dimarts, 8 de setembre del 2015

Pandemònium (XV)

Anterior



15

-Una aeronau ha arribat -va informar l'Squab-. Enfront de la costa occidental, prop de Port Melephos.
-La primera de l'onada -va dir el seu amo. En Bentado estrenyia les dents mentre treia resquills de vidre del seu propi braç-. Els keshiri han disparat contra ella?
-No, milord -va exclamar l'ajudant amb veu estrident. La nau es troba a diversos quilòmetres de distància. Els equips de genets d'uvak amb llançadors de diamant es dirigeixen a la seva trobada.
-Els has de dir que facin un senyal quan l'hagin enderrocat. S'ha donat ordre a totes les posicions al llarg de la línia defensiva que disparin quan tinguin contacte visual. Vam deixar a Hilts amb setze aeronaus. És d'esperar que les enviï totes!

L'Edell es va estremir veient com el Sith es treia un altre fragment sagnant. Gairebé podia sentir el dolor d'en Bentado des del túnel sobre l'observatori mundial on estava ocult, mirant-lo. L'Edell s'havia adonat veient el túnel diagonal que sortia cap amunt des dels arxius secrets que el búnquer de formigó, on se suposava que tants keshiri havien de viure i treballar durant diversos dies, havia de tenir un sistema de ventilació. Com a gran part de la instal·lació es trobava o bé sota la casa de maó o sota la torre de senyals de la superfície, els conductes d'algunes sales necessàriament havien de viatjar en diagonal, creuant-se amb altres. Ho havia vist en alguns dels edificis antics de Tahv. Els alanciari havia utilitzat formigó en aquesta construcció moderna, però el seu pensament no era molt diferent del dels arquitectes keshiri del continent que coneixia.
No hi havia manera d'escapar per l'estreta part superior del conducte que sortia de l'habitació secreta, però quan la Quarra va enfilar-se a l'espai va descobrir una obertura d'un metre quadrat que conduïa en una direcció diferent. Un espai prou còmode per gatejar, que s'inclinava cap amunt i cap avall mentre trobava les unions entre barracons i magatzems de subministraments. Una pudor repugnant els hi va indicar que es trobaven sobre la sala del Gabinet de Guerra. I ara estaven sobre el santuari d'en Bentado, mirant cap avall des conductes paral·lels separats.

-On són les notícies de Port Melephos? Per què triguen tant?

L'Edell va veure el crani ple de cicatrius d'en Bentado directament sota ell, mentre l'home observava la superfície del mapa.
Allà hi anem!
Recolzant els seus peus contra la reixa, l'Edell va fer ús de la Força perquè diverses de les miniatures caiguessin. Sorprès, en Bentado es va inclinar per recuperar-les... just quan l'Edell va ajuntar les cames, travessant amb les seves botes les persianes de fusta. Un Alt Senyor es va estavellar contra l'altre, fent que el cap d'en Bentado s'estavellés a la superfície del mapa. L'Edell rodà pel fals camp, encenent el seu sabre de llum alhora que, a uns metres de distància, la Quarra queia estrepitosament a terra, sorprenent al petit Squab.
L'Edell es va tornar per veure una dona del grup d'en Bentado, vestida de negre, sortir en defensa del seu líder. L'Edell la va rebutjar amb una empenta de la Força, però la distracció va donar a Bentado l'oportunitat de recuperar-se. El gegantí Sith va atrapar el turmell de l'Edell i el va fer caure amb força, colpejant-li l'esquena contra el terra.
Des d'un costat, la Quarra es va llançar, sostenint davant seu l'antic sabre de llum robat com si fos una de les baionetes amb les que s'havia entrenat. En Bentado va encendre el seu sabre de llum i va desviar el d'ella en un moviment de molinet, que no li va resultar del tot còmode a causa de la seva postura, mig dempeus damunt d'una serralada. L'Edell va rodar cap enrere fora de la superfície del mapa... directament cap a l'atac d'un altre defensor d'en Bentado. Es va llançar amb la seva arma, empalant l'atacant.
-Edell! La torre!
L'Edell mirà cap enrere per veure-la corrent cap a les escales de la torre. L'Squab ja estava en elles, desapareixent en les altures.
-No! -va cridar en Bentado, sortint darrere d'ella el millor que va poder amb la seva cama dolenta-. Maleïda siguis, dona!
L'Edell va lluitar per seguir-la, matant a un altre individu vestit de negre al seu pas. Això no era bo! La Quarra podia acabar amb el control d'en Bentado sobre Alanciar des de la torre, però també podria fer que una multitud de keshiri caigués sobre ell-. Quarra, no!
La va trobar panteixant en un dels campanars inferiors. En Bentado l'havia llançat contra la paret, fent que l'espasa de llum caigués lluny d'ella.
-Enrere, Edell! -Brillant de suor, en Bentado va apuntar al coll de la dona amb la punta del seu sabre de llum-. Si aquesta cosa porpra significa alguna cosa per a tu... enrere!
L'Edell mirà a un costat. L'Squab estava encongit a prop seu, darrere de l'escala de cargol de fusta que conduïa cap amunt.
-No sé si en aquest joc poden jugar dues persones -va dir l'Edell, amenaçant al geperut.
-Squab? -En Bentado va riure-. Fes el que vulguis. Puc trobar més keshiri. Aquí hi ha tot un continent ple. -Va mirar burleta a Quarra-. Aquesta és especial?
-Oblida't de mi, Edell! -va cridar la Quarra-. Travessa aquest animal fastigós!
-Mou-te, i ella mor!
L'Edell va respirar fondo... i va fer un pas enrere. Va baixar el seu sabre de llum, però no el va desactivar.
-Ha estat una gran ajuda, Bentado. És de mala educació que els hostes matin als seus amfitrions.
-Estúpid -va dir en Bentado, projectant una empenta de la Força. L'Edell va sortir volant, colpejant amb el cap el mur de formigó davant del seu agressor. El sabre de llum va sortir volant de la seva mà.
En Bentado allunyà d'una puntada l'arma de l'Edell i va llançar la Quarra al seu costat. L'Squab, recuperant el seu compostura, va emergir del seu amagatall, i en Bentado li va indicar que recollís l'antic sabre de llum de la Quarra.
-Subjecta això. Jo mateix m'ocuparé d'aquests dos. -Amb el sabre de llum brillant a la mà, es va acostar als combatents ferits.
Al costat de l'escala, un cable es va tensar, fent sonar una campana de vidre. L'Squab, sostenint el vell sabre de llum, va mirar al seu amo.
-Està arribant una trucada.
-Bé, vés a rebre-la.
L'Squab va pujar coixejant mig tram d'escales, on un altre dels keshiri d'en Bentado li va passar un full de pergamí.
-Els senyalitzadors de Port Melephos informen que l'aeronau ha aterrat -va dir l'Squab.
-Voldràs dir que ha estat enderrocada.
-No, diuen que ha aterrat.
En Bentado va esclatar de ràbia.
-De què estàs parlant? Vaig donar l'ordre d'atacar!
Per les escales, els hi van passar un altre missatge. L'Squab el va mirar... i després el va mirar de nou.
-El missatge sembla ser del Gran Senyor Hilts, senyor. Diu que ha arribat.
Encara atordit, l'Edell mirà a Quarra, sorprès. En Bentado estava bocabadat.
-Digueu-li que en Korsin Bentado i els keshiri d'Alanciar li donen la benvinguda. -va cridar cap a l'escala-. I digueu als soldats que el matin, a ell i a qualsevol que vingui amb ell... ja!
Durant uns segons, a la sala només es van escoltar els sons de l'aparell de senyals de dalt. Finalment, un dels sequaços keshiri d'en Bentado va baixar les escales, amb aire perplex.
-I bé? Què hi ha?
-El Gran Senyor Hilts envia una sola paraula, senyor meu -va dir el missatger, alçant-se i donant un pas endavant-. Salutacions.
En Bentado es va quedar bocabadat.
- "Salutacions"?
L'Edell el mirava, confús. Al costat d'en Bentado, els ulls negres de l'Squab es van estrènyer en sentir la paraula.
Del coll del seu amo sobresortien venes voluminoses. El sabre de llum oscil·lava en les furioses urpes d'en Bentado.
-Estan jugant amb mi? -Es va donar la volta, planant sobre els seus presoners-. És això una mena de...?
Zas!
Els ulls d'en Bentado es van obrir exageradament quan el sabre de llum que li havia travessat l'esquena va trobar el seu cor ennegrit. Va caure primer sobre els seus genolls, i després sobre el seu rostre.
El petit Squab va mirar la forma immòbil del seu amo. De genolls, el retorçat keshiri va desactivar l'arma robada de l'Adari Vaal i va desarmar al seu amo mort.
L'Edell amb prou feines podia parlar.
-Squab?
-Estic segur que la família Hilts té una salutació millor per a vostè, Alt Senyor Vrai. -El geperut va fer una reverència i va lliurar les armes a l'Edell-. I estic segur que els hi agradaria donar en persona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada