treballarem?
- És que no teniu
respecte per res? -va preguntar un altre enfadat treballador, cridant als Lliures-.
No us hem ensenyat res?
-Ens heu ensenyat molt
-va respondre una veu d'entre els joves-. Ens heu ensenyat que l'única cosa que
us importa és el treball. I que hem de recórrer a aquest tipus de coses per
cridar la vostra atenció.
Tot d'una l'escena es
va prendre en una cridòria entre els Lliures i els treballadors. Qui-Gon
observava des d'un lateral, al costat d'uns quants retirats. La discussió no
conduïa enlloc perquè tots dos bàndols creien que l'altre estava en un error.
Qui-Gon era a punt de fer un pas endavant quan Obi-Wan es va separar dels
Lliures i es va situar entre els dos grups.
-Es inútil tirar-se
les culpes els uns als altres -va dir amb veu autoritària-. Crec que estareu
tots d'acord en què ja hi ha hagut prou patiment -Obi-Wan va parlar amb calma i
lentitud, mirant a la cara als treballadors i als Lliures. Qui-Gon es va sentir
enormement orgullós. Quan s'havia fet tan
savi Obi-Wan?
-Heu de col·laborar
per curar les ferides que s'han revelat avui -Obi-Wan es va dirigir als
treballadors, però, tot i la veritat de les paraules d'Obi-Wan. Qui-Gon es va
adonar que no estava convencent als treballadors.
-El meu padawan té raó
-va dir en Qui-Gon mentre s'unia a Obi-Wan en l'espai entre les dues faccions-.
Les diferents generacions tenen molt a oferir unes a les altres -va posar un
braç al voltant de l'espatlla d'Obi-Wan-. Arribarà el dia en què entendreu que
la vida és més que treballar i produir. No heu d'estar d’acord sempre, però si
us preneu un temps per escoltar, per aprendre els uns dels altres, el que
aconseguiu junts serà infinitament més reconfortant.
Les paraules van
ressonar a l'interior d’en Qui-Gon a mesura que les va pronunciar. Va esperar
que Obi-Wan s'adonés que no estava parlant només dels vorzydians. Estava
parlant dels dos. Del molt que s'havien ensenyat l'un a l'altre. De com de
feliços que ells havien estat treballant junts, depenent l'un de l'altre,
sabent que sempre podrien comptar amb l'altre, fins i tot quan estiguessin en
desacord.
Va mirar al seu
aprenent i va veure que Obi-Wan ho havia entès. Els Jedi no necessitaven les
antenes per comunicar sentiments. Els seus llaços eren molt forts.
Les paraules d’en Qui-Gon
van arribar al més profund d'alguns vorzydians, però molts seguien indecisos.
-Qui sou vosaltres per
dir-nos el que hem de fer? -va preguntar un dels iracunds treballadors a
Qui-Gon i a Obi-Wan.
El president Port es
va obrir pas al capdavant de la multitud, i Grath es va afanyar a unir-se a
ell.
-Tens raó -va dir a l’enfadat
treballador-. Els Jedi no són els que han de resoldre els nostres problemes. Nosaltres
hem creat aquest desastre -es va recolzar en el seu fill-. I haurem de resoldre’l
junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada