Les Tropes de la Mort (XLIV)

Anterior

CAPÍTOL 44

OCELL LLIURE

En Trig va sentir el tret del blàster abans de veure-ho. Encorbat al costat d’en Chewie, havia estat mirant per tota la cabina a la recerca d'alguna cosa que pogués usar com a arma quan de sobte l'aire va cobrar vida amb una sacsejada familiar. Quan va aixecar el cap, la cosa vestida amb l'uniforme de soldat imperial jeia a un costat, lluny d’en Han.

Chewbacca estava als seus peus, corrent cap a la cosa, agafant-la -el fum encara sortint del canó- i aixafant-la contra el terra de la cabina.

En Trig va mirar en la direcció de la qual provenia el tret. El que va veure el va deixar tan impressionat que es va quedar mut momentàniament.

- Doctora Cody?

La Zahara es va recolzar en la part de darrere de la cabina amb el blàster d'en Han entre les mans, aixecat i preparat. La seva veu era feble, no gaire més que un murmuri.

- Compte, Chewbacca. Crec que serà millor disparar una altra vegada. Per si de cas.

En Han seguia de genolls, recolzat en les mans, tirant-se cap enrere, buscant frenèticament mossegades o algun indici d'infecció. Quan va veure a la Zahara davant seu, es va quedar bocabadat.

- D'on surts?

La Zahara no va respondre. Centrava tota la seva atenció en la cosa amb l'armadura de soldat. Ara es resistia sacsejant braços i cames, amb el cap caigut cap enrere mentre un fluid grisenc li rajava lentament dels llavis formant un bassal darrere del seu cap. Mentre el miraven, el fluid seguia gotejant-li pel nas i les orelles, i al final també pels ulls, com si fossin llàgrimes infectades i enganxoses corrent-li per les galtes.

- Mai els havia passat això -va dir en Han.

- Mai s'havien allunyat tant de la font.

En Han la va mirar desconcertat.

- Probablement el destructor s'ha vist altament contaminat pels residus d'aquests tancs. Potser era això el que els mantenia amb vida, alentia el procés de descomposició i mantenia els músculs receptors actius.

- Com saps tot això?

La Zahara el va mirar de reüll.

- Un droide em passa informació, recordes?

- Ei, no vaig voler dir...

- No passa res -va dir -. Mira.

Va assenyalar les finestres de les altres naus que havien sortit del destructor abans que ells. Al principi en Han no entenia què intentava mostrar-los-hi, però després d'un moment es va adonar del que passava. Les naus havien deixat de moure’s i vagaven a la deriva en la profunditat de l'espai. Mentre observava, un dels caces TIE es va desviar, es va ficar en la trajectòria d'un altre TIE, van xocar i van explotar amb l'impacte.

- Aquesta és l’errada de l'Ala Negra -va dir la Zahara -. Evitarà que vagin més lluny.

- L’Ala Negra?

-Aquest líquid negre dels bots era una versió altament refinada del virus. Tota l'operació tenia com a objectiu generar una quantitat il·limitada, probablement perquè l'Imperi pogués manipular el seu comportament quan volgués.

- Llavors, tots aquests zombis d'aquí baix no eren més que intermediaris? -Va preguntar en Han -. El mitjà per aconseguir un fi?

La Zahara va assentir.

-Això crec. Ressuscitaven els cossos, probablement per usar-los com fàbriques i distribuïdors. Però sense una exposició constant i directa al virus no poden funcionar.

En Han es va gratar la barbeta.

- Segueixo sense entendre com has arribat fins aquí. Vam veure el teu cos en el control principal de l'hangar.

- Era el d’en White -va dir la Zahara -. Va rebre la meva trucada d'emergència. Va anar a buscar-me, em va treure d'allà, però no va aconseguir sortir.

- Un desconegut es va sacrificar per salvar-te? -Va preguntar en Han -. No t'ofenguis, però això no té gaire sentit.

El somriure de la Zahara era una línia trista i pàl·lida.

- Va dir que un desconegut havia fet el mateix per ell.

***

Van viatjar molt de temps sense parlar. En Chewie va ajudar a pilotar al Han una estona i després es va retirar al compartiment a descansar, deixant solament al Han. De vegades pensava que era millor observar la galàxia així, en silenci, quan podies seure i esperar que les coses cobressin sentit, encara que no sempre fos així.

Després d'una estona, el noi va entrar a la cabina del pilot i es va asseure en el lloc que havia ocupat Chewie. En Han no va dir res, per donar-li temps fins que estigués preparat per parlar.

- On anem? -Va preguntar a la fi.

En Han va arronsar les espatlles.

- A un lloc millor.

- Llavors, no tenim un pla?

- Sempre hi ha un pla, només que de vegades cal esperar a veure quin és.

En Trig el va mirar.

- Què? -Va preguntar en Han.

- Res. Això s'assembla a alguna cosa que solia dir el meu pare, res més.

- El teu vell, eh?

- T’hauria caigut bé. – En Trig es va recolzar al seient i va mirar totes aquelles estrelles que infestaven les profunditats de l'espai -. Vas passar por allà dins?

- Jo? Psé. –En Han va arquejar una cella -. No és que estigui buscant una excusa per tornar, precisament.

- T'agrada la llançadora?

- Aquesta cosa? No està malament. Però si vols velocitat hauries de veure la meva... Bé, abans que l'Imperi me la confisqués. No és una preciositat, però...- Es va adonar que el noi mirava com el panell d'instrumentació i l'ordinador de navegació s'alimentaven de coordenades formant una cadena contínua de diàleg silenciós -. Vols provar?

- Ho dius de debò?

- Vas pilotar aquell lliscant com un campió. Em sembla que ja estàs preparat per a alguna cosa més gran.

- No podria...

-És clar que sí. –En Han li va passar uns auriculars -. Tingues, posa't això. T'ensenyaré com funciona.

En Trig va parpellejar i un tímid somriure es va esbossar a les comissures dels seus llavis.

- Saps? La doctora Cody va dir abans que aquest noi, en White, el que va morir, li havia parlat de la llançadora.

-Sí -va assentir en Han.

- En White va dir que els seus companys li havien posat un nom.

- Ah, sí?

-Sí -va assentir en Trig -. Ocell lliure. - Va mirar al Han amb indecisió -. M'agrada.

- Ocell lliure, eh? -Va repetir en Han -. Suposo que és un nom apropiat. –En Han va tirar els controls cap enrere perquè en Trig pogués veure'ls millor -. Vine aquí, t'ensenyaré com es fa.

***

L'endemà passat van vendre el transport a un grup de pirates del Martell Negre a Galantos, en una ciutat anomenada Gal'fian'deprisi.

- Com més aviat surti d'aquí -va grunyir en Han -, menys hauré d'intentar pronunciar-lo.

Estaven asseguts en un tapcafè fora del port estel·lar. En Trig mirava cap amunt des del seu costat de la taula, en Han i en Chewie estaven a un costat i ell i la Zahara a l'altre.

- Què fareu?

- Amb la nostra meitat del que hem tret pel transport? –En Han va somriure -. Tornar a comprar la meva nau.

-Em pensava que havies dit que l'havia confiscat l'Imperi.

- Estàs de broma? Tenint en compte com són de corruptes aquests buròcrates locals segurament van subhastar el Falcó abans de carregar-lo tan sols en la barcassa presó. Només és qüestió de rastrejar-lo.

- No us aneu a quedar per aquí?

- No. –En Han es va aixecar i va estirar una mà sobre la taula -. Ens veiem, doctora. - Va mirar a Trig i li va dir -: Xaval, cuida't, eh?

- Tu també.

- I vosaltres què? Teniu algun pla?

La Zahara s'ho va pensar un moment i va assentir.

- Assumptes pendents.

Següent