L'aposta d’Ezra (VIII)

Anterior

Capítol 8: La casa de préstecs

—Mai havia vist a algú robar un lliscant terrestre tan ràpid —va dir Ezra—. Com ho ha après?

—El meu pare em va ensenyar —va dir Bossk. Havia trigat molt poc a robar un brut lliscant terrestre gris amb la cabina tancada i finestres fosques del lot prop de l'agència de publicació. La coberta del lliscant comptava amb un aleró de gran grandària, però Bossk va conduir només lleument per sobre del límit de velocitat de la ciutat, maniobrant fàcilment el lliscant a través del tràfic en una carretera que travessava la ciutat. Encara portava el casc que havia pres del nimbanel però havia aixecat el visor per poder veure millor a través de les finestres del lliscant.

—El seu pare també és un caçador de recompenses? —va dir Ezra.

—Sí —va xiuxiuar Bossk. Va trepitjar l'accelerador del lliscant i va passar davant d'un autobús lliscant obert que portava a una família d'alienígenes amb tentacles. El conductor de l'autobús lliscant li va tocar la botzina a Bossk i va sacsejar un tentacle amb fúria.

—El seu pare també li va ensenyar a conduir? —va dir Ezra.

Bossk va xiuxiuar una altra vegada.

—Si no em fas més preguntes manifasseres sobre el meu pare, no preguntaré pel teu.

El comentari ferí a Ezra. Va apartar la mirada de Bossk i va mirar per la finestra.

Bossk va riure entre dents.

—Pots creure'm, noi. Els pares estan sobrevalorats.

—Podria vostè ensenyar-me a robar un lliscant terrestre? —va dir Ezra, tractant de canviar de tema.

—No tret que et surtin urpes.

Ezra tamborinejà els dits en el tauler negre del lliscant.

—Crec que hauria d'haver robat el vermell. Aquell model semblava més poderós que aquest.

Bossk va esbufegar indignat.

—Ja t'ho he dit, nan. En la majoria dels mons, per mimetitzar-te amb l'ambient, la teva millor aposta és robar un lliscant que sigui gris fosc o verd d'aspecte polsós. Si robes un lliscant vermell, és com enviar invitacions demanant-li a la policia que et persegueixi.

—Però què passa si estàs en un planeta on gairebé tot és vermell?

—Gairebé tot vermell? —Bossk va tornar a esbufegar—. T'estàs burlant de mi?

—Absolutament no, Sr. Bossk. Només tinc curiositat.

—Alguna vegada has estat en un planeta «gairebé tot vermell»?

—No —va dir Ezra—. Mai he sortit de Lothal.

—Això explica moltes coses —va murmurar Bossk.

—Giri a la dreta aquí —va dir Ezra—, i després prengui la següent sortida.

Bossk va seguir les instruccions d’Ezra, fent que el lliscant sortís de la carretera i baixés per una rampa que conduïa a un vell districte comercial. El sol de Lothal havia començat a posar-se, de manera que Bossk va encendre les llums del lliscant. Uns segons més tard, les llums del carrer es van encendre automàticament amb un parpelleig.

—Segueixi en línia recta dues illes, després giri a la dreta —va dir Ezra.

Va treure un quadern de dades compacte de la butxaca per confirmar l'adreça de la Casa de Préstecs de Ferpil Wallaway. La casa de préstecs s'identificava per les lletres angulars il·luminades situades per sobre de la porta principal de l'establiment, que estava al costat d'una àmplia vidriera que mostrava una varietat d'eines, instruments musicals, roba vella, i aparells inusuals. A l'altre costat del carrer de la casa de préstecs estava l'Hotel Go-Lothal, un abandonat complex d'estructures voltades connectades.

Bossk va baixar la velocitat i va procedir a passar per davant de la botiga de Ferpil.

—S'ha passat de llarg! —va dir Ezra—. A on va?

—Estic donant la volta a l’illa—va dir Bossk.

—Per què?

—Perquè els caça-recompenses fem aquestes coses, estúpid.

Els ulls d’en Bossk anaven de darrere a endavant, escodrinyant els carrers, edificis, i altres vehicles mentre guiava el lliscant gris al voltant de l’illa. Estava girant l'última cantonada quan va veure a un lliscant terrestre blindat estacionat al costat de l'Hotel Go-Lothal.

—Tenim companyia —va dir.

—Eh? —va dir Ezra—. On?

Bossk va assenyalar el lliscant blindat.

—Imperial? —va preguntar Ezra.

—Sí —va xiuxiuar Bossk. Va detenir el lliscant gris al costat de la vorera a quinze metres de distància del lliscant blindat.

—I ara què fem? —va dir Ezra.

—Esperem i observem per un minut. Tal vegada dos.

Preocupat per Ferpil, Ezra es va retorçar en el seu seient.

—I si Ferpil necessita la nostra ajuda? —va dir.

—I si ja és massa tard? —va dir Bossk—. No anem a sortir d'aquest lliscant ni entrar enlloc fins que tingui una mica d'idea de què ens enfrontem.

Mirant les finestres de la casa de préstecs, Ezra va veure una breu ràfega de llum des de dins.

—Sr. Bossk, ha...?

—Jo també ho he vist —va dir Bossk.

La forma ombrívola d'un home es va allunyar de la casa de préstecs per la porta lateral. L'home portava una gran maleta. Va caminar cap al lliscant blindat estacionat. En passar sota un fanal, l'home es va revelar com un humà ros que portava un uniforme d'oficial imperial.

—Jenkes —va dir Bossk mentre treia un petit dispositiu en forma de disc del seu cinturó.

Ezra va veure a Jenkes pujar al lliscant blindat.

—Faci alguna cosa, Sr. Bossk! —va cridar—. Abans que s'escapi!

—Silenci! —va dir Bossk mentre obria la carlinga del lliscant terrestre gris. Movent-se amb cura, Bossk va estendre el braç perquè pengés al costat del costat del lliscant gris, llavors va tirar el braç cap endavant i va girar el canell, llançant el disc rebotant la seva vora pel carrer. Va rodar en línia recta fins a sota el lliscant blindat abans de fotre un salt i assegurar-se a la part inferior metàl·lica del lliscant. El lliscant blindat es va allunyar de la vorera, portant al disc amb ell.

—Què va ser el que va fer? —va dir Ezra.

—Vaig plantar una balisa rastrejadora magnètica en el lliscant perquè puguem seguir-lo més tard —va dir Bossk. Va baixar el visor del seu casc abans de sortir del lliscant. Ezra va baixar darrere d'ell. Van creuar el carrer i van anar a la porta lateral de la botiga de Ferpil.

La porta estava oberta. Van entrar. La botiga estava plena de prestatgeries fetes de ferralla de metall. Les prestatgeries estaven plenes de petits articles a la venda. Una llarga taula que s'havia transformat en un banc de treball s'estenia d'una paret. En la part superior del banc de treball hi havia una caixa d'efectiu buida.

Les fosses nasals de Bossk es van eixamplar davant l'olor de gas de blàster.

Van trobar a Ferpil tirat en el terra darrere del banc de treball. Un fi deixant de fum seguia elevant-se del seu pit, on la sageta blàster li havia colpejat. Dos dels seus sis braços estaven doblegats sota el seu cos. Els seus ulls estaven tancats, però Ezra va veure que la seva boca es movia.

Bossk es va posar a la gatzoneta al costat del cos d’en Ferpil, mentre que Ezra va caure de genolls i va posar la mà darrere del petit cap del xexto.

—Ferpil! Ferpil, sóc jo, Ezra!

L'ull esquerre de Ferpil es va obrir lleugerament.

—L'home que et va disparar —va dir Bossk—. És ell el Comissionat?

—Sí —va panteixar Ferpil—. Mai l’havia vist abans. Però em va dir... que ell és el Comissionat. Va venir pels seus crèdits. Ell... ell no havia de... —els ulls de Ferpil es van tancar i el seu cos va quedar flàccid.

—Ferpil! —va cridar Ezra.

—S'ha anat, noi —va dir Bossk.

Ezra va mirar al trandoshà.

—Si haguéssim sortit del lliscant en lloc d'esperar, Ferpil encara estaria viu.

Bossk es va posar dempeus.

—No et culpis.

—No ho faig! El culpo a vostè!

Bossk es va ajupir, va agafar la part davantera de l'armilla d’Ezra, i va aixecar al noi fins que va estar dempeus. Ezra es va sacsejar de la presa d’en Bossk, però el va seguir mirant amb fúria.

Bossk es va treure el casc del cap i el va sostenir al seu costat.

—Escolta —va dir—. Si haguéssim entrat aquí abans, Jenkes podria haver-te matat a tu també. Tal vegada ens hagués matat als dos. Tal vegada el seu lliscant blindat estava ple de soldats d'assalt esperant per acabar amb nosaltres. Però t'aconsello que deixis de preguntar-te com podrien haver succeït les coses de manera diferent, i suggereixo que ens centrem a atrapar a l'home que va matar a Ferpil.

Ezra va mirar a baix al cadàver de Ferpil.

—M'estic quedant sense municions —va dir Bossk—. Ferpil guardava alguna cosa en el local?

—A l'habitació de darrere —va dir Ezra i va fer un gest cap a una porta darrere d'ell—. En l'armari de l'esquerra.

Bossk va anar a l'habitació posterior. Ezra va veure que la caixa registradora estava buida. Bossk va tornar, portant el seu casc, que havia emplenat de diversos paquets de munició.

Ezra va assenyalar a la caixa i va dir:

—Jenkes no va poder esperar fins al final de la baralla per recaptar els seus diners. Suposo que es va espantar després que es va assabentar que vostè havia mirat les seves dades en l'agència de publicació. Llavors va decidir fugir i emportar-se amb ell tots els diners que va poder.

—Ja que estàs fent conjectures —va dir Bossk, mentre recarregava la seva arma de morter, quina és la teva conjectura sobre el proper moviment d’en Jenkes?

—Va a anar a la sorra en el Post Avançat Mònada. Perquè allà és on estan els diners. Amb els apostadors.

Bossk va buscar en el costat del seu cinturó i va treure un petit escàner de forma ovalada. Va obrir la tapa de l'escàner, va activar el dispositiu i va veure un punt lluminós vermell pampalluguejant aparèixer en el diminut monitor de l'escàner.

—Està el Post Avançat Mònada al sud-oest de la ciutat? —va dir.

—Sí —va dir Ezra.

—Llavors sembla que ho has endevinat. Anem-hi.

—Què passa amb Ferpil?

—I què amb ell? —Bossk va passar per sobre del cadàver de Ferpil i va caminar ràpidament cap a la porta lateral.

Ezra va fer un últim cop d'ull al xexto mort abans d'apressar-se darrere de Bossk. Van tornar al lliscant gris, Bossk va engegar el motor, i van sortir volant, encaminats cap al Post Avançat Mònada.

***

—Bona nit, aficionats de la lluita, i benvinguts a la Nit de Gladiadors en la Sorra de Mònada —va dir una dona pa’lowick parada en una petita plataforma flotant en el mig de l'antiga badia d'acoblament de sostre obert—. Estan llestos per veure als gladiadors?

Els espectadors van rugir d'anticipació. Més de cinc mil persones s'havien apinyat en les recentment instal·lades graderies de metall barates que envoltaven la sorra del pou central. Les graderies rebotaven a dalt i a baix, sota l'entusiasta multitud. Entre els espectadors es trobaven les persones que havien comprat bitllets de l’Ezra, incloent el chagrian de llargues banyes que estava assegut en una llotja de luxe amb les seves quatre acompanyants twi’lek.

La pa’lowick va fer girar els seus bulbosos ulls i va recolzar el seu llarg musell, que acabava amb un parell de grans llavis, en el comunicador muntat en la seva plataforma flotant. Va fer un espetec amb els llavis, i els altaveus van transformar el so en un ressò tronador per tota la sorra.

—Aaaixòòò mateeeixxxx! —va dir mentre remenava el cos sobre les seves llargues i primes cames—. Jo també, gairebé no puc esperar perquè comenci aquesta lluita. Però primer, permetin-me recordar-los, bona gent, que si encara no han fet les seves apostes, ara és el moment!

—Ja vaig fer les meves apostes! —va cridar el chagrian—. Que comenci la lluita! —Les quatre twi’leks en la seva llotja van somriure i van aplaudir com si el seu amfitrió hagués dit alguna cosa extraordinàriament enginyosa.

—Abans de començar, m'agradaria recordar-los —va dir la pa’lowick ignorant al chagrian—, que aquest esdeveniment no està autoritzat per les autoritats locals. Si volen veure més baralles de gladiadors a Lothal, i suposo que sí...

Els espectadors van emetre un altre fort aplaudiment.

—... assegurin-se de mantenir les baralles com el nostre petit secret!

Mentre la pa’lowick continuava amb les seves bromes, un lliscant blindat imperial sense marques va arribar a la vora d'una àmplia zona d'aparcament fora de la sorra en el Post Avançat Mònada. El Tinent Jenkes anava assegut en la cabina del lliscant. Els dos soldats d'assalt que havia portat de l'edifici de Seguretat estaven en el compartiment darrere d'ell. La zona d'aparcament estava plena de centenars de vehicles, incloent un gran nombre d'autobusos lliscants de propietat privada que havien portat a molts espectadors fins al Post Avançat Mònada.

Jenkes va maniobrar passant les files de vehicles estacionats i va detenir el lliscant blindat al costat d'un antic garatge que es projectava des del costat de la sorra. Va sortir del lliscant blindat i els dos soldats d'assalt li van seguir, portant els seus rifles blàster amb ells. Aturat fora del lliscant, Jenkes va mirar als soldats d'assalt i va dir:

—He rebut un informe sobre una lluita de gladiadors i apostes il·legals en aquest lloc. Si s'ha de jutjar pel nombre de vehicles en l'estacionament, sembla que l'esdeveniment ha atret a molts individus desagradables. Estic decidit a esbrinar qui és el responsable d'aquesta atrocitat, i assegurar-me que mai ocorri de nou a Lothal.

Dins de la sorra, milers d'espectadors van aplaudir al mateix temps, produint un soroll tan fort que els dos soldats d'assalt van poder sentir-ho en els ossos. Els soldats d'assalt es van mirar l'un a l'altre, després van tornar els seus cascos per mirar a Jenkes.

—Senyor, no hauríem de trucar per demanar reforços? —va dir un soldat.

—I córrer el risc de revelar que les forces imperials desconeixien que una lliga de criminals organitzava aquest esdeveniment? No, ens encarregarem nosaltres. Un informant em va proporcionar instruccions d'on es troba la taquilla d'aquest esdeveniment, on els organitzadors de la baralla sens dubte estaran comptant els seus guanys. Anem a arrestar-los i portar-los a la ciutat.

—Sí, senyor —va respondre el soldat d'assalt amb un to incert.

Els soldats van seguir a Jenkes al garatge. Els va portar a un ascensor que va pujar fins a un llarg passadís il·luminat per velles barres lluminoses tubulars que penjaven del sostre amb cables polsosos.

—D'acord amb el meu informant, aquest corredor condueix directament a la taquilla —va dir Jenkes.

Mentre Jenkes i els soldats procedien pel passadís, van escoltar un rugit increïble que va fer tremolar les parets. Jenkes conjecturà que els gladiadors acabaven d'entrar a la sorra.

***

—Presentem a Borbig Drob el houk! —va anunciar la dona pa’lowick a la munió de la sorra—. Nou vegades campió del Festival Sagnant Tempesta d'Espases!

El molt musculós houk va caminar pesadament a la sorra, portant una pesada espasa i un gran escut. Milers d'espectadors el van aclamar i el van esbroncar.

—I presentem al reptador —va continuar la pa’lowick—, Warjak el feeorin! El campió invicte de l’Esquarterador de la Vora Exterior!

Els gruixuts circells del feeorin se sacsejaven mentre caminava a gambades fins a la sorra, portant una enorme vibro-destral i una xarxa atordidora. Una vegada més, els espectadors van expressar sorollosament la seva admiració o menyspreu. Alguns espectadors van llançar petites armes a la sorra. Uns altres van llançar carn crua i fruita podrida.

La pa’lowick va allunyar la seva plataforma flotant dels dos gladiadors i va surar prop d'una porta que conduïa a la taquilla. El houk i el feeorin van caminar fins al centre de la sorra i es van mirar. Cap va fer una reverència.

—Recorda, el Comissionat ens pagarà una fortuna si jo guanyo —va dir el feeorin parlant prou baix perquè només el houk pogués sentir-ho.

—Ho recordo —va dir el houk aixecant l'espasa.

I la lluita va començar.

 Següent