CAPÍTOL 43
LA MORT I TOTS ELS SEUS AMICS
En els
últims moments abans d'abandonar el destructor estel·lar, en Trig Longo va
veure coses que sabia que mai oblidaria, independentment del molt que
s'esforcés en fer-ho. Més tard, quan va intentar quadrar totes les peces perquè
cobressin sentit, no li venien les paraules, i es va trobar a si mateix
escodrinyant un poti-poti d'imatges, crus records i sensacions que seguien
espantant-lo tant com la primera vegada que les havia experimentat.
Encara
intentava bregar amb el que havia sentit veient allò allà dalt. Després de
perdre a Kale, va suposar que havia sobrepassat la seva capacitat per sentir
dolor, però saber que la doctora Cody havia mort també era gairebé més del que
podia suportar. Allò l’havia deixat desolat per la pena i marejat per la
tristesa, com si pogués vomitar alguns dels trossos més amargs del seu cor.
A baix, a
terra de l'hangar, les coses havien deixat de cridar i se centraven a pujar a
les naus que quedaven. Mirant-les, en Trig va veure que ja no es tractava d'una
qüestió de prioritats. Desitjaven abandonar el destructor amb totes les seves
forces, igual que en Trig, en Han i en Chewie.
Els
odiava.
Els
odiava més del que havia odiat a Sartoris o Aur Myss o qualsevol altra cosa en
la seva vida. Els odiava amb una intensitat inimaginable. Era com si tota la
por que havia experimentat fins al moment s'hagués solidificat en pics negres i
vidriosos de ràbia pura.
Va mirar
cap endavant. La llançadora d'aterratge que havia esmentat Sartoris ja estava
en l'aire. Gairebé sense pensar-ho, en Trig va posar l'elevador al seu costat.
Va veure que l'escotilla d'emergència s'obria i en Han el va mirar amb reserves.
- Estàs
segur? És una llançadora imperial.
En Trig
la va assenyalar.
- Mira.
Un braç
esquelètic els va saludar des de la llançadora indicant-los que entressin, i en
Trig va preferir no parar-se a discutir-ho. Va anivellar l'elevador, el va
posar en mode automàtic i va pujar al muntant.
***
L'interior
de la cabina de la llançadora era fosc, però allà era més fàcil respirar sense
fum. El soldat imperial que tenia davant tenia un rostre pàl·lid i famèlic que
va torbar a Trig immediatament; quan el soldat va somriure, va ser com veure
una calavera tirant d'una fina xarxa de carn groga.
- Ets en White?
-Va preguntar en Trig.
- Tanner.
- L'esquelet va negar amb el cap -. White no ha sobreviscut. A la cabina només
quedem en Pauling i jo.
- Sí, bé
-va dir en Han, i va escurar el coll -. Ens anem o ens quedem aquí a viure?
- Quant...
De sobte
tot va començar a sacsejar-se.
***
- Què
passa? -Va preguntar en Trig.
En Han
mirà la cabina del pilot de la llançadora, on un altre cadavèric soldat
imperial – en Pauling, va pensar - manejava els controls amb malaptesa. Les
seves mans penjaven d'uns canells escanyolits i consumits que semblaven
controlats per un titellaire increïblement inepte.
- Què és
això? -Va preguntar en Pauling amb veu ronca -. Què està passant allà baix?
-
L'hangar s'està obrint -va dir en Han-. Creia que era cosa vostra.
- Negatiu.
–En Pauling va aixecar un polze tort per assenyalar cap a l'exterior -. Crec
que ho estan fent ells.
En Han va
veure que el fons del destructor estel·lar s'obria per mostrar el buit de
l'espai. A la dreta li va semblar veure la proa del Purga, que es veia molt petita a l'extrem del pou d'acoblament, com
una minúscula nota al peu penjant de la gran massa de la saga del domini
imperial.
Quan
l'hangar es va obrir del tot, les naus capturades, un parell de caces TIE, el
vaixell de càrrega, una llançadora imperial i els ales-X, van començar a sortir
en totes direccions, escampant-se per l'espai com les mosques d'un cadàver. Quan
una de les naus més petites va passar al costat d'ells, en Han va veure les
cares citrines dels morts que el miraven des de la cabina, tan premuts que la
seva carn podrida s’entatxonava contra el vidre. I l’estaven llepant?
- Vinga
-va dir en Han -. A què estem esperant?
En Pauling
va prémer una sèrie d'ordres i la llançadora va començar a vibrar, després es
va sacsejar i va deixar de moure’s.
- Què
passa?
- No ho
sé -va balbucejar en Pauling -, els propulsors...
-
Aixeca't -va dir en Han, que pràcticament va treure al soldat imperial del seu
seient i el va empènyer cap al compartiment -. Chewie, haurem de fer-ho
nosaltres mateixos. - Va mirar al seu voltant -. Chewie?
No hi va
haver resposta, i en Han no tenia temps per posar-se a buscar-lo.
Va reiniciar
els sistemes de navegació per posar-los en mode manual i va aixecar
l'accelerador, fent que la nau caigués en picat i baixant-la fins que va veure
l'hangar obert a sota. Allà hi havia la galàxia, just on l'havia deixat.
Va
accelerar.
***
La
llançadora va sortir de l'hangar del destructor estel·lar, va passar al costat
de la barcassa presó endinsant-se en l'espai i, per un moment, en Han Solo va
sentir l'augment d'adrenalina que sempre experimentava quan la nau que pilotava
començava a usar tot el seu potencial.
No volia
pensar en la doctora, en com hauria estat el seu final quan aquelles coses van
obrir foc contra ella amb el canó làser de l'ala-X.
Però
sabia que acabaria fent-ho.
No podia
evitar-ho.
«Concentra't
en el que estàs fent. No et posis babau ara. Encara no hem sortit d'aquesta.»
Estava
començant a recalibrar el sistema de navegació per saltar a l'hiperespai quan
va sentir els primers crits.
- Què
està passant aquí darrere?
Es va
sentir un soroll sord i en Pauling va entrar a la cabina trontollant. La sang
arterial d'un vermell intens li sortia a raig del monyó on una vegada havia
tingut el braç. La seva cara s'havia tenyit d'una pal·lidesa grisa encara més
intensa i tenia la boca oberta de la impressió.
-
Aquestes coses...
Llavors
va callar. Els crits de la part de darrere de la cabina es van intensificar i en
Han va veure que en Pauling feia una estranya pirueta enrere i estirava el braç
que li quedava en aquella direcció, com per dir-li al Han què estava passant.
Llavors
alguna cosa el va agafar i el va llançar pels aires.
En Han va
posar els sistemes de guia en manera automàtica i va buscar el blàster de
manera instintiva. Què havia fet amb ell? L'havia deixat de banda quan havia
agafat l'accelerador, però on era?
Es va
aixecar a poc a poc i va donar un cop d'ull des d'una cantonada.
Una de
les coses de l'hangar del destructor estava dins de la cabina. S'havia tret el
casc de soldat imperial per menjar. Com se les havia arreglat per entrar a la
llançadora abans de l'enlairament? En Han no ho sabia i tampoc li importava.
Tenia la boca enfonsada a la gola d’en Pauling i estava concentrat a xuclar-li
la sang, arrencant enormes trossos de carn. En Han mirà avall i va veure que
una de les seves botes blanques estava plantada sobre el pit de l'altre soldat
imperial, Tanner, o el que quedava d'ell, que no era molt més que un bassal de
sang, un uniforme negre cobert de carn i un ull completament del revés.
En Han va
recórrer la cabina amb la mirada. A l'altra banda va veure a Chewbacca i a Trig
ajupits al final de la fila de seients, mirant-lo. En Han va dir «blàster»
movent la boca però sense emetre cap so, i tots dos van negar amb el cap.
«Què se
suposa que he de fer? - Es va preguntar -. No sóc l'heroi. Quants miracles
espera aquesta gent que...?»
Es va
aturar.
La
criatura el mirava.
I somreia.
De les
dents li penjaven fils de la carn d’en Pauling. L’observava, estirava els
braços cap a ell i udolava tan fort que al Han li xiulaven les orelles.
Va
intentar ficar-se a la cabina, però els seus peus van ensopegar amb alguna
cosa: el braç amputat d’en Pauling. Quan se’l va treure de sobre i va caure,
l'últim que va veure va ser la cosa amb l'uniforme de soldat imperial caient
sobre ell amb tot el seu pes.
I després
només foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada