EPÍLEG
A Hanna,
tothom va donar per fet que l'adolescent i la dona eren germans. Encara que
ella era bastant gran, tots dos caminaven amb la mateixa gracilitat, la qual
confereix una victòria guanyada amb molt d'esforç, com si tots dos haguessin
travessat junts el mateix foc. Hi havia alguna cosa en la seva actitud que
resultava humil, gairebé comú, i mentre viatjaven, cosa que ara feien
incansablement, trobaven pocs problemes per evitar dificultats amb l'Imperi.
El matí
que van arribar a Chandrilà van passar hores passejant pels turons del planeta,
a la vora del llac Sah'ot. Allà l'aire era fresc i gairebé sobrenaturalment
clar i vigoritzant, tant que fins i tot es podia olorar l'exuberant vegetació
en la distància. Era el tipus de lloc en què en Trig Longo podia imaginar
establint-se algun dia, i quan li ho va dir a la Zahara Cody, aquesta
simplement va somriure.
A la vora
est es van creuar amb una petita comunitat de pescadors i grangers. Coneixien
la família per la qual els havia preguntat la Zahara i no els va resultar
difícil trobar el petit ranxo a uns quilòmetres, situat a la vora d'un prat que
dominava el llac. Quan van arribar, la Zahara es va acostar a la porta i va trucar.
La dona
que va sortir a rebre'ls tenia una bellesa fosca, embruixada i embruixadora al
mateix temps, amb ulls més profunds que l'espai. Als seus peus, tres nens
petits li tiraven de la vora del vestit, observant amb por a aquells dos
estranys apostats a la porta.
- Sí? -Va
preguntar -. Puc ajudar-los?
- Kai?
-Va preguntar la Zahara.
-Sí.
- Em dic
Zahara Cody. Vaig treballar amb el seu marit al Purga, la barcassa presó.
- Ho
sento, no entenc. - La dona els va mirar nerviosa -. Ja he parlat amb l'Imperi
d'això.
- No
venim en nom del Imperi -va dir en Trig.
La dona
no va dir res, però la cautela es va intensificar en la seva mirada.
- El seu
marit tenia alguna cosa que pretenia enviar-li -va dir la Zahara -. Només volia
assegurar-me que arribava a les seves mans. - Va buscar a la butxaca i li va
lliurar a la dona una làmina de flimsiplast feta esquinçalls.
Els nens
es van acostar més i van estirar el coll per mirar mentre la Kai l'obria.
- Què és,
mami?
La dona
va trigar una bona estona a contestar. Els seus ulls recorrien la pàgina d'un
costat a un altre i en Trig va veure com les llàgrimes li inundaven la cara.
Llavors va tornar a mirar la Zahara.
-Gràcies.
La Zahara
i en Trig van esperar que la llegís en silenci per si mateixa per segona vegada.
Quan va acabar, les llàgrimes li recorrien les galtes. No es va molestar a
eixugar-se-les i el seu fill gran la va envoltar amb un braç, com si d'alguna
manera pogués protegir-la de la seva tristesa.
- Moltes
gràcies -va dir -. Volen...? Volen passar? Estava fent te.
- Sona bé
-va assentir la Zahara, i en Trig i ella van entrar en aquella casa inundada
per l'algaravia dels nens i l'olor de te.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada