CAPÍTOL 11
ATAC IMPERIAL
Els soldats d'assalt van pujar pels enderrocs de les ruïnes
amb els blàsters en posició per disparar.
—Oh, no, seré capturat! —va cridar C-3PO, aixecant els
braços.
Els pikhrons es van ajuntar aterrits, mugint.
Luke es va aixecar i va buscar el cinturó amb la seva
pistola blàster, però estava a l'altre costat de la font, mai l'aconseguiria a
temps.
—Rendeix-te, rebel —va ordenar el soldat capdavanter.
—Vinguin a per mi —va respondre Luke. Els seus peus es van
col·locar automàticament en la posició inicial; després va aixecar el sabre
làser.
El soldat d'assalt va ajustar el seu rifle per atordir.
«No puc permetre que em capturin», va pensar Luke.
«Esbrinaran qui sóc i em convertiran en un símbol. El destructor de l'Estrella de la Mort portat davant la
justícia. Els mons que es podrien unir a l'Aliança es retiraran per por».
El soldat capdavanter li va disparar amb el seu blàster, que
emetia anells blaus concèntrics; Luke amb prou feines va poder interceptar-los
amb el làser; l'energia ballava al llarg i s'esvaïa.
«I naturalment que si em capturen, m'executaran. I també
prefereixo evitar això».
El soldat d’assalt va fer una pausa i li va fer senyals als
seus companys. L'esquadró va començar a dispersar-se, avançant per la clariana
cap al Luke.
«Deixa que la Força et guiï», es va dir, però mirava amb
nerviosisme cap a un costat i cap a un altre, mentre els soldats d'assalt es
desplegaven per flanquejar-lo.
«Són massa», va xisclar la veu del dubte en el seu cap.
«Tres remots no són per res com vuit adversaris vius».
Darrere dels soldats venia un home prim amb l'uniforme verd
oliva d'un oficial imperial; arrossegava una petita figura amb ell. Era la
Farnay. La seva mirada es va trobar amb la d’en Luke i ell va poder veure
l'enuig i la por en els seus ulls.
—Deixa anar la teva arma —va ordenar l'oficial, inclinant la
seva barbeta cap a la jove que portava subjecta— o algú podria sortir ferit.
Luke va fer un pas enrere. Estava en desavantatge: nou a un,
i els imperials tenien a la Farnay. Va sospirar i va posar el seu dit sobre
l'interruptor del sabre de llum.
De sobte, va escoltar un brunzit, seguit d'un bip sorprès de
l’R2.
Luke es va arriscar a mirar enrere. Sarco corria pels arcs
que portaven al Temple d’Eedit. Tenia un bàcul en els extrems del qual giraven
espurnes morades. L'arma xisclava i espetegava a les seves mans. Luke va pensar
que no era el mateix Sarco que havia conegut en la jungla, l'ésser que creuava
el pati irradiava seguretat i malícia.
—Explorador espacial —va reclamar Sarco—. Historiador.
Granger. I aquí estàs, amb una espasa làser Jedi a les mans, preparat per
usar-la.
—Quiets —va ordenar el tinent imperial—. Queden arrestats,
tots dos.
—No ho crec —va contestar Sarco, girant un disc que portava
en el seu cinturó d'eines. R2 va emetre un gemec electrònic, C-3PO va aixecar
els braços i els soldats d'assalt van subjectar els seus cascos.
—Què ha estat això? —va preguntar Luke.
—Un pols electromagnètic per bloquejar les seves
transmissions —va respondre Sarco—. Bé, Marcus, vegem el que pots fer.
L'alienígena sense rostre va girar el bàcul a les seves mans
i va córrer a través del pati. L'arma emetia un estrany so i tenia rajos morats
en tots dos extrems. Un dels soldats d'assalt li va disparar a Sarco, un tret
de pànic que no tenia en la mira al seu objectiu, i l'alienígena arponà al
soldat amb el seu bàcul, enviant energia morada per tota la seva armadura. El
soldat va caure al terra, patí unes convulsions i després es va quedar immòbil.
El tinent va treure la seva arma de mà, però Farnay li va
donar un cop de colze en l'estómac i va escapar. Es va allunyar d'ell amb el
cap ajupit. L'oficial la va apuntar amb el blàster, i Luke va córrer cap a ells
amb el sabre a l'altura de la cintura.
Un soldat li va disparar, no per atordir sinó per matar, i
Luke va redirigir el tret al pit del tinent. L'home va caure cap endavant amb
un crit ofegat. Luke va colpejar amb el sabre el casc del soldat d'assalt,
després li va donar l'esquena al soldat caigut i va bloquejar un tret a frec de
roba, rebotant-lo cap al pit del soldat que l’havia emès.
Els pikhrons van escapar, corrent sobre els enderrocs
darrere dels soldats, buscant seguretat.
Sarco va colpejar a un soldat en el casc, com si el seu
bàcul fos un mall, i després va travessar el plastró de l'imperial caigut amb
un extrem. Grunyí quan un tret va colpejar el centre del bàcul, però va
aconseguir sostenir-lo; després se li va anar damunt al soldat que havia
intentat desarmar-lo, cridant com un tusken de la nit a Tatooine.
Alguna cosa li va dir a Luke que s'ajupís. Ho va fer i a
continuació va percebre l'olor del seu cabell cremant-se. Va donar mitja volta
impulsant el sabre làser cap amunt i a través del plastró d'un soldat. Llavors
va aconseguir veure la Farnay ajupida darrere de la font, mirant la lluita amb
ansietat.
Els dos soldats d'assalt restants estaven entre Sarco i
Luke. Sarco brandà el seu bàcul contra un soldat que disparava sense parar.
L'arma de l'alienígena es va enganxar en el blàster i el va arrencar de mans
del soldat. L'altre soldat es va recolzar sobre un genoll, va aixecar el seu
rifle i li va disparar al Luke, qui el va rebotar cap a qui el va disparar. El
soldat es va ajupir, i el làser redirigit va colpejar al seu company en la part
posterior del casc. Després, Sarco va passar sobre el cos amb armadura i
bastonejà amb el bàcul el cap de l'últim soldat.
Luke va fer un pas enrere, baixant la guàrdia. Tot havia
passat molt ràpid.
—No sé per què em vas seguir, però m'alegra que ho hagis fet
—li va dir a Sarco.
Els soldats d'assalt havien estat el perill que va sentir en
la Força. Els havia derrotat gràcies al camp d'energia místic i a l'ajuda dels
seus amics. La seva visió no havia estat del tot encertada; no s'havia
relliscat amb una rajola, per exemple, però havia estat suficient per
advertir-li.
—Estàs bé? —li va preguntar a Farnay.
Ella va assentir amb els ulls ben oberts.
Sarco va inclinar el cap en direcció de la jove, després va
caminar al costat d’en Luke i va ficar a un dels soldats immòbils a un cràter
entre les rajoles.
—Què estàs fent? —va preguntar Luke.
—Fent que sigui més difícil per a l'Imperi esbrinar el que
va passar aquí —va respondre Sarco, arrossegant a un altre soldat al cràter,
perquè desaparegués en la foscor—. És una pena. Les seves armes i armadures
serien de bon ús.
Luke ho va dubtar per un moment, però desfer-se dels soldats
tenia sentit. Entre els dos, van llançar als altres soldats caiguts als
cràters.
—Vigila! —va cridar Farnay.
Luke va veure a Sarco girant el seu bàcul en una mà.
—Allunya't d'ell! —va cridar Farnay.
—Què faràs sobre aquest tema, mocosa? —grunyí Sarco—. Això
no t'incumbeix.
Després va inclinar el cap cap al Luke, després cap a
l'esquerra i a la dreta.
—Què ets, Marcus? —va preguntar Sarco—. M'ho vaig preguntar
des que vam estar en la selva. No ets un explorador espacial, això és segur. I
pots usar aquesta arma de fetiller millor del que dius fer-ho.
Luke va fer un pas cap enrere, alçant el sabre làser.
Els remots van avançar, creient que era hora de reprendre
els exercicis. Luke es va relliscar amb una rajola solta i gairebé va caure de
genolls. Després va seguir amb la mirada el camí des de la rajola fins a Sarco,
adonant-se del que passava.
—La Força no m'estava advertint sobre els soldats d'assalt,
m'advertia sobre tu.
—Oh, no! —va exclamar C-3PO.
—La Força —va repetir Sarco—. Llavors ets un Jedi? No ho
crec. Els recordo de quan era petit, i tu no tens les seves habilitats.
Llavors, què ets? Quina era la paraula que els fetillers usaven abans que
l'Imperi vingués per ells? «Padawan», aquesta era. Llavors ets un aprenent.
Però de què serveix un aprenent sense mestre?
Sarco va envoltar la vora del cràter i va caminar cap al
Luke, com si tingués tot el temps del món. Luke va reprendre la posició inicial,
alleujat que els remots s'adonessin que el que succeïa no era part d'un
exercici d'entrenament.
—Padawan de ningú, l'últim aprenent d'una religió extinta
—va afirmar Sarco—. Què et semblaria un duel?
Luke va sentir que la seva ira creixia. Sarco li havia
proposat el que ell més volia: l'oportunitat de presumir les seves noves
habilitats i demostrar-li a l'arrogant alienígena l'error que era a punt de
cometre.
Va exhalar lentament, sostenint el sabre a l'altura de la
seva cintura, mentre Sarco va girar el seu bàcul formant una mortífera taca
morada.
—Hauria d'agrair-te, padawan de ningú, he buscat la manera
d'entrar en aquest lloc per anys, i ara tu has estat molt amable en ensenyar-me
com fer-ho.
—I ara saps que no hi ha res a robar.
El vocalitzador de Sarco va emetre un soroll estàtic, com
d'un riure.
—En això t'equivoques, padawan de ningú. L'Imperi va
bombardejar el temple, però les voltes i els cellers estan intactes sota terra.
Tinc deutes per pagar, i el que està sota els teus peus m'ajudarà a pagar-les,
i més. És una llàstima que no vagis a veure les riqueses que els teus preuats
fetillers van deixar enrere.
—Els Jedi no acumulaven riqueses d'aquesta manera —va
explicar Luke—. Els únics tresors són els que veus al teu voltant.
Sarco va dirigir la seva màscara de quitina cap a les
estàtues trencades i les rajoles obertes. Després de retorn a Luke.
—Saps el que faré després de derrotar-te, padawan de ningú?
—va preguntar Sarco—. Primer li vendré al governador el que quedi de tu.
Després vendré la teva nau i fondré aquests droides. Quant al teu sabre,
atraurà molts crèdits d'algun col·leccionista. O tal vegada m'ho quedi com un
dels meus trofeus.
—Res d'això succeirà —va afirmar Luke i va saltar cap
endavant brandant el sabre sobre el seu cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada