Pandemònium (i XVII)

Anterior

17

Molts volien conèixer al líder dels incompresos humans, però la Quarra no s'havia quedat a saludar el Gran Senyor. L'Edell es va figurar que havia anat darrere d'en Jogan, però ningú a la plaça d'armes l'havia vist.

Més tard va descobrir que havia anat a ajudar en les tasques de neteja a la Casa de Vaal. L'Squab i els keshiri d'en Bentado supervivents, ara sota la direcció de l'Edell, havien vigilat la summament important torre de senyals fins a l'arribada dels assessors humans amb vestits blancs. Tot just uns dies després del Testament d'en Jogan, hi havia diversos als carrers de Sus'mintri, mostrant una aparença amable i servicial. L'Edell es movia ara lliurement pels carrers, vestit ell també de blanc, ni invasor ni senyor, sinó convidat benvolent. Els Sith havien estat amables i generosos amb bells regals de l'altra banda de l'oceà, i els alanciari sabien fer una cosa molt bé: córrer la veu.

Ara l'Edell era essencialment governador d'Alanciar per a Hilts, però haurien de passar anys de somrient cooperació perquè el govern fos plenament acceptat i reconegut obertament. L'Alt Senyor s'enfrontava a molts dels mateixos reptes que va tenir la tripulació del Presagi, i de maneres que feien que el seu treball fos més complicat. Cada poble, cada granja del camp contenia aquí alguna innovació keshiri desconeguda a l'altra banda del globus. Totes havien de ser avaluades. Alguns avenços es durien a Keshtah; els vaixells de vela eren una opció òbvia per substituir les perilloses aeronaus. Vastes àrees de Kesh, com ara el desconegut hemisferi nord, absent en l'antic mapa d'en Korsin, ara podrien arribar a ser accessibles. Podria haver-hi més nadius, més misteris? La perspectiva l'emocionava.

Fins i tot es va parlar de crear un parell d'esculls artificials al mar, per proporcionar als uvak estacions de descans quan fessin vols transoceànics. Els continents havien estat units en un altre temps; hi hauria connexions novament.

Els vaixells eren una cosa... però moltes altres tecnologies alanciari serien retirades. A poc a poc, però amb fermesa, instarien als habitants a cremar les seves ballestes, grans i petites, en una demostració de confiança. No era només a causa d'un desig de desarmar els alanciari. Milions de keshiri armats eren massa temptadors per a un Sith ambiciós.

La tasca per davant era immensa. Sabia a qui necessitava... algú a qui havia arribat ràpidament a respectar i admirar, en una forma en què no hi havia valorat a ningú en la seva terra natal.

La va trobar a la Casa de Vaal. L'equip de neteja seguia posant el lloc de nou en bon estat de funcionament, però la Quarra estava fora de la paret del pati on havia deixat els muntoks de tir. Va aixecar la mirada, apartant la vista de l'abeurador on estava donant-los de menjar.

-Aquí comença a haver-hi molta gent -va dir.

-Aviat hi haurà més gent encara. I molta activitat. Vas veure el teu amic sentinella?

-Breument. -Va deixar el cub de menjar-. Sembla que ell també estarà ocupat amb molta activitat.

-Tindrà un lloc d'honor en la nostra societat, com el nostre primer visitant d'Alanciar. -L'Edell va mirar a la torre d'alabastre, que s'alçava per sobre de la paret del pati-. La gent no confiarà a cegues en Jogan, igual que va passar amb l'Adari Vaal. En cert sentit, es podria dir que l'hem canviat per ella.

La Quarra no va respondre. Va subjectar unes alforges a un dels muntoks i el va separar del carro.

L'Edell va fer un pas cap a ella.

-Podries unir-te a ell, és clar... o fer qualsevol altra cosa. El Gran Senyor Hilts està impressionat per la tradició de la Força en la gent d'aquí. Autodidacta, i tot això. Ell sempre va voler incloure els keshiri en la pròpia Tribu, amb títols iguals als nostres. -Li va agafar la mà i la va mirar fixament-. Nombrosos camins s'obren davant teu, Quarra.

-No -Va dir ella, somrient dèbilment i retirant la seva mà-. Només un.

Al final d'una època que havia estat plena de decisions difícils, gairebé impossibles, la decisió final havia estat la més fàcil.

Observant la posta de sol mentre el seu muntok avançava a grans gambades cap a la ciutat, la Quarra va entendre ara per què havia viatjat a Punta Desafiament aquella tarda de tardor. S'havia convertit en un vaixell pel canal de la seva carrera, subjecte a una sola direcció. Per molt lluny que avancés, saber exactament com seria la resta de la seva vida l'havia buidat per dins. Altres en l'estament militar havien viscut durant anys amb el mateix problema.

Però des de l'arribada dels Sith, la societat semblava animada. Misterioses noves perspectives s'havien obert per a tothom. Entre ells, només la Quarra encara sentia que sabia quin era l'aspecte que tindria el futur. Només ella havia vist als Sith com realment eren.

No com Jogan. El seu corresponsal a l'extrem de la línia era ara el centre del món. Havia dit que parlarien aviat, però ell mai l'havia contactat, i ella mai havia fet cap intent de trobar-lo. Ara, l'altre temps professional ermità estava ocupat, recorrent Alanciar, visitant una ciutat rere d'una altra en el Bon Presagi per repetir la història de la seva aventura. Ja s'havia dramatitzat, amb l'ajuda d'actors i compositors importats de Keshtah, en alguna cosa que reemplaçaria l'obra sobre l'Adari Vaal. L'Adari només s'havia trobat en una roca. Hi havia viscut en una, abans de veure la veritat. En Jogan Halder era la veritable Roca de Kesh.

La Quarra es va adonar que ell mai havia estat un veritable sentinella. En Jogan aspirava a una crida que no havia tingut lloc a Alanciar des de l'arribada de l'Adari Vaal. Ara tindria lloc de nou. Les vetustes obres patriòtiques que es representaven cada Dia de l'Observança serien reemplaçades amb noves produccions, per a tots els dies. Tornaria a haver-hi narradors, i escultors, i clients, i actors. Tot el que s'havia deixat de banda durant el llarg estat d'emergència tornava ara, amb una velocitat sorprenent. Encoratjats amb la complicitat dels Sith, que sempre discretament conreaven la idea que els últims dos mil anys a Alanciar s'havien perdut en una mena de bogeria col·lectiva.

Era una idea que els seus amics, veïns i companys de treball van anar acceptant fàcilment. La Quarra temia que, al final, només ella recordaria a l'Adari amb afecte. Els signes de la maldat Sith havien estat visiblement presents en les accions d'en Bentado, però les forces sota en Varner Hilts havien mostrat el millor dels seus comportaments des de la seva arribada. La unificació estava ja molt avançada. El complot per a convertir a Jogan i al poble d'Alanciar havia estat diabòlic però subtil, i era difícil convèncer ningú de l'engany. La Quarra ho havia intentat més d'una vegada, parlant discretament a altres autoritats que coneixia. Però l'únic que va obtenir a canvi va ser l'escepticisme que hauria d'haver estat dirigits cap als Sith... fins i tot d'aquells en qui havia confiat prèviament en el seu judici. Ningú volia saber d'altra Adari. Finalment, es va donar per vençuda.

Però, va fer cas a un últim advertiment de l'Adari... i potser seria l'última advertència del desacreditat Herald que ningú tingués en compte. Les memòries de l'Adari parlaven de la seva esperança que en romandre prop d'en Yaru Korsin, algun dia podria aprendre prou per alliberar el seu poble. Ho havia aconseguit parcialment, ensenyant al poble d'Alanciar el que coneixia. Però l'Adari també havia confessat els seus fracassos personals. En caminar amb Korsin, s'havia convertit durant un temps en la Salvadora... honrada molt per sobre dels keshiri que l'havien turmentat en la seva vida anterior. I hi havia reemplaçat a un marit avorrit i odiós per un company que, encara que més amenaçant, era molt més intel·ligent.

L'Edell Vrai li havia ofert la mateixa oportunitat. Hi havia tantes tasques per davant, i l'Edell la necessitava. I Alanciar la necessitava, en cert sentit. Podria fer millor les coses, podria suavitzar la transició... i fins i tot podria ser capaç de portar una mica del coneixement mèdic del poble de l'Edell a Alanciar. Hi havia molt en Edell. No era millor ser la companya d'un Alt Senyor Sith que la d'un heroi popular keshiri?

No. Aquesta dona de la son, Orielle, li havia dit que no podia fugir d'allò inevitable... i la seva gent tampoc anava a fer-ho. Ella podia acceptar-ho. Però això no significava que hagués de córrer cap a aquest futur. L'Adari li havia donat aquesta resposta. La Quarra va donar uns copets al llibre de memòries, fora de perill a l'alforja després de rescatar-la dels arxius. Sí, alguns animals són millors que altres... però segueixen sent animals. Queda't amb la teva pròpia gent.

Va trobar a Brue en el crepuscle fora de casa d'Uhrar, polint els globus de foc que havia fabricat aquell dia.

-Sembla que has tingut unes vacances ocupades -va dir el seu marit, apagant els dispositius.

-Aquesta és una forma de dir-ho -va dir ella, desmuntant-. Com va la feina?

-Força bé. -L'endurit keshiri va acariciar les boles de vidre i va somriure. Ara no li faltava treball, com a la resta d'artesans; els Sith estaven interessats en els dispositius-. Els nens estan contents d'estar a casa. S'alegraran molt de veure't.

-Vaig a donar-los una sorpresa -va dir ella, agenollant-se per lligar a la bèstia. En Brue va pujar amb pas tranquil els graons de tornada a casa, xiulant.

La Quarra va mirar la seva casa, i després al carrer. Ella sabia com seria la resta de la seva vida, i sabia com seria la resta de la vida dels seus fills. Es quedaria aquí, per guiar-los per ella... i als seus ciutadans, mentre existís el seu càrrec. No hi havia realment molt més que fer.

Mirà les estrelles que apareixien al cel. Sota el mandat dels Sith, obtindrien nous noms. Esperava que en algun lloc entre elles visquessin els veritables Protectors, disposats a salvar el seu poble.

Però estava preparada per estar equivocada.

FI